16 de gener de 2011 22:59 h
BARÇA- MÁLAGA 4-1 El Brç s'impos fàcilment en el derbi d'mics de l dictdur bsolut qtrí mb un ctució convincent l'únic però de l qul v ser l lesió de Dni Alves gentiles, un cop més, de l mnifest incompetènci mb què els responsbles estn trctnt enguny el tem de l gesp. Deixnt enrer les collondes dels premis individuls -que, tnmteix, vn servir per posr en evidènci TV3 en generl i Lluís Cnut en prticulr-, el Brç cb l primer volt mb uns números espectculrs i un joc més espectculr encr.
Llegir-ne més
16 de gener de 2011 22:41 h
Sembl que el Sr. Rodríguez Zptero vol resoldre molt mlment l crisi econòmic, tot intentnt plicr un progrm neojcobí, mb l finlitt de voler uniformitzr, d’un form indirecte, els territoris que formen ctulment l’Estt espnyol. Amb quest pl homogeneïtzdor r sembl que el govern centrl del PSOE es vol crregr un competènci exclusiv de les Comunitts Autònomes : l regulció dels horris comercils. De fet, quest píndol recentrlitzdor que ens propos l’dministrció centrl respon l pressió de les grns superfícies, dels grn lobbys del comerç l’engròs, que mlden per imposr un fls unitt de merct .
Llegir-ne més
16 de gener de 2011 13:29 h
L liquidció de Cix de Giron h estt un primer ps, i ningú h pgt per quest errd, r tocà segons Mdrid seguir liquidnt l rest de cixes ctlnes, r toc convertir les cixes ctlnes sorgides de l societt civil en simples bncs especultius l servei del poder. M’grdri que el govern del millors i l’ctul Conseller d’Economi sortís en defens del model ctlà de cixes, de l veritble economi productiv, no de l’economi bsd en les concessions del BOE (petges vris), o en l’economi del “pelotzo” bsd en l pur especulció.
Llegir-ne més
16 de gener de 2011 11:52 h
Periòdicment nem fem vinent els venços que es vn produint rrn del cs (en ltres entrdes del blog n’hem prlt bstment) contr els ntics membres de l SS impulst per diverses víctimes i fmilirs dels cmps nzis. Aquest procés, que h estt combtut pel govern espnyol i mgt pels mitjns de comunicció progovernmentls, h estt possible gràcies l constànci de diverses entitts memorilistes, les poques que no s'hn plegt l correcció polític, l grn engny de l Llei de l Memòri i les subvencions del govern, i l Grup Nizkor de Chrleroi.
Llegir-ne més
16 de gener de 2011 10:20 h
Anem pms: dues empreses suïsses, dvnt l devlució de l ‘euro respecte l frnc suïs i l conseqüent cigud de les exportcions hn decidit ugmentr de dues hores el trebll setmnl dels emplets, sense cp compensció econòmic. Els detlls de l decisió, que segurment crerà escol, són molt interessnts. Totes dues empreses tenen un crter de comndes plen però mlgrt ixò els mrges comercils s‘hn reduït j que molts contrctes estn signts en monedes ltres que el frnc suïs, de mner que drrerment hn deixt de gunyr entre un 15 i un 20 % clcult sobre frncs.
Llegir-ne més
15 de gener de 2011 11:56 h
Grn reporttge del progrm Vlor Afegit sobre les grns constructores espnyoles, mentre l mjori de l poblció gudi d'un interessntíssim prtit de futbol entre el Brcelon i el Betis de Sevill. Retorn l etern pregunt de "quin llig jugri el Brç si Ctluny fos independent?". O més encr: "qui seri el rei de l "Cop del rei ctln?". El reporttge el podeu veure quí. Explic el monopoli espnyol (de 6 "persones" concretment) en el cmp de les concessions i gestions d'infrestructures de tot el món. Entre tntes opinions indesxifrbles dels experts que opinen en quest reporttge, em sorgeixen dues preguntes principls: primer, quin crisi pot tenir un pís mb questes empreses tnt grns i mb tnts beneficis; i segon, per què com dei el senyor Trdà en el seu blog encr els ciutdns que pguem impostos hem de subvencionr les seves pudrides concessionàries (gràcies ls esforços de CiU).
Llegir-ne més
14 de gener de 2011 23:56 h
Engnyts estn quells que mb els ulls tncts es repeteixen que l’independentisme tnc, que el seprtisme es mir el melic o que l secessió empobreix l’economi i l cultur d’un pís com el nostre. Ridículs són quells que per por un possible boicot ls nostres productes bixen el cp, congelen l mird i reconeixen el pssport espnyol com el seu. Llegir ens frà grns i ens obrirà les mires. Llegir encr més ens frà romàntics i vlents per ser el que volem i per construir el que somniem, el que vn nhelr els nostres pres i no vn sber lluitr.
Llegir-ne més
14 de gener de 2011 15:00 h
D’cord mb el resum nul del Servei Meteorològic de Ctluny, l’ny psst v ser un dels més freds de les dues drreres dècdes Ctluny. De fet, no ps tot Ctluny: L mjor prt del pís h enregistrt un ny termomètricment norml, és dir, mb un nomli de ± 0,5ºC, i l’àre metropolitn de Brcelon (on viu girebé l meitt de l poblció de Ctluny), h experimentt un ny lleugerment càlid, mb un nomli l’Observtori Fbr de +0,6 ºC, mb un mitjn de tempertures màximes girebé 1 ºC per sobre de l mitjn històric, i un mitjn de tempertures mínimes norml respecte l referènci.
Llegir-ne més
14 de gener de 2011 14:00 h
Ningú mi no podrà cusr-nos d’hver-nos dormit ni el govern espnyol, en quest cs l ministre Pjín, podrà retreure’ns mi que no l’hàgim visd: ´s indmissible que l llei d’Igultt de Trcte, que pretén ser l llei “progressist” estrell del PSOE enguny, no plntegi cbr mb l discriminció lingüístic que pteixen els ciutdns de l’Estt espnyol de llengu no espnyol. Només cl tenir presents, per exemple, els més de tres centenrs de normes espnyoles que dificulten o impedeixen l’etiquettge de productes en llengu ctln, l impossibililitt de relcionr-se en i mb els òrgns constitucionls mb llengu glleg o l mnc de competènci lingüístic euskr de l’dministrció perifèric de l’Estt l Pís Bsc o Nvrr.
Llegir-ne més
14 de gener de 2011 08:00 h
Article publict mb l'Helen Moliné per l'Associció Ctln de Prems Grtuït el gener del 2010 El 14 de gener de 1900 s’estrenv l Tetro Constnzi de Rom Tosc, de Gicomo Puccini. Es trct d’un de les principls i segurment més populrs òperes de l’utor, juntment mb Mdme Butterfly i L Bohème. L peç tetrl originl de Tosc és de Victorien Srdou i es v estrenr l 1887 Prís. Qun es representv Milà, Puccini v tenir l’oportunitt de veure-l i v prlr mb Giulio Ricordi, l’editor, per tl d’ conseguir-ne els drets per poder-l musicr.
Llegir-ne més