Ramon Boixet
1 d'agost de 2012 07:55 h
Avui hem de parlar de Suïssa ...
...prlr i escriure j que vui, Fest Ncionl, f 721 nys de l primer Crt Federl signd per les comunitts de Uri, Schwyz i Unterwlden i que es consider el document que v crer les bses per l formció de les diverses linces que vn finlment permetre d'rribr l Confederció ctul. Suïss és un pís petit, envoltt de Estts mb molt poder històric (Frnç, Alemny, Itàli, Àustri), mb un geogrfi i un clim poc propicis per un gricultur fèrtil, i sense cp recurs minerl . Suïss h estt dins de l'histori europe un pís de ps i un pís pobre fins f molts pocs nys.
Llegir-ne més
4 comentaris
Xavier Guarque
31 de juliol de 2012 12:51 h
L'intocable P.E.R.
On hi h estblert el subsidi del PER (Pl d'Ocupció Rurl), csulment hi h un àmpli detecció de frus i judicis contr lcldes i empresris grícoles. Aquest sistem de subsidis, idet per Felipe González el 1984 mb l'excus d'evitr que els gricultors ndlusos i extremenys emigressin for de les seves comunitts, grntint l rest de l'ny un rend mínim l treblldors del cmp eventuls però què, en l relitt, h servit per ben poc cos més que per inspirr tots els enginys per cobrr-lo i, sobre tot, ser un utèntic mgtzem de vots per l PSOE.
Llegir-ne més
Cercle Català de Negocis
31 de juliol de 2012 09:06 h
La primera batalla per l’Estat propi
Espny està decidid provr quin és l cpcitt de resistènci dels ctlns. L btll és rreu. Hi h un conjunció d’interessos espnyols per conseguir norrer l cpcitt econòmic de Ctluny i dels seus empresris, perquè sben que l nostr forç ru en l’esperit emprenedor i en el potencil industril i d’innovció. Siguem clrs, l’ objectiu d’Espny sempre h estt el mteix i és únic: Invertir recursos i donr suport “només” les empreses espnyoles “ fins”. No hi h cp possibilitt d’jut per les empreses de “ territoris hostils “.
Llegir-ne més
Ricard Biel
30 de juliol de 2012 23:55 h
Fracàs de la festa per la llibertat a Girona
Fer bullir l’oll no només no està de més, sinó que és necessri per complementr el cmí cp l’objectiu ncionl ssolir. Però qun fer bullir l’oll result que no és un cció necessàri pel que té de complement sinó que cb sent tot el que f el poble ctlà per conseguir l sev “llibertt” (jo en dic independènci), leshores quest complement esdevé letl, pss ser mrejr l perdiu fins mtr l’objectiu que es persegueix. I és que quest utoengny d’nr fent coses perquè sembli que els ctlns ho fn tot mentre no fn en bsolut llò fonmentl que cl fer, és de jutjt de guàrdi.
Llegir-ne més
Eric Herrera
30 de juliol de 2012 20:37 h
La fi de la via autonomista
S'costen dues fites importnts dins d'quest legisltur que podrien produir distints desencdennts d'lt volttge. Diri més, el que s'cost és un terrbstll polític que, si us hig de ser sincer, em produeix cert gudi personl. És l'equdor d'quest legisltur del govern dit dels millors (em sembl que ixò j ho podem enterrr, oi?) i, mb quest equdor, l'espert xoc de trens que inevitblement s'esdevindrà mlgrt i desgrt dels propis protgonistes. Un topd esperd i lbird des de f temps pels independentistes, que ens refirm en l ró que mb Espny l'únic lterntiv que teníem i tenim és l seprció.
