Lluís Feliu
12 de febrer de 2011 00:32 h
Moments; caminar per córrer
Ets viu i somrius envoltt de color, de pu i serenitt. Hi h moviment l teu voltnt però ets cpç d’bstreure’t i gudir nlitznt l'entorn. No hi h pres, no hi h soroll. Sps on vols nr, com rribr-hi, ho tens clr. L vid gir l teu voltnt com un rulet, com un joc finit on ets lliure de prticipr. Lliure com l'ire que et despentin, que t'crici l cr i t'prop romes llunyns. Així és el moment, ixí és qun prems el fre i obres els ulls, olores i t'dones que vius, que fs girr el món, que el teu cminr és l curs de molts i quest l vid que t'hs cret.
Llegir-ne més
Cap comentari
Rival Petit
11 de febrer de 2011 14:46 h
Les essències de l'entorn.
L primver de 1992 el Brç de John Cruyff v terrr Prg dispost segellr mtemàticment contr l’Sprt el bitllet per l finl de Wembley. Els blugrn dominven el prtit mb l’utoritt de l’Exèrcit Roig el 68 però vren desprofitr un ctrt d’ocsions en un nit estel·lr de xp-xp Slins i vren plmr 1-0 en un de les poques ocsions dels txecs, jornnt l clssificció per l jornd següent cs contr el Benfic, en què, tnmteix, fins i tot un empt portv el Brç l sev segon finl de l Cop d’Europ en trent nys.
Llegir-ne més
Josep Huguet
11 de febrer de 2011 11:01 h
El tirabuixó de la crisi
F qutre nys sectors sencers de l’economi productiv trontollven per l’encriment de les mtèries primeres. L’esclfment del consum que ho v propicir v nr seguit de les bombolles finnceres i immobiliàries que hn fet pgr un prt d’Occident el preu de l recessió. Però no oblidem el problem bàsic. L’entrd l món del merct globl de més de l meitt de l poblció del plnet h supost fer grinyolr les mteixes bses del sistem productiu i qüestionr l bondt dels mecnismes del merct interncionl. Per ixò, després del primer vís, inflció de costos, i del segon vís, desplom dels vlors finncers i immobilris ls estts del cpitlisme frívol nglosxó i dels estts pràsits del benestr del sud d’Europ de Grèci Portugl, r ve el tercer vís: torn l inflció de costos perquè mb qutre nys no s’h cnvit el model energètic ni productiu.
Llegir-ne més
Francesc Bellmunt
11 de febrer de 2011 05:00 h
Així com nosaltres perdonem els nostres deutors
Aquest és un de les idees forç de l pregàri centrl dels sistem de vlors cristià. Plntejd com un diàleg verticl entre els éssers humns i l forç suprem de l’univers, es pot emetre des d’un cor drmàtic plurl o des d’un cor solitri, personl, en to i mner més o menys suplicnt. A mi l fórmul sempre m’h semblt portdor d’un encertd proposició de quid pro quo. Hom reconeix l terrenl posició de l prt inferior de l verticl l temps que s’ccept de bon grt i solemne que l prt lt de l’ltr extrem és l suprem representció mscle del poder còsmic.
Llegir-ne més
Jordi Gabarró
10 de febrer de 2011 23:56 h
LLuna de Plata
Prtint des de “noticies d’ctulitt” niré desglossnt el que en l’nterior rticle vig explicr. Entenent per ctulitt quell notici que “volen “ que ho sigui i n’estem l corrent . És evident que hi h ltres ctulitts igulment noticibles i no ho són . Avui doncs nirem l el Cire , cpitl d’un dels pïsos més importnts, sinó, el que més pes h tingut i té dins i for de l mitj llun que niri des d’Istmbul fins l’Alger. Però perquè r? Que és extrordinri? El primer cop d’ull fou un milió de persones es mnifesten el Cire l plç “Thir” llibertt.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
10 de febrer de 2011 21:48 h
Trencar amb Espanya en només 4 anys
F mesos que segueixo els moviments de CiU i d’lguns prtits del nostre Prlment i estic més que sorprès de com estn trebllnt. Tnt els diputts de Solidritt com els convergents o independents que formen prt del Govern de l Generlitt estn fent un vluos i històric fein. Els nostres dirigents hn de ser conscients del que els h toct viure, quest no serà un legisltur que pssrà l’oblit. Durnt molt de temps hem sentit prlr de legisltures de cnvi, el moment del cnvi rel, més cnvi i després j un mic més de cnvi compnyt d’lgun eslògn mrquetinià, quest però serà l legisltur del trencment rel, un cnvi diferent.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
10 de febrer de 2011 21:48 h
Trencar amb Espanya en només 4 anys
F mesos que segueixo els moviments de CiU i d’lguns prtits del nostre Prlment i estic més que sorprès de com estn trebllnt. Tnt els diputts de Solidritt com els convergents o independents que formen prt del Govern de l Generlitt estn fent un vluos i històric fein. Els nostres dirigents hn de ser conscients del que els h toct viure, quest no serà un legisltur que pssrà l’oblit. Durnt molt de temps hem sentit prlr de legisltures de cnvi, el moment del cnvi rel, més cnvi i després j un mic més de cnvi compnyt d’lgun eslògn mrquetinià, quest però serà l legisltur del trencment rel, un cnvi diferent.
Llegir-ne més
Veu Pròpia
10 de febrer de 2011 21:26 h
Normalització lingüística
L històri de l humnitt demostr que l convivènci de dues llengües l mteix territori cb sempre mb l desprició d'un d'elles. Qun conviuen dues llengües, no estn mi en condicions d'igultt i es fn servir en àmbits diferents, és el que es coneix com diglòssi. L convivènci cb, més o menys trd, mb l normlitzció de l llengu pròpi del territori o mb l substitució per un ltr llengu, normlment, mb més poder (polític, socil, culturl o econòmic). Si nosltres volem l normlitzció lingüístic del pís, no n'hi h prou que el ctlà sigui l llengu de l'escol, cl fer que sigui mjoritàri tots els àmbits.
Llegir-ne més
Arnau
10 de febrer de 2011 14:59 h
Els plors del Diari Gol i la renovació de qui al mirall hi veu història
Doncs sí senyores i senyors, l’entrendor de l’etp més brutlment glorios del Futbol Club Brcelon h renovt per un ny més el seu contrcte. Tot i que semblv que no sbríem l decisió del nostre guru fins que s’cbés l tempord, les informcions que l junt de Sndro Rosell v filtrr Mrc en referènci un renovció imminent hn cbt sent, lògicment, certes. Així doncs, j sbem segur que l’ny vinent podrem mirr l bnquet i veure-hi un decisió rriscd convertid en un ésser mitològic de crn i ossos.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
10 de febrer de 2011 14:04 h
Menys de la meitat dels usuaris de telefonia mòbil té l'atenció en català, segons un estudi de la Plataforma per la Llengua
El ctlà l telefoni mòbil es trob en líni d'esper. L Pltform per l Llengu h elbort un estudi sobre els usos lingüístics en l telefoni mòbil i bst en els resultts de 655 enquestes que mostr els dèficits que encr pteixen els usuris dels territoris de prl ctln l'hor de fer un ús normlitzt de l llengu ctln en quest sector. Podeu veure l'estudi complet i el resum : www.pltform-llengu.ct/estudis/interior/78 Algunes ddes reflecteixen quest situció: un 63% dels usuris firmen que el seu terminl dispos de l'opció en ctlà, mentre que només el 41% dels enquestts firm que l sev compnyi dispos d'tenció l client en ctlà, i l grn mjori ho hn de demnr expressment.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs