Josep Maria Loste
13 d'abril de 2011 16:06 h
Figueres, la comarca i l’aberració
El problem que tenim Figueres i comrc mb l’menç de liquidció de l’ctul estció del tren convencionl Figueres és un qüestió polític, territoril i de justíci socil de primer ordre. Això pos de mnifest que, hores d’r, Figueres no lider l comrc. L’opció (berrció) d’llunyr el tren convencionl de l centrlitt ciutdn i comrcl, bnd de ser un utèntic bomb contr l mobilitt sostenible – que foment l’exclusió socil i l’especulció - tmbé represent un gressió, sense precedents, contr l’espin dorsl de l’equilibri territoril de l’Alt Empordà.
Llegir-ne més
3 comentaris
Eric Herrera
13 d'abril de 2011 11:19 h
Visca la Pepa!
Podeu estr-ne segurs que ixò de l independènci de Ctluny trstoc de veritt els éssers humns d'quest tros de terr , coincidènci o no, però en només dos dies després de l'exitos consult l Cp i Csl, fixeu-vos si n'hn psst de coses. - En Durn i Lleid, el pio que s'h gunyt l'enemistt dels demòcrtes ctlnistes, en un recció ird i sorprenent, li escps en un tres i no res l dignitt l vicepresident Orteg descobrint-li el seu sentit del vot. No hvi vist mi un cos semblnt enlloc del món i menys venint de càrrecs públics importnts, no sé si us n'doneu de l grvett de l cos, però per si lgú encr no ho sbi, el vot més de ser universl és secret.
Llegir-ne més
Josep M. Vila d'Abadal
13 d'abril de 2011 00:00 h
En defensa de Catalunya, en record de Carrasco i Formiguera
L defens de Ctluny, de l nostr identitt, de l nostr llengu per dvnt de tot, per dvnt, fins i tot, de l pròpi vid. Mnuel Crrsco i Formiguer (Brcelon, 1980- Burgos, 1939) h estt un exemple per moltes genercions de ctlns i ctlnes i per un prtit, Unió Democràtic de Ctluny, que té l immens sort de poder-lo tenir com un dels seus més destcts militnts. Aquest mes d’bril es compleixen nys del seu fusellment per prt de les tropes frnquistes i és un bon moment per obrir un petit reflexió sobre els vlors que defensv Crrsco i Formiguer en un punt de l nostr històri on hi h trencdiss en les relcions econòmiques, identitàries i morls de Ctluny mb Espny i on sembl que s’obre definitivment el cmí cp l plen sobirni, cp l consecució de l’estt de ple dret d’un poble que té un cultur mil·lenàri, un llengu pròpi i que diu prou unes regles del joc sobre les que no hem pogut opinr i que ens són molt desfvorbles.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
12 d'abril de 2011 22:52 h
L’independentisme creix i ja és majoria
Segons un estudi del Bròmetre de l Comunicció, el 34% dels ctlns votri fvor de l independènci mentre un 30% hi votri en contr. El Bròmetre que h preguntt 5.084 persones mjors de 18 nys; “Si demà se celebrés un referèndum sobre l independènci de Ctluny, vostè què votri?”, h conclòs dient que els independentistes j són mjori Ctluny. De l’estudi se’n desprèn que un de cd qutre ctlns encr no ho té clr o no es pronunciri. En xifres bsolutes 2,1 milions de ctlns votrien fvor de l independènci, 1,8 milions en contr, 1,5 milions no sbrien i no contestrien, i unes 600.
Llegir-ne més
Joan Tardà
12 d'abril de 2011 15:25 h
El referèndum per la independència serà inevitable
Tot i que només hn trnscorregut uns dies des de l Consult per l Independènci de Brcelon, j he llegit un bon nombre de vegdes l frse de Gndhi relciond mb l’ctitud del poder dvnt d’un cus legítim: “Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’tquen i, finlment, gunyes”. I, certment, pel que f l procés de mobilitzció populr de les consultes que v inicir-se f ben poc Arenys de Munt, l cit s’escu perfectment. No obstnt, l PP i l PSC, el somriure fotet i menyspredor envers les consultes se’ls v glçnt.
