Xavier Guarque
28 de maig de 2012 07:52 h
Aquest em convè... I m'en refio
El di 17 de mig llegeixo un entrevist,, fet l ctedràtic d'estructur econòmic de l Universitt Rmon Llull, Sntigo Niño-Becerr, de l que em permeto difondre'n els trets més concloents. D'quest senyor j en conec l sev clredt i el seu encert en uns temes que mi, i tothom, hn de importr... i molt. Ar j no vl llò de “jo no hi entenc” o “ mi no m'interess” i, contr més cos se sàpig de l'enrenou, en que uns ens hn post i uns ltres hn permès, millor per pensr i procedir prticulrment dvnt de tnt mentid i interessos crets.
Llegir-ne més
Cap comentari
Pol Cruz-Corominas
27 de maig de 2012 13:16 h
Crítics fora de joc
Un de les coses que potser defineix l nostr històri polític recent és l necessitt de fer sempre oposició lgun cos. Potser perquè no només contr Frnco, sinó tmbé contr tot el que h vingut després –i bns–, vivíem millor, i és un tresor tnt còmode que no estem disposts deixr escpr. A l recerc de l’enèsim btll de l nostr polític consuetudinàri, i com si no n’hi hguessin prou, hi h pregut L Mrtó contr l pobres de TV3. Està sent un oportunitt d’or per identificr botxins, fer girr teories conspirtives i, potser el millor, ssenylr gent que fins r hvi quedt for de l’puntdor.
Llegir-ne més
Vicenç Marquès i Sanmiquel
27 de maig de 2012 10:38 h
Menys "maratons" i més independència!
No és l ciutdni l que h de pl·lir l glopnt pobres en l qul està entrnt des de f dies el nostre pís. L petició de diners que es f vui trvés d’un mrtó semblnt o igul l que es f pels vols de Ndl (que tmpoc s’huri de fer), ens l podríem estlvir si Ctluny fos independent, j que l nció ctln podri disposr de tots els recursos econòmics necessris, perquè tothom podés viure com cl. Se n’huri de donr vergony el Govern de l Generlitt, l permetre quest mrtó (i l de Ndl, insisteixo), instignt l ciutdni ctln que encr escuri les seves j de per si eixutes butxques, lliurnt qutre qurtos per pl·lir, diuen, l pobres.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
27 de maig de 2012 08:47 h
Per parlar diferent
Des dels Decrets de Nov Plnt de Felipe V fins les lleis dels qurnt nys de dictdur de Frnco, l’estt espnyol mi h conseguit un dels seus objectius prioritris que es esborrr qulsevol diversitt ncionl, culturl i lingüístic que no fos estrictment l cstelln i imposr l uniformitzció. Amerts d'quest ide, ens hn mltrctt, ens hn insultt, ens hn espolit... en l'únic que no hn pogut és en l nostr prl. A cs nostr seguim prlnt en ctlà... I, potser ixò és el que més els hi cou. Al 1978, l'obrir-se el procés democràtic, els signnts de l Constitución vn hver d'cceptr quest tossud relitt, greuxd per un problem: Els ctlns i els bscos reivindicven el fet diferencil històric i volien l'utonomi.
Llegir-ne més
Xavier Diez
26 de maig de 2012 20:09 h
Marató contra la riquesa
Em cost trobr un qulifictiu per l inicitiv de TV3 de telemrtó contr l pobres. Ingènument, pensv que el pís j hvi supert quest brrej d'ingenuïtt i critt, tnmteix, l'emoció del relity show sembl hver supert l cpcitt crític de l societt ctln. Di di, l'evolució de l crisi, sumd l profund inequitt estructurl prèvi, gener drmes terribles, situcions morlment injustes, econòmicment insostenibles. I com societt som incpços de revertir quest situció. Qui té el poder i l cpcitt de prendre decisions, o bé ctu mb egoisme o mb covrdi.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
26 de maig de 2012 10:22 h
L’educació, la democràcia i l’esclavitud
L’ensenyment, l’educció és un pilr fonmentl de l’noment estt del benestr, però diferènci d’ltres àmbits socils és un mtèri que pot mrcr per sempre, un form irreversible, l vid d’un person. És quelcom que ens permetrà gunyr-nos l vid dignment i ser mínimment lliures i utònoms o bé esdevenir un esclu - vegdes sense tenir-ne consciènci - durnt tot l vid. Per tot ixò, l dret ( polític, socil i confessionl ) li interess molt que l’educció sigui quelcom elitist i privtitzt, per ús exclusiu de minories .
Llegir-ne més
Ramon Boixet
26 de maig de 2012 10:07 h
Posats a xiular ...
Qun xiulr es converteix en un de les mneres més clres i menys molest de protestr o de fer ples l indignció cumuld, crec que es pot començr pensr en xiulr ( si més no morlment) molts que s'ho mereixen. Per exemple l senyor Espernz Aguirre, bomber piròmn, que per intentr tpr l mnipulció dels comptes de l sev Comunitt, v provocr un polèmic innecessàri. Com que ell és Comtess de Murillo mb el títol de Grnde de Espñ, v semblr fer un defens del rei i de l pàtri i v cbr fent el ridícul, mgd cs sev.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
26 de maig de 2012 09:05 h
Què hem de fer ?
Ningú s'huri de deixr engnyr pel que es vol vendre Europ, i tmbé quí, de que l culp de tot son les Comunitts Autònomes... Be, de totes menys dues j que el Pís Bsc i Nvrr, mb el seu intocble concert econòmic no deuen comptr. Més vit deu de ser per Ctluny que ho te tot i sempre est demnnt i pidolnt, fins i tot el que, encr que signt, no se li pot donr perquè es necessit per d'ltres llocs més prioritris (Glici) i tots els que fn cp l melic. Que Espñ necessit l'ccés Europ ?... Doncs si, però, com que pssri per Ctluny i ells volen mrxr.
Llegir-ne més
Antònia Lladonet Riera
25 de maig de 2012 23:46 h
El món torna boig...
El món torn boig... Això em ve l cp cd di que pss. Això em ve l cp qun llegesc els diris. Això em ve l cp qun veig informció mnipuld. Això em ve l cp qun converteixen en injust el que és just. Això em ve l cp qun no s'escolt el clm d'un poble. Això em ve l cp qun titllen de delinqüents estudints universitris que es mnifesten pcíficment. Això em ve l cp qun es mltrct el món de l'educció. Això em ve l cp qun es condemn mort l snitt públic. Això em ve l cp cd vegd que no es condemn el que relment és condemnble.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
25 de maig de 2012 20:37 h
El tren al servei del ciutada ?
El ml funcionment del tren Ctluny, bnd de mortificr de mner importnt grn prt de l ciutdni, té un efecte col•lterl molt remrcble : Incentiv l´ús desmesurt del cotxe privt i, en conseqüènci, contribueix ugmentr terriblement les emissions de CO2 . Això provoc que l’element més essencil per tenir un mobilitt com cl ; socil, efectiv i respectuos mb el medi mbient no estigui ni l servei del ciutdà, ni compleixi cp men de funció de reequilibri territoril.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs