3 d'abril de 2011 17:28 h
No en fem prou en rgumentr que el tren de Figueres/Portbou/Cerver és innegocible. Cl blindr l'estció del centre de Figueres, ltrment ens quedem sense líni i sense trnsport públic mitj comrc de l'Alt Empordà. Cl un codi ètic per defensr l'estció del centre de Figueres . Cl un codi ètic per combtre l polític ntiètic fonmentd en permetre voler scrificr l mobilitt socil i l'equilibri territoril de tot un comrc, per les floridures especultives que tenen com rerfons polític, un urbnisme l servei de l'especulció dur i pur .
Llegir-ne més
3 d'abril de 2011 13:58 h
Dei Goebbels que si repetim un mentid moltes vegdes, i mb prou convenciment, l finl cbv esdevenint veritt. Doncs ctulment estem ssistint Ctluny un fet semblnt. I m’explico. Des de f mesos se’ns està plntejnt tots els ciutdns d’quest petit pís noment Ctluny, que tenim un dèficit ls nostres comptes públics que hem de corregir si no volem enfonsr-nos en no sé quines poclíptiques tenebres econòmiques i socils. En bse quest firmció, el Govern dels millors h llnçt ntemes contr el triprtit per mlbrtdor, h tnct plntes d’hospitl i h pospost l construcció d’escoles que substitueixin els ctuls brrcons les clendes gregues.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2011 11:37 h
Qui és en relitt Crme Chcón? (1) pu (publict octubre 2010) Vig comprtir lgunes hores i lgunes reunions mb ell, i puc ssegurr que no li donri mi l'esquen. Amb els relt de tres breus experiències que teniu dessot, cdscú podrà vlorr l mnc o no de criteri de l'mbixdor mericà.. El primer exemple viscut és reltiu l seu bix perfil democràtic; encr recordo el di que Jon Trdà v rebre un trucd de l'ctul ministr de defens, "Jon, et truco de prt del José (Rodriguez Zptero) si voteu l llei de l memòri històric (vui podem comprovr que l llei ni tnt sols serveix per nulr els judicis frnquistes) estem disposts slvr Rdio 4".
Llegir-ne més
3 d'abril de 2011 11:15 h
És curiós veure com l intervenció militr vld per l’ONU sobre Líbi es sum l llist de fets que lteren l ctegoritzció dogmàtic de les coses, l’dscripció polític de cdscú. L’Orgnitzció de les Ncions Unides, fundd el 1945 com successor de l frcssd Societt de Ncions, v sorgir de l necessitt d’estblir un ordre globl després del desstre de l segon guerr mundil que judés –o si més no ens ho fes creure- fer que un trgèdi de tls mgnituds fos més difícil de repetir. V ser necessri un drm humà ulterior l de l Grn Guerr per entendre que cli cbr mb quell men d’nrqui globl que suposv que l sobirni dels Estts fos l’últim element de control del boig governnt de torn.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2011 20:32 h
El CER de l'Escala (Alt Empordà) acollirà aquest dissabte 2 d'abril un concert d'homenatge a John Lennon. L'actuació que començarà a les 22:30 i inclourà la projecció d'un documental sobre els Beatles, inclurà a Jofre Bardagí & Àlex, The Park Band & Paula Grande, Torphedians, Rafa Bazaga Blues Band i Pepperland.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2011 16:57 h
El president del govern espnyol h nuncit que pleg. José Luis Rodríguez Zptero no es presentrà l reelecció en les properes eleccions generls i h propost obrir un procés de primàries dins el PSOE per escollir nou cndidt. Les primàries socilistes segur que sern mogudes i probblement les gunyrà Crmen Chcón, ctul ministr de defens espnyol. Sigui Chcón, Rublcb o qulsevol ltr sorpres, serà complict que gunyin l cndidt populr. Els espnyols cstigrn els socilistes i girebé segur que fcilitrn l victòri ls populr, ixí ho diuen totes les enquestes.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2011 15:37 h
L dogmtitzció del combt contr el dèficit públic - tnt des de l’àmbit ctlà, espnyol o europeu - és un utèntic excus ( mb un terrible rerfons ideològic) per tl de justificr un retorn, dur, pur i injust, cp unes formes polítiques i econòmiques del segle XIX. No hi h dubte que els qui empenyen mb tnt insistènci que cl reduir el dèficit públic, com un cur de cvll, ( peti qui peti); de fet, el que ens proposen és un retorn ls pràmetres del segle XIX. És dir, l niquilció de l’estt del benestr : l desprició de l snitt públic i l segurett socil, que els horris lborls ( sense slris mínims) tornin ser de 14 hores l di i , el més importnt, que l’espernç de vid del 90% de l poblció no superi els 40 nys .
Llegir-ne més
2 d'abril de 2011 12:30 h
Zptero pleg i l sev derrot v lligd l sev derrot per encixr Ctluny dins d’Espny, engnyr Ctluny h estt l clu de l derrot del PSOE i de l cigud de ZP. En un moment clu de l nostr històri, on els màxims representnts del nostre pís votnt l consult per l independènci, Pujol, Ms, Bench, Brrer, Rigol, és prl de Mrgll fins i tot, tnt sols Montill es pot quedr sol. Ctluny té un grn oportunitt per ssolir l’objectiu de l’Estt propi, tnt sols depèn de nosltres. No hem de tenir por l mjori bsolut del PP, és un ltre grn oportunitt per fer un ps decisiu, és l nostr sortid l crisi.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2011 11:40 h
Tots hem sentit prlr de l nov “mesur lingüístic” que exigirà ls immigrntsdemostrr coneixements de ctlà per poder fer certs tràmits. Aquí no negrem ps l importànci de conèixer l llengu i l cultur del pís, per tnt quest ide sembl positiv. L qüestió és l form en què s’plicrà i l igultt dels nouvinguts dvnt d’quest. Si em permeteu, nem l’eroport del Prt. És l’entrd principl dels immigrnts. Acostem-nos per observr-l més de prop. Arriben vions, l gent bix, entren l’edifici.
Llegir-ne més
1 d'abril de 2011 22:35 h
Ms emul Pujol i tmbé vot nticipdment en l consult independentist de Brcelon, un grn fit Durn no es deixrà rrossegr pel "corrent" de l independènci, ni ell s’ho creu El PSC consider que Ms 'f l crrer el que no s'treveix l Prlment' i l'cus de ser incoherent, vl més Ms votnt d’mgt que Montill mb por l democràci. 'Què defensrà Durn qun l'Estt espnyol negui un vegd més un trcte fiscl just per Ctluny?' Orteg desobeeix Durn i vnç que votrà l consult del 10A, Durn es qued sol. El Ministeri d'Economi espnyol no pens pgr els diners que li reclm l Generlitt pel 2011, encr no ets independentist? Puigcercós inst el Govern 'plntr-se' dvnt Mdrid i deixr de pgr hisend i segurett socil, cldrà fer-ho.
Llegir-ne més