Josep Maria Loste
13 d'abril de 2011 16:15 h
La carretera i la metàstasi social
El càncer del cotxe provoc cd di més morts, ferits, despeses extrordinàries per l snitt públic i, sobretot, molt de ptiments i mortificcions ls fmilirs de les víctimes. S’h idoltrt mss l’utomòbil privt i quest h esdevingut com un men de símbol de l’èxit socil, sexul i econòmic. I les conseqüències d’quest polític hn estt ctstròfiques .Per escpçr quest utèntic metàstsi socil és necessri que els nostres governnts i, en generl, tot l societt civil prenguin consciènci que el que d’entrd cl fer es reduir el nombre de vehicles de les nostres crreteres .
Llegir-ne més
Un comentari
Josep Maria Loste
13 d'abril de 2011 16:06 h
Figueres, la comarca i l’aberració
El problem que tenim Figueres i comrc mb l’menç de liquidció de l’ctul estció del tren convencionl Figueres és un qüestió polític, territoril i de justíci socil de primer ordre. Això pos de mnifest que, hores d’r, Figueres no lider l comrc. L’opció (berrció) d’llunyr el tren convencionl de l centrlitt ciutdn i comrcl, bnd de ser un utèntic bomb contr l mobilitt sostenible – que foment l’exclusió socil i l’especulció - tmbé represent un gressió, sense precedents, contr l’espin dorsl de l’equilibri territoril de l’Alt Empordà.
Llegir-ne més
Eric Herrera
13 d'abril de 2011 11:19 h
Visca la Pepa!
Podeu estr-ne segurs que ixò de l independènci de Ctluny trstoc de veritt els éssers humns d'quest tros de terr , coincidènci o no, però en només dos dies després de l'exitos consult l Cp i Csl, fixeu-vos si n'hn psst de coses. - En Durn i Lleid, el pio que s'h gunyt l'enemistt dels demòcrtes ctlnistes, en un recció ird i sorprenent, li escps en un tres i no res l dignitt l vicepresident Orteg descobrint-li el seu sentit del vot. No hvi vist mi un cos semblnt enlloc del món i menys venint de càrrecs públics importnts, no sé si us n'doneu de l grvett de l cos, però per si lgú encr no ho sbi, el vot més de ser universl és secret.
Llegir-ne més
Josep M. Vila d'Abadal
13 d'abril de 2011 00:00 h
En defensa de Catalunya, en record de Carrasco i Formiguera
L defens de Ctluny, de l nostr identitt, de l nostr llengu per dvnt de tot, per dvnt, fins i tot, de l pròpi vid. Mnuel Crrsco i Formiguer (Brcelon, 1980- Burgos, 1939) h estt un exemple per moltes genercions de ctlns i ctlnes i per un prtit, Unió Democràtic de Ctluny, que té l immens sort de poder-lo tenir com un dels seus més destcts militnts. Aquest mes d’bril es compleixen nys del seu fusellment per prt de les tropes frnquistes i és un bon moment per obrir un petit reflexió sobre els vlors que defensv Crrsco i Formiguer en un punt de l nostr històri on hi h trencdiss en les relcions econòmiques, identitàries i morls de Ctluny mb Espny i on sembl que s’obre definitivment el cmí cp l plen sobirni, cp l consecució de l’estt de ple dret d’un poble que té un cultur mil·lenàri, un llengu pròpi i que diu prou unes regles del joc sobre les que no hem pogut opinr i que ens són molt desfvorbles.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
12 d'abril de 2011 22:52 h
L’independentisme creix i ja és majoria
Segons un estudi del Bròmetre de l Comunicció, el 34% dels ctlns votri fvor de l independènci mentre un 30% hi votri en contr. El Bròmetre que h preguntt 5.084 persones mjors de 18 nys; “Si demà se celebrés un referèndum sobre l independènci de Ctluny, vostè què votri?”, h conclòs dient que els independentistes j són mjori Ctluny. De l’estudi se’n desprèn que un de cd qutre ctlns encr no ho té clr o no es pronunciri. En xifres bsolutes 2,1 milions de ctlns votrien fvor de l independènci, 1,8 milions en contr, 1,5 milions no sbrien i no contestrien, i unes 600.
