Xavier Guarque
22 de maig de 2012 07:05 h
Les retallades... del PP
Per l referènci direct Omnium, (entitt que fou cred l'ny 1961 per promoure i protegir l nostr llengu i l nostr cultur)... i per totes les que hi hurà, com mínim, quests qutre nys, no Sr. Alíci, no. El oferir-li un pcte, que li don més poder del que té, li don forç polític però de cp mner dret morl per temptr contr els vlors del pís on vostè tmbé hi viu. El PP és un prtit que qulsevol cos que soni cultur i llengu ctln li f gfr esgrrifnces però, no vulgui llrgr l sev m per trnsportr l'ntictlnisme estblert tmbé Ctluny.
Llegir-ne més
Cap comentari
Josep Huguet
21 de maig de 2012 23:37 h
Un camí innovador cap a la independència
Com que no nem sobrts d'idees pràctiques, cl fer ressltr quelles propostes cretives que en moments de tnt confusió ens poden orientr. Xvier Ferràs, un professionl mb llrg trjectòri de servidor públic en els àmbits de l Innovció, fei f poc quest punt l seu bloc. http://xvierferrs.blogspot.com.es/ Aquí teniu l trnscripció: F uns dies vig dinr mb un bon mic, mb qui vm estudir junts i qui he retrobt després de 20 nys de pèrdu de contcte. Vm prlr de l complicd situció del pís, i em v confessr que s'hvi tornt rdiclment independentist.
Llegir-ne més
beatlescat
21 de maig de 2012 21:49 h
TOM JONES VERSIONA McCARTNEY
Tom Jones, el Tigre de Gl·les, cb de publicr un nou disc noment Spirit In The Room en el que version 10 temes de diferents músics, de Tom Wits Leonrd Cohen, pssnt per Pul McCrtney. Al llrg de l sev crrer (en l que h venut més de 100 milions de discos), Tom Wit h versiont nombrosos temes dels Betles, lguns dels quls vn ser recollits en el disc Tom Sings The Betles. Tom Jones Spirit In The Room 1- Tower Of Song (Leonrd Cohen) 2- (I Wnt To) Come Home (Pul McCrtney) 3- Hit Or Miss (Odett) 4- Love And Blessings (Pul Simon) 5- Soul Of A Mn (Blind Willie Johnson) 6- Bd As Me (Tom Wits) 7- Dimming Of The Dy (Richrd Thompson) 8- Trvelling Shoes (Ver Hll Wrd) 9- All Blues Hil Mry (Joe Henry) 10- Chrlie Drwin (Low Anthem)
Llegir-ne més
Xavier Guarque
21 de maig de 2012 07:27 h
Sentit comú i més valentia
En el meu fny, tn d'escriure sobre les coses que m'encurioseixen o em preocupen com per llegir ltres opinions l respecte, f uns dies em vig prr en un rticle que, pel seu títol “Frt dels ctlns plorners” em v picr. Aquell rticle, es referi ls ctlns com excessivment pests, i més més, com covrds, perquè portem trent nys queixnt-nos i desfilnt mb el cp cot. En quest sentit, s'h post de mod -d'ltr bnd, crec que mb motius més que de sobres- entre molts ctlns el veure l PP com el dimoni escut per fer-lo servir d'se dels cops sense entendre que quest prtit és un prtit normlitzt en democràci i l forç, com qulsevol ltre prtit, li donen les urnes.
Llegir-ne més
Carles Ibáñez
20 de maig de 2012 19:07 h
SIS ANYS DESPRÉS...