Llegir-ne més
beatlescat
12 d'abril de 2011 13:27 h
RINGO STARR SOLIDARI
Ringo Strr h reglt l sev bteri un jove de 17 nys que pti un càncer de cervell i del qul s’h recupert stisfctòriment. L fmili d’Alexx Kipp de 17 nys es v dreçr l fundció Mke-A-Wish per tl que es pogués fer relitt el somni del jove de conèixer el bteri dels Betles. Ringo s’hi v venir i l trobd es v fer l Hrd Rock Cfe de Los Angeles i bnd de tocr mb l’Alexx (que toc l bteri des dels 8 nys) Ringo li v reglr l’instrument. El mteix Ringo Strr v pssr llrgues tempordes de l sev infntes l llit cus d’un tuberculosi i v ser durnt quell èpoc que v prendre tmbé tocr l bteri.
Llegir-ne més
Miquel Estruch
12 d'abril de 2011 11:28 h
Doneu-nos ales!
Avui f 80 nys d’un efemèride que mrc un referent en l històri democràtic del nostre pís. Foren unes eleccions municipls, les del 12 d’bril de 1931, les que vn donr un tomb rdicl l històri i ens vn dur, dos dies després, l proclmció de l Repúblic Ctln per prt de Lluís Compnys, des del blcó de l’Ajuntment de Brcelon i poc després, de Frncesc Mcià, des del blcó del Plu de l Generlitt. Aquell repúblic v durr molt poc i, mlgrt totes les il·lusions, l vm hver de bescnvir per un Generlitt recuperd del bgul de les ndròmines, en el mrc d’un futur utonòmic dintre de l Repúblic espnyol.
Llegir-ne més
Rival Petit
12 d'abril de 2011 00:55 h
Rosell 5.0
L històri del Brç està plen d'episodis utodestructius feliçment j superts des de que el nunyisme v desprèixer de les nostres vides tot gfnt el pont eri per instl·lr-se l bell mig de l cpitl del pís veí. L'dopció de l filosofi cruyfist -elevd l màxim potènci durnt el mndt Lport- i l'elecció com entrendor del seu lumne més vnttjt, Pep Gurdiol, hn fet del Brç el millor equip de l històri. Un equip que guny títols, super rècords i que cd di ens mervell més mb un joc únic i espectculr que és envej i referent de tot l'univers futbolístic mundil.
Llegir-ne més
Eric Herrera
11 d'abril de 2011 21:36 h
Vinga va, ja tenim el fil a l'agulla
El que v pssr hir Brcelon es pot qulificr certment d'històric, bàsicment perquè tl com v dir en Jordi Portbell en l rod de prems de vlorció dels resultts, r el sobirnisme j no és un nècdot, r és un mss crític importnt. Ahir en els ntics locls del CADCI on estàvem concentrts els orgnitzdors (per cert, l mteix sl on es v fundr l'ny 1922 Estt Ctlà), vm tenir quell sensció d'estr escrivint lmenys, un importnt pràgrf de l històri ncionl del nostre poble, un petit tros de l històri que fruit d'un estrtègi trçd d'uns nys ençà ens h permès, crer més bse socil sobirnist gràcies un intens pedgogi, tenir èxits electorls independentistes, mnifestcions mssives fvor del dret de decidir, i finlment unes desiguls però importnts consultes populrs; tot plegt mb l'objectiu d'inicir l trnsició per l seprció polític definitiv durnt els propers 10 o 15 nys.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
11 d'abril de 2011 18:29 h
Qui atia la confrontació lingüística?
Cd di surt el sol i cd di hem de sentir polítics que repeteixen les mteixes consignes un vegd i un ltr i qulsevol poll entrt en costur és cpç d’mollr el que sigui, qulsevol nimld que no diri mi si no s’hgués decidit fer de xotet de cordet, ell deu sber cnvi de quins beneficis. Ar h estt l’spirnt btle, Mteu Isern, per prt del PP i gunydor segons les enquestes, que qusi li donen l mjori bsolut. Doncs, quest senyor, compnyt de tot l clc i de l person que mn més Mdrid, h culpt l’esquerr de l confrontció lingüístic.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs