11 de gener de 2011 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle publict l número 1384 del setmnri El Temps del 21 de desembre de 2010. El 1848, Mrx v inicir el seu mnifest més conegut escrivint “Un fntsm recorre Europ. El fntsm de l Revolució.” Teni ró. Hi hvi un fntsm que estv punt de trnsformr profundment Europ. Al mteix temps, hi hvi un ltre procés en mrx que cbri ctunt com principl motor de trnsformció d’Europ: l’emergènci esttl de moltes ncions. En efecte, l mjori dels estts que existeixen ctulment Europ hn ssolit l sev condició esttl (l sev independènci) l llrg del drrer segle.
Llegir-ne més
11 de gener de 2011 00:50 h
Mourinho: “juro que lo celebré con mi hijo” er el títol inicil que portv quest post, però drrer hor i en honor l rbios ctulitt l'hem cnvit pel que figur l cpçler. A l Brunete indignd doncs, li dediquem el primer pràgrf. Un Brunete que s'indign mb el premi Messi en detriment de dos jugdors espnyols, però feliç mb el premi Mourinho encr que sigui en detriment de dos entrendors espnyols. Un Brunete que veu sis jugdors de l roj l'onze idel de l Fif on molts hi veiem sis jugdors del Brç.
Llegir-ne més
10 de gener de 2011 21:00 h
El diri ABC, el mteix qui se li v filtrr l’entrevist de Crod-Rovir mb ETA Perpinyà, v publicr un rticle tres nys desprès de l trobd que portv per nom: “Todo empezó en Perpiñán”. Un veritble infàmi contr l person que v fer, sense cp men de dubtes, un gest vlent i que segurment li v costr pssr un veritble mrtiri personl i polític. Prtint d’quell rticle vull recordr en el di d’vui, rrn de l declrció d’un lto el foc permnent, generl i verificble fet per ETA l person de Josep-Lluís Crod-Rovir.
Llegir-ne més
10 de gener de 2011 19:15 h
Sbem que hi h molts espnyols que diuen moltes mentides qun prlen de Ctluny i molts ltres que clumnien els ctlns sense mirr prim. En relitt es trct de l confrontció entre dues ncions, confrontció que cd vegd que h estt mb les rmes, Ctluny h perdut, però l confrontció continu; un nció, Espny, mb un estt l drrere, i l’ltr, Ctluny, sense estt, o mb un petit prt d’estt, l que represent el seu poc poder utonòmic. Des de sempre s’h lluitt mb l’escol, mb els prlments, mb les lleis i r mb els mitjns de comunicció per feblir i fer desprèixer l nció ctln; per ixò vren esqurterr l grn nció ctln en regions i províncies i r en comunitts utonòmiques.
Llegir-ne més
10 de gener de 2011 17:00 h
El Govern espnyol s'h mostrt recelós de l'lto-el-foc d'ETA. A mi em sembl que l'Executiu espnyol huri d'profitr qulsevol oportunitt per vnçr cp l pu. I que l sev responbilitt no és rebre mlment un trev, sinó trebllr perquè l'lto-el-foc es converteixi en un pu definitiv i estble. És evident que, en qulsevol procés de pu, cl ser prudent. Però entre ser prudent i recelr hi h un bon tros. El Govern britànic tmbé v ser molt prudent, però v mostrr un ctitud ctiv per resoldre el conflicte, ssenylnt possibles cmins, fent gestos significtius, etc.
Llegir-ne més
10 de gener de 2011 08:23 h
Psst j el cp d'ny i el di dels Reis, bé podem donr per cbt el cicle festiu de Ndl, l'esper tnmteix de les immedites revetles de Snt Antoni i, Plm, de Snt Sebstià. I bldment l setmn llrg que j h trnscorregut, no s'pguen del tot els ecos de l'“incident” de l mnifestció del 31 de Desembre, en el decurs del qul es v cremr un bnder espnyol i les forces rmdes vn tenir-hi un ctució un punt desmesurd. J l llrg del recorregut de l trdicionl mnifestció fvor de l utodeterminció (que les forces d'esquerr ncionl fn coincidir des de f més de vint nys mb l Fest de l'Estendrd, en commemorció de l'entrd de les tropes de Jume I l Medin Myurq del segle XIII), lguns prticipnts comentven l insòlit presènci d'efectius policils.
Llegir-ne més
10 de gener de 2011 05:00 h
F uns dies l’Ajuntment de Brcelon v decidir d’erigir un monument en homentge ls gis, lesbines i trnssexuls represlits per l sev orientció sexul. Fins quí, lmenys de cr enfor, cp problem, cp polèmic. L prt de l societt que té dos dits de front i un mic de memòri v rgumentr que er ronble que quells que hn ptit (i pteixen) represàlies (en quest cs per qüestions d’orientció sexul) tinguin un lloc on se’ls reconegui. L’ltr prt de l societt, l retrògrd, l crc, v optr pel silenci, perquè se sbien sense rons, i per molt retrògrdes i crques que siguin, eren conscients que no podien oposr-s’hi.
Llegir-ne més
10 de gener de 2011 01:15 h
No hi h dubte que l’esport ncionl nostrt és l’utoengny; nr vivint d’infunddes il•lusions que el ctlnet v substituint ixí que l relitt les v desmentint implcblement, i qui di pss ny empeny. L’ltre di lgú em dei que d’quí un prell d’nys els votnts de CiU s’donrn que els hn enredt, i serà el moment en què per fi quest poble enfilrà cp l independènci. Dvnt l mev estupefcció, no em vig estr de fer-li un prell d’òbvies observcions. L primer er per quin ró ell crei que r sí que nirà de debò i en cnvi el 28-N l cos v nr només de fogueig.
Llegir-ne més
10 de gener de 2011 00:29 h
DEPORTIVO- BARÇA 0-4 Sí mics, quest és l pregunt del milió que fn els ncionlistes espnyols tot just bns de quedr-se cllts com si cbessin de descobrir l penicilin tot espernt un Nobel. L respost l pregunt és senzill: no sbem si en un llig ctln el Brç conseguiri l noven victòri consecutiv for de cs mb un equip frcit de suplents i li huri clvt cinc gols l segon, però ixò està esdevenint més previsible que un govern convergent o el finl del "debt" de l sucursl ctln del PSOE. OSASUNA- GETAFE 0-0 Mgnífic, pletòric i exultnt empt res en un disputdíssim prtit entre dos blocs sòlids i difícils de btre, plens de pivots i trivots, experts en el noble rt de l flt tàctic i que v provocr no només el deliri l grd sinó un pregunt: si Ctluny fos independent, quntes coses com quest ens estlviríem? LLEVANT- VALENCIA 0-1 El Blvenci s'endú el derbi blvencià mb un convincent poc res tn pssionnt com les eleccions utonòmiques que s'lbiren pel proper Mig, on les esquerres blvencines tindrn un nov oportunitt d'ensenyr les de Blvènci Nord els venttges de l subordinció l ncionlisme espnyol.
Llegir-ne més
9 de gener de 2011 22:00 h
El 28 d'octubre de 1848, f més de 160 nys, sorti per primer vegd de Mtró el tren que enllçri fins vui l ciutt mb Brcelon per ferrocrril. Pocs nys després, exctment el 23 de juliol de 1854, seri l vil de Grnollers l que tmbé enllçri Brcelon trvés de 29 kms de vi fèrri, essent quest l segon líni de tren de Ctluny, nticipnt-se per molt poc l inugurció de l líni Brcelon-Molins de Rei, que no fou obert fins qutre mesos després, el 18 de novembre del mteix 1854. L Compnyi Cmins de Ferro de Brcelon Grnollers, impulsor de tn vst projecte, v demostrr tenir llvors un grn clrividènci pel futur de les comuniccions que v permetre posr l vil de Grnollers l mp de l Ctluny industril.
Llegir-ne més