11 de juny de 2013 20:17 h
"Que ve el llop" diuen... "J m'ixecré" responem els humns... Sempre ens pss igul, prob de l nostr civilitzció, ens creem els millors, l cúspide de l'evolució, podem trepitjr qulsevol insecte... J en el 2002 ens deien els economistes experts "ull que ve un crisis l primer món", i nosltres vm seguir endinsnt-nos en l mgnífic construcció, gudint de desmesurts préstecs i un nivell de vid edonist... En 2005 l gent del crrer j vei que l cos no nv cbr be (lmenys jo ho vei). Al 2007 boom! Crisis per tots.
Llegir-ne més
11 de juny de 2013 16:51 h
Els esportistes ctlns hn pujt cinc vegdes l podi L Selecció Ctln de físic-culturisme no h pogut revlidr el títol de cmpion d’Europ que v conseguir l tempord pssd Sitges. En prt ixò és degut que només vuit esportistes ctlns hn pogut vitjr l loclitt itlin de Bussolengo (Veron) per prticipr l Cmpiont d’Europ, molts menys dels que l’ny psst vn poder competir cs. Mlgrt tot, Ctluny h pogut pujr cinc vegdes l podi. Aquestes medlles i un 4, un 6 i un 10 posició hn permès Ctluny sumr un totl de 96 punts i cbr l cinquen posició de l clssificció per pïsos.
Llegir-ne més
11 de juny de 2013 15:49 h
El senyor Nvrro, pens que l sev vlorció i estim ugmentrà per dir les bjndes, o com dei Josep Pl les "collondes", que des de l secretri del PS(c) està dient di si i di tmbé tots els mitjns de comunicció? Mi he entès l mins coherènci de certs persontges polítics, intel·lectuls i gent mb estudis, que se supos els hi h de servir per sber comportr-se l vid i no fer el ridícul, dins del cmp on desenvolupin l sev tsc, en quest cs dins l polític. Nvrro "dixit": "Seré en l'equip que reformrà l Constitució i que cnvirà quest estt i que millorrà l democràci.
Llegir-ne més
10 de juny de 2013 23:58 h
Comprenc que l crn és feble i l temptció poderos, però sisplu, deixeu el meu Durn Lleid com està. Per ptriotisme no me’l toqueu, i menys r, en quest moment de l nostr històri que tnts ctlns consideren clu. Tingueu seny, doncs, i no me’l feu plegr. J vig dir en un rticle nterior per què quest pràsit és el meu ídol des de l mev tendr infntes, i per què un di li hurem d’lçr un monument cd poble com heroi del nostre lliberment ncionl. J vig dir que en Durn és l’home seguir, el guru en l’noment procés sobirnist, i r l’enquest de El Periódico sortosment ho confirm, fins l punt que el pper del senyor Junquers en l’lç espectculr d’Esquerr es demostr secundri l costt de l’utèntic líder l’ombr del prtit: el grn Durn.
Llegir-ne més
10 de juny de 2013 21:51 h
Cleptocràci: el govern dels lldres. Aquest terme s’hvi plict règims sempre de cràcter ntidemocràtic o democràcies joves i “cpturbles” de pïsos pobres, però ens podem imginr Espny (i Ctluny) com un règim de lldres? Els ctlns rebem, des de l mev visió, robtoris per tres bndes: el primer és l’espoli fiscl, que no en prlré quí; j ho hn fet prou gent bns que jo, després el de l’estt botí, que seri el derivt de l corrupció dels lts càrrecs i finlment l cleptocràci de clsse, on es privtitzen beneficis en benefici d’un minori.
Llegir-ne més
10 de juny de 2013 20:47 h
N'estem frts de Durn i Lleid, dels seus estirbots i tmbé dels còlits que en viuen l'ombr. I doncs, perquè CDC no trenc j mb Unió d'un vegd? En primer lloc hi h un govern comprtit. Trencr r mb Unió provocri un desestbilitzció mjúscul l federció -que es trencri-, i que necessàriment huri d'fectr l Govern, i segurment CiU-Mdrid. Això voldri dir que CDC huri de convocr eleccions nticipdes l no tenir grntid l continuïtt del govern. Evidentment, ixò repercutiri negtivment tmbé en el procés per l consult, j que UDC es podri liner trnquil·lment mb l rest del bloc del NO: PSC, PP i C's.
Llegir-ne més
10 de juny de 2013 10:36 h
F uns dies un diri v publicr un enquest en l que CIU pssv ser segon forç polític Ctluny i ERC duplicv el nombre de diputts l Prlment de Ctluny posicionnt-se, segons l'enquest, en primer lloc. Al mrge de que és només un enquest i que sembl que només es v fer 870 persones, el que si que serveix és per veure cp on vn les tendències polítiques Ctluny. Sembl que punt mneres que l'independentisme i el dret decidir triomfen per sobre dels unionistes. Durnt quests dies hem pogut sentir les posicions dels diferents prtits polítics: - C's mb el seu discurs hbitul on insisteixen en que els ctlns no volem l llibertt, que no volem seprr-nos del llstre de pís que és Espny, es dir segueixen sense entendre res.
Llegir-ne més
10 de juny de 2013 07:30 h
Molt descriptiv l frse d'en Rjoy: "els pïsos petits no pinten res". Defineix molt clrment el pensment dels espnyols, i d'ltr bnd el dels ctlns, que en definitiv no demostrem ltr cos que ser voler ser igul que els espnyols. I és que només des del complex d'inferioritt s'entén que lgú spiri "pintr quelcom", complex que senten els espnyols (no debdes segueixen pensnt "seremos de nuevo un imperio", i celebren cd triomf de l Roj, l'Alonso o en R.Ndl com si fos un btll), i complex d'inferioritt que sentim especilment els ctlns, mb tn poc utoestim que esperem que els de for ens reconeguin per començr grdr-nos sí mteixos.
Llegir-ne més
10 de juny de 2013 00:02 h
F uns dies que vs deixr d’escriure un diri de tird esttl, desprès de trent dos nys, potser, donr-los les condolences pel seu retrd seri el més convenient. Trent dos nys de terrorisme periodístic trvés de les teves ennegrides rtlles portdes des de l’vern, etzibnt tort i dret, cop d’ enverind prul, per scir l’odi dels teus seguidors, mjoritàriment esquerrnosos i cultivr l’ntisemitisme envers d’un moviment terrorist interncionl, que sot l’excus de l reivindicció d’un nou estt mg el seu únic desig, l’niquilció de tot un poble.
Llegir-ne més
9 de juny de 2013 22:39 h
El bretó, l'occità, el cors, l'lscià, el picrd, el lígur, el gl·ló, el frnco-provençl, el bsc o el ctlà. Són només lgunes de les llengües que es prlen l Frnç Europe. A questes s'hi hn d'fegir les 50 que es prlen ls territoris d'ultrmr. Un pís molt ric en idiomes, és dir, en diversitt -cd llengu és un mner de veure l vid, com dei Fellini-. L diversitt, però, és més difícil de preveure, de controlr i d'doctrinr. És per ixò que Frnç, qui h tingut el poder, h volgut nihilr les llengües minoritàries.
Llegir-ne més
