31 de maig de 2012 09:48 h
El documentl “For de joc”, emès per TV3, v deixr ben clr, mb rguments, documents i testimonis directes, el joc brut del govern espnyol per evitr l'oficilitt de l'esport ctlà mb el seu propi segell. V deixr ben clr els tripijocs que vn portr perdre el reconeixement oficil conseguit per l selecció ctln d'hoquei, més d'explicr multitud d'ctucions de tot men per impedir el progrés en el reconeixement d'ltres esports. El documentl v denuncir les pràctiques qusi mfioses per prt de l federció espnyol, en quest cs, de ptintge.
Llegir-ne més
30 de maig de 2012 23:59 h
El juliol de 1999 l Pltform ProSeleccions Esportives Ctlnes v lliurr l Prlment de Ctluny 521.000 signtures de ciutdns que demnven cnvir els rticles de l Llei de l’Esport de Ctluny que prlven de les Seleccions, trvés d’un Inicitiv Legisltiv Populr (ILP). El Prlment v provr exctment els rticles que hvi propost l Pltform ProSeleccions, però el Prtit Populr, trvés del govern espnyol que leshores dirigi José Mrí Aznr, v recórrer l'rticle 2 del text, segons el qul "les federcions esportives ctlnes de cd modlitt esportiv són les representnts del respectiu esport federt ctlà en els àmbits suprutonòmics".
Llegir-ne més
30 de maig de 2012 22:17 h
Norm Editoril h publict el llibre El pequeño libro de los Betles, obr de l'utor frncès Hervé Bourhis, que repss en formt còmic l històri dels Betles i els principls trets de les crreres en solitri dels seus membres, en un men de biogrfi típic, plen de detlls necdòtics i curiosos. Bourhis és un conegut dibuixnt frncès que, bnd d'quest llibre sobre els Betles, publict el 2010, és utor tmbé de Le petit livre rock, entre molts ltres. El pequeño libro de Los Betles Hervé Bourhis Norm Editoril 22 x 22 cms 168 pàgines ISBN 978-84-679-0798-8 PVP 19,95 €
Llegir-ne més
30 de maig de 2012 10:04 h
Més escndlitzts que sorpresos, i molt moïnts, comprovem com CiU no h presentt esmen l totlitt l projecte de llei que demà inici el recorregut en el prlment espnyol. Em refereixo l text legisltiu que modific l Ley Generl de l Comunicción Audiovisul de l’ny 2010. El govern del PP pretén, dit rs i curt perquè ells no se n’mguen, dur terme l privtitzció de les televisions utonòmiques. En definitiv, superr l concepció de servei públic i construir un nou mrc en el qul els cpitls privts substitueixin trvés de contrctes el protgonisme públic.
Llegir-ne més
30 de maig de 2012 08:12 h
Mentre Espny estigui tn descompensd... Mentre les Comunitts que més porten, molt més del que reben com integrnts del mteix Estt -Mdrid prt perquè hi huri molt discutir per com obté els ingressos- siguin Ctluny, Pís Vlencià i les Blers en fvor de tot l rest, lògic és que creixi l sensció de que “quest guerr no és l mev”, i molt menys per un comunitt, Ctluny, que bns de pgr és l cp de munt i desprès de fer-ho es qued l cp d'vll. F unes setmnes, des del Ministerio corresponent es v dir que Espny no pot mntenir l xrx cred de l'AVE, que v començr, f 20 nys, mb el trm Mdrid-Sevill (president González) i v rribr Màlg (diputd, l ministr Alvrez) i Osc (diputt, el Secretri d’Estt Morlán) bns que no ps Brcelon.
Llegir-ne més
30 de maig de 2012 08:01 h
L Comissió de Promoció Culturl del Consell Vlencià de Cultur provà un informe contrri l declrció de l tortur turin, les plces i l crrer, com Bé d’Interés Culturl Immteril de l Comunitt Vlencin. L’informe, que segueix l líni de pronunciments nteriors del CVC l respecte, comptà mb el recolzment mjoritri de l comissió: fou provt per 8 vots fvor, un bstenció i un vot en contr. A l reunió d’hir del Ple del CVC, l’informe fou rebutjt per 11 vots front 8. S’h de destcr que, dels membres de l Comissió de Promoció Culturl, Vicente Frnós mntingué el seu vot contrri l’informe, Enrique Grci Asensio no ssistí l Ple i els consellers Mnuel Ángel Conejero, Frncisco Pérez Puche i Ricrdo Bellveser modificren el sentit del seu vot.
Llegir-ne més
29 de maig de 2012 23:26 h
Norueg h prohibit l'Aràbi Sudit finnçr mesquites mentre no permetin construir esglésies l seu pís. El Govern noruec h fet un ps importnt l'hor de defensr l llibertt Europ dvnt el totlitrisme islàmic. Jons Ghr Stor, ministre d'Afers Estrngers, h firmt que es rebutjrn les doncions milionàries de l'Aràbi Sudit i diversos empresris musulmns per finnçr l construcció de mesquites Norueg. Segons quest ministre, les comunitts religioses tenen dret rebre jud finncer, però el govern noruec, excepcionlment i per rons lògiques, no dón suport l finnçment islàmic mb centenrs de milions de euros.
Llegir-ne més
29 de maig de 2012 18:26 h
Ahir, l reunió del Ple del Consell Vlencià de Cultur, es votà l’informe elbort per L Comissió de Promoció Culturl i que és contrri, com els nteriors del CVC sobre quest ssumpte, l declrció de totes les formes de tortur turin com Bé d’Interés Culturl Immteril del poble vlencià. L’informe hvi comptt mb el suport mjoritri de l comissió, on només es registr un vot en contr i un bstenció entre les persones que en són membres. Consol Císcr, l nov membr del CVC, estblí les consignes del PP pels designts per quest prtit, i conseguí que l’informe for rebutjt l Ple per un estret mrge de volts (11 8).
Llegir-ne més
29 de maig de 2012 16:24 h
L pilot de l Selecció Ctln de biketril Mirei Abnt h fegit un qurt títol continentl l seu llrg plmrès en imposr-se l segon prov de l Cop d’Europ disputd l loclitt dnes de Viborg. Abnt h quedt per dvnt de l txec Mrie Krivov i de l suec Ndine Kmnk. L sbdellenc j v conseguir l victòri l primer prov de les tres que componen el cmpiont i que v tenir lloc Vll-de-roures (Terol), seguid de l sev germn besson Gemm que v ocupr llà l segon plç però que no h pogut vitjr Dinmrc lluitr pel podi per mnc de ptrocini.
Llegir-ne més
29 de maig de 2012 16:00 h
Amb freqüènci creixent s’esdevenen Europ i Amèric simposis i conferències per nlitzr els processos pels que un poble s’independitz i cre un nou Estt en situcions d’estbilitt democràtic, dvnt l importànci i probbilitt creixents de noves independències Europ occidentl. A diferènci de les independències sorgides de l descolonitzció o de l derrot i esfondrment d’imperis, ben conegudes i estudides, eren llunynes i escsses les que hn resultt d’un decisió democràtic pres dins d’un Estt que no estigui en crisi terminl, com r l primer meitt del segle XX Norueg, Irlnd i Islàndi.
Llegir-ne més
