Carles Ibáñez
20 de maig de 2012 19:07 h
SIS ANYS DESPRÉS...
L’rticle que llegireu continució el vig publicr el juny del 2006 l setmnri l’Ebre. Dont que fei un predicció de quin podi ser l situció l’ny 2012, i que no m’he errt mss, us convido llegir-lo. A veure si en un proper rticle m’treveixo fer un predicció de com podem estr l’ny 2018... QUÈ PASSA AMB EL PETROLI ? Any 2000, l fi del mil·lenni és un fest d’eufòri mundil, l humnitt h rribt sis mil milions d’hbitnts i el “benestr econòmic” és més grn que mi, tot i que un prt importnt de l poblció encr té problemes bàsics de subsistènci, especilment Àfric.
Llegir-ne més
Un comentari
Josep Maria Loste
20 de maig de 2012 13:37 h
“No vull pagar” i el tren convencional
Està molt bé l cmpny “no vull pgr” de desobediènci civil contr l'bús del preu dels petges Ctluny. Trobo que, j f un pil d'nys s'huri d'hver soluciont quest problem, i l'dministrció ctln huri d'hver reduït lguns dels petges més emblemàtics de cs nostr . De tot mner, jo voldri fer referènci, denuncir, un ltr problemàtic, molt més greu, l'entorn de l mobilitt de les persones : l'ugment descontrolt del preu del tren convencionl, del trnsport públic en generl .Un qüestió molt més injust i ntisocil que el tem dels petges.
Llegir-ne més
Josep Huguet
20 de maig de 2012 09:17 h
Deconstruir Estats per construir Europa
Un ltr setmn de pànic. Prenem-nos un respir. F poc es v celebrr l jornd de l Fundció Irl-Centre Murits Coppieters de l’Alinç Lliure Europe tituld Ncions mitjnes, crisis petites. En quest mrc es presentv l'estudi dels professors Pluzie, Cstellnos i Tirdo, Dimensió dels Estts i comportment econòmic l UE, seguint l tesis d'Alesin. En ell, s’nlitz l relció entre l mid dels Estts que composen l UE27 i el seu comportment mcroeconòmic. L mid dels estts, lluny de ser un element exogen l sistem econòmic, és un conseqüènci dels incentius econòmics.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
20 de maig de 2012 08:47 h
Que hi canvíin el nom
... O que les suprimeixin, directment. A Espñ mi ningú s'h cregut i s'h pres seriosment ixò de les Comunitts Autònomes. Sempre h estt com un joguin l que l'Estt h deixt jugr qui hi h volgut jugr... i, per desdibuixr-ho qun lgun ho h reclmt, h obligt jugr-hi qui no en teni cp gn, crent més d'un mldecp més d'un regió. A l mjori d'quests territoris, obligts constituir-se en un ens “independent” mi no s'hn sentit res més que espnyols, mentre que ls que veritblement tenien un spirció en veure reconegud l sev històri, cultur i personlitt pròpi esdevenint un diferènci rel, en tots els spectes, dintre de l'Estt, sempre hn quedt encorsetts dintre d'unes limitcions en les que mi no hn pogut viure i sentir-se com el que són.
