Arnau Padró
4 d'agost de 2012 20:34 h
El Pacte Fiscal, la pastanaga electoral de CiU (II): L'estratègia autonomista
En l'nterior rticle vig fer un repàs de les dues drreres propostes de pcte fiscl que l'utonomisme h fet en el psst Espny per tl de demostrr que no té res de nou l propost pctd el psst 25 de juliol l Prlment. En quest rticle ens centrrem en l'nàlisi de l'estrtègi que s'h seguit històricment per tl d'intentr ssolir l recptció de tots els impostos que pguen els ctlns i en conseqüènci un sistem de finnçment més just, comprnt-l mb l que es segueix en l'ctul intent. Tl i com vm poder veure en l'nterior rticle, j l'ny 96 CiU prlv d'conseguir l recptció de tots els impostos de Ctluny.
Llegir-ne més
Un comentari
Josep Maria Loste
4 d'agost de 2012 13:29 h
Turisme francòfon
El psst 14/07/2012 es v celebrr, l ciutt de Roses, un men d’homentge l Turisme Frncès . Cl tenir en compte que l poblció costner ltempordnes v ser visitd, l’ny 2011, per 61.000 persones de l’Estt veí , més 2.000 hi estn empdronts; pràcticment hi viuen tot l’ny .Crec que quest inicitiv de l’Ajuntment rosinc està molt bé; però cldri estendre-l tot l comrc de l’Alt Empordà i l conjunt del turisme frncòfon. El turisme frncòfon Ctluny, i principlment l Cost Brv lt empordnes, és un grn riques - econòmic, lingüístic i humn - que mntes vegdes pss despercebud.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
4 d'agost de 2012 10:59 h
En Valls i el jacobinisme francès
El ministre de l’Interior frncès Mnuel Vlls, ctlà de nixement i ctlnoprlnt, v qüestionr-se si un ministre de l Repúblic teni dret prlr ctlà, encr que fos instàncies d’un periodist de Rdio Arrels, l’essènci del periodisme ctlà l Ctluny Nord i el blurd de l’especificitt culturl de l regió. L Repúblic és jcobin, centrlist, unitàri i educ ls ciutdns perquè l’entenguin ixí i en fcin gl. Només des d’quest perspectiv es pot comprendre perquè un ctlà de nixement, i que h contestt ls mitjns del Principt en l sev llengu, r dubt de com dirigir-se Ràdio Arrels.
Llegir-ne més
Joan Tardà
3 d'agost de 2012 20:15 h
Dinàstics per l'abdicació i republicans per la sobirania del poble espanyol
En els els drrers mesos s’hn nt intensificnt els comentris fvorbles l’bdicció de l’ctul Cp d’Estt en fvor del seu fill Felip. Ignoro si quests co mentris són el reflex d’un pressió exercid j sobre l sev figur, però el que és evident és que se’n prl (i he sentit diputts prlr-ne sense embuts pel.lnt l vergony provocd per les drreres ctucions del monrc i l seu estt de slut). Amb tot, l drrere hi h un operció de grn envergdur que té veure mb l febles i les incerteses de l institució com producte de l il.
Llegir-ne més
Cercle Català de Negocis
3 d'agost de 2012 16:01 h
El final que s’acosta
El finl del nostre utogovern s’cost irremediblement. Els esdeveniments es precipiten de form exponencil. Avit cbrn supernt l cpcitt de predicció i de respost de les nostres utoritts. Des d’un bon principi l’ordre constitucionl que construï l’Estt de les utonomies er un utèntic frs; un excepcionlitt històric que no es tornrà repetir. Espny h induït deliberdment el sobre endeutment de l Generlitt mb un pressió fiscl clprdor, donnt temps l temps, mb un clr objectiu: forçr l dissolució de l’Estt de les utonomies.
Llegir-ne més
Eric Herrera
3 d'agost de 2012 13:32 h
Diputat Maragall, i si fem un pensament?
No ens equivoquéssim! No perdéssim ps el nord! En tot l'fer que està vivint r el PSC, sí home! Tot ixò d'en Mrgll i tl... esclr, com que el PSC últimment no pr d'entropessr-se cor que vols, doncs un j no sp per on recony pssen els socilistes ctlns. (Després dirn que el cïnisme és només cos d'ERC!). Doncs ixò, no erréssim el tret l’hor d'enltir l vleros jugd que l'Ernest Mrgll, mb el subsegüent uxili que el seu mic Quim Ndl li h prestt, h protgonitzt quests drrers dies i durnt l'últim ple l Prlment qun es votv el tem estrell de l legisltur.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
3 d'agost de 2012 09:52 h
Dades no polítiques
Segons h dit públicment el seu president Miquel Vlls, l Cmbr de Comerç de Brcelon estim que conseguint un reducció d'un tercer prt del dèficit fiscl que té Ctluny envers l'Estt seri suficient perquè el dèficit públic de l Generlitt fos “0” i que mb un ltre terç s'conseguiri reduir bon prt del deute. Tmbé h vist que “l'esforç fiscl que f Ctluny és excessiu per poder-se fer càrrec de les seves necessitts”, tot i que l Cmbr record que el problem de liquiditt que té ctulment l Generlitt no està relciont mb l'economi ctln, sinó que és conseqüènci direct del dèficit fiscl.
Llegir-ne més
Rival Petit
2 d'agost de 2012 20:00 h
La Vida de Sandruskus
A l rod de prems de finl de tempord el nostru president Sndrusku declrv solemnement: No permitiremos que quede impune un gresión nuestro entrendor. L respost les insistents preguntes dels periodistes sobre quines mesures es pensven doptr, Rosell sorpreni l'uditori mb un expressió que no l signrien ni els reciclts membres dels Boixos Nois els exemplrs integrnts de l sine die Grd Jove: Si no podemos hcer nd leglmente solo nos quedrá hcer el brvucón. Els resultts d'questes declrcions -les més bel·ligernts des que el president es president- no s'hn fet esperr.
Llegir-ne més
Màrius Viella
2 d'agost de 2012 18:36 h
No vull un Che Guevara , però tampoc lo que tinc
Heretr de l dictdur frnquist, un monrqui i un posterior democràci , fou un procés molt rellevnt i de un grn trnscendènci , fins l punt d’conseguir llimr serrells , que sempre intentven grtr llà mteix ; tot i els trent cinc nys trnscorreguts, els serrells encr hi son , i l democràci s’h feblit. El govern de Gonzlez, (PSOE), v obrir nous horitzons , que l corrupció v enterbolir , i v provocr l’entrd l govern del Sr. Aznr (PP), que en els primers temps , semblv que els horitzons s’clrien, però el resultt fou , que l’especulció i el fvoritisme que v limentr , v provocr un excés d’inversió sense solvènci , que es v tornr en contr seu, fvorint Rodriguez Zptero (PSOE), per entrr l govern per cbr de reblr el clu , fins l punt de trencr l gurdiol en fvor de l bnc , perquè poguessin tpr els seus forts, provocnt que el PP, tornes entrr l Monclo , crregnt-se tot esser viu mb l complenç de CIU (Connivènci i Usurpció).
Llegir-ne més
Bernat Valls
2 d'agost de 2012 11:01 h
L'IMPOST DE LES GRANS SUPERFÍCIES
A Frnç f bstnts nys que pliquen un impost les grns superfícies, l recptció del qul reverteix en polítiques dreçdes l millor del comerç urbà. I no pss res. I cp prtit polític l’h impugnt mi. Ni tn sols els grns operdors s’hn trevit mi pressionr l govern de torn perquè el retiri. L grn distribució frnces, pioner Europ de l desloclitzció comercil dels centres urbns, sempre h tingut clr els efectes negtius que l sev polític d’implntcions h provoct les ciutts i pobles frncesos i h pogut consttr que un desequilibri excessiu de formts comercils pot rribr ser més perjudicil pels seus comptes de resultts que un situció de coexistènci entre grns estbliments perifèrics i potents centres comercils urbns.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs