Oriol Junqueras
14 d'abril de 2011 08:00 h
Puig i Ferreter
Us reprodueixo l'rticle publict l setembre del 2010 per l'Associció Ctln de Prems Grtuït Com és sbut, en ocsions, en un instnt, un esdeveniment pot cnvir rdiclment les nostres vides. A vegdes, fins i tot l de tot un pís i, mb ell, l de molts dels seus ciutdns. Probblement, en quest sentit, un de les dtes més decisives del segle XX és el 14 d'bril de 1931. Entre molts centenrs de milers d'ltres persones, quell di tmbé és decisiu per l'escriptor Jon Puig i Ferreter, que es veu impel•lit bndonr l litertur –lmenys temporlment– per dedicr-se de mner girebé definitiv –encr que no exclusiv– l polític.
Llegir-ne més
Cap comentari
Josep Huguet
14 d'abril de 2011 03:08 h
Més Conferència i des de Galícia
Recordo: vui dijous les 19h l uditori de l Pompeu Fbr l crrer Boront Conferènci d'esquerres per l Repúblic Ctln. Obrim debts innovdors, cretius i un punt heterodoxos, únic possibilitt de superr els importnts reptes que tenim l dvnt i construir un bloc socil mjoritri pel cnvi econòmic, socil, democràtic i ncionl. A Glíci vm debtre d'quests temes mb Xosé mnuel Beirs, Ptxi Zblet, i el sendor Bouz les jorndes de Mociddes ncionlists. Espny 2.0 impossible, conclusió del debt. A glíci Hoxe em feren un entrevist.
Llegir-ne més
Andreu Majó
13 d'abril de 2011 23:26 h
Volen la independència?
Cd vegd dono més l ró ls qui diuen que no som independents perquè no ens ho mereixem. Dèi Xirincs que l independènci no es demn, es pren. He conegut molts fulls de rut que ens portven l independènci en un termini més o menys llrg. Des d'quell disseny que ens veni l'Àngel Colom qun er ERC (l'ny dels jocs olímpics Brcelon) fins l del 2014 que ens oferi el drrer Crod potser per llrgr un xic més l sev crrer polític, he sentit molts sistemes i cmins que ens hvien de conduir l independènci.
Llegir-ne més
Bernat Calbetó
13 d'abril de 2011 19:13 h
El Priorat
Qun el dos cvlls del meu mic Jume començ descendir pel Coll de l Teixet i lbiro el perfil inconfusible de Porrer sé del cert que j he rribt l Priort. Però si més més ens morrem l remolc d’un trctor crregt fins dlt de grntx, llvors no tinc cp dubte que l trdor està l cure. Són senyls inequívocs d’un terr singulr, mediterràni i d’interior que h sbut dptr-se ls cnvis demogràfics i econòmics gràcies l revolució vinícol de l últim dècd. Porrer és un poble costerut, de pgès i que viu principlment de l indústri del vi.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
13 d'abril de 2011 16:15 h
La carretera i la metàstasi social
El càncer del cotxe provoc cd di més morts, ferits, despeses extrordinàries per l snitt públic i, sobretot, molt de ptiments i mortificcions ls fmilirs de les víctimes. S’h idoltrt mss l’utomòbil privt i quest h esdevingut com un men de símbol de l’èxit socil, sexul i econòmic. I les conseqüències d’quest polític hn estt ctstròfiques .Per escpçr quest utèntic metàstsi socil és necessri que els nostres governnts i, en generl, tot l societt civil prenguin consciènci que el que d’entrd cl fer es reduir el nombre de vehicles de les nostres crreteres .
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
13 d'abril de 2011 16:06 h
Figueres, la comarca i l’aberració
El problem que tenim Figueres i comrc mb l’menç de liquidció de l’ctul estció del tren convencionl Figueres és un qüestió polític, territoril i de justíci socil de primer ordre. Això pos de mnifest que, hores d’r, Figueres no lider l comrc. L’opció (berrció) d’llunyr el tren convencionl de l centrlitt ciutdn i comrcl, bnd de ser un utèntic bomb contr l mobilitt sostenible – que foment l’exclusió socil i l’especulció - tmbé represent un gressió, sense precedents, contr l’espin dorsl de l’equilibri territoril de l’Alt Empordà.
Llegir-ne més
Eric Herrera
13 d'abril de 2011 11:19 h
Visca la Pepa!
Podeu estr-ne segurs que ixò de l independènci de Ctluny trstoc de veritt els éssers humns d'quest tros de terr , coincidènci o no, però en només dos dies després de l'exitos consult l Cp i Csl, fixeu-vos si n'hn psst de coses. - En Durn i Lleid, el pio que s'h gunyt l'enemistt dels demòcrtes ctlnistes, en un recció ird i sorprenent, li escps en un tres i no res l dignitt l vicepresident Orteg descobrint-li el seu sentit del vot. No hvi vist mi un cos semblnt enlloc del món i menys venint de càrrecs públics importnts, no sé si us n'doneu de l grvett de l cos, però per si lgú encr no ho sbi, el vot més de ser universl és secret.
Llegir-ne més
Josep M. Vila d'Abadal
13 d'abril de 2011 00:00 h
En defensa de Catalunya, en record de Carrasco i Formiguera
L defens de Ctluny, de l nostr identitt, de l nostr llengu per dvnt de tot, per dvnt, fins i tot, de l pròpi vid. Mnuel Crrsco i Formiguer (Brcelon, 1980- Burgos, 1939) h estt un exemple per moltes genercions de ctlns i ctlnes i per un prtit, Unió Democràtic de Ctluny, que té l immens sort de poder-lo tenir com un dels seus més destcts militnts. Aquest mes d’bril es compleixen nys del seu fusellment per prt de les tropes frnquistes i és un bon moment per obrir un petit reflexió sobre els vlors que defensv Crrsco i Formiguer en un punt de l nostr històri on hi h trencdiss en les relcions econòmiques, identitàries i morls de Ctluny mb Espny i on sembl que s’obre definitivment el cmí cp l plen sobirni, cp l consecució de l’estt de ple dret d’un poble que té un cultur mil·lenàri, un llengu pròpi i que diu prou unes regles del joc sobre les que no hem pogut opinr i que ens són molt desfvorbles.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
12 d'abril de 2011 22:52 h
L’independentisme creix i ja és majoria
Segons un estudi del Bròmetre de l Comunicció, el 34% dels ctlns votri fvor de l independènci mentre un 30% hi votri en contr. El Bròmetre que h preguntt 5.084 persones mjors de 18 nys; “Si demà se celebrés un referèndum sobre l independènci de Ctluny, vostè què votri?”, h conclòs dient que els independentistes j són mjori Ctluny. De l’estudi se’n desprèn que un de cd qutre ctlns encr no ho té clr o no es pronunciri. En xifres bsolutes 2,1 milions de ctlns votrien fvor de l independènci, 1,8 milions en contr, 1,5 milions no sbrien i no contestrien, i unes 600.
Llegir-ne més
Joan Tardà
12 d'abril de 2011 15:25 h
El referèndum per la independència serà inevitable
Tot i que només hn trnscorregut uns dies des de l Consult per l Independènci de Brcelon, j he llegit un bon nombre de vegdes l frse de Gndhi relciond mb l’ctitud del poder dvnt d’un cus legítim: “Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’tquen i, finlment, gunyes”. I, certment, pel que f l procés de mobilitzció populr de les consultes que v inicir-se f ben poc Arenys de Munt, l cit s’escu perfectment. No obstnt, l PP i l PSC, el somriure fotet i menyspredor envers les consultes se’ls v glçnt.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs