17 de maig de 2012 11:23 h
Un petit mostr de cóm funcionen les coses, com conseqüènci d’hver de disposr d’uns serveis públics retllts i minimitzts. Vs l metge de cpçler mb un hèrni discl dignosticd des de f nys i que h nt pitjor. Et deriven l’especilist l cp d’un mes i mig. Un cop quest et visit, t’infl de receptes (pobres lbortoris, que no els bixin els ingressos!) “per nr pssnt” i et deriv un ltre “encr més” especilist, l cp de...4 mesos! I si et f ml, et poses fulles. Per ltr bnd, tot i que l tx d’tur juvenil és d’quelles que mregen (més del 50%), encr no hi h hgut cp govern, ni el d’quí ni el d’llà, que hgi propost res per fer-hi front, més enllà d’executr un reform lborl slvtge que l’únic que f és fcilitr els comidments i no ps fvorir l inserció lborl de col·lectius com el dels joves ( no ser que vulguin trebllr sense drets i girebé grtis).
Llegir-ne més
17 de maig de 2012 11:16 h
Com s’h dit i demostrt bstment, un dels problemes més grns l que s’enfront di d’vui el nostre sistem econòmic és l mnc de finnçment. A més de buscr solucions per intentr resoldre quest problemàtic, que fect d’igul mner ls públics i ls privts, potser huríem d’nr dptnt determindes pràctiques quest relitt. Sobretot perquè qui té les seves mns rreglr-ho ho té difícil i, perquè l finl, mb les polítiques que s’estn fent, tmbé cbes pensnt que no hi h mss gnes de posr-hi remei.
Llegir-ne més
17 de maig de 2012 11:14 h
Cd di que pss, l situció econòmic del nostre entorn v pitjor. Aproximdment, cs nostr un de cd qutre persones està en situció d’tur, i mb les polítiques econòmiques que s’estn fent, trigrem nys corregir, progressivment, quest situció. Les trgèdies socils cd di sovintegen més i es f cd cop més evident que si no fem les coses de diferent mner i si no cnviem l mentlitt competitiv per l coopertiv, no ens en sortirem... Veient-ho en positiu, disposem de tres persones mb fein per cd turt, que si volen o estn en disposició de fer-ho, poden judr en l mesur del possible questes persones que ho estn pssnt mlment.
Llegir-ne més
17 de maig de 2012 11:11 h
L competitivitt d’un societt i l sev sostenibilitt econòmic es fonment, entre d’ltres coses, en l’equilibri entre l competitivitt de les empreses i l de l societt en generl. En quest drrer cs, el mnteniment del poder dquisitiu de l’nomend “mss d’sslrits” és un fctor bàsic, j que quest col·lectiu és, en definitiv, l’únic que pot estirr l demnd i el consum intern d’un form determinnt. És importnt, doncs, que les nostres empreses siguin competitives, j que si no ho són, difícilment poden generr ocupció.
Llegir-ne més
17 de maig de 2012 10:20 h
El nou eufemisme convergent entr en cció. Ar toc ‘hisend pròpi’, terme que, com és hbitul no trobrem cp diccionri o mnul de ciènci polític o economi i que, precisment per quest motiu, es prest qulsevol interpretció. Signe tmbé del poc compromís o de l poc cpcitt d’influènci del Govern: surti el que surti, hi cp en quest mot. Així, qulsevol! (Visc, ‘els millors’!). Hisend pròpi, diri (o dirà) el PP és l brnc i l xrx de l’Agènci Tributàri espnyol que està ubicd (que no dirigid) i per Ctluny.
Llegir-ne més
17 de maig de 2012 07:52 h
Als diferents territoris de l'Estt hi h hgut comportments disprs i les CCAA mb uns resultts més positius són les dues mb concert econòmic: el Pís Bsc i Nvrr. Drrere seu en quest sentit vn Mdrid i Cnàries. Explictiu... oi ?. O, pot ser, de tn clr, no es comprèn prou be ?. El conjunt de les dministrcions tenen un objectiu de dèficit del 6% l 2011, i lgunes punten que finlment l xifr superrà quest límit. En quest mrc, el govern nterior j v llençr un dvertènci les CCAA que fins llvors j s'hvien desvit per sobre del llindr de l'1,3% previst per elles, cs de Ctluny (-1,34%), Astúries (-1,57%), Extremdur (-1,98%), Pís Vlencià (-2,32%), Múrci (-3,03%) i Cstell-L Mnx (-4,84%) que "rebrien un trucd" per nlitzr i decidir quines mesures ddicionls cli doptr.
Llegir-ne més
17 de maig de 2012 00:30 h
Així s’encpçl l’rticle d’un mitj de comunicció: El govern veu flt de control en projectes subvencionts L'Estt v revisr dos projectes l'tzr i hi v trobr problemes L indignció que s’està mnifestnt en quests moments,per prt dels col·lectius de indignts, coincidint en l celebrció del 1º niversri del 15M, que v mobilitzr centenrs de milers de ciutdns d’rreu, est fonmentd i consolidd en el gruix descomunl de irregulritts que l llrg de l’histori d’quest pís, s’hn nt produint en tots els esdeveniments i projectes públics i esttls , que hn estt pgts mb diner dels ciutdns.
Llegir-ne més
16 de maig de 2012 20:21 h
J ho dei el jugdor Dvid Gllego després del primer prtit: “Ctluny vol fer històri en quest Cmpiont d’Europ”. Aquest trd l Selecció Ctln h plntt cr Rússi, conjunt mb més títols continentls l seu plmrès, i s’h vnçt dues vegdes l mrcdor. Finlment el prtit h cbt en empt, però l tnd de penls h dont el primer lloc del grup A Ctluny. Els russos, un equip molt ben ordent i mb molt qulitt tècnic h començt portnt el control del prtit i protgonitznt les primeres rribdes l’àre rivl.
Llegir-ne més
16 de maig de 2012 18:03 h
S’ho h gunyt pols. L sev intrnsigènci i inoperànci no tenen límits. Tot el que f és injustificble. Està envoltt de gent inept que l’consell mlment. No pot prendre decisions sense hver-les meditdes. No es pot dedicr només escoltr les persones interessdes per lgun motiu econòmic. H de ser cpç d’ctur políticment, i ixò vol dir sber que govern per tots i no només per uns qunts. H de sber que l’excus d’ctur per plicr el progrm despreix tot d’un que hi h forces mjors que li impedeixen complir-lo, com l qüestió de les retlldes (que no eren en el progrm), ni les pujdes d’impostos (que tmpoc no hi eren).
Llegir-ne més
16 de maig de 2012 15:13 h
L situció de l nostr estimd nció ctln torn destil•lr un febles profundment remrcble i molt perillos . En els drrers dies i setmnes hem copst com el govern Ms es prepr per defensr l’utogovern dvnt de l’ond centrlitzdor de l’executiu de Rjoy . Què vol dir ixò ? Què el govern ctlà es plntrà dvnt de les tzgides ultr jcobines de Mdrid ? Mlurdment crec que no, j que hi h molt por en l’mbient i, més – desgrcidment - quest, encr és un pís mb un mentlitt d’esclus.
Llegir-ne més