Llegir-ne més
Joan Tardà
12 d'abril de 2011 15:25 h
El referèndum per la independència serà inevitable
Tot i que només hn trnscorregut uns dies des de l Consult per l Independènci de Brcelon, j he llegit un bon nombre de vegdes l frse de Gndhi relciond mb l’ctitud del poder dvnt d’un cus legítim: “Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’tquen i, finlment, gunyes”. I, certment, pel que f l procés de mobilitzció populr de les consultes que v inicir-se f ben poc Arenys de Munt, l cit s’escu perfectment. No obstnt, l PP i l PSC, el somriure fotet i menyspredor envers les consultes se’ls v glçnt.
Llegir-ne més
beatlescat
12 d'abril de 2011 13:27 h
RINGO STARR SOLIDARI
Ringo Strr h reglt l sev bteri un jove de 17 nys que pti un càncer de cervell i del qul s’h recupert stisfctòriment. L fmili d’Alexx Kipp de 17 nys es v dreçr l fundció Mke-A-Wish per tl que es pogués fer relitt el somni del jove de conèixer el bteri dels Betles. Ringo s’hi v venir i l trobd es v fer l Hrd Rock Cfe de Los Angeles i bnd de tocr mb l’Alexx (que toc l bteri des dels 8 nys) Ringo li v reglr l’instrument. El mteix Ringo Strr v pssr llrgues tempordes de l sev infntes l llit cus d’un tuberculosi i v ser durnt quell èpoc que v prendre tmbé tocr l bteri.
Llegir-ne més
Miquel Estruch
12 d'abril de 2011 11:28 h
Doneu-nos ales!
Avui f 80 nys d’un efemèride que mrc un referent en l històri democràtic del nostre pís. Foren unes eleccions municipls, les del 12 d’bril de 1931, les que vn donr un tomb rdicl l històri i ens vn dur, dos dies després, l proclmció de l Repúblic Ctln per prt de Lluís Compnys, des del blcó de l’Ajuntment de Brcelon i poc després, de Frncesc Mcià, des del blcó del Plu de l Generlitt. Aquell repúblic v durr molt poc i, mlgrt totes les il·lusions, l vm hver de bescnvir per un Generlitt recuperd del bgul de les ndròmines, en el mrc d’un futur utonòmic dintre de l Repúblic espnyol.
Llegir-ne més
Rival Petit
12 d'abril de 2011 00:55 h
Rosell 5.0
L històri del Brç està plen d'episodis utodestructius feliçment j superts des de que el nunyisme v desprèixer de les nostres vides tot gfnt el pont eri per instl·lr-se l bell mig de l cpitl del pís veí. L'dopció de l filosofi cruyfist -elevd l màxim potènci durnt el mndt Lport- i l'elecció com entrendor del seu lumne més vnttjt, Pep Gurdiol, hn fet del Brç el millor equip de l històri. Un equip que guny títols, super rècords i que cd di ens mervell més mb un joc únic i espectculr que és envej i referent de tot l'univers futbolístic mundil.
Llegir-ne més
Eric Herrera
11 d'abril de 2011 21:36 h
Vinga va, ja tenim el fil a l'agulla
El que v pssr hir Brcelon es pot qulificr certment d'històric, bàsicment perquè tl com v dir en Jordi Portbell en l rod de prems de vlorció dels resultts, r el sobirnisme j no és un nècdot, r és un mss crític importnt. Ahir en els ntics locls del CADCI on estàvem concentrts els orgnitzdors (per cert, l mteix sl on es v fundr l'ny 1922 Estt Ctlà), vm tenir quell sensció d'estr escrivint lmenys, un importnt pràgrf de l històri ncionl del nostre poble, un petit tros de l històri que fruit d'un estrtègi trçd d'uns nys ençà ens h permès, crer més bse socil sobirnist gràcies un intens pedgogi, tenir èxits electorls independentistes, mnifestcions mssives fvor del dret de decidir, i finlment unes desiguls però importnts consultes populrs; tot plegt mb l'objectiu d'inicir l trnsició per l seprció polític definitiv durnt els propers 10 o 15 nys.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs