12 d'agost de 2012 11:43 h
Torn donr-se un imtge frívol i distorsiond de l poblció selvtn de Lloret de mr . Des de les institucions de cs nostr cldri fer un cmpny potent per tl de contrrestr el simplisme, l'estupides i el postmodernisme bnl dels qui hn promogut i promouen, trvés d'un relity show de l cden lemny Prosieben, un model de turisme insostenible: un model de turisme nihilist, que es pot crregr totes l potencilitts i riqueses nturls que té Lloret de Mr, l Cost Brv i, en generl, l nostr nció ctln .
Llegir-ne més
11 d'agost de 2012 10:36 h
Prtir peres mb Espny serà un tsc descomunl i extremdment complicd, sobretot per Espny o pel que quedi d’ell, que j us vnço no serà grn cos. No m’estic referint l procés d’independènci en sí mteix, sinó l reprtiment de béns i deutes de l’Estt espnyol un vegd Ctluny hgi ssolit l plen sobirni. D’entrd, Espny no està obligd rribr un cord mb Ctluny sobre el reprtiment dels seus béns i ctius. Però l mteix temps, Ctluny no està obligd rribr un cord mb Espny sobre el reprtiment del seu deute.
Llegir-ne més
11 d'agost de 2012 09:38 h
El que bns només podi fer “l fiest ncionl” r, i no ho reconeixern mi, però gràcies esportistes ctlns -que, els hi grdi o no, no son del mteix cuny i son diferents-, les mncnces de l societt les distreu l'esport i, qun hi h un nombre insultnt de gent turd i de problemes l'mbient no en vulguis més, és qun surt més gent envolclld mb l bnder espnyol, embogid cridnt i creient-se el que no son. Aquests mteixos, totlment “for d'òrbit” per uns qunts títols importnts conseguits, (pot ser tmbé perquè les grns potències esportives europees de sempre j tenen prou mldecps com per esmerçr més temps i més diners en treure de mre el s vici que huri de ser l'esport) son els que no comprenen com no tothom Espñ defens “l roj” i no estn orgullosos de ser espnyols, mlgrt que, mostrr per exemple l senyer no vol dir, per r i tnt, no ser espnyol, si no que senzillment vol dir sentir-se ctlà.
Llegir-ne més
10 d'agost de 2012 20:10 h
El govern dels millors mutildors socils i ncionls de l històri de l Ctluny modern s’h vist obligt omplir-se l boc de gens creïbles mences sobirnistes. Ar, després d’un ny i mig d’linces mb els botxins de Ctluny, intent resoldre els seus desencontres mb l’mic espnyol escenificnt possibles pctes mb ERC. Uns pctes que serveixin per ugmentr l pressió sobre el PP, l temps que estèticment contentin prt de l’electort en un gest que, revestit d’prent determinció, judi mntenir l sev scendènci sobre uns votnts cd cop més independentistes que se li escpen les enquestes, i li permeti tornr fer-se mb el control d’un independentisme que CiU sempre h necessitt ltent per les seves negocicions mb l’estt, tot i que ben lligt i proveït de morrió.
Llegir-ne més
10 d'agost de 2012 17:36 h
L Pltform Crles Pinzo reprov quest retrocés, que inclou diverses formes de tortur turin, espectcles denigrnts i ctes dirigits xiquets i xiquetes. Crlet deixrà de ser municipi lliure de tortur turin, després de més de 20 nys. És un inicitiv dels festers i festeres del 2012, que no hn tingut prou mb tot quest temps per prendre que pot hver fest sense fer ptir nimls. Hi hurà de tot. Vquetes i bous que s’hn volgut mgr mil vegdes qun s’prop el cmió que els h de portr lluny de l rmderi, ptir mentre intenten fugir dels colps, els crits, el foc de l’embolt, els retlldors, l gent… Sembl que frn coses com un “Grn Prix” ,en record dels millors temps de l teleporqueri, o un prtit de “futbol-vc”, tot un invitció cosir l’niml pilotdes.
Llegir-ne més
10 d'agost de 2012 16:59 h
Not: rticle escrit l'endemà de l'provció del Pcte Fiscl. Setmn estrny, en què l trmuntn ti el foc de les Alberes i l prim de risc exigeix que deixem de comprr els diris. Divendres, uns nois de Reus, mb tntes rstes com doctorts, em conviden un debt l’entorn de l’explosiv situció ctul. L discussió no és tnt sobre si independènci sí o no, sinó sobre com, quin i qun, mb un nturlitt que desconcert els més clculdors. Dissbte, trobd mb un mic, íntim des que teníem set nys. Ell, fidel votnt de Convergènci i cst mb l novi de tot l vid, que és del poble del costt de l’Iniest, on pssen bon prt d’gost.
Llegir-ne més
10 d'agost de 2012 08:06 h
Segons explic El Mundo, Espny h comprt qutre trens, per vlor de 18,5 milions d'euros, que no serveixen per circulr l'estt espnyol perquè son incomptibles mb les vies espnyoles. Aquest despropòsit, junt mb l construcció de línies d'AVE per complenç polític i no ps per necessitt i rendibilitt, i d'eroports sense vions, sense deix l descobert l nefst gestió de les infrestructures de l'estt què, prl·lelment, mnté sense complir i mb un mnteniment totlment insuficient les de Ctluny. Aquest compr, fet sense cp ni peus, l h denuncit l'dvocci de l'estt i diu que pens emprendre les mesures legls necessàries.
Llegir-ne més
10 d'agost de 2012 00:01 h
Hi h coses que, de veritt, insulten el poc enteniment que en certes mtèries tenen les persones dites “de peu”, o sigui, l grn mjori, i que sobrepssen els límits de l vergony, de l decènci i de les mteixes línies vermelles que el PP v nuncir solemnement que mi es tenien que trvessr, referint-se l'ensenyment, l snitt i l dependènci i que, un vegd l poder i mb mjori bsolut, h estt precisment llò que s'h crregt. Aquests dies estem ssistint un fet que només qui hi està molt interesst pot entendre: L prim de risc pels núvols i l Bors que v com v, bixnt qusi be tots els títols di si di tmbé, i preix Bnki -llò que v nàixer per ser el “buque insigni” finncer d'Espñ i que es v quedr en un defesió que el govern centrl i el B.
Llegir-ne més
9 d'agost de 2012 23:14 h
El que cl és liberlitzr el sector ferroviri de vitgers, però, de cp de les mneres, privtitzr-lo, tl com vol fer el govern espnyol del PP. L'utèntic competènci no és entre ferrocrrils sinó del sistem de trnsport públic mb l'ús del vehicle privt. Cl cnvir l polític de RENFE : menys AVE's i més ferrocrril convencionl de mitj distànci . Això si, cl evitr, de totes totes , cure en el model privtitzdor del Regne Unit; j ser un desstre en mjúscules sot els governs de Mrgret Thtcher .
Llegir-ne més
9 d'agost de 2012 20:02 h
Yono Ono h emès un comunict en defens del grup de punk rus Pussy Riot, que està processt per hver improvist un 'orció punk' l ctedrl ortodox de Crist Slvdor. L'orció portv per títol Snt Mre de Déu, fes for Putin. Això v succeir el 21 de febrer i el règim de Putin h decrregt mb ir l forç de l sev llei contr les tres components de Pussy Riot, que s'enfronten un petició de pen de presó de 3 nys per prt del fiscl de l'Estt. Nombrosos orgnismes i intitucions interncionls s'h posiciont contr itl disbrt feixist, entre elles Amnisti Interncionl.
Llegir-ne més
