27 d'abril de 2011 09:13 h
Molts us hureu fixt que l'imtge que compny quest bloc es l de SI. Fins f pocs dies en el moment de rectivr-l'ho, l'imtge mostrd er de Regrupment. Des de Gener d'enguny vig pgr l mev quot nul per filir-me'n Solidritt, encr que segueixo pgnt l mev quot de Rct, j que es un ssocició ciutdn vers l'independentisme que es present tmbé en període d'el.leccions i, ixo no comport cp problem encr que per lguns si. Però, que m'h impulst nr cp Solidritt en l'àmbit municipl, es ben senzill, l'propment i finl colició mb ERC diverses poblcions i principlment l ciutt de Mtró.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2011 05:00 h
Sé que no és elegnt deixr-se posseir per l lectur d'un llibre recent i bndonr el preut eclecticisme però em permeto, sent com som pels volts de Snt Jordi, demnr un mnisti que duri el temps d'quest rticle, sincerment tenyit d'un frnques induïd per Blise Pscl rellegit. Escriu Pscl: hi h molt diferènci entre temptr i induir l'error. Déu tempt però no indueix l'error. Temptr és propicir ocsions de fer un cos determind i no necessàri sense imposició. Induir error és posr l'home en l necessitt de concloure i seguir un flsedt.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2011 21:50 h
L cpcitt d'intoxicció de l cvern girebé no té límits. Mnipulció, bilis i mentides, l sev divis. Mentides repetides un i mil vegdes per intentr trnsformr l relitt. Mnipulció i mentides l mner goebelin mb el suport d'un grndiós prell mediàtic en poder mjoritàriment d'un neofrnquisme cd cop més omnipresent i prepotent. Un no prr des del primer minut de l tempord que h nt “in crescendo” mesur que les opcions del Mligne per reconquerir l llig eren cd cop més remotes. Un tmosfer encr més hostil durnt les jorndes prèvies l'cumulció de prtits del segle i que ugmentrà ritme de rècord fins que el Mligne cigui derrott l semifinl de l Chmpions i.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2011 16:49 h
No necessitem tnts grbells Ctluny , mb 7.600.000.000 de ciutdns, no pot ssumir l despes que gener quest despropòsit, (65Em.) empresril d’endollts públics , que encr s’hi h de sumr els Consells Comrcls , les Diputcions, l’equip de govern i les corresponents conselleries i ssessors, com tmbé el conjunt del Prlment; si l sum d’quest desgvell, i fegim tots els ciutdns que l sev edt no els permet trebllr, o perquè estn estudint, o per defectes ptològics, obtindrem uns resultts que justificrn l’entrd d’immigrnts, per fer l fein durnt quests nys que tothom tirt de bet, perquè l m d’obr est endolld .
Llegir-ne més
26 d'abril de 2011 13:51 h
Senyores i senyors. L Fundció Bdbdoc té el pler de convidr-vos l presentció de 'Escl de l Vid'. Un disc en formt elpé que conté l'obr wgnerinojmicn del lleidtà Dvid Esterri bsd en el sistem filosòfic d'en Frncesc Pujols, i que comptrà mb convidts especils com en Roger Ms i l'Enric Cssses, entre d'ltres. Al disc hi trobreu l Cobl Snt Jordi-Ciutt de Brcelon, l’Escolni dels Blvets de Lluc (Mllorc), les veus de n’Emm Moussoui, en Vdor Boix, n Li Crreres i n’Òscr Dlmu, i el Conjunt Bdbdoc.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2011 08:00 h
Us fig mns l'rticle publict l mrç del 2011 per l'Associció Ctln de Prems Grtuït sobre un dels clàssics de tots els temps L’ny 1936, Mrgret Mitchell v publicr l’exitos novel·l Allò que el vent s’endugué. Amb un milió d’exemplrs venuts, v rebre el premi Pulitzer un ny després, i v rribr l cim de l fm gràcies l versió cinemtogràfic, l’ny 1939. Es v consgrr, ixí, com un de les obres mestres de l històri del cinem. El discurs nrrtiu de l novel·l de l infntes de Mitchell demostr que l’utor v créixer tot escoltnt l gent grn del seu entorn, l mjori, blncs sudistes que hvien viscut l guerr de Secessió nord-mericn (1861-1865) i l sev reconstrucció.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2011 23:51 h
El dilem d’nr votr Com cd qutre nys , des de que l reltiv democràci s’insturà l’estt espnyol, conveniènci de determints sectors dels diferents col·lectius poderosos, emnts del frnquisme, estem un mes del propers comicis municipls , que tots els prtits politics , j f dies , que trebllen per constituir les seves llistes mb els millors i bnegts súbdits , encpçlnt els grups que els ciutdns hurn d’escollir per l’dministrció municipl , durnt qutre nys mes, si tot v norml.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2011 22:30 h
En condicions normls, l'orgnisme que huri de vetllr pel crèdit les empreses ctlnes huri de ser l'Institut Ctlà de Finnces (l'ICF). Però Ctluny no viu en condicions normls. Espny sotmet Ctluny un espoli que el Cercle Ctlà de Negocis xifr en 22.000 milions d'euros nyls. Aquest xifr és prou significtiv si es consult el pressupost de l Generlitt del 2010, que és de 61.111 milions. (consultr http://www15.genct.ct/ecofin_wpres10/pdf/GUI_L_CAT.pdf): L'ICF teni un pressupost de 1.628 milions d'euros.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2011 22:00 h
Dels molts edificis interessnts de Grnollers, sempre m'h cridt l'tenció l'edifici del propi Ajuntment de l ciutt, ubict l Plç de l Porxd. Mirnt de trobr un mic més d'informció sobre quest edifici vig descobrir que l'obr v ser construïd entre el 1902 i el 1904. L'rquitecte responsble del projecte v ser l'olotí Simó Cordomí. De l rest de l sev obr, més enllà de l'Ajuntment de Grnollers, se'n coneixen poques coses. Només cl fer un mic de cerc per Internet per donr-se'n. És per ixò que vui he mirt de fer un esforç i prlr de l person que v projectr un dels edificis més bonics de l mev ciutt.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2011 19:28 h
Entrevista a Xornal de Galícia. El debat social va absolutament lligat al del model d'Estat a GALEUSCA http://bit.ly/i7mglE
Llegir-ne més