Llegir-ne més
beatlescat
30 de juliol de 2012 20:35 h
YOKO ONO ESCRIU EL PRÒLEG D'UN LLIBRE SOBRE LA HISTÒRIA DE LA DONA A LA MÚSICA ROCK
Yoko Ono és l'utor del pròleg del llibre She's Rebel. The History of Women in Rock & Roll de Gillin G. Gr, que és el llibre de referènci per seguir l històri de l don en l músic rock i pop. El present volum és un reedició del publict l'ny 1992 i s'h ctulitzt mb el prefci de Yoko Ono i dotzenes de nous perfils i entrevistes mb rtistes, com r Courtney Love, L7, Bikini Kill, Srh McLchln, Ani di Frnco, Sheryl Crow, Sleter Kinney, Alnis Morrisette, Lucind Willims, Mrih Crey , Destiny Child, Luryn Hill, Christin Aguiler, Nelly Furtdo, Bjork, i molts ltres.
Llegir-ne més
Joan Tardà
30 de juliol de 2012 19:04 h
Amadeu Casellas pot tornar a la presó mentre en Millet fa vacances
Després de qusi 25 nys empresont (cp delicte de sng), l’Amdeu Csells se li neg el dret refer l vid. L’ny 2010, finlment, v sortir de l’últim presó. Enrere deixv nys de reivindicció i de denúncies de les misèries del sistem penitenciri pgts cops d’llrgments de pen i mlmetre l slut en diverses vgues de fm. Anys, certment, de lluit personl, però tmbé de solidritt de molts ciutdns/es que veien en el seu compromís un exemple de denúnci de situcions vergonynts. Els déficits del sistem comportren que, en sortir de l presó, hgués cumult girebé vuit nys d’estd de més, tenent l fet que no se li hvien computt/reduït el temps com pres preventiu.
Llegir-ne més
Màrius Viella
30 de juliol de 2012 12:07 h
Compta amb els "inics"
Qun un “inic” mgt en el nonimt i emprt en el dret d’expressr-se en el llengutge que vulgui, i que es permet insultr en comptes de ronr , de ben segur que de petit es v engolir un mànec d’escombr , que r l’impedeix doblegr l’esquen per trebllr; quest “subjecte “ te un nom molt específic , que es un “vgo”, gndul en ctlà , que te por de que el proveeixin de un pl i un cbàs per nr netejr cunetes , cos que milers de persones honrdes en tur , gririen .
Llegir-ne més
Plataforma ProSeleccions
30 de juliol de 2012 11:25 h
Èxit de Catalunya com a amfitriona del Mundial de biketrial
Iguld vibr mb les 5 victòries dels pilots de l Selecció Ctln Els pilots de l Selecció Ctln de biketril hn conseguit 5 importnts victòries en l prov del Cmpiont del Món que s’h disputt quest cp de setmn Iguld. Els vencedors ctlns hn estt Dni Coms en ctegori elit, Rf Tibu en sènior, Gemm Abnt en femenin, Armnd Mollà en júnior i Aln Rovir en poussin. A més d’ells, tmbé s’hn impost l’espnyol Alejndro Montlvo en ctegori benjmí i l’itlià Andre Riv en minime. Tot plegt h fet que Ctluny tornés gunyr l competició per ncions i estigui punt d’conseguir el seu tercer títol mundil.
Llegir-ne més
Joan Tardà
29 de juliol de 2012 23:12 h
Gallardón i Rouco, homes que odien la llibertat de les dones
En l pssd legisltur, només en un ocsió el PSOE v hver de negocir mb Esquerr i mb ltres forces minoritàries com r IU-ICV i BNG. I, més, negocir sense prepotènci. Certment, només en un ocsió. I quest fou l llei per l interrupció de l’embràs perquè les ltres forces politiques se li girven d’esquen. Per quest ró, vm poder collr-los i el resultt fou stisfctori. Finlment, l llei que en resultà (Llei Orgànic 2/2010 de Slut Sexul i Reproductiv i de l Interrupció de l’Embràs, que entrà en vigor l’1 de juny de 2010), tot i que no bstà el conjunt de les nostres demndes, d’entre les quls l despenlitzció de l’vortment o el període màxim per dur-lo terme, etc.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs