17 d'abril de 2011 22:44 h
MADRID- BARÇA 1-1 Un empt poc, mb dos gols conseguits de penl en un mtx insofrible, és el resultt del primer round de derbis entre Més Que Un Club i el Millor Club de l'Univers. L tàctic ultr-defensiv dels de Mourinho, que vn sltr l cmp inferioritzts com l'ERC del segon triprtit dvnt els socites, els v permetre evitr un nov humilició. MADRID- BARÇA 1-1 Amb l segon crònic de l jornd el Rivl Petit inici un nov mner de reltr els conteixements de l llig de les estrelles, més d'cord mb els temps que corren de biprtidisme submorl que només pot servir per què l llig de les estrelles sigui encr pitjor i els seus equips tinguin encr més problemes econòmics.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2011 13:37 h
Aleshores què esperem? Cd di sense independènci ens boc l crisi permnent i l misèri. El conseller d'Economi i Coneixement, Andreu Ms-Colell h considert que l independènci de Ctluny és vible econòmicment perquè seri “bsurd” que no ho fos si hi h 200 pïsos l món que ho són i que Ctluny no seri un excepció. Pel que f ls processos d'independènci, Ms-Colell h firmt que “en questes qüestions no hi h bsoluts, depèn de com ocorri”. Tremos propos deixr de pgr els impostos l'Estt Zptero: 'Ctluny reclm el que no li correspon' Slgdo insinu que el deute d'Espny mb Ctluny podri ser inferior 1.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2011 12:10 h
El diumenge 10 d’bril Brcelon, cp i csl del pís, es donv per cbt el moviment de consultes on més de 800.000 persones hi vn prticipr. El 13 d’bril es donv un ltre fet històric, es debti les esmenes l totlitt presentdes pels prtits espnyolistes, l proposició de llei de declrció d'independènci l Prlment. Un qüestió molt importnt pel nostre pís i sobretot pel nostre nhel ncionl tl com v quedr ben plès durnt les consultes i l posterior mnifestció del 10 de juliol mb l prul INDEPENDÈNCIA .
Llegir-ne més
16 d'abril de 2011 00:05 h
Durnt l quresm els creients es prepren per l Setmn Snt. Reflexionen individulment per tl de preprr-se per l celebrció de l Psqu, que des del punt de vist de l fe, és l fest més importnt del cristinisme on es recorden els últims dies de l vid de Jesús. Després de setmnes d’bstinènci i scrifici preix l bonic figur de l mon de Psqu, el dolç i trdicionl esponjós que mb xocolt, ou dur i o llongniss sec simbolitz el finl de l quresm. A Ctluny és trdició que l’vi o el pdrí regli un mon ls seus néts o fillol però l’incompres i bonic Ctluny, vui no té pdrí, l’vi és mort i l mon o se l f ell o el scrifici podrà mb ell.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2011 23:07 h
Ni Ctluny , ni Espny, no es poden recuperr de greu sotrc que sofert i que serà molt llrg , si en comptes de crer riques mb els mitjns que encr son l nostre bst , retllem serveis primordils , i destruïm llocs de trebll, mplint l stronòmic xifr que j es prop dels cinc milions d’turts tot l’estt; el President de l Generlitt de Ctluny , Sr. Artur Ms , fict l bny l fort , i no sp nr enrere per intentr treure-l ; nomes mb l’estlvi, no ixecrem el cp ; s’h de trebllr, produir i consumir ; no es poden rebixr impostos , perquè no es poden rebixr ingressos , però si que es poden rebixr beneficis ls que busen del privilegi de poder fcturr el seu trebll ; quest mesur, seri un reprtiment indirecte de riques , tot vegd, que seri un estlvi per el titulr de l fctur, que nivell de pís de ben segur que l xifr , no seri de rebuig.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2011 21:51 h
Stéphne Hessel en el seu llibre Indigneu-vos diu: “Es té l gosdi de dir-nos que l'Estt j no pot ssegurr els costos d'questes mesures socils. Però com poden fltr vui diners per mntenir i perllongr questes conquestes, qun l producció de l riques h ugmentt considerblement des de l'Alliberment, període en el qul Europ estv en l ruïn, si no és perquè el poder dels diners, combtut mb forç per l Resistènci, no h estt mi tn grn, tn insolent i tn egoist mb els seus propis servidors, fins i tot en les més ltes esferes de l'Estt.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2011 19:30 h
En quest vídeo fig un descripció molt breu de l ideologi del nostre prtit europeu, l'Alinç Lliure Europe (ALE). Aquest intervenció l'he fet l'ssemble generl de l'ALE les Illes Alnd, on hi viu bon prt de l minori suec de Finlàndi. Les Illes Alnd són un bon exemple de respecte les minories: mlgrt tenir només 28.000 hbitnts, tenen un prlment! A més, tenen sobirni culturl i lingüístic (l llengu oficil és el suec), i mntenen especificitts pròpies com, per exemple, el fet que el territori està desmilitritzt, i els hbitnts de les illes no hn de servir l'exèrcit, entre moltes d'ltres crcterístiques.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2011 13:36 h
F un prell de dies, el President de l Generlitt, Artur Ms, v donr un respost ofensiv l diputt de Solidritt Uriel Bertrn qun quest li v preguntr per l posició de CiU l votció d'quell trd sobre l Proposició de Llei per l Declrció de l Independènci. Ms v dir que no votri fvor de l propost perquè no estv l seu progrm electorl declrr l independènci durnt quest legisltur, tot i que v defensr “el dret decidir sense límits”. Si jo fos diputd l Prlment de Ctluny, ixò és el que li hgués dit Ms quell trd.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2011 11:17 h
Un Centenr i mig de persones s'grupven hir l'uditori de l Fc de comunicció de l pompeu Fbr per donr el tret de sortid l Conferènci d'esquerres per l Repúblic Ctln. Tindrà lloc fins l'bril de l'ny que ve mb qutre àmbits de debt: economi, estt del benestr drets i llibertts i dret decidir. L introducció de Jon Mnuel Tresserrs situnt l necessitt que un projecte ncionl com l voluntt de construir un Estt tingui un projecte socil i de pís l drrere, v donr ps ls interrognts que des de les esquerres hem de fer un crisi globl econòmic i energètic v dir Mrcel Coderch; l necessitt de cnvir l concepció dels drets socils i les necessàries ruptures de l quotidinitt que v plntejr Mrt Selves; els nous drets de ciutdni mb les llibertts i el respecte les minories compte de Crme Port i finlment M Mercè Roc que es plntejà diversos dubtes sobre el cmí recórrer cp exercir el dret decidir.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2011 11:13 h
El psst diumenge, di de l consult per l independènci, 10-A de glòri, el Ctmòbil v tornr rodr per Brcelon en un «missió felin». Logotipt per l'ocsió, v reprtir ànims, informció de les «polling sttions», mnuls del «Referènding!» i tot men de «hits» ctistes. L'esdeveniment el v dur per tot l ciutt, del Poble Nou Nou Brris pssnt pel Gòtic, l Sgrd Fmíli, Gràci, l Brcelonet i fins Snts, trslldnt on clgués dos dels observdors interncionls vinguts expressment des de l Glíci més descolonitzd.
Llegir-ne més