21 de febrer de 2011 10:42 h
BARÇA- ATHLETIC 2-1 El Brç de Gurdiol dón l sorpres imposnt-se l'Athletic de Kprrotz en un mtx ple de dificultts. L principl dificultt, emperò, no v ser un solvent Athletic, sinó l'estt d'histèri comprtid prts iguls pel sossi-propietri, els nlfbets funcionls de l prems esportiv brcelonin i el producte més genuí de l combinció dels dos nteriors i que seu l lloc presidencil de l llotj, responsble més del vergonyós estt de l gesp que, r que ve l prt decisiv de l tempord, més ens pot dificultr les coses.
Llegir-ne més
21 de febrer de 2011 08:00 h
Us enllaço la segona part de l'article publicat a El Matí Digital corresponent al febrer del 2011 http://www.elmati.cat/articles/noticia.php?id=2220
Llegir-ne més
21 de febrer de 2011 05:00 h
Els ctlns no tenim estt, no tenim seleccions esportives pròpies, no tenim dret decidir, no tenim exèrcit, no tenim el Mnolo del Bombo ni hem inventt l guillotin. Els ctlns, però, tenim un llengu que ens f sentir orgullosos. Un llengu llrg, llrguíssim. Un llengu, per exemple, que és menystingud qun un entrendor de futbol nscut Mequinens l vol fer servir en un rod de prems per prlr mb periodistes que li pregunten en ctlà. L’home, qun li exigeixen que cnviï d’idiom, gf i se’n v. Com fri qulsevol person norml.
Llegir-ne més
21 de febrer de 2011 01:00 h
F molt de temps que se que el procés d'utodeterminció de Ctluny està trpt en el grn prny de l leglitt. Els ctlns, que en generl som un poble de molt bon fe -que és un grn virtut, però que ens h fet perdre moltes btlles-, hem cregut que hvíem de seguir l leglitt per conseguir els nostres objectius. En el cs de l independènci l cos no cnvi, i són molts els que tot i estr-hi totlment fvor no mourien ni un dit si sbessin que s'infringís cp llei -perquè som de bon fe, però el temps ens h tornt porucs-.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2011 15:31 h
Rynir s’profit del peculir sistem eroporturi espnyol on els eroports rendibles ctuen de finnçdors dels no rendibles. On AENA, monopoli de l’ire que j huri d’hver estt denuncid mntes vegdes l Tribunl europeu de l competènci per l societt civil ctln, post per un compnyi: Iberi i per un eroport: el de Mdrid. On l’Estt incompleix cinc nys després l’Esttut provt pel poble l’ny 2006 pel qul els eroports de Giron I Reus hurien d’estr en mns de l Generlitt. I on l’eix Estt-AENA-Ibèri prctiquen un polític de terr cremd Ctluny promovent txes bixes El Prt per tl de sturnt-lo de vols de curt distnci i bix cost, reservnt Mdrid l glòri dels intercontinentls; i impedint que des de Giron i Reus l Generlitt jugnt mb les txes bixes, com h de ser en eroports perifèrics, pugui treure noves compnyies de bix cost i no estr en les mns d’un de sol.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2011 15:11 h
President Ms: “L'Estt ens té collts pertot rreu” Eliseu Climent: “Tncr TV3 és desoldor” L Generlitt estudi un pl per grntir l ctlnitt de les cixes Mscrell trob 'incomprensible' i 'retrògrd' l persecució de TV3 El govern vlencià veu 'exgerdes i grotesques' les crítiques pel tncment de TV3 L ultrdret pression l RAE perquè es desmrqui del suport l immersió lingüístic ctln Agné: 'Vig ctur ixí i ho tornri fer' El president d'Extremdur crreg contr l'ús de llengües l Sent i firm sentir 'vergony' Blnco resslt que l Generlitt només tindrà un pper minoritri l Prt Blnco defens el Corredor Ferroviri Mediterrni, sempre que no perjudiqui l Trvessi Centrl del Pirineu L'Estt espnyol demn ls eurodiputts ctlns que fcin front comú per defensr l'ús del cstellà Europ Frncesc Vllès: 'El PSC s'huri d'integrr encr més en el PSOE' L prems espnyol crreg contr Rül Agné Més de 14.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2011 12:55 h
Toc respondre mb contundènci l’tc del Govern de l Generlitt contr l’escol públic. Es incceptble que l conseller Rigu i compnys, després d’nys de fustigr Esquerr demgògicment en considerr que mi no hvíem fet bé l fein qun comndàvem el Deprtment trvés de Mrt Cid i Josep Brglló i, posteriorment, encr mb més cinisme qun ens cusv de tots els errors d’Ernest Mrgll, r nunciï retlldes que fecten l funcionment quotidià de les escoles, tnt pel que f l voluntt de no cobrir les bixes del professort ni les provocdes per les jubilcions.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2011 19:48 h
Seguint el fil, de l’orient mitjà, no el podríem entendre sense Isrel. L sev independènci el 1948, cnvià d’rrel l relitt i l’evolució de tot l’àre per sempre. Aquell mteix, es v produir l que els Plestins coneixen com “Nqb”. Aquest no es res mes que l l’èxode de milers de Plestins en el moment del nixement de l’estt d’Isrel de les fronteres que v tenir fins l 1967. Mrxren per l por que es repetís mb el conjunt de plestins el que v pssr Deir Yssim i Jff. Aquests èxode, v desembocr l Libn, Cisjordni, i Jordàni.
Llegir-ne més
18 de febrer de 2011 23:00 h
Escpnt d’un tll d’nuncis del 'Tu diràs' de Rc 1 vig nr prr COM Ràdio just qun un locutor que s’identificà com periodist de El Periòdico desglossv el finnçment de l pel·lícul P negre. L sum resultnt d’quest operció er d’uns qutre milions d’euros i v firmr que l mjori d’portcions eren en form de crèdits susceptibles de trnsformr-se en subvencions l qul cos demostrv que el cinem ctlà no er un indústri. Els enemics de l cultur ctln són inscibles! Aquest periodist - qui COM ràdio li toler un dicció i un sintxi ctln infumble, quell men de ctñol brto i no evolutiu que fn servir in eternum lguns cstellno prlnts per sortir del ps i cobrr tertúli- no només s’esforçv en minimitzr l importànci històric del triomf de P negre Espñ sinó que ho fei mb els rncis rguments de l rendbilitt i les subvencions.
Llegir-ne més
18 de febrer de 2011 13:59 h
Després de vint-i-cinc nys emetent per terres vlencines, Acció Culturl del Pís Vlencià (ACPV) s’h vist obligd tllr les emissions de TV3. El govern de Frncisco Cmps mençv l’entitt mb multes de 60 mil euros per cd mes que mntingués obertes les emissions. Amences, tensions, multes i sncions són les rmes que empr el govern espnyolist per seguir el seu projecte de divisió i confrontció. Com cp del femer, Frncisco Cmps, h profitt l introducció de l TDT per deixr el poble vlencià sense senyl de TV3.
Llegir-ne més