21 d'abril de 2011 09:08 h
F uns dies el professor Mnuel Cstells tornv escriure un impecble rticle sobre el perquè de l pujjd de l'opció independentist. El que cl és que com v dir M Mercè Roc en l presentció de l Conferènci d'esquerres per l Repúblic Ctln, pssem del milió ls qutre milions. Per ixò, el milió d'ctius que hn prticipt les consultes i s'hn mnifestt cl que es conjurin dedicr un prt del seu temps vitl, del seu temps lliure, l societt que olem lliure. Ens cl que quest milió estigui l dvnt de l societt civil orgnitzd: sindicts, ptronls, cmbres, entitts de tot tipus inclòs les esportives, moviments juvenils, religiosos.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2011 23:44 h
Els meus orígens polítics és vren inicir mb el comunisme més ferotge ls 12 nys, però mb un fort i mrct ccent ctlnist-independentist. A l'escol ls 14 nys s'hem coneixi com "El Rojo", en el que teni com "bons mics" i ixò que eren molt més grns que jo, un que er nzi i l'ltre nrquist. Ens pssàvem hores i hores xerrnt sempre cp problem de polític, inmigrció, histori, cultur o l llengu. M'enrecordo d'un di que nv mb els meus pins, engntxines, crpet folrd i solpes de l bnder de l'ntig URSS, i de dins d'un br sortiren diferents cps rpts borrtxos de cerves i plens de creus gmdes.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2011 18:45 h
Qun es v provr un llei que permeti que en un mteix locl hi hgués un zon per fumdors i un zon per no fumdors, i que er suficient un crtellet l pret que indicàs l circumstànci, em semblv que l’hvien provd un grup de persones que s’hvien reunit per veure qui er cpç de fer l’cudit que més rilles provocàs. Er clr que no servi per res, perquè el fum recorri tot el locl i tnt es perjudicv els que es trobven en un zon com en l’ltr.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2011 18:44 h
Interpreto que en Miquel de Brcelon , es refereix mi en el seu comentri; jo no fig demgògi, mi m’indign, que portem prop de 33 nys de democràci , 25 dels quls governts per CIU que dont suport l PSOE i l PP, qun hn estt governnt el pís des de Mdrid; i que l renovció de l’esttut , l v conseguir els respectius governs triprtits , mb l retlld per prt del PSOE , i el pcte entre Ms i Zptero , deixnt Ctluny ls peus dels cvlls; i tothom lluitnt en contr del PP, en benefici del PSOE , que mentid rere mentid , portt quest pís un situció , que difícilment en sortirem ben prts .
Llegir-ne més
20 d'abril de 2011 17:40 h
L revist ngles especilitzd en col·leccionisme musicl Record Collector public com tem de portd en el seu número d'bril de 2011 un mpli reporttge sobre l'estd dels Betles Hmburg l'ny 1961. En quells moment els Betles eren John, Pul, George, Pete Best i Sturt Sutcliffe i vn ctur com grup resident l club Indr l brri vermell de l ciutt. Allà hi vn conèixer un coll de joves 'existencilistes' mb els que vn estblir un bon mistt. D'quell èpoc i d'quells mics són lgunes de les primers fotos que es vn fer ls Betles.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2011 11:42 h
Dissbte 16 d'bril tocv nr mnifestr-se per l llengu, per poder veure un televisió públic en ctlà i per grntir l trnsprènci informtiv. On? A primer líni d'on vui es trepitj l llengu ctln: Vlènci! Vlènci form prt de l mev terr, quell que qun sludes lgú i li dius “bon di”, et respon mb un “bon di”. Un terr que, de Slses Gurdmr i de Frg Mó comprteix un llengu, un cultur, unes trdicions i un voluntt de ser. I si, j sé que vui el Pís Vlencià és percebut com quell territori hostil, on el PP cmp com vol mlgrt els escàndols de corrupció, però tmbé és l terr de comptriotes que no es resignen i es revolten.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2011 05:00 h
Des de Diumenge de Rms que vivim un període d'intens ctivitt litúrgic dins de les diverses confessions cristines: Mrt Ferrussol s'h jugt l mà dret que Mri Mgdlen (Jon Orteg) v votr que sí el psst #10A per lliberr Jude dels romns, Judes (Durn i Lleid) h dit que ell no menteix mi i que Mri Mgdlen hvi vott que no i Vil d'Abdl s'h tret l cret. A tll introductori, huríem de fer esment en què Jude està dividid entre cristins (ncionlistes) i jueus (independentistes) i romns (espnyols). Jesús de Ntzret (Artur Ms) entr Jeruslem (Brcelon) dmunt d'un gurà.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2011 02:12 h
Llegeixo que l Federció Espnyol de Futbol h ordent que demà, l’Estdi de Mestll, l’himne d’Espny soni cent vint decibels per tl de silencir els més que probbles xiulets dels blugrnes presents l Cmp. L FEF vol evitr reviure l’estrident ridícul de l Cop del Rei de 2009 en l qul les ficions ctln i bsc vn posr de mnifest el seu mor incondicionl ls símbols de l pàtri. Senscionl metàfor del que és Espny. Espny és justment ixò: cridr més. Brmr, imposr-se, el ‘por mis cojones’ i el ‘qué pone en tu DNI’.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2011 00:13 h
Qun el cpitlisme finncer f i desfà per sobre dels governs democràtics posnt en risc el cpitlisme productiu i centenrs de milers de llocs de trebll, el que es pos en risc és l democràci. Qun l distànci entre els slris dels dirigents de les grns empreses i els dels treblldors creix com mi, l desfecció no s'turrà. Convé un govern mundil sobre les finnces i un reinvenció de l'empres en sentit més horitzontl en comndments i reprtiment de beneficis. http://bit.ly/fdD3AT http://bit.ly/hfVMuK
Llegir-ne més
19 d'abril de 2011 20:31 h
“Els Almogàvers responen les penyes de Mdrid demnnt que se xiuli l'himne” L mner com l’Espny del futbol trcte l Brcelon demostr sense cp men de dubte que ulls dels espnyols, l’equip blugrn és un equip totlment estrnger. L quntitt de brbritts per minut de que són cpços de dir les ptums del futbol en són l prov evident. Tnt sols des de l’odi, tnt sols des de l ràbi es pot negr que el joc del Brcelon no sigui el millor del món en quests moments, escoltr progrmes com “punto pelot” o les declrcions de l’entrendor del Mdrid, excusnt-se mb l’àrbitre per negr les victòries del Brç, són proves més que evidents de que el Brcelon és vist com un dels puntls d’un Ctluny independent.
Llegir-ne més