5 d'abril de 2011 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle pregut l número 1398 del setmnri El Temps el 29 de mrç de 2011 En el principi dels temps, enmig del cos primigeni de l’univers, les prtícules més pesnts es vn sedimentr l prt més bix i les més lleugeres i lluminoses vn tendir elevr-se. Així, més enllà dels mrs i per sobre del món que s’nv formnt, v prèixer l ‘plnur de l’lt cel’ o Tkmghr. Aquí hi vn néixer diversos déus, fins que Iznmi i Izngi vn bixr l’oceà pescr-hi mb l sev llnç. I, en scsejr-l per fer cure les incrustcions de sl que s’hi hvien formt, vn néixer les illes del Jpó.
Llegir-ne més
5 d'abril de 2011 00:01 h
'Cd vez que se escupe pr rrib te cb cyendo encim' ¡Ahí lo quiero ver! O com dirien l meu poble: 'és més burro que pixr enlire un di de vent!' Profètiques prules del grn Precido pronuncides durnt l polèmic de l primer volt mntingud mb el j ex-recordmn mundil Xose Mourinho i que hn vingut fer el que tothom h btejt com justíci poètic per stisfcció de l bon gent del futbol, que és girebé tot, si exceptuem l'entorn més friki de cn Mligne i bon prt de l brunete i/o cvern mediàtic.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2011 12:53 h
1,. RETALLAR LES RETALLADES Si el 20 % dels ingressos de l'Estt venen dels ctlns i només rebem un 14% de l despes (ixò és el dèficit fiscl), encr tenen l brr de demnr més impostos? Llvors Rublcb firm que el dèficit és sgrt. Efectivment és sgrt que no és jugui més mb el dèficit fiscl de Ctluny portnt- nos l misèri Divendres psst, Mnuel Milin Mestre, pròxim l PP, Ctràdio v firmr que rribv el xoc finl Espny Ctluny per rons fiscls, com en d'ltres processos d'independènci. Que er insostenible hver de retllr mentre els que rebien diners de Ctluny nedven en l'bundànci.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2011 05:00 h
Tenim un President que no ens el mereixem, llegeix el diri Avui, port brretin, puj l Pedrforc tot xiulnt L Snt Espin, de di és president, de di és honorble; de nit, qun no hi h gent... Sí, de nit, qun no hi h gent, segons cntven els Brms f nys i pnys, l President, l Jordi, l Pujol, l’enno-hbl-cstellno, se li creuven els cbles i fei uns festivls eròticofestius d’up, que ni l Mri Lpiedr, el Conrd Son i el Ncho Vidl en un mnsió del Berlusconi. Fou el president mb qui vm créixer tot un generció que ens negàvem cceptr l’estt de les coses, que no ens conformàvem, que volíem més i ho volíem j, fou l’se dels cops, l din on cli puntr per renegr del seny ctlà, per blsfemr dels qui venien l’ànim del pís l dible per qutre miserbles engrunes.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2011 00:00 h
L igultt o l’elitisme són un metàfor, l nció un prdigm. Hi h gent que té instl·ld l metàfor l cor i el prdigm l Cix i per quest motiu el seu discurs és bissl, com el seu món, ple de bestioles rres, sense ulls, brnctge d’ntenes filoses cldes cps pelts fluorescents. Per quest gent que viu 7000 metres de profunditt no té importànci el que els pss pel cor l gent norml que viu l superfície de Ctluny i per ixò ens son tn estrny el que prediquen des de l tron, mb el seu prlr crquelt i confús.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2011 23:00 h
VILA-REAL- BARÇA 0-1 Amb un gol precedit d'un control mb l mà -que pos en evidènci les cmpnyetes contrproduents de l prems esportiv brcelonin- i un nov exhibició del porter l que l'mic Sndro voli cnvir per Rustu el Brç de Gurdiol s'impos per poc res l Mdrigl i f un ps fonmentl cp l consecució de l tercer llig consecutiv, quelcom només conseguit bns pel senyor l que l'mic Sndro v expulsr del club només prendre possessió. Les moltes bixes que cumulen els culers i l'enèssim turd provocd per les seleccions vn provocr un joc més deslluït que el que és hbitul, fet que judrà que l'equip fronti els qurts de finl de l Chmpions mb l tensió que mereix l dificultt de l'empres.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2011 17:28 h
No en fem prou en rgumentr que el tren de Figueres/Portbou/Cerver és innegocible. Cl blindr l'estció del centre de Figueres, ltrment ens quedem sense líni i sense trnsport públic mitj comrc de l'Alt Empordà. Cl un codi ètic per defensr l'estció del centre de Figueres . Cl un codi ètic per combtre l polític ntiètic fonmentd en permetre voler scrificr l mobilitt socil i l'equilibri territoril de tot un comrc, per les floridures especultives que tenen com rerfons polític, un urbnisme l servei de l'especulció dur i pur .
Llegir-ne més
3 d'abril de 2011 13:58 h
Dei Goebbels que si repetim un mentid moltes vegdes, i mb prou convenciment, l finl cbv esdevenint veritt. Doncs ctulment estem ssistint Ctluny un fet semblnt. I m’explico. Des de f mesos se’ns està plntejnt tots els ciutdns d’quest petit pís noment Ctluny, que tenim un dèficit ls nostres comptes públics que hem de corregir si no volem enfonsr-nos en no sé quines poclíptiques tenebres econòmiques i socils. En bse quest firmció, el Govern dels millors h llnçt ntemes contr el triprtit per mlbrtdor, h tnct plntes d’hospitl i h pospost l construcció d’escoles que substitueixin els ctuls brrcons les clendes gregues.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2011 11:37 h
Qui és en relitt Crme Chcón? (1) pu (publict octubre 2010) Vig comprtir lgunes hores i lgunes reunions mb ell, i puc ssegurr que no li donri mi l'esquen. Amb els relt de tres breus experiències que teniu dessot, cdscú podrà vlorr l mnc o no de criteri de l'mbixdor mericà.. El primer exemple viscut és reltiu l seu bix perfil democràtic; encr recordo el di que Jon Trdà v rebre un trucd de l'ctul ministr de defens, "Jon, et truco de prt del José (Rodriguez Zptero) si voteu l llei de l memòri històric (vui podem comprovr que l llei ni tnt sols serveix per nulr els judicis frnquistes) estem disposts slvr Rdio 4".
Llegir-ne més
3 d'abril de 2011 11:15 h
És curiós veure com l intervenció militr vld per l’ONU sobre Líbi es sum l llist de fets que lteren l ctegoritzció dogmàtic de les coses, l’dscripció polític de cdscú. L’Orgnitzció de les Ncions Unides, fundd el 1945 com successor de l frcssd Societt de Ncions, v sorgir de l necessitt d’estblir un ordre globl després del desstre de l segon guerr mundil que judés –o si més no ens ho fes creure- fer que un trgèdi de tls mgnituds fos més difícil de repetir. V ser necessri un drm humà ulterior l de l Grn Guerr per entendre que cli cbr mb quell men d’nrqui globl que suposv que l sobirni dels Estts fos l’últim element de control del boig governnt de torn.
Llegir-ne més