L’rticle que llegireu continució el vig publicr el juny del 2006 l setmnri l’Ebre. Dont que fei un predicció de quin podi ser l situció l’ny 2012, i que no m’he errt mss, us convido llegir-lo. A veure si en un proper rticle m’treveixo fer un predicció de com podem estr l’ny 2018... QUÈ PASSA AMB EL PETROLI ? Any 2000, l fi del mil·lenni és un fest d’eufòri mundil, l humnitt h rribt sis mil milions d’hbitnts i el “benestr econòmic” és més grn que mi, tot i que un prt importnt de l poblció encr té problemes bàsics de subsistènci, especilment Àfric.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
20 de maig de 2012 13:37 h
“No vull pagar” i el tren convencional
Està molt bé l cmpny “no vull pgr” de desobediènci civil contr l'bús del preu dels petges Ctluny. Trobo que, j f un pil d'nys s'huri d'hver soluciont quest problem, i l'dministrció ctln huri d'hver reduït lguns dels petges més emblemàtics de cs nostr . De tot mner, jo voldri fer referènci, denuncir, un ltr problemàtic, molt més greu, l'entorn de l mobilitt de les persones : l'ugment descontrolt del preu del tren convencionl, del trnsport públic en generl .Un qüestió molt més injust i ntisocil que el tem dels petges.
Llegir-ne més
Josep Huguet
20 de maig de 2012 09:17 h
Deconstruir Estats per construir Europa
Un ltr setmn de pànic. Prenem-nos un respir. F poc es v celebrr l jornd de l Fundció Irl-Centre Murits Coppieters de l’Alinç Lliure Europe tituld Ncions mitjnes, crisis petites. En quest mrc es presentv l'estudi dels professors Pluzie, Cstellnos i Tirdo, Dimensió dels Estts i comportment econòmic l UE, seguint l tesis d'Alesin. En ell, s’nlitz l relció entre l mid dels Estts que composen l UE27 i el seu comportment mcroeconòmic. L mid dels estts, lluny de ser un element exogen l sistem econòmic, és un conseqüènci dels incentius econòmics.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
20 de maig de 2012 08:47 h
Que hi canvíin el nom
... O que les suprimeixin, directment. A Espñ mi ningú s'h cregut i s'h pres seriosment ixò de les Comunitts Autònomes. Sempre h estt com un joguin l que l'Estt h deixt jugr qui hi h volgut jugr... i, per desdibuixr-ho qun lgun ho h reclmt, h obligt jugr-hi qui no en teni cp gn, crent més d'un mldecp més d'un regió. A l mjori d'quests territoris, obligts constituir-se en un ens “independent” mi no s'hn sentit res més que espnyols, mentre que ls que veritblement tenien un spirció en veure reconegud l sev històri, cultur i personlitt pròpi esdevenint un diferènci rel, en tots els spectes, dintre de l'Estt, sempre hn quedt encorsetts dintre d'unes limitcions en les que mi no hn pogut viure i sentir-se com el que són.
Llegir-ne més
Daniel Ruiz-Trillo
19 de maig de 2012 15:43 h
S'entenen en català
Els ministres d'Interior del govern espnyol i del govern frncès s'entenen en ctlà, perquè result que tots dos (el senyor Vlls i el senyor Fernández Díz) són ctlns. Per fi, lguns s'hn tret l ben dels ulls i hn deixt de bnd les mentides i les desinformcions. El ctlà és, i r qued més clr que mi, un ein de comunicció, com qulsevol ltr. L llengu d'Espriu i Verdguer és, sens dubte, útil, dign i no té fronteres. Prlnt de fornteres, és un vergony que encr, vui en di, hi hgi institucions i empreses pgdes per tothom que divideixin el ctlà en dues llengües (l'nomentt vlencià i l'noment ctlà) i que t'ho hgis de trobr, desgrt, les mquinetes "escurbutxques" de Renfe, d'lguns bncs i d'ltres dministrcions i empreses.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
19 de maig de 2012 06:45 h
Aquest quist anomenat "atur"
Segons ddes publicdes per Eurostt (Oficin d'Estdístic de l U.E.), l'index d'tur segueix nivells de record l conjunt de l U.E., rribnt j l 10,4% -uns 23,8 milions de persones-. Al llrg del 2011 h ugmentt tnt pels homes (del 9,5% l 9,8%) com per les dones (del 9,6% l 9,9%). Espny, mb un 22,9% -qusi 5 milions de persones- lider el rànquing de l'tur, seguid de Grèci (19,2%), Lituàni (15,3%) o Portugl (13,6%), mentre que l'ltre costt de l llist figuren Austri (4,1%), Holnd (4,8%) o Luxemburg (5,2%).
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs