30 de març de 2011 11:20 h
Imlil és com Chmonix ls Alps o Ktmndú l’Himly. Més petit, però m’ho record. A 1.740 metres d’ltitud i poc més d’un hor en cotxe des de Mrràqueix, quest petit poble bereber est trob en plen serrld de l’Atls i ls peus del mteix Toubkl (4.167m). Agències de trekking de crtells vistosos, guies improvists oferint els seus serveis, gites d’etpe... Es respir muntny, gnes de fer cim. Només sortir del cotxe un jovenet encr imberbe se’ns bron sobre i ens mostr un trget, l de l’gènci per l qul trebll.
Llegir-ne més
30 de març de 2011 10:02 h
És prdoxl per no dir ptètic, que en moments on lguns membres del Govern menystenen instruments eficients de polític de suport empresril, els bons resultts de l'ny 2010 demostrin l bondt de les polítiques i els instruments utilitzts. El Govern dón l sensció que no es conscient, si més no en lguns segons o tercers nivells, del que v significr el Pcte Ncionl per l Recerc i l Innovció, de les obligcions que comport perquè v ser signt per CiU, tots els prtits, els sindicts, les ptronls i les universitts, de l reiterció del seu compliment de prul en l investidur de Ms, r després de l Cimer econòmic tmbé; del pper clu que per l desplegment de les polítiques d'innovció, interncionlitzció i cptció d'inversions que juguen les gències ACC1ó que té un Pl estrtègic fins el 2013 o Tlènci.
Llegir-ne més
30 de març de 2011 09:21 h
L independènci és, en primer lloc, un cte de convicció. S’hi h de creure, se n'h d’estr profundment convençut, ltrment no pot reeixir. L independènci només pot tenir per bse gent que sp que és l millor i lhor l’únic mner de viure un personlitt històric i socil. L independènci és, en segon lloc, un esforç colectiu. Si un mjori sòlid no hi creu, si no prticip en l sev creció, si no existeix un determinció comun, si no hi vn tots plegts, mi es podrà rribr ssolir-l. Que l’expresident Jordi Pujol prli r de l independènci i que fins i tot l consideri un solució per Ctluny sorprèn i lhor incomod.
Llegir-ne més
30 de març de 2011 05:00 h
El 6 d'bril frà cent dies del nou Govern de Ctluny. No estem dvnt d'un govern de cent dies, sinó dels cent dies de gràci que trdicionlment se li concedeixen tots els executius. Aquest concessió de poc més de tres mesos rrib trdicionlment per prt de l'oposició, que dedic quest temps ixecr el peu de l'ccelerdor de l crític i deixr respirr els governnts cbts d'terrr. Els cent dies de gràci tenen més sentit qun s'h produït un cnvi dels prtits l govern, és dir, qun l'oposició (un prt o tot) pss governr i qun els governnts se'n vn de dret l'oposició (totl o prcil, dur o estovd pels pctes).
Llegir-ne més
29 de març de 2011 23:03 h
Boi Ruiz, el conseller de Slut, pretén estlvir 1.000 milions d’euros del sistem snitri. De moment j h propost, entre d’ltres coses, que un 50% de l retlld fecti directment ls serveis ssistencils. Aquest i ltres mesures es relitzrn per “impertiu legl” i comportrn l’comidment de molts treblldors, de personl interí, j que “no es podrà suplir gent, ni el 50% de les jubilcions”, segons el conseller. Les retlldes pressupostàries són un evidènci en el sector i l’impcte no deixrà indiferent ningú.
Llegir-ne més
29 de març de 2011 22:45 h
I cd cop més blnc. I no un blnc qulsevol: blnc blen (ctxlot si volem ser precisos). En l ment d'un nou cpità Ahb sembl hbitr un obsessió igul de mlltiss que l literàri. L'objecte de l sev inclement persecució, exercid de totes les formes que coneix: morls, morls i inmorls, és quest Brç de Gurdiol que no només triomf sinó que ho f mb elegànci, sber fer i sber estr, mervellnt, sense entrr l drp de l provocció, que ens enorgulleix i ens dibuix un somriure condescendent ls culés. A Ahb li flt un cm que el ctxlot li h rrenct d'un mossegd (o eren cinc els mossos de blen i zero del cpit?) i ixò li cpgir el cervell, deix de cçr blenes per enclçr-ne només un, completment trstoct.
Llegir-ne més
29 de març de 2011 22:36 h
J f uns qunts nys que cs nostr, hem rebut un nombre considerble de gent vingud d’ltres llocs del mon, els ml destres dels nostres polítics, mncts de visió de pís i bolcts totlment en l polític prtidist, hn utilitzt l’ritmètic d’un immigrnt igul un vot tot prcticnt el bonisme en front de l poblció utòcton. Un fet que només vl per bonr les llegendes urbnes sobre els spectes negtius de l immigrció, no fltts en lguns csos de cert vercitt, fn créixer l por. I tot profitnt quest fets surt un homenet, que últimment es prodig pels medis, i que viu en un femer on munteg l por i l ignorànci i d’on treu el fem suficient per les seves corrípies verbls per nodrir ls seus prosèlits, fomentnt l segregció de l nostr societt.
Llegir-ne més
29 de març de 2011 21:10 h
#mjoribsolutppensfrlliures El President Pujol en un conferènci quest vespre l'Universitt Pompeu Fbr h dit prou: "durnt qurnt o cinqunt nys he procurt convèncer els ctlns que no creien en l possibilitt d’un Ctluny mb el reconeixement, l grnti i l cpcitt de projecte que ens clen en el mrc espnyol. Ar quests rguments no els tinc". "L'lterntiv està entre l independènci i l'esborrment de Ctluny" "Ar només tinc (d'rgument) el de l molt grn dificultt d’ssolir l independènci.” “En tot cs r j hi h un fet que fbric independentistes, i un ritme ccelert, que és un conglomert de dignitt ferid i de sensció d’ofec econòmic futur no està escrit però l ferid és viv.
Llegir-ne més
29 de març de 2011 20:50 h
PP, PSOE i CiU vui hn tombt en el plenri un projecte de llei d’Esquerr que preteni modificr l llei espnyol de vend d’rmes de l’ny 2007. L relitt és l que és: el rei qun vitj l’estrnger v compnyt d’empresris, d’entre els quls els fbricnts d’rmes. En segon lloc, el 2009 h estt l’ny que l’Estt espnyol h venut més rmes (un increment de més el 200% respecte 2004). H venut rmes Líbi i d’ltres Estts que r, en quests dies, reprimeixen els moviments democràtics (Iemen, Brein o Síri).
Llegir-ne més
29 de març de 2011 19:09 h
L històri no és l rel, però ho podri esser. Al finl convertirem l mnipuld en rel. Nscut Brcelon, fill d’un empresri de clsse mitjn, és el més grn de set germns d’un fmíli ncionlist ctln. Estudi un col·legi de Brcelon, que er el primer que hvi fet ensenyment en ctlà. Als 11 nys començ estudir ctlà per inicitiv pròpi, er devers el 1960, j que cs sev no es prlv. Als 13 nys se sepr de l sev fmíli i començ viure mb els vis pterns. Als 16 nys s’incorpor Terr Lliure per influènci d’un cosí seu.
Llegir-ne més