Cercle Català de Negocis
3 d'agost de 2012 16:01 h
El final que s’acosta
El finl del nostre utogovern s’cost irremediblement. Els esdeveniments es precipiten de form exponencil. Avit cbrn supernt l cpcitt de predicció i de respost de les nostres utoritts. Des d’un bon principi l’ordre constitucionl que construï l’Estt de les utonomies er un utèntic frs; un excepcionlitt històric que no es tornrà repetir. Espny h induït deliberdment el sobre endeutment de l Generlitt mb un pressió fiscl clprdor, donnt temps l temps, mb un clr objectiu: forçr l dissolució de l’Estt de les utonomies.
Llegir-ne més
30 comentaris
Eric Herrera
3 d'agost de 2012 13:32 h
Diputat Maragall, i si fem un pensament?
No ens equivoquéssim! No perdéssim ps el nord! En tot l'fer que està vivint r el PSC, sí home! Tot ixò d'en Mrgll i tl... esclr, com que el PSC últimment no pr d'entropessr-se cor que vols, doncs un j no sp per on recony pssen els socilistes ctlns. (Després dirn que el cïnisme és només cos d'ERC!). Doncs ixò, no erréssim el tret l’hor d'enltir l vleros jugd que l'Ernest Mrgll, mb el subsegüent uxili que el seu mic Quim Ndl li h prestt, h protgonitzt quests drrers dies i durnt l'últim ple l Prlment qun es votv el tem estrell de l legisltur.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
3 d'agost de 2012 09:52 h
Dades no polítiques
Segons h dit públicment el seu president Miquel Vlls, l Cmbr de Comerç de Brcelon estim que conseguint un reducció d'un tercer prt del dèficit fiscl que té Ctluny envers l'Estt seri suficient perquè el dèficit públic de l Generlitt fos “0” i que mb un ltre terç s'conseguiri reduir bon prt del deute. Tmbé h vist que “l'esforç fiscl que f Ctluny és excessiu per poder-se fer càrrec de les seves necessitts”, tot i que l Cmbr record que el problem de liquiditt que té ctulment l Generlitt no està relciont mb l'economi ctln, sinó que és conseqüènci direct del dèficit fiscl.
Llegir-ne més
Rival Petit
2 d'agost de 2012 20:00 h
La Vida de Sandruskus
A l rod de prems de finl de tempord el nostru president Sndrusku declrv solemnement: No permitiremos que quede impune un gresión nuestro entrendor. L respost les insistents preguntes dels periodistes sobre quines mesures es pensven doptr, Rosell sorpreni l'uditori mb un expressió que no l signrien ni els reciclts membres dels Boixos Nois els exemplrs integrnts de l sine die Grd Jove: Si no podemos hcer nd leglmente solo nos quedrá hcer el brvucón. Els resultts d'questes declrcions -les més bel·ligernts des que el president es president- no s'hn fet esperr.
Llegir-ne més
Màrius Viella
2 d'agost de 2012 18:36 h
No vull un Che Guevara , però tampoc lo que tinc
Heretr de l dictdur frnquist, un monrqui i un posterior democràci , fou un procés molt rellevnt i de un grn trnscendènci , fins l punt d’conseguir llimr serrells , que sempre intentven grtr llà mteix ; tot i els trent cinc nys trnscorreguts, els serrells encr hi son , i l democràci s’h feblit. El govern de Gonzlez, (PSOE), v obrir nous horitzons , que l corrupció v enterbolir , i v provocr l’entrd l govern del Sr. Aznr (PP), que en els primers temps , semblv que els horitzons s’clrien, però el resultt fou , que l’especulció i el fvoritisme que v limentr , v provocr un excés d’inversió sense solvènci , que es v tornr en contr seu, fvorint Rodriguez Zptero (PSOE), per entrr l govern per cbr de reblr el clu , fins l punt de trencr l gurdiol en fvor de l bnc , perquè poguessin tpr els seus forts, provocnt que el PP, tornes entrr l Monclo , crregnt-se tot esser viu mb l complenç de CIU (Connivènci i Usurpció).
Llegir-ne més
Bernat Valls
2 d'agost de 2012 11:01 h
L'IMPOST DE LES GRANS SUPERFÍCIES
A Frnç f bstnts nys que pliquen un impost les grns superfícies, l recptció del qul reverteix en polítiques dreçdes l millor del comerç urbà. I no pss res. I cp prtit polític l’h impugnt mi. Ni tn sols els grns operdors s’hn trevit mi pressionr l govern de torn perquè el retiri. L grn distribució frnces, pioner Europ de l desloclitzció comercil dels centres urbns, sempre h tingut clr els efectes negtius que l sev polític d’implntcions h provoct les ciutts i pobles frncesos i h pogut consttr que un desequilibri excessiu de formts comercils pot rribr ser més perjudicil pels seus comptes de resultts que un situció de coexistènci entre grns estbliments perifèrics i potents centres comercils urbns.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
2 d'agost de 2012 09:53 h
Ara és l’hora segadors
Si no espvilem, govern ctlà i societt civil, en esperen unes setmnes, i potser uns mesos, molt mortificdors . No podem permetre l'norrement de l nostr nció ctln .Encr som temps d'evitr l intervenció espnyolist . Hem d'explicr correctment Europ que Ctluny no és un utonomi més de l'Estt espnyol : és un nció mil•lenàri, mb tots els ets i uts, que h fet els deures i que pot cminr solo, sense l cotill espnyol, dintre de l interdependènci europe . I tot ixò ho hem d'explicr, d'un form diàfn, en diverses llengües europees .
Llegir-ne més
Joan Lladonet
1 d'agost de 2012 19:47 h
Camins contra mentides
He fet un espècie de plgi perquè quest és el títol de l’cció que duu terme Jubilts per Mllorc, i que qun m’he post fer quest escrit, segurment s’hvi post en mrx des de Lluc cp Cimri. Formen prt de Jubilts per Mllorc un conjunt de persones, l mjori j jubildes que en lloc de dedicr-se només descnsr, fer de pdrins i pdrines, l’oci i les coses que no hvien pogut fer qun estven ctives, que sí, que totes questes coses les fn, però, més, deixen un temps per dedicr-se intentr corregir o denuncir totes les injustícies i les mlifetes que es fn contr l societt, i especilment contr l societt mllorquin.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
1 d'agost de 2012 07:55 h
Avui hem de parlar de Suïssa ...
...prlr i escriure j que vui, Fest Ncionl, f 721 nys de l primer Crt Federl signd per les comunitts de Uri, Schwyz i Unterwlden i que es consider el document que v crer les bses per l formció de les diverses linces que vn finlment permetre d'rribr l Confederció ctul. Suïss és un pís petit, envoltt de Estts mb molt poder històric (Frnç, Alemny, Itàli, Àustri), mb un geogrfi i un clim poc propicis per un gricultur fèrtil, i sense cp recurs minerl . Suïss h estt dins de l'histori europe un pís de ps i un pís pobre fins f molts pocs nys.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
31 de juliol de 2012 12:51 h
L'intocable P.E.R.
On hi h estblert el subsidi del PER (Pl d'Ocupció Rurl), csulment hi h un àmpli detecció de frus i judicis contr lcldes i empresris grícoles. Aquest sistem de subsidis, idet per Felipe González el 1984 mb l'excus d'evitr que els gricultors ndlusos i extremenys emigressin for de les seves comunitts, grntint l rest de l'ny un rend mínim l treblldors del cmp eventuls però què, en l relitt, h servit per ben poc cos més que per inspirr tots els enginys per cobrr-lo i, sobre tot, ser un utèntic mgtzem de vots per l PSOE.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs