18 de maig de 2012 18:39 h
Sembl que el Molt Honorble President Ms menç de posr l direct per ssolir el pcte fiscl, sí o sí. Bé, el que h dit drrerment és que els ctlns ens recptrem els nostres impostos, l qul cos no té perquè donr com resultt un concert com el bsc. Recptr-nos els impostos és un ps significtiu per dir que tenim l pell pel mànec, però dir-ho no implic ctur. Podríem tenir tot l recptció en mns de l Generlitt (per cert un orgnisme que es v crer l segle XIV per recptr els impostosdels ctlns) i pctr unes trnsferències cp Mdrid similrs l dèficit fiscl ctul o en tot cs prou significtives com perquè el resultt finl no fos determinnt per slvr Ctluny de l’enfonsment econòmic i ccelert.
Llegir-ne més
18 de maig de 2012 17:25 h
Se que per molt gent , serà difícil entendre, que per nr endvnt , en quests moments es f necessri tornr enrere; els bncs , com empreses privdes , hn conseguit els seus èxits i el seu poder, mitjnçnt els governs i especilment en quest nostre pís , dels governs nscuts de l democràci , que per febles obligv ls prtits politics que vren eixir de l clndestinitt com bolets , però mncts de recursos econòmics, contrure compromisos de solvènci , per poder prticipr congressos i eleccions per posicionr-se l Prlment de Ctluny i l Congres dels Diputts Mdrid ; poder que durnt trent nys, els bncs hn exercit i potencit fins conseguir que el món trontolli sot els seus peus.
Llegir-ne més
18 de maig de 2012 16:38 h
Sembl que he mrxt lll primer de les grns setmnes. Pero no penso continur explicnt de moment , el com , el perque, i quin continuitt te tot plegt. Be en el que es un fllid de l metropoli , nomes hi h un sortid ... mrxr i deixr lli els que hn sigut durnt nys complices de l Ctluny que ens qued. Ep no ser senzill. Pero vl l pen nr de vige per veure coses i detlls que en l btll sen's escpen. El di nou , vig mrx, vig rribr Delhi el di 10 les 8 del mti.Em vig llotjr un 5 kms del centre . A l comunitt Tibetn de Mjnu t kill.
Llegir-ne més
18 de maig de 2012 15:16 h
L tendènci l polític d’usteritt que s’h impost Europ, en prt Espny, però que s’h plict i de form crnissd ls Pïsos Ctlns, no és només fruit d’un tècnic del foment de l credibilitt dvnt els embts del deute i per fomentr un suposd solvènci dvnt dels mercts – que vui Moody’s s’h encrregt de confirmr -. Drrer de tot reform, hi h ideologi, doncs els cnvis es poden fer en un sentit o ltre, en benefici o perjudici dels interessos d’uns o ltres. No oblidem quest màxim del sentit comú.
Llegir-ne més
18 de maig de 2012 08:06 h
Un de les meves intencions, prt d'expressr i comprtir l mev visió molt personl dels fets quotidins en el meu pís, és l de fer rribr, per qui ho vulgui sber, fets i ddes que segurment pssen de llrg per molt gent, que no hi tingui especil interès, es clr... que crec què és molt. En quest sentit, j he prlt molt -i en seguiré prlnt- sobre l relció entre Ctluny i l'Estt i de Ctluny en relció l rest de CCAA (j que tots som Espny, totes les comprcions són lícites, necessàries i obligtòries per sber on som i com hi som).
Llegir-ne més
18 de maig de 2012 08:00 h
Des de f lgunes setmnes rrossego un cert neguit qun sento prlr de l Mrtó per l pobres de TV3 i Ctluny Ràdio. I després de donr-hi moltes voltes, he penst que l millor mner de superr-lo er escriure lgunes reflexions l bloc, conscient que obro un debt. Començo per confessr públicment que comprteixo els tres grns objectius que persegueix, l meu entendre, l Mrtó. En primer lloc, sumr recursos per lluitr contr l pobres; en segon lloc, donr suport les entitts del tercer sector socil ctlà qun més ho necessiten; i, en tercer lloc, ugmentr l consciènci socil de l ciutdni trvés d’un potent ein de sensibilitzció com són l televisió i l ràdio públiques de Ctluny.
Llegir-ne més
18 de maig de 2012 07:57 h
Un representció de l Pltform Crles Pinzo, encpçld per Ros Tormos, h entregt hui, l Conselleri de Cultur i Esports de l Generlitt Vlencin, l’informe contrri l declrció dels espectcles de turins com Be d’Interés Culturl Immteril, j que es trct de pràctiques fonmentdes en l tortur i mort dels nimls, que suposen un greu risc per l segurett i l slut de les persones, que vn contr l sensibilitt mjoritàri de l societt i que, per tnt, no poden tindre quest considerció. L’cte, més, h servit per entregr centenrs de signtures de persones que, títol individul, hn fet un petició per ccedir l’expedient de declrció del BIC i presentr l·legcions fvor d’un fest sense ús d’nimls, sense ptiment i sense sng.
Llegir-ne més
17 de maig de 2012 20:09 h
L Selecció Ctln de futbol sl h hgut ptir més del que s’esperv per superr Norueg 3-2 en el primer prtit del Cmpiont d’Europ en què prti com fvorit. El fet d’hver estt primer de grup li h permès enfrontr-se l tercer clssificd del grup C, Norueg, però els escndinus hn conseguit igulr un desvnttge de dos gols i no hn estt derrotts fins ls instnts finls. El prtit h començt mb un gol mtiner de Gbri Frgs. Al minut 3, el jugdor ctlà h vnçt mb velocitt i h obert el mrcdor mb un xut creut.
Llegir-ne més
17 de maig de 2012 18:28 h
Depèn de com i quin mner es relitzi l'imminent gir que h de fer sí o sí el govern Ms, i sobretot com ho resolgui tot plegt, podrem firmr definitivment o no, que quest govern psstger h estt un brom de ml gust, per no dir en mjúscules que h estt el govern dels pitjors. Però bé, esperrem lmenys el desenllç de tot plegt que curà com un llos quest proper trdor, per no dir finls d'estiu. J sbeu què em refereixo doncs; A l mort o l vid com pís, o el que és el mteix, ser un diputció grn d'un Estt de 'grrulos' que s'enfons, o un estt nou integrt l'euro mb un productivitt eficç.
Llegir-ne més
17 de maig de 2012 17:08 h
Les contundents retlldes socils dels drrers temps, Ctluny j s'h inicit l tercer fse, es porten terme per l crisi, però el rerefons no és l crisi sinó l nturles polític; és dir, que el que es pretén de debò es cnvir el model socil europeu, crregr-se l'estt del benestr, per tl de provocr que l vell continent es visqui més mlment, en un brrej dels models regressius, xinès i nord-mericà . Les retlldes no deixen de ser un cmí , molt mortificdor, per endinsr-nos en un model dogmàtic i profundment injust, en què es vol substituir l justíci socil per l critt.
Llegir-ne més