Llegir-ne més
Daniel Ruiz-Trillo
19 de maig de 2012 15:43 h
S'entenen en català
Els ministres d'Interior del govern espnyol i del govern frncès s'entenen en ctlà, perquè result que tots dos (el senyor Vlls i el senyor Fernández Díz) són ctlns. Per fi, lguns s'hn tret l ben dels ulls i hn deixt de bnd les mentides i les desinformcions. El ctlà és, i r qued més clr que mi, un ein de comunicció, com qulsevol ltr. L llengu d'Espriu i Verdguer és, sens dubte, útil, dign i no té fronteres. Prlnt de fornteres, és un vergony que encr, vui en di, hi hgi institucions i empreses pgdes per tothom que divideixin el ctlà en dues llengües (l'nomentt vlencià i l'noment ctlà) i que t'ho hgis de trobr, desgrt, les mquinetes "escurbutxques" de Renfe, d'lguns bncs i d'ltres dministrcions i empreses.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
19 de maig de 2012 06:45 h
Aquest quist anomenat "atur"
Segons ddes publicdes per Eurostt (Oficin d'Estdístic de l U.E.), l'index d'tur segueix nivells de record l conjunt de l U.E., rribnt j l 10,4% -uns 23,8 milions de persones-. Al llrg del 2011 h ugmentt tnt pels homes (del 9,5% l 9,8%) com per les dones (del 9,6% l 9,9%). Espny, mb un 22,9% -qusi 5 milions de persones- lider el rànquing de l'tur, seguid de Grèci (19,2%), Lituàni (15,3%) o Portugl (13,6%), mentre que l'ltre costt de l llist figuren Austri (4,1%), Holnd (4,8%) o Luxemburg (5,2%).
Llegir-ne més
Cercle Català de Negocis
18 de maig de 2012 18:39 h
Allò que el pacte fiscal no arregla
Sembl que el Molt Honorble President Ms menç de posr l direct per ssolir el pcte fiscl, sí o sí. Bé, el que h dit drrerment és que els ctlns ens recptrem els nostres impostos, l qul cos no té perquè donr com resultt un concert com el bsc. Recptr-nos els impostos és un ps significtiu per dir que tenim l pell pel mànec, però dir-ho no implic ctur. Podríem tenir tot l recptció en mns de l Generlitt (per cert un orgnisme que es v crer l segle XIV per recptr els impostosdels ctlns) i pctr unes trnsferències cp Mdrid similrs l dèficit fiscl ctul o en tot cs prou significtives com perquè el resultt finl no fos determinnt per slvr Ctluny de l’enfonsment econòmic i ccelert.
Llegir-ne més
Màrius Viella
18 de maig de 2012 17:25 h
Lluitar mirant enrere
Se que per molt gent , serà difícil entendre, que per nr endvnt , en quests moments es f necessri tornr enrere; els bncs , com empreses privdes , hn conseguit els seus èxits i el seu poder, mitjnçnt els governs i especilment en quest nostre pís , dels governs nscuts de l democràci , que per febles obligv ls prtits politics que vren eixir de l clndestinitt com bolets , però mncts de recursos econòmics, contrure compromisos de solvènci , per poder prticipr congressos i eleccions per posicionr-se l Prlment de Ctluny i l Congres dels Diputts Mdrid ; poder que durnt trent nys, els bncs hn exercit i potencit fins conseguir que el món trontolli sot els seus peus.
Llegir-ne més
Jordi Gabarró
18 de maig de 2012 16:38 h
INDIA
Sembl que he mrxt lll primer de les grns setmnes. Pero no penso continur explicnt de moment , el com , el perque, i quin continuitt te tot plegt. Be en el que es un fllid de l metropoli , nomes hi h un sortid ... mrxr i deixr lli els que hn sigut durnt nys complices de l Ctluny que ens qued. Ep no ser senzill. Pero vl l pen nr de vige per veure coses i detlls que en l btll sen's escpen. El di nou , vig mrx, vig rribr Delhi el di 10 les 8 del mti.Em vig llotjr un 5 kms del centre . A l comunitt Tibetn de Mjnu t kill.
Llegir-ne més
Josep Ginesta
18 de maig de 2012 15:16 h
Teoria de la contradistribució de la riquesa (social i nacional)
L tendènci l polític d’usteritt que s’h impost Europ, en prt Espny, però que s’h plict i de form crnissd ls Pïsos Ctlns, no és només fruit d’un tècnic del foment de l credibilitt dvnt els embts del deute i per fomentr un suposd solvènci dvnt dels mercts – que vui Moody’s s’h encrregt de confirmr -. Drrer de tot reform, hi h ideologi, doncs els cnvis es poden fer en un sentit o ltre, en benefici o perjudici dels interessos d’uns o ltres. No oblidem quest màxim del sentit comú.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs