14 de febrer de 2011 07:17 h
SPORTING- BARÇA 1-1 No f ni un setmn que els monguers de l prems esportiv brcelonin veien l llig sentencid, prlven de DiStefno i exigien superr el record dels Lkers -sí, dels Lkers- del 71. El RP, emperò, dipòsit de les essències cruyffistes -en resum molt resumit, els que sben de futbol front ls que toleren sense reccions físiques dverses l'exposició l godotisme-, j v lertr de l dvlld del joc de l'equip de Gurdiol. Amb un probbilitt del 100%, quests dies escoltrem que Piqué està més pendent del Twitter que de jugr, que Afelly no té nivell Brç, que Milito està cbt, que Mscherno no h demostrt res -incís: els que condemnen jugdors nous donnt-los menys d'un ny per dptr-se hurien de ser fusellts, si el cmrd Txigrinski hgués estt l Molinón hui estríem prlnt de l disseten victòri consecutiv- i l'hbitul llu de tonteries que crcteritz els nlfbets funcionls de l prems esportiv brcelonin.
Llegir-ne més
14 de febrer de 2011 05:00 h
Abns que snt Vlentí fes feredt entre els enmorts globls mb jut de les mrques publicitàries corresponents, bns que les mrques publicitàries decidissin escrbotr relitts històriques i posr messions per fer clix, l prtícul grmticl ‘quí’ per socilitzció primàri er un dverbi de lloc en referènci ls Pïsos Ctlns. Ar però i gràcies l món de l publicitt, tmbé, ‘quí’ s’h convertit en un enigm, en un misteri semàntic. Hom no sp mi exctment què pot voler dir tl peç grmticl, l qul sembl desir posseïd per l’esperit del Mligne.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2011 20:48 h
El drrer episodi de l, molt limitd, utilitzció del ctlà ( i tmbé l gllec i el bsc) l Sent Espnyol h post de mnifest que el concepte de plurilingüísme no és ben digerit per l societt espnyol ( de mtriu cstelln) . J no es trct que si certs persontges polític molt reccionris o lgunes emissores de ràdio i televisió fn escrflls l’entorn de l ide de l’ús de les llengües no cstellnes l Cmbr lt, sinó que és l gent, des de l bse (potser per ignorànci o per mnipulció mediàtic) que no vol, no permet sortir del monolingüísme imperil i rnci.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2011 13:08 h
Amb ixò del twitter on m'he estrent f poc preix de tot. Autèntiques bjndes, l costt d'informcions molt interessnts que no circulrien pels cnls hbituls o serien poc subrtlldes, un punt d'exhibicionisme personl mb moltes grdcions i, fins i tot, recrecions de gèneres literris populrs. Aquest és el cs del Grrotwet. En l drrer setmn m'he trevit mb questes cròniquesclip en formt no sé si gire ben rimt. Aquí vn: Hn blsmt el triprtit: Tres fn mss foguerd. Pro el Govern tres s’hn cruspit: ConvergènciUnió i Esde –- Zptero, Gllrdon, Brred gsten com sben mb ctlns dinerons.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2011 21:30 h
Avui he formlitzt l mev militànci Esquerr Republicn de Ctluny juntment mb en Jordi Fàbreg, en Gerrd Fernández i ltres compnys il·lusionts i compromesos mb quest pís. En quest cte, titult "Oberts l pís", he profitt per fer un reflexió sobre l importànci que tenen en polític fctors que vn més enllà de l ideologi i que, des d'quí, m'grdri comprtir mb tots vosltres. Evidentment, l ideologi és un vrible cbdl en polític i en l construcció de mjories socils cpces de fer vnçr el pís.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2011 18:44 h
M’he entretengut suficients vegdes escoltr tertulins de ràdio o televisió comentnt el fet del frcàs escolr. S’h nott mss que no hi hvi mestres ni professors, no ser universitris, perquè no hi entenien gire, de qüestions eductives, j que, des que es publiquen els resultts dels Informes Pis, surt tot un trcld de comentristes que troben que el món espnyol s’enfons cus dels mls resultts que hn demostrt els i les lumnes de qulsevol indret de l’Estt.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2011 12:24 h
Mubrk finlment h dimitit, i r què ? Doncs bé d’entrd sembl que Egipte mb divuit dies torn ser el grn referent del món àrb. Un pper mermt per per l sev incpcitt polític degut l dictdur suportd per les grns potències. Així doncs el món àrb que no teni clr un referent clr com podi ser Turqui o Irn que s’hi postulven j en té un . L segon prt ve condiciond per un seguit de fctors que vig puntr en el Llun de plt . Uns fctors que tenen un relt en cden. L’empobriment mssiu de l poblció, pensem que sobreviuen mb uns tres dolrs de mitjn sent generosos.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2011 00:32 h
Ets viu i somrius envoltt de color, de pu i serenitt. Hi h moviment l teu voltnt però ets cpç d’bstreure’t i gudir nlitznt l'entorn. No hi h pres, no hi h soroll. Sps on vols nr, com rribr-hi, ho tens clr. L vid gir l teu voltnt com un rulet, com un joc finit on ets lliure de prticipr. Lliure com l'ire que et despentin, que t'crici l cr i t'prop romes llunyns. Així és el moment, ixí és qun prems el fre i obres els ulls, olores i t'dones que vius, que fs girr el món, que el teu cminr és l curs de molts i quest l vid que t'hs cret.
Llegir-ne més
11 de febrer de 2011 14:46 h
L primver de 1992 el Brç de John Cruyff v terrr Prg dispost segellr mtemàticment contr l’Sprt el bitllet per l finl de Wembley. Els blugrn dominven el prtit mb l’utoritt de l’Exèrcit Roig el 68 però vren desprofitr un ctrt d’ocsions en un nit estel·lr de xp-xp Slins i vren plmr 1-0 en un de les poques ocsions dels txecs, jornnt l clssificció per l jornd següent cs contr el Benfic, en què, tnmteix, fins i tot un empt portv el Brç l sev segon finl de l Cop d’Europ en trent nys.
Llegir-ne més
11 de febrer de 2011 11:01 h
F qutre nys sectors sencers de l’economi productiv trontollven per l’encriment de les mtèries primeres. L’esclfment del consum que ho v propicir v nr seguit de les bombolles finnceres i immobiliàries que hn fet pgr un prt d’Occident el preu de l recessió. Però no oblidem el problem bàsic. L’entrd l món del merct globl de més de l meitt de l poblció del plnet h supost fer grinyolr les mteixes bses del sistem productiu i qüestionr l bondt dels mecnismes del merct interncionl. Per ixò, després del primer vís, inflció de costos, i del segon vís, desplom dels vlors finncers i immobilris ls estts del cpitlisme frívol nglosxó i dels estts pràsits del benestr del sud d’Europ de Grèci Portugl, r ve el tercer vís: torn l inflció de costos perquè mb qutre nys no s’h cnvit el model energètic ni productiu.
Llegir-ne més