3 de juny de 2012 09:06 h
El dilluns desprès del 20N, es podi veure el titulr “Ctloni is not Spin” l diri El Punt Avui. Ens grdi o no, Ctluny sí és Espny, per r i tnt. Ar bé, hi és de mner diferent, mlencixd, peculir, complex i sempre incòmod... per uns i pels ltres. Però sobretot i innegblement Ctluny és ctln i un cop d’ull l mp ctul ens f donr que el blu populr no s’h infiltrt cs nostr com l totlitt de l’Estt espnyol, tret del Pís Bsc. Prdoxlment, quest ctlnitt que cd vegd vnç mb més forç no serà escoltd l rest d’Espny, doncs l mjori bsolut del PP ixí ho deix entreveure.
Llegir-ne més
2 de juny de 2012 09:59 h
F 300 nys Ctluny resisti defensnt drets i llibertts en els dos drrers nys de l guerr de Successió dvnt un dinsti borbònic que des de llvors trctri l Coron d'Argó com Espny ssimild. Per sort de Menorc enguny en f 200 que v pssr ser domini britànic (esper que ho celebreu com cl). F 200 nys Ctluny pssv ser deprtment de l'Ebre de l Repúblic frnces. El primer règim republicà dels ctlns (huríem de prlr, doncs, de Tercer Repúblic –Segon d'Espny) en un mrc de desgovern còtic on vn ser els territoris històrics que vn hver d'improvisr governs propis, bolits l retorn de Ferrn VII, besnét de Felip V i vi de l'vi del Borbó de l'elefnt.
Llegir-ne més
2 de juny de 2012 09:23 h
Stndrd & Poor's, Moody's, Finncil Times i New York Times coincideixen en que l'espoli que pteix Ctluny per prt del govern espnyol l condemnen l misèri. Tots rriben l mteix conclusió que els més de 16.000 milions d'euros nuls que mrxen i no tornen bix cp concepte són clus per poder sortir de l crisi que ptim, però més l independènci econòmic de Ctluny, i tmbé l polític, podri ser un grn oportunitt per Espny doncs, com diuen tots quests experts -de for, sense les ideologies que quí mnen- Espny sense Ctluny s'huri d'espvilr sense el “coixí” ctlà.
Llegir-ne més
2 de juny de 2012 08:43 h
Des de Pltform Inicitiv Animlist (col.lectiu en defens dels drets de tots els nimls dels Pïsos Ctlns), volem posr de mnifest el lleuger però constnt ugment de l consciencició vers el sofriment que pteixen en l'ctulitt els nimls que no pertnyen l nostr espècie homo-sàpiens. Això ho estem veient trduït en l'increment d'ccions i cmpnyes, i, concretment, les Terres de Ponent l llrg de l cmpny “Ciutts lliures de circs mb nimls” que porten terme els i les nostres compnys/es de Liber!, on j s'h conseguit que només quedin dues cpitls de comrc en prohibir l instl.
Llegir-ne més
2 de juny de 2012 00:47 h
Amb tot quest enrenou , que l màfi cpitlist provoct mb l implicció de governs que s’hn brigt sot l cp de l democràci i de l “globlitzció”, mnipults per interessos interncionls , que l pobres no els importt res en bsolut, des de segles enrere, r es clm l cel , perquè un o ltre col·lbordor de un cix , o de bnc , de ctegori mitjn , s’h indemnitzt mb un quntitt considerd d’escàndol , perquè ixò es produeix en quests moments , en que els principls directius de tot quest entrmt de incongruències, i d’espolició , s’hn fet l sev prt , hn mgt el seu tresor , i hn deixt ls petits estlvidors , i ls grns lluitdors nus dvnt de tot l societt.
Llegir-ne més
1 de juny de 2012 18:43 h
L’Acdèmi de Belles Arts de Snt Crles hvi rebutjt l declrció del BIC immteril per l tortur turin bns que el CVC. Segons inform Levnte-EMV, f setmnes que l’Acdèmi de Belles Arts de Snt Crles hvi comunict l Conselleri de Cultur l seu decisió, pres en Junt Generl del mes d’bril, d’informr negtivment l declrció de l tortur turin com Bé d’Interés Culturl Immteril. Segons quest institució, es trct de pràctiques que no tenen peculiritts específiques l Comunitt Vlencin. Per tnt, qun el Ple del Consell Vlencià de Cultur votà l’informe elbort per l seu Comissió de Promoció Culturl i igulment desfvorble l BIC, el Govern Vlencià j teni coneixement d’quest fet contrri ls seus interessos.
Llegir-ne més
1 de juny de 2012 16:47 h
Aquest dilluns psst, prtir de les 7 de l’horbix molt de gent nà l plç de Bunyol, perquè des de fei dies hi hvi el rumor que el gens honorble president del Govern de les Illes Blers, Joserr Buzá, hi hvi de venir, i l gent voli grir-li dequdment l sev grn tsc fvor de Mllorc i de Bunyol en prticulr (l mrginció de l llengu del pís, l folkloritzció de l nostr cultur, l’empobriment generlitzt, l nov ofensiv contr els espis nturls, el tncment de l’Hospitl Generl i de l’hospitl Jon Mrch, mb el qul bon prt del poble té lligms lborls o sentimentls.
Llegir-ne més
1 de juny de 2012 13:15 h
Entrevist Xvier Vinyls, president de l Pltform ProSeleccions Que el Tribunl Constitucionl digui que les seleccions ctlnes poden prticipr en competicions oficils mentre no n’hi hgi d’espnyoles, és més un problem pels ctlns o pels espnyols? És un problem per les seleccions espnyoles, clrment. A qui prohibeixen competir és les espnyoles, no les ctlnes. Perquè el Tribunl Constitucionl l’únic que pot fer és sentencir sobre lleis espnyoles. L Llei Ctln de l’Esport, que emn del Prlment, és un llei espnyol.
Llegir-ne més
1 de juny de 2012 09:40 h
Hi hvi un vegd en un pís imginri, un govern que v fer un llei del sol que permeti construir tort i dret, mb l’excus que, d’quest form, els preus dels hbittges bixrien. Al cp del temps es v poder comprovr que els preus no vn bixr, tot i que l’ofert residencil no prv de créixer. Lluny d’ixò, els preus vn nr pujnt i pujnt per culp d’un merct vicit i sobredimensiont, mb l complicitt d’un sistem finncer que v veure en quest fet l mner perfect d’especulr i gunyr diners fàcils. Prl·lelment, el prtit que formv el Govern v prendre el control d’lgunes de les entitts finnceres que més jugven quest nov versió del Monopoly.
Llegir-ne més
1 de juny de 2012 08:54 h
Si, tots plegts... Els que hi vivim, tinguéssim els nssos d'estructurr en Estt els “Pïsos Ctlns”, no cl pensr mss per deduir l forç que tindri el nou Estt. De fet, el mteix credor del projecte, Jume I el Conqueridor, j v començr enfeblir-lo l reprtir-lo entre els seus fills. Però, mb tot, és trist pensr que segurment el que ens sepr més és el fet més comú entre els territoris que l'hurien de composr, com es prlr l mteix llengu. En quest sentit de l llengu, penso que l'nglès -pur i dur- que es prl molts estts, més de l sev Anglterr, entre ells ls mteixos EE.
Llegir-ne més