Josep Maria Loste
9 de juny de 2013 19:55 h
Castigar els més febles
En quests moments, tn greus i injustos, s'intent cstigr els sectors més febles de l nostr societt per tl d'intentr culpbilitzr-los de l sev pròpi precriett, qun els responsbles dels desstres - socils i humns - són els poderosos; és dir, els plutòcrtes, els especuldors i els bnquers . A hores d'r, l'esport preferit dels nostres governnts (titelles del veritble poder finncer ocult) és el de mortificr l poblció civil mb menys recursos econòmics, mb un ein molt eficç i contundent : el neoliberlisme slvtge .
Llegir-ne més
Un comentari
Màrius Viella
9 de juny de 2013 12:47 h
Passat, present i futur
Si les diferents genercions d’obrers de l construcció , que l dècd 1960-1970 , tenien l vc gfd per les mmelles, fent bús de l mnc de m d’obr , per exigir sobresous de l’empresri mb l’menç d’nr l’obre del costt , que teni el crtell nuncint l mnc de personl, hguessin penst que podien ser prt dels protgonistes , dels problemes que r hn de suportr els nets i possiblement els besnéts ,de ben segur que molts frien un exmen de conscienci; personlment, com xofer cmioner en quell èpoc , vig ser víctim en moltes ocsions d’quests busos , l’hor de descrregr el mteril , que normlment tot er crregt i descrregt m.
Llegir-ne més
Josep Huguet
9 de juny de 2013 12:11 h
Nos ancêtres les gaulois
J em perdonrn l mev desvició professionl d’historidor psst pel sedàs de l’enginyeri. No puc deixr de comentr els trnsfons de l polèmic entre el Govern de Mdrid i el de Ctluny rrn de l visit del President Ms Prís. Mrgllo estv irritt perquè l diplomàci espnyol que només trebll per l cst del Bernbeu és incpç d’entendre un model liberl d’cció exterior en xrx. L més propid per un món globlitzt on el que es porten són les connexions letòries i destindes sobretoto l’intercnvi econòmic, científic i culturl.
Llegir-ne més
Joan Tardà
9 de juny de 2013 08:40 h
A poques jugades de l'escac i mat al sistema públic de pensions
Sot l’impertiu reduccionist de fer servir com grn rgument el determinisme de l demogrfi, continu vnçnt el desbllestment del sistem públics de pensions, l joi de l coron de l’estt socil i de l clsse treblldor. Un sistem públic de pensions de reprtiment que redistribueix rendes no només en funció de les cotitzcions fetes l llrg de l vid de trebll, sinó tmbé pondernt les més ltes i les més bixes. El model f nys que form prt del desig dels mercts finncers. Ho intentren en l dècd dels nys setnt i, des d’leshores, no hn deixt de posr-lo en escc.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
8 de juny de 2013 22:57 h
Previsió de tempesta a la tardor
El PSC, dispost liderr el NO des de bon principi, i en un bloc en el qul comprtirà postur mb prtits tnt ptriòtics com PP, C's i PxC, h dont j el tret de sortid l cmpny del referèndum. El Periódico s'hi punt mb un bròmetre que pretén torpedinr el pcte CiU-ERC; que fins r sembl prov de bombes. El NO, més, sembl que comptrà mb l complicitt de Durn i Lleid. Però i el bloc del SÍ? Què estn fent? Per què no cceleren el procés j? Aquestes preguntes que ens estem fent tots, són les que vn trslldr tot un sèrie de qudres locls l direcció d'ERC, en l recent trobd municiplist Lloret.
Llegir-ne més
Loreto Giralt Turón
8 de juny de 2013 20:24 h
El nom
Us imgineu que Nbókov hgués btejt l’inoblidble Lolit com Teresin de cl Mut?O que l’intrèpid Ulisses d’Homer s’hgués noment Kevin Mrtínez? És evident que els noms propis estn plens de connotcions històriques, mitològiques o literàries i, per tnt, qun un escriptor n’escull un, i descrt l rest, no ho f de mner rbitràri sinó després d’hver-ho ront dequdment. Però vegdes, l vid no literàri, pesen ltres fctors l'hor de trir un nom, com per exemple que un persontge fmós l’hgi post de mod o que lgun pre o vi s'ho digui.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
8 de juny de 2013 17:36 h
Tenim els catalans el que ens mereixem?
Aquest frse en form firmtiv l vig sentir j f uns qunts nys, i m’grdri fer unes reflexions en “veu lt” perquè tothom tregui les seves pròpies conclusions. Aquest cp de setmn he sentit les notícies que més de 100 voluntris hn prticipt Nou Brris en Prdes informtives per fer promoció de l Independènci. Jo em pregunto són prous? Er prou contundent l cmpny? Es suficient l’esforç, o l setmn vinent s’hurà de tornr-hi? Qunts indecisos s’hurn decidit fvor de l independènci? L grn pregunt és: On eren els independentistes de Nou Brris que "diuen" què volen l INDEPENDÈNCIA?.
Llegir-ne més
Joan Tardà
8 de juny de 2013 12:02 h
Llei Wert: hem de preparar-nos per al no acatament
Ahir l Prlment de Ctluny, vm reunir-nos representnts del Prlment i del Congrés de CiU, PSC, ICV-EUA i Esquerr per tl de posr fil l’gull i constituir un front unitri de denúnci de l Llei Wert. Dic de denúnci l Congrés i no dic ps per turr perquè no crec que puguem evitr-ne l’provció. El PP té l voluntt d’utilitzr el corró, l picondor de l mjori bsolut i, més, vol fer-ho com bns millor. D’quí que, possiblement, utilitzrà l sev mjori en l mes de l Comissió d’Educció per ccelerr-ne el procés (debt de totlitt finls de juny, compreixences el mes de juliol i, finls de setembre, llei provd.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
8 de juny de 2013 11:25 h
No podem ser tan candits
L'enquest del psst 07/06/2013 del Periódico sobre l intenció de vot Ctluny és perillos; és un utèntic regl enverint contr l'independentisme. No podem ser tn cofoistes i, lhor, tn nïfs, tn cndits, tn confits. Cl ser desconfit de totes totes i nr mb peus de plom. L mev teori és que l'Estt espnyol - l superestructur de l'estt mb el CNI, el PP i el PSOE l cpdvnt - desprès de desprestigir i mortificr molt ls prtits i els líders ctlnistes, sobirnistes i independentistes, el que intent fer és, mitjnçnt el joc brut, l mentid, l mnipulció, l'enfrontment socil - mb objectiu de trencr l cohesió socil ctln - i mb l col•lborció inestimble del neolerrouxisme quintcolumnist pseudoesquerrà (que de fet és l'extrem dret) - cnvir, de mles mneres, les tendències de l demoscòpi ctln i qun el NO rribi ser mjoritri permetre el referèndum, permetre l consult .
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
7 de juny de 2013 23:37 h
Possible sorpasso d'ERC: un mar de dubtes
El Periódico public vui un enquest que podri ser un terrbstll en l polític ctln. Després de l primer enquest -probblement de l històri- que punt Esquerr com l primer forç de Ctluny, un mr de dubtes ens enveix. Pot ser que l'interès d'El Periódico de fer rebentr el procés sobirnist sigui tn grn com per fer enfonsr CiU de les enquestes perquè desisteixi? Sigui o no un enquest fible, quin rumb emprendrà r el vixell de Ms? Hem d'eliminr j l'lterntiv d'eleccions plebiscitàries, entenent que no les plntejrà qui més perjudict en sortirà? Està segur Ms que llò convenient és no imprimir un ritme superccelert? Aprcrà el diàleg mb Mdrid més vit d'llò previst? Qun frà un ps desllignt el remolc pest del PSC? I Durn? Demnrà turr tot el projecte sobirnist dient que és ixò el que h provoct que CiU estigui en cigud lliure i tornrà l peix l cove i el cfè per tots? S'donrà que mb l sev estrtègi no només enfons Ms, sinó tot l federció, lhor que el procés sobirnist qued intcte? Qui vol el confederlisme? Qun explicrà l poble en què consisteix un confederció? S'don que Ms trd o d'hor hurà de dinmitr el vincle que semblv perpetu mb Unió? Hi hurà desbndd de qudres d'UDC cp CDC? Tindri el prtit de Durn perspectives electorls més ltes que l CUP? Qun escoltrà Durn el poble i dptrà el discurs llò que demn l ciutdni? Pel que f Esquerr, qui serà el primer que voldrà vendre l moto firmnt que Esquerr pot fer el 'sorpsso' CiU per res més que pel desgst de l crisi, tenint en compte que els dos prtits estn r lligts? Forçrà Junquers de mner descrd eleccions plebiscitàries qun Espny digui 'no' l consult? Pecrà Junquers d'mbiciós, no buscnt en unes possibles eleccions vnçdes un cndidtur unitàri de totes les formcions disposdes votr un Declrció Unitàri d'Independènci? I després d'quest enquest, quin credibilitt creu Pere Nvrro que project l ciutdni el projