21 de febrer de 2011 12:15 h
(not de prems) Brussel·les, 21 de febrer del 2011. Esquerr presentrà un petició l Prlment Europeu per demnr empr les institucions comunitàries pel tncment de TV3 l Pís Vlencià. Segons l’eurodiputt republicà, Oriol Junquers, l legislció del Govern vlencià contr l’emissió de TV3 l Pís Vlencià vulner l Crt Europe de les Llengües Regionls o Minoritàries (rticle 12), i tmbé l Directiv de Serveis de Mitjns Audiovisuls sense Fronteres, per l qul els estts de l Unió hn de grntir l llibertt de circulció dels productes udiovisuls i hn d’doptr mesures per evitr que les fronteres polítiques i dministrtives siguin un obstcles per l diversitt lingüístic.
Llegir-ne més
21 de febrer de 2011 10:42 h
BARÇA- ATHLETIC 2-1 El Brç de Gurdiol dón l sorpres imposnt-se l'Athletic de Kprrotz en un mtx ple de dificultts. L principl dificultt, emperò, no v ser un solvent Athletic, sinó l'estt d'histèri comprtid prts iguls pel sossi-propietri, els nlfbets funcionls de l prems esportiv brcelonin i el producte més genuí de l combinció dels dos nteriors i que seu l lloc presidencil de l llotj, responsble més del vergonyós estt de l gesp que, r que ve l prt decisiv de l tempord, més ens pot dificultr les coses.
Llegir-ne més
21 de febrer de 2011 08:00 h
Us enllaço la segona part de l'article publicat a El Matí Digital corresponent al febrer del 2011 http://www.elmati.cat/articles/noticia.php?id=2220
Llegir-ne més
21 de febrer de 2011 05:00 h
Els ctlns no tenim estt, no tenim seleccions esportives pròpies, no tenim dret decidir, no tenim exèrcit, no tenim el Mnolo del Bombo ni hem inventt l guillotin. Els ctlns, però, tenim un llengu que ens f sentir orgullosos. Un llengu llrg, llrguíssim. Un llengu, per exemple, que és menystingud qun un entrendor de futbol nscut Mequinens l vol fer servir en un rod de prems per prlr mb periodistes que li pregunten en ctlà. L’home, qun li exigeixen que cnviï d’idiom, gf i se’n v. Com fri qulsevol person norml.
Llegir-ne més
21 de febrer de 2011 01:00 h
F molt de temps que se que el procés d'utodeterminció de Ctluny està trpt en el grn prny de l leglitt. Els ctlns, que en generl som un poble de molt bon fe -que és un grn virtut, però que ens h fet perdre moltes btlles-, hem cregut que hvíem de seguir l leglitt per conseguir els nostres objectius. En el cs de l independènci l cos no cnvi, i són molts els que tot i estr-hi totlment fvor no mourien ni un dit si sbessin que s'infringís cp llei -perquè som de bon fe, però el temps ens h tornt porucs-.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2011 15:31 h
Rynir s’profit del peculir sistem eroporturi espnyol on els eroports rendibles ctuen de finnçdors dels no rendibles. On AENA, monopoli de l’ire que j huri d’hver estt denuncid mntes vegdes l Tribunl europeu de l competènci per l societt civil ctln, post per un compnyi: Iberi i per un eroport: el de Mdrid. On l’Estt incompleix cinc nys després l’Esttut provt pel poble l’ny 2006 pel qul els eroports de Giron I Reus hurien d’estr en mns de l Generlitt. I on l’eix Estt-AENA-Ibèri prctiquen un polític de terr cremd Ctluny promovent txes bixes El Prt per tl de sturnt-lo de vols de curt distnci i bix cost, reservnt Mdrid l glòri dels intercontinentls; i impedint que des de Giron i Reus l Generlitt jugnt mb les txes bixes, com h de ser en eroports perifèrics, pugui treure noves compnyies de bix cost i no estr en les mns d’un de sol.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2011 15:11 h
President Ms: “L'Estt ens té collts pertot rreu” Eliseu Climent: “Tncr TV3 és desoldor” L Generlitt estudi un pl per grntir l ctlnitt de les cixes Mscrell trob 'incomprensible' i 'retrògrd' l persecució de TV3 El govern vlencià veu 'exgerdes i grotesques' les crítiques pel tncment de TV3 L ultrdret pression l RAE perquè es desmrqui del suport l immersió lingüístic ctln Agné: 'Vig ctur ixí i ho tornri fer' El president d'Extremdur crreg contr l'ús de llengües l Sent i firm sentir 'vergony' Blnco resslt que l Generlitt només tindrà un pper minoritri l Prt Blnco defens el Corredor Ferroviri Mediterrni, sempre que no perjudiqui l Trvessi Centrl del Pirineu L'Estt espnyol demn ls eurodiputts ctlns que fcin front comú per defensr l'ús del cstellà Europ Frncesc Vllès: 'El PSC s'huri d'integrr encr més en el PSOE' L prems espnyol crreg contr Rül Agné Més de 14.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2011 12:55 h
Toc respondre mb contundènci l’tc del Govern de l Generlitt contr l’escol públic. Es incceptble que l conseller Rigu i compnys, després d’nys de fustigr Esquerr demgògicment en considerr que mi no hvíem fet bé l fein qun comndàvem el Deprtment trvés de Mrt Cid i Josep Brglló i, posteriorment, encr mb més cinisme qun ens cusv de tots els errors d’Ernest Mrgll, r nunciï retlldes que fecten l funcionment quotidià de les escoles, tnt pel que f l voluntt de no cobrir les bixes del professort ni les provocdes per les jubilcions.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2011 19:48 h
Seguint el fil, de l’orient mitjà, no el podríem entendre sense Isrel. L sev independènci el 1948, cnvià d’rrel l relitt i l’evolució de tot l’àre per sempre. Aquell mteix, es v produir l que els Plestins coneixen com “Nqb”. Aquest no es res mes que l l’èxode de milers de Plestins en el moment del nixement de l’estt d’Isrel de les fronteres que v tenir fins l 1967. Mrxren per l por que es repetís mb el conjunt de plestins el que v pssr Deir Yssim i Jff. Aquests èxode, v desembocr l Libn, Cisjordni, i Jordàni.
Llegir-ne més
18 de febrer de 2011 23:00 h
Escpnt d’un tll d’nuncis del 'Tu diràs' de Rc 1 vig nr prr COM Ràdio just qun un locutor que s’identificà com periodist de El Periòdico desglossv el finnçment de l pel·lícul P negre. L sum resultnt d’quest operció er d’uns qutre milions d’euros i v firmr que l mjori d’portcions eren en form de crèdits susceptibles de trnsformr-se en subvencions l qul cos demostrv que el cinem ctlà no er un indústri. Els enemics de l cultur ctln són inscibles! Aquest periodist - qui COM ràdio li toler un dicció i un sintxi ctln infumble, quell men de ctñol brto i no evolutiu que fn servir in eternum lguns cstellno prlnts per sortir del ps i cobrr tertúli- no només s’esforçv en minimitzr l importànci històric del triomf de P negre Espñ sinó que ho fei mb els rncis rguments de l rendbilitt i les subvencions.
Llegir-ne més
