Francesc Bellmunt
11 de febrer de 2011 05:00 h
Així com nosaltres perdonem els nostres deutors
Aquest és un de les idees forç de l pregàri centrl dels sistem de vlors cristià. Plntejd com un diàleg verticl entre els éssers humns i l forç suprem de l’univers, es pot emetre des d’un cor drmàtic plurl o des d’un cor solitri, personl, en to i mner més o menys suplicnt. A mi l fórmul sempre m’h semblt portdor d’un encertd proposició de quid pro quo. Hom reconeix l terrenl posició de l prt inferior de l verticl l temps que s’ccept de bon grt i solemne que l prt lt de l’ltr extrem és l suprem representció mscle del poder còsmic.
Llegir-ne més
Un comentari
Jordi Gabarró
10 de febrer de 2011 23:56 h
LLuna de Plata
Prtint des de “noticies d’ctulitt” niré desglossnt el que en l’nterior rticle vig explicr. Entenent per ctulitt quell notici que “volen “ que ho sigui i n’estem l corrent . És evident que hi h ltres ctulitts igulment noticibles i no ho són . Avui doncs nirem l el Cire , cpitl d’un dels pïsos més importnts, sinó, el que més pes h tingut i té dins i for de l mitj llun que niri des d’Istmbul fins l’Alger. Però perquè r? Que és extrordinri? El primer cop d’ull fou un milió de persones es mnifesten el Cire l plç “Thir” llibertt.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
10 de febrer de 2011 21:48 h
Trencar amb Espanya en només 4 anys
F mesos que segueixo els moviments de CiU i d’lguns prtits del nostre Prlment i estic més que sorprès de com estn trebllnt. Tnt els diputts de Solidritt com els convergents o independents que formen prt del Govern de l Generlitt estn fent un vluos i històric fein. Els nostres dirigents hn de ser conscients del que els h toct viure, quest no serà un legisltur que pssrà l’oblit. Durnt molt de temps hem sentit prlr de legisltures de cnvi, el moment del cnvi rel, més cnvi i després j un mic més de cnvi compnyt d’lgun eslògn mrquetinià, quest però serà l legisltur del trencment rel, un cnvi diferent.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
10 de febrer de 2011 21:48 h
Trencar amb Espanya en només 4 anys
F mesos que segueixo els moviments de CiU i d’lguns prtits del nostre Prlment i estic més que sorprès de com estn trebllnt. Tnt els diputts de Solidritt com els convergents o independents que formen prt del Govern de l Generlitt estn fent un vluos i històric fein. Els nostres dirigents hn de ser conscients del que els h toct viure, quest no serà un legisltur que pssrà l’oblit. Durnt molt de temps hem sentit prlr de legisltures de cnvi, el moment del cnvi rel, més cnvi i després j un mic més de cnvi compnyt d’lgun eslògn mrquetinià, quest però serà l legisltur del trencment rel, un cnvi diferent.
Llegir-ne més
Veu Pròpia
10 de febrer de 2011 21:26 h
Normalització lingüística
L històri de l humnitt demostr que l convivènci de dues llengües l mteix territori cb sempre mb l desprició d'un d'elles. Qun conviuen dues llengües, no estn mi en condicions d'igultt i es fn servir en àmbits diferents, és el que es coneix com diglòssi. L convivènci cb, més o menys trd, mb l normlitzció de l llengu pròpi del territori o mb l substitució per un ltr llengu, normlment, mb més poder (polític, socil, culturl o econòmic). Si nosltres volem l normlitzció lingüístic del pís, no n'hi h prou que el ctlà sigui l llengu de l'escol, cl fer que sigui mjoritàri tots els àmbits.
Llegir-ne més
Arnau
10 de febrer de 2011 14:59 h
Els plors del Diari Gol i la renovació de qui al mirall hi veu història
Doncs sí senyores i senyors, l’entrendor de l’etp més brutlment glorios del Futbol Club Brcelon h renovt per un ny més el seu contrcte. Tot i que semblv que no sbríem l decisió del nostre guru fins que s’cbés l tempord, les informcions que l junt de Sndro Rosell v filtrr Mrc en referènci un renovció imminent hn cbt sent, lògicment, certes. Així doncs, j sbem segur que l’ny vinent podrem mirr l bnquet i veure-hi un decisió rriscd convertid en un ésser mitològic de crn i ossos.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
10 de febrer de 2011 14:04 h
Menys de la meitat dels usuaris de telefonia mòbil té l'atenció en català, segons un estudi de la Plataforma per la Llengua
El ctlà l telefoni mòbil es trob en líni d'esper. L Pltform per l Llengu h elbort un estudi sobre els usos lingüístics en l telefoni mòbil i bst en els resultts de 655 enquestes que mostr els dèficits que encr pteixen els usuris dels territoris de prl ctln l'hor de fer un ús normlitzt de l llengu ctln en quest sector. Podeu veure l'estudi complet i el resum : www.pltform-llengu.ct/estudis/interior/78 Algunes ddes reflecteixen quest situció: un 63% dels usuris firmen que el seu terminl dispos de l'opció en ctlà, mentre que només el 41% dels enquestts firm que l sev compnyi dispos d'tenció l client en ctlà, i l grn mjori ho hn de demnr expressment.
Llegir-ne més
Josep Huguet
10 de febrer de 2011 12:27 h
Canvi de model
Mentre quí ens divertim mb menudències polítiques, l dimensió del tsunmi socioeconòmic que ens ve rest imperceptible. L'ctul model productiu ens boc un escld de preus de combustible que li produirà l'escnyment. Les filtrcions de Wikileks sobre el límit de l producció de combustible Aràbi només fn que remtr llò que lguns experts j denunciven i que de fet v provocr l primer fse de l'ctul crisi fins l 2007: escld de preus i costos insostenibles per moltes empreses, després v escltr l bomboll i els pïsos frívols nglosxons i esl pràsits dels PIGS encr estn llepnt les ferides sense sber on rrib l profunditt del ml; i rribem l tercer fse: remuntd de preus per l'estird dels ml noments emergents i cigud en l'estgflció del cinturó Liberl&Sun.
Llegir-ne més
Mercè Esteban
10 de febrer de 2011 12:26 h
Feina dels catalans és fabricar-ne de nous
Per prlr mb ctlà me n’he sentit de tots colors; intrnsigent, rdicl i, fins i tot, rcist; i l’únic motiu, l llengu: el ctlà. No m’ho diuen els gmbins, ni els pquistnesos, ni els rgentins; m’ho diuen els ctlns. Sembl que l’únic llengu que té dret prendre qulsevol benvingut Ctluny, és el cstellà, però l mteix moment que els propis ctlns els tnquem brreres l cultur ctln, demnem l sev integrció bsolut i l negció de tot tipus de ghetos, firmnt “que els immigrnts no s’esforcen per grntir un societt de tots.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
10 de febrer de 2011 08:00 h
Miller, un disc d'or desaparegut
Us reprodueixo un rticle escrit mb l'Helen Moliné i Rodes per l'Associció Ctln de Prems Grtuït l febrer del 2010 El 10 de febrer de 1942 es concedeix el primer disc d’or de l històri Glenn Miller per l composició musicl “Chttnoog Choo Choo”. Glenn Miller neix Clrind (Iow) l’1 de mrc de 1904. V ser un músic molt prestigiós i les seves grns crecions sorgeixen en plen er del swing, entre els nys 30 i 40 del segle XX. Miller començ en el món de l músic de ben petit, qun el seu pre li regl un mndolin.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs