hannah levi
28 de maig de 2012 18:20 h
Hambruna
Ahir rrossegts pel vent de ponent vm celebrr el di de l Hmbrun, qun l pobres truc l port i l fm s’h estblert cs de molts ctlns, dins uns pràmetres tercermundistes. L solidritt ctln corre L Mrtó per slvr i pl·lir les necessitts de molts comptriotes, com és portr un plt tul. Tot ixò ens h de fer rumir i sobretot ser conscients del cos socil en que l nostr societt es trob en quest moments. Aquest exercici que els ctlns prctiquem més be que ningú,obligts o no, però en quest cs seri bo, només prcticr-l com mesur de xoc i no cure en l’error d’implementr-l com un costum i cbr sent un imposició morl ,com si d’un impost es trctés, sense buscr l cus rel de l problemàtic socioeconòmic degut l ineficàci polític per resoldre les necessitts més bàsiques dels ctlns, i el més greu: no tenim cp necessitt de ptir el què estem ptint.
Llegir-ne més
2 comentaris
Iniciativa Animalista
28 de maig de 2012 18:11 h
Tortura taurina al País Valencià
Les memòries de l Conselleri de Governció de l Generlitt Vlencin sobre bous l crrer ens mostren un lectur interessd de les ddes. Si les nlitzem, podem veure ràpidment que és trct d’un relitt mb epicentre comrques del nord del Pís Vlencià. Des d’cí, l pràctic s’irrdi cp l sud i perd forç fins que es converteix en testimonil ( prtir de l Riber i, definitivment, de l Mrin Alt). Més cp l nord, l irrdició s’cb les Terres de l’Ebre. Les memòries ens mostren els pobles que fn bous l crrer, i no diuen res dels que no en fn.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
28 de maig de 2012 11:36 h
El desgovern, la crispació i la mentida posen en perill la convivència
Assistim diàriment mostres de descontent socil cus d’un ml ctució de les persones que hurien de gestionr des de dlt l pu i l convivènci socil. Un gestió que no stisfà molts de ciutdns i uns qunts d’quests ho mnifesten públicment, cudint ls llocs on hn de comprèixer els governnts que mb l sev ctució es dediquen, volent o sense voler, provocr l crispció. Si l person que més prepotènci demostr l’hor de fer ctucions que no es comprenen gire és el president, doncs l gent cudeix llà on v quest person per demostrr el seu descontentment.
Llegir-ne més
Màrius Viella
28 de maig de 2012 11:27 h
Inspecció Tècnica de Vehicles,( ITV)
A tot el grbuix de despropòsits, corrupteles, mlverscions , fvoritismes i especulcions , que son el plt fort de cd di en quests moments que j tenim mes de cinc milions d’turts tot l’estt , i que mes de set-cents mil , j son Ctluny, ,voldri proposr un ltre “no vull pgr l’ITV”; 44€ es el que he tingut de pgr, ( Plmós), perquè un empres privd , que segons he pogut esbrinr: “En Espñ, ls estciones de ITV son concesiones dministrtivs y el precio de revisión puede vrir en función de l comunidd utónomen l que se relice”.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
28 de maig de 2012 07:52 h
Aquest em convè... I m'en refio
El di 17 de mig llegeixo un entrevist,, fet l ctedràtic d'estructur econòmic de l Universitt Rmon Llull, Sntigo Niño-Becerr, de l que em permeto difondre'n els trets més concloents. D'quest senyor j en conec l sev clredt i el seu encert en uns temes que mi, i tothom, hn de importr... i molt. Ar j no vl llò de “jo no hi entenc” o “ mi no m'interess” i, contr més cos se sàpig de l'enrenou, en que uns ens hn post i uns ltres hn permès, millor per pensr i procedir prticulrment dvnt de tnt mentid i interessos crets.
Llegir-ne més
Pol Cruz-Corominas
27 de maig de 2012 13:16 h
Crítics fora de joc
Un de les coses que potser defineix l nostr històri polític recent és l necessitt de fer sempre oposició lgun cos. Potser perquè no només contr Frnco, sinó tmbé contr tot el que h vingut després –i bns–, vivíem millor, i és un tresor tnt còmode que no estem disposts deixr escpr. A l recerc de l’enèsim btll de l nostr polític consuetudinàri, i com si no n’hi hguessin prou, hi h pregut L Mrtó contr l pobres de TV3. Està sent un oportunitt d’or per identificr botxins, fer girr teories conspirtives i, potser el millor, ssenylr gent que fins r hvi quedt for de l’puntdor.
Llegir-ne més
Vicenç Marquès i Sanmiquel
27 de maig de 2012 10:38 h
Menys "maratons" i més independència!
No és l ciutdni l que h de pl·lir l glopnt pobres en l qul està entrnt des de f dies el nostre pís. L petició de diners que es f vui trvés d’un mrtó semblnt o igul l que es f pels vols de Ndl (que tmpoc s’huri de fer), ens l podríem estlvir si Ctluny fos independent, j que l nció ctln podri disposr de tots els recursos econòmics necessris, perquè tothom podés viure com cl. Se n’huri de donr vergony el Govern de l Generlitt, l permetre quest mrtó (i l de Ndl, insisteixo), instignt l ciutdni ctln que encr escuri les seves j de per si eixutes butxques, lliurnt qutre qurtos per pl·lir, diuen, l pobres.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
27 de maig de 2012 08:47 h
Per parlar diferent
Des dels Decrets de Nov Plnt de Felipe V fins les lleis dels qurnt nys de dictdur de Frnco, l’estt espnyol mi h conseguit un dels seus objectius prioritris que es esborrr qulsevol diversitt ncionl, culturl i lingüístic que no fos estrictment l cstelln i imposr l uniformitzció. Amerts d'quest ide, ens hn mltrctt, ens hn insultt, ens hn espolit... en l'únic que no hn pogut és en l nostr prl. A cs nostr seguim prlnt en ctlà... I, potser ixò és el que més els hi cou. Al 1978, l'obrir-se el procés democràtic, els signnts de l Constitución vn hver d'cceptr quest tossud relitt, greuxd per un problem: Els ctlns i els bscos reivindicven el fet diferencil històric i volien l'utonomi.
Llegir-ne més
Xavier Diez
26 de maig de 2012 20:09 h
Marató contra la riquesa
Em cost trobr un qulifictiu per l inicitiv de TV3 de telemrtó contr l pobres. Ingènument, pensv que el pís j hvi supert quest brrej d'ingenuïtt i critt, tnmteix, l'emoció del relity show sembl hver supert l cpcitt crític de l societt ctln. Di di, l'evolució de l crisi, sumd l profund inequitt estructurl prèvi, gener drmes terribles, situcions morlment injustes, econòmicment insostenibles. I com societt som incpços de revertir quest situció. Qui té el poder i l cpcitt de prendre decisions, o bé ctu mb egoisme o mb covrdi.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
26 de maig de 2012 10:22 h
L’educació, la democràcia i l’esclavitud
L’ensenyment, l’educció és un pilr fonmentl de l’noment estt del benestr, però diferènci d’ltres àmbits socils és un mtèri que pot mrcr per sempre, un form irreversible, l vid d’un person. És quelcom que ens permetrà gunyr-nos l vid dignment i ser mínimment lliures i utònoms o bé esdevenir un esclu - vegdes sense tenir-ne consciènci - durnt tot l vid. Per tot ixò, l dret ( polític, socil i confessionl ) li interess molt que l’educció sigui quelcom elitist i privtitzt, per ús exclusiu de minories .
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs