4 de juny de 2012 13:19 h
Un vegd presentd, debtud i derrotd l'esmen l totlitt republicn l projecte de modificció de l Llei 7/2010 Generl de l Comunicció Audiovisul que h de permetre l privtitzció dels cnls públics “utonòmics” i/o llur ofec econòmic trvés de l'plicció de l Llei Orgànic d'Estbilitt Pressupostàri i de Sostenibilitt Finncer, quest setmn s'hn de debtre les esmenes prcils que hem presentt els Grups prlmentris. Abns, però, cl tenir present que l'oposició de CiU és molt feble. De fet, no v presentr ni tn sols esmen l totlitt, ró per l qul entenem que j li v bé que TV3 vgi empetitint per tl d'fvorir grups de comunicció privts ctlns.
Llegir-ne més
4 de juny de 2012 13:19 h
Not: Article Publict El Punt-Avui el psst 1 de juny. L'estrny derrot: quest fou el títol del testimoni deixt per l'historidor Mrc Bloch per nlitzr l fcilitt mb què Frnç s'esfondrà dvnt l'tc lemny, el mig de 1940. Redctt clndestinment mesos després de l increïble desfet, Bloch, que per l sev condició de resistent i jueu cigué ssssint per l Gestpo qutre nys després, volgué denuncir les responsbilitts comprtides de l destrucció del seu pís, entre l'búli i l incompetènci de les elits i l suïcid complenç populr.
Llegir-ne més
4 de juny de 2012 08:03 h
De l mteix mner que, si l finl de l Cop del Rei d'Espny, qunt l jugv sempre el R.Mdrid es teni que disputr, si o si, l'estdi del R.Mdrid, qunt j no és tnt hbitul, i mb el PP mb mjori bsolut, quest màxim j es qüestionble. Els possibles xiulets només són un excus perquè l prepotènci i xuleri que rein l “km.0”, en quest àmbit encr més que en tots els ltres, no els hi permet pludir, o ni tnt sols, veure uns ltres equips l seu disputnt un trofeu tnt “espnyol”. El que els h post j dels nervis és que, per dues vegdes en els drrers nys, els que l'hgin jugt hgin estt clubs ctlns i bscos.
Llegir-ne més
4 de juny de 2012 01:00 h
El codi HTML mb què es fn els webs es v crer el 1989 l CERN (el mteix lloc on hi h el fmós ccelerdor de prtícules) de l mà de Tim Brners-Lee, però no f l sev explosió nivell mundil fins mitjns dels nys 90. De fet, el codi HTML és tn senzill d’entendre que provoc que, mb molt poc temps, un munt de gent d’rreu del plnet comenci fer webs de tot men. I qun es f un web, vol dir que es fn bsolutment totes les seccions, de dlt bix. Fins ben entrt el nou mil·leni, els webs són com unitts independents, lligdes entre sí trvés d’enllços (links), tot i que cd vegd s’vnç més cp un mjor interconnexió.
Llegir-ne més
3 de juny de 2012 10:30 h
El meu rticle de diumenge Economi digitl: Prlv l’ltre di mb un pgès de secà del Solsonès que em dei que, vist el pnorm, ells no els nv ps mlment. El preu dels cerels remunt i l rmderi, depèn de l’àmbit, gunt. Llegi tmbé les declrcions del fmós lclde de Rsquer, Bernt Pelliss, que després del porós incendi (intenciont??) que h cremt 3.000 hectàrees Rsquer, el Perelló, Tivenys i Benifllet, prlv de l’oportunitt de prtir de zero. Amb ixò voli dir que r es podrien estlvir els errors hiperconservcionistes que vn succeir l’nterior incendi de l Serr de Crdó del 1995.
Llegir-ne més
3 de juny de 2012 10:09 h
Al sud de l provínci de Vlldolid, 65 km de l Cpitl, es trob emplçd l Vil de Atquines i loclitzd prop de dos importnts nuclis econòmics i industrils com són Olmedo i Medin del Cmpo. Sobre l'Autovi A-VI de Mdrid L Coruny. Hi h proximdment uns 770 quilòmetres entre Brcelon i quest petit poble cstellà, que l'ny 1900 teni 1331 hbitnts, deu munt deu vll, i en l'ctulitt estn ls voltnts dels 680/685. Aquest petit poble de l grn plnúri cstelln, v sofrir l grn desgràci d'un porós incendi. Vren quedr destruïdes 320 cses del poble: més de 90 persones en vn sortir molt ml prdes, però mb l snt sort que ningú del poble v morir.
Llegir-ne més
3 de juny de 2012 09:06 h
El dilluns desprès del 20N, es podi veure el titulr “Ctloni is not Spin” l diri El Punt Avui. Ens grdi o no, Ctluny sí és Espny, per r i tnt. Ar bé, hi és de mner diferent, mlencixd, peculir, complex i sempre incòmod... per uns i pels ltres. Però sobretot i innegblement Ctluny és ctln i un cop d’ull l mp ctul ens f donr que el blu populr no s’h infiltrt cs nostr com l totlitt de l’Estt espnyol, tret del Pís Bsc. Prdoxlment, quest ctlnitt que cd vegd vnç mb més forç no serà escoltd l rest d’Espny, doncs l mjori bsolut del PP ixí ho deix entreveure.
Llegir-ne més
2 de juny de 2012 09:59 h
F 300 nys Ctluny resisti defensnt drets i llibertts en els dos drrers nys de l guerr de Successió dvnt un dinsti borbònic que des de llvors trctri l Coron d'Argó com Espny ssimild. Per sort de Menorc enguny en f 200 que v pssr ser domini britànic (esper que ho celebreu com cl). F 200 nys Ctluny pssv ser deprtment de l'Ebre de l Repúblic frnces. El primer règim republicà dels ctlns (huríem de prlr, doncs, de Tercer Repúblic –Segon d'Espny) en un mrc de desgovern còtic on vn ser els territoris històrics que vn hver d'improvisr governs propis, bolits l retorn de Ferrn VII, besnét de Felip V i vi de l'vi del Borbó de l'elefnt.
Llegir-ne més
2 de juny de 2012 09:23 h
Stndrd & Poor's, Moody's, Finncil Times i New York Times coincideixen en que l'espoli que pteix Ctluny per prt del govern espnyol l condemnen l misèri. Tots rriben l mteix conclusió que els més de 16.000 milions d'euros nuls que mrxen i no tornen bix cp concepte són clus per poder sortir de l crisi que ptim, però més l independènci econòmic de Ctluny, i tmbé l polític, podri ser un grn oportunitt per Espny doncs, com diuen tots quests experts -de for, sense les ideologies que quí mnen- Espny sense Ctluny s'huri d'espvilr sense el “coixí” ctlà.
Llegir-ne més
2 de juny de 2012 08:43 h
Des de Pltform Inicitiv Animlist (col.lectiu en defens dels drets de tots els nimls dels Pïsos Ctlns), volem posr de mnifest el lleuger però constnt ugment de l consciencició vers el sofriment que pteixen en l'ctulitt els nimls que no pertnyen l nostr espècie homo-sàpiens. Això ho estem veient trduït en l'increment d'ccions i cmpnyes, i, concretment, les Terres de Ponent l llrg de l cmpny “Ciutts lliures de circs mb nimls” que porten terme els i les nostres compnys/es de Liber!, on j s'h conseguit que només quedin dues cpitls de comrc en prohibir l instl.
Llegir-ne més
