Xavier Guarque
5 de juny de 2012 07:51 h
Si... millor dit, no
El juliol de 1999 l Pltform Pro Seleccions Ctlnes v lliurr l Prlment de Ctluny 521.000 signtures de ciutdns que demnven cnvir els rticles de l Llei de l'Esport de Ctluny que prlven de les Seleccions. El Prlment v provr, punt per punt, l propost però el Govern d'Aznr l v recórrer l TC que, tretze nys desprès, h dictmint que Ctluny te dret les seves seleccions, sempre que no existeixi l selecció espnyol, l que mi és podrà enfrontr. “En conclusión, el primer inciso del rt. 19.2 de l Ley del Deporte de Ctluñ según el cul ls federciones ctlns de cd modlidd deportiv serán ls representntes del deporte federdo ctln en mbitos suprutonómicos “es constitucionl siempre que se trte de deportes en los que no existn federciones espñols y que, en ningun cso, se impidn o perturben ls competencis del Estdo de coordinción y representción interncionl del deporte espñol” L sentènci dón l ró l llei de l’esport ctlà, hi tenim dret és clr que si, però leshores el TC converteix l ró ls interessos crets i li don les eines l ideologi més retrògrd i uniformist d'Espny pel conflicte permnent mb Ctluny i cortnt el progrés de les seleccions ctlnes, reconegudes interncionlment en tots els esports i mb el reconeixement en el Comitè Olímpic Interncionl, però sempre bix el vist-i-plu -que mi hi serà- i l'obstrucció -que sempre hi serà- de les Federciones Ncionles .
Llegir-ne més
Un comentari
Joan Tardà
5 de juny de 2012 04:09 h
El Roig de Mercadona ho té clar: com menys drets laborals, millor
Poc poc nem pgnt totes les penyores que ens hn djudict per sortir de l crisi. Les pguem cost del mlviure que comport comprovr com dinmiten di di l’estt socil enlirt després de tnts ptiments i nys. De fet, hver liquidt l’ccés universl l sistem públic de slut, hver trenct l’espind l sistem públic d’educció, hver dont un cop de destrl l sistem públic de pensions, hver congelt el desplegment de l llei de l dependènci i un etcèter d’”hvers” que no comporten ltr cos que trnsferències de cpitl públic l sector privt, no vol dir que hàgim toct fons.
Llegir-ne més
Joan Tardà
4 de juny de 2012 23:40 h
Si el President Mas tingués el coratge de Macià i el sentit social de Companys...
Ignoro si en l cruïll en què es trob el nostre pís, el President de l Generlitt optrà per plntr-se dvnt de l’dministrció espnyol i tirrà pel dret bo i cercnt un cord suficient entre les forces politiques que estem convençudes de l necessitt de reduir l’espoli fiscl que ptim trvés de l creció d’un únic gènci tributàri ctln que recpti, inspeccioni, reguli i liquidi els tributs l’Estt (de l qul ell n’h de tenir l’únic clu) o bé s’vindrà rebixr l’objectiu, bo i confint novment mb l bon voluntt dels prtits polítics espnyols dinàstics.
Llegir-ne més
Màrius Viella
4 de juny de 2012 17:59 h
Aixecarem les barreres de la dignitat?
Qun f cinc nys, vig escriure quest “pressentiment”, que djunto en quest crt, no imginv , que el desstre , rribes ls extrems , de retllr els drets mes elementls de les persones d’rreu i en generl, petits i grns; com l mjori de ciutdns , intuï un retrocés , perquè el govern de Zptero v demostrr no merèixer l confinç , per l ineptitud mnifestd durnt tot el seu mndt, que un mes desprès de negr l crisi, v trencr l gurdiol en fvor de l bnc , perquè quest depreddors, poguessin tpr els seus forts , deixnt ls ciutdns l deriv.
Llegir-ne més
Joan Tardà
4 de juny de 2012 13:19 h
Dijous, s'aprovarà la llei de privatització dels canals “autonòmics”
Un vegd presentd, debtud i derrotd l'esmen l totlitt republicn l projecte de modificció de l Llei 7/2010 Generl de l Comunicció Audiovisul que h de permetre l privtitzció dels cnls públics “utonòmics” i/o llur ofec econòmic trvés de l'plicció de l Llei Orgànic d'Estbilitt Pressupostàri i de Sostenibilitt Finncer, quest setmn s'hn de debtre les esmenes prcils que hem presentt els Grups prlmentris. Abns, però, cl tenir present que l'oposició de CiU és molt feble. De fet, no v presentr ni tn sols esmen l totlitt, ró per l qul entenem que j li v bé que TV3 vgi empetitint per tl d'fvorir grups de comunicció privts ctlns.
Llegir-ne més
Xavier Diez
4 de juny de 2012 13:19 h
L'autodestrucció d'Espanya
Not: Article Publict El Punt-Avui el psst 1 de juny. L'estrny derrot: quest fou el títol del testimoni deixt per l'historidor Mrc Bloch per nlitzr l fcilitt mb què Frnç s'esfondrà dvnt l'tc lemny, el mig de 1940. Redctt clndestinment mesos després de l increïble desfet, Bloch, que per l sev condició de resistent i jueu cigué ssssint per l Gestpo qutre nys després, volgué denuncir les responsbilitts comprtides de l destrucció del seu pís, entre l'búli i l incompetènci de les elits i l suïcid complenç populr.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
4 de juny de 2012 08:03 h
Esparpéntic !
De l mteix mner que, si l finl de l Cop del Rei d'Espny, qunt l jugv sempre el R.Mdrid es teni que disputr, si o si, l'estdi del R.Mdrid, qunt j no és tnt hbitul, i mb el PP mb mjori bsolut, quest màxim j es qüestionble. Els possibles xiulets només són un excus perquè l prepotènci i xuleri que rein l “km.0”, en quest àmbit encr més que en tots els ltres, no els hi permet pludir, o ni tnt sols, veure uns ltres equips l seu disputnt un trofeu tnt “espnyol”. El que els h post j dels nervis és que, per dues vegdes en els drrers nys, els que l'hgin jugt hgin estt clubs ctlns i bscos.
Llegir-ne més
Joan Camp
4 de juny de 2012 01:00 h
Catalunya, un país de dades obertes
El codi HTML mb què es fn els webs es v crer el 1989 l CERN (el mteix lloc on hi h el fmós ccelerdor de prtícules) de l mà de Tim Brners-Lee, però no f l sev explosió nivell mundil fins mitjns dels nys 90. De fet, el codi HTML és tn senzill d’entendre que provoc que, mb molt poc temps, un munt de gent d’rreu del plnet comenci fer webs de tot men. I qun es f un web, vol dir que es fn bsolutment totes les seccions, de dlt bix. Fins ben entrt el nou mil·leni, els webs són com unitts independents, lligdes entre sí trvés d’enllços (links), tot i que cd vegd s’vnç més cp un mjor interconnexió.
Llegir-ne més
Josep Huguet
3 de juny de 2012 10:30 h
Tornar al camp
El meu rticle de diumenge Economi digitl: Prlv l’ltre di mb un pgès de secà del Solsonès que em dei que, vist el pnorm, ells no els nv ps mlment. El preu dels cerels remunt i l rmderi, depèn de l’àmbit, gunt. Llegi tmbé les declrcions del fmós lclde de Rsquer, Bernt Pelliss, que després del porós incendi (intenciont??) que h cremt 3.000 hectàrees Rsquer, el Perelló, Tivenys i Benifllet, prlv de l’oportunitt de prtir de zero. Amb ixò voli dir que r es podrien estlvir els errors hiperconservcionistes que vn succeir l’nterior incendi de l Serr de Crdó del 1995.
Llegir-ne més
Vicenç Marquès i Sanmiquel
3 de juny de 2012 10:09 h
El sí o el no de la solidaritat catalana
Al sud de l provínci de Vlldolid, 65 km de l Cpitl, es trob emplçd l Vil de Atquines i loclitzd prop de dos importnts nuclis econòmics i industrils com són Olmedo i Medin del Cmpo. Sobre l'Autovi A-VI de Mdrid L Coruny. Hi h proximdment uns 770 quilòmetres entre Brcelon i quest petit poble cstellà, que l'ny 1900 teni 1331 hbitnts, deu munt deu vll, i en l'ctulitt estn ls voltnts dels 680/685. Aquest petit poble de l grn plnúri cstelln, v sofrir l grn desgràci d'un porós incendi. Vren quedr destruïdes 320 cses del poble: més de 90 persones en vn sortir molt ml prdes, però mb l snt sort que ningú del poble v morir.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs