4 d'agost de 2012 10:59 h
El ministre de l’Interior frncès Mnuel Vlls, ctlà de nixement i ctlnoprlnt, v qüestionr-se si un ministre de l Repúblic teni dret prlr ctlà, encr que fos instàncies d’un periodist de Rdio Arrels, l’essènci del periodisme ctlà l Ctluny Nord i el blurd de l’especificitt culturl de l regió. L Repúblic és jcobin, centrlist, unitàri i educ ls ciutdns perquè l’entenguin ixí i en fcin gl. Només des d’quest perspectiv es pot comprendre perquè un ctlà de nixement, i que h contestt ls mitjns del Principt en l sev llengu, r dubt de com dirigir-se Ràdio Arrels.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2012 20:15 h
En els els drrers mesos s’hn nt intensificnt els comentris fvorbles l’bdicció de l’ctul Cp d’Estt en fvor del seu fill Felip. Ignoro si quests co mentris són el reflex d’un pressió exercid j sobre l sev figur, però el que és evident és que se’n prl (i he sentit diputts prlr-ne sense embuts pel.lnt l vergony provocd per les drreres ctucions del monrc i l seu estt de slut). Amb tot, l drrere hi h un operció de grn envergdur que té veure mb l febles i les incerteses de l institució com producte de l il.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2012 16:01 h
El finl del nostre utogovern s’cost irremediblement. Els esdeveniments es precipiten de form exponencil. Avit cbrn supernt l cpcitt de predicció i de respost de les nostres utoritts. Des d’un bon principi l’ordre constitucionl que construï l’Estt de les utonomies er un utèntic frs; un excepcionlitt històric que no es tornrà repetir. Espny h induït deliberdment el sobre endeutment de l Generlitt mb un pressió fiscl clprdor, donnt temps l temps, mb un clr objectiu: forçr l dissolució de l’Estt de les utonomies.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2012 13:32 h
No ens equivoquéssim! No perdéssim ps el nord! En tot l'fer que està vivint r el PSC, sí home! Tot ixò d'en Mrgll i tl... esclr, com que el PSC últimment no pr d'entropessr-se cor que vols, doncs un j no sp per on recony pssen els socilistes ctlns. (Després dirn que el cïnisme és només cos d'ERC!). Doncs ixò, no erréssim el tret l’hor d'enltir l vleros jugd que l'Ernest Mrgll, mb el subsegüent uxili que el seu mic Quim Ndl li h prestt, h protgonitzt quests drrers dies i durnt l'últim ple l Prlment qun es votv el tem estrell de l legisltur.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2012 09:52 h
Segons h dit públicment el seu president Miquel Vlls, l Cmbr de Comerç de Brcelon estim que conseguint un reducció d'un tercer prt del dèficit fiscl que té Ctluny envers l'Estt seri suficient perquè el dèficit públic de l Generlitt fos “0” i que mb un ltre terç s'conseguiri reduir bon prt del deute. Tmbé h vist que “l'esforç fiscl que f Ctluny és excessiu per poder-se fer càrrec de les seves necessitts”, tot i que l Cmbr record que el problem de liquiditt que té ctulment l Generlitt no està relciont mb l'economi ctln, sinó que és conseqüènci direct del dèficit fiscl.
Llegir-ne més
2 d'agost de 2012 20:00 h
A l rod de prems de finl de tempord el nostru president Sndrusku declrv solemnement: No permitiremos que quede impune un gresión nuestro entrendor. L respost les insistents preguntes dels periodistes sobre quines mesures es pensven doptr, Rosell sorpreni l'uditori mb un expressió que no l signrien ni els reciclts membres dels Boixos Nois els exemplrs integrnts de l sine die Grd Jove: Si no podemos hcer nd leglmente solo nos quedrá hcer el brvucón. Els resultts d'questes declrcions -les més bel·ligernts des que el president es president- no s'hn fet esperr.
Llegir-ne més
2 d'agost de 2012 18:36 h
Heretr de l dictdur frnquist, un monrqui i un posterior democràci , fou un procés molt rellevnt i de un grn trnscendènci , fins l punt d’conseguir llimr serrells , que sempre intentven grtr llà mteix ; tot i els trent cinc nys trnscorreguts, els serrells encr hi son , i l democràci s’h feblit. El govern de Gonzlez, (PSOE), v obrir nous horitzons , que l corrupció v enterbolir , i v provocr l’entrd l govern del Sr. Aznr (PP), que en els primers temps , semblv que els horitzons s’clrien, però el resultt fou , que l’especulció i el fvoritisme que v limentr , v provocr un excés d’inversió sense solvènci , que es v tornr en contr seu, fvorint Rodriguez Zptero (PSOE), per entrr l govern per cbr de reblr el clu , fins l punt de trencr l gurdiol en fvor de l bnc , perquè poguessin tpr els seus forts, provocnt que el PP, tornes entrr l Monclo , crregnt-se tot esser viu mb l complenç de CIU (Connivènci i Usurpció).
Llegir-ne més
2 d'agost de 2012 11:01 h
A Frnç f bstnts nys que pliquen un impost les grns superfícies, l recptció del qul reverteix en polítiques dreçdes l millor del comerç urbà. I no pss res. I cp prtit polític l’h impugnt mi. Ni tn sols els grns operdors s’hn trevit mi pressionr l govern de torn perquè el retiri. L grn distribució frnces, pioner Europ de l desloclitzció comercil dels centres urbns, sempre h tingut clr els efectes negtius que l sev polític d’implntcions h provoct les ciutts i pobles frncesos i h pogut consttr que un desequilibri excessiu de formts comercils pot rribr ser més perjudicil pels seus comptes de resultts que un situció de coexistènci entre grns estbliments perifèrics i potents centres comercils urbns.
Llegir-ne més
2 d'agost de 2012 09:53 h
Si no espvilem, govern ctlà i societt civil, en esperen unes setmnes, i potser uns mesos, molt mortificdors . No podem permetre l'norrement de l nostr nció ctln .Encr som temps d'evitr l intervenció espnyolist . Hem d'explicr correctment Europ que Ctluny no és un utonomi més de l'Estt espnyol : és un nció mil•lenàri, mb tots els ets i uts, que h fet els deures i que pot cminr solo, sense l cotill espnyol, dintre de l interdependènci europe . I tot ixò ho hem d'explicr, d'un form diàfn, en diverses llengües europees .
Llegir-ne més
1 d'agost de 2012 19:47 h
He fet un espècie de plgi perquè quest és el títol de l’cció que duu terme Jubilts per Mllorc, i que qun m’he post fer quest escrit, segurment s’hvi post en mrx des de Lluc cp Cimri. Formen prt de Jubilts per Mllorc un conjunt de persones, l mjori j jubildes que en lloc de dedicr-se només descnsr, fer de pdrins i pdrines, l’oci i les coses que no hvien pogut fer qun estven ctives, que sí, que totes questes coses les fn, però, més, deixen un temps per dedicr-se intentr corregir o denuncir totes les injustícies i les mlifetes que es fn contr l societt, i especilment contr l societt mllorquin.
Llegir-ne més