<
<

Opinió amb independència. Dimarts, 5 de maig de 2026 03:27 h
facebook twitter RSS in.directe.cat


indirecte!cat




RSS Joan Tardà fletxa

6 de juny de 2012 22:19 h

Demà al CIE de Zona Franca, insult de Rajoy i de Rubalcaba als DDHH

 Trnscorreguts qutre mesos d’ençà que els diputts republicns vm demnr oficilment poder visitr el Centre d’Internment d’Estrngers de l Zon Frnc, i després d’hver hgut de demnr empr oficil l president del Congrés pel fet que ni tn sols se’n responi, finlment el ministre d’Interior Jorge Fernández Díz ens h concedit permís. Sembl ser que l visit h estt reconvertid fi i efecte que tmbé puguin venir-hi ltres diputts de grups distints. Doblement interessnt perquè podrem entre tots mirr de foclitzr un mic més l’interès sobre quest men de presons dministrtives que ens hn d’vergonyir més que no ps cp ltr cos.
Llegir-ne més


lectures 1629 lectures comentaris Cap comentari

RSS beatlescat fletxa

6 de juny de 2012 21:45 h

BEATLES: 50 ANYS

  Tl di com vui de f 50 nys, un 6 de juny de 1962, els Betles vn entrr ls estudis d'EMI Londres per fer un udició per l segell filil de Prlophone. Aquell di tmbé er dimecres i v ser el mteix George Mrti, responsble del segell (A&R en les seves sigles en nglès), qui v relitzr l prov, juntment mb l'enginyer de so Normn Smith.   En quells moments els Betles el formven John Lennon, Pul McCrtney, George Hrrison i Pete Best l bteri. Vren tocr lgunes de les cnçons que interpretven hbitulment, però només es vn enregistrr 4 d'quells temes: Besme Mucho, Love Me Do, PS I Love You i Ask Me Why.
Llegir-ne més


lectures 2640 lectures comentaris Cap comentari

RSS Josep Ginesta fletxa

6 de juny de 2012 15:47 h

La pinça al Marc Català de Relacions Laborals de la #reformalaboral i el #deficitfiscal

               El món del trebll ls Pïsos Ctlns està de dol. Està de dol perquè en contr del que puguem pensr, j hem deixt de ser motor de l’economi esttl després de l’crnissment que l crisi h tingut mb l’ocupció i l’tur l conjunt d’ells. En efecte, les txes prlen per si soles, i és que en ddes EPA del primer trimestre, les drreres que tenim, l conjunt del territori tenim un tx d’tur del 24,54 %, mentre que l mitjn esttl és del 24,44 %. Òbviment, si som per sot de l mitjn, no som motor de res.
Llegir-ne més


lectures 2294 lectures comentaris Cap comentari

RSS Xavier Guarque fletxa

6 de juny de 2012 08:09 h

Peus de fanc

  Al ser un de les meves debilitts, en nteriors rticles (r rxivts l meu bloc personl http://xvier.gurque.blog.ct/) j he mostrt l mev opinió en vers l'Euro i el cert és que, mner que v pssnt el temps, veig com els meus dubtes sobre l sev conveniènci vn gfnt més peu nivell generl, i sobre tot, en opinions molt més preprdes i enteses, tot i reconeixent i cceptnt l sev eficàci i comoditt l vitjr per bon prt d'Europ l no tenir que “cnvir mentlment” l pgr en un pís diferent i que l sev cotitzció com moned en relció l dòlr no bix.
Llegir-ne més


lectures 1845 lectures comentaris Cap comentari
publicitat
<

RSS Daniel Torras fletxa

5 de juny de 2012 16:01 h

Independència: fase d'argumentació

L independènci de Ctluny està en l fse dels rguments. F temps j que l societt i l’opinió públic hn supert el tbú de l’independentisme i, gràcies ‘trencr el gel’ en quest àmbit conceptul, s’h supert tmbé  l’estigmtitzció dels independentistes. J no som qutre gts, r, fins i tot, és ‘cool’ ser ‘suporter’ de l’independentisme. Després de superr el tbú de l ide, s’hvi d’escmpr, en l’àmbit discursiu de l’gend polític i en l’àmbit socil. Amb l prov del cotó fet l’utonomisme mb l’Esttut i mb l reivindicció del dret de decidir impulsd per les consultes populrs sobre l independènci es v conseguir quest doble objectiu: els polítics en prlen, les institucions en prlen, l prems en prl, les cmpnyes electorls ctlnes giren l voltnt del concepte i, lhor, un grn prt de l societt surt de l’rmri o, com el president Pujol, s’hi tornen encr que no vulguin perquè no hi veuen cp més remei.
Llegir-ne més


lectures 5970 lectures comentaris Un comentari

RSS Màrius Viella fletxa

5 de juny de 2012 11:25 h

El projecte “Europa”

                  El projecte”Europ “, v néixer inspirt en l’especulció per prt dels poderosos , volent fer creure que si tots nàvem empenyent el crro en l mteix direcció , tots seriem mes rics i mes forts , i que el món seri un bs d’oli. Espny que nomes li mncv tecnologi i solvènci, però que li sobrv gire be de tot , per les exigències de l Comunitt Europe, v hver de reduir el numero de porcs , vques, ovelles vedells i truges, igul que l producció de llet i crn , oblignt molts pgesos tncr l port i plegr el “rem” , per nr-se’n trebllr l’imperi de l construcció, que r n’estem pgnt les conseqüències; mentrestnt que de Europ , entr de tot el que es v limitr l producció l nostre pís.
Llegir-ne més


lectures 1716 lectures comentaris Un comentari

RSS Xavier Guarque fletxa

5 de juny de 2012 07:51 h

Si... millor dit, no

  El juliol de 1999 l Pltform Pro Seleccions Ctlnes v lliurr l Prlment de Ctluny 521.000 signtures de ciutdns que demnven cnvir els rticles de l Llei de l'Esport de Ctluny que prlven de les Seleccions. El Prlment v provr, punt per punt, l propost però el Govern d'Aznr l v recórrer l TC que, tretze nys desprès, h dictmint que Ctluny te dret les seves seleccions, sempre que no existeixi l selecció espnyol, l que mi és podrà enfrontr. “En conclusión, el primer inciso del rt. 19.2 de l Ley del Deporte de Ctluñ según el cul ls federciones ctlns de cd modlidd deportiv serán ls representntes del deporte federdo ctln en mbitos suprutonómicos “es constitucionl siempre que se trte de deportes en los que no existn federciones espñols y que, en ningun cso, se impidn o perturben ls competencis del Estdo de coordinción y representción interncionl del deporte espñol” L sentènci dón l ró l llei de l’esport ctlà, hi tenim dret és clr que si, però leshores el TC converteix l ró ls interessos crets i li don les eines l ideologi més retrògrd i uniformist d'Espny pel conflicte permnent mb Ctluny i cortnt el progrés de les seleccions ctlnes, reconegudes interncionlment en tots els esports i mb el reconeixement en el Comitè Olímpic Interncionl, però sempre bix el vist-i-plu -que mi hi serà- i l'obstrucció -que sempre hi serà- de les Federciones Ncionles .
Llegir-ne més


lectures 1856 lectures comentaris Un comentari
publicitat
<

RSS Joan Tardà fletxa

5 de juny de 2012 04:09 h

El Roig de Mercadona ho té clar: com menys drets laborals, millor

Poc poc nem pgnt totes les penyores que ens hn djudict per sortir de l crisi. Les pguem cost del mlviure que comport comprovr com dinmiten di di l’estt socil enlirt després de tnts ptiments i nys. De fet, hver liquidt l’ccés universl l sistem públic de slut, hver trenct l’espind l sistem públic d’educció, hver dont un cop de destrl l sistem públic de pensions, hver congelt el desplegment de l llei de l dependènci i un etcèter d’”hvers” que no comporten ltr cos que trnsferències de cpitl públic l sector privt, no vol dir que hàgim toct fons.
Llegir-ne més


lectures 2615 lectures comentaris Un comentari

RSS Joan Tardà fletxa

4 de juny de 2012 23:40 h

Si el President Mas tingués el coratge de Macià i el sentit social de Companys...

 Ignoro si en l cruïll en què es trob el nostre pís, el President de l Generlitt optrà per plntr-se dvnt de l’dministrció espnyol i tirrà pel dret bo i cercnt un cord suficient entre les forces politiques que estem convençudes de l necessitt de reduir l’espoli fiscl que ptim trvés de l creció d’un únic gènci tributàri ctln que recpti, inspeccioni, reguli i liquidi els tributs l’Estt (de l qul ell n’h de tenir l’únic clu) o bé s’vindrà rebixr l’objectiu, bo i confint novment mb l bon voluntt dels prtits polítics espnyols dinàstics.
Llegir-ne més


lectures 3116 lectures comentaris 7 comentaris

RSS Màrius Viella fletxa

4 de juny de 2012 17:59 h

Aixecarem les barreres de la dignitat?

                                     Qun f cinc nys, vig escriure quest “pressentiment”, que djunto en quest crt, no imginv , que el desstre , rribes ls extrems , de retllr els drets mes elementls de les persones d’rreu i en generl, petits i grns; com l mjori de ciutdns , intuï un retrocés , perquè el govern de Zptero v demostrr no merèixer l confinç , per l ineptitud mnifestd durnt tot el seu mndt, que un mes desprès de negr l crisi, v trencr l gurdiol en fvor de l bnc , perquè quest depreddors, poguessin tpr els seus forts , deixnt ls ciutdns l deriv.
Llegir-ne més


lectures 1904 lectures comentaris Un comentari
publicitat
<


TOTS ELS BLOGS fletxa


document Veure llistat de blogs
publicitat
<

ELS MÉS fletxa


De Xisca el 15.12.2019 a les 12.27 h a:
El TIL del PSIB




De Joan Fargas el 10.12.2019 a les 10.09 h a:
No es pot ser pobre

publicitat
<
publicitat
<

ARXIU fletxa






publicitat
<
publicitat
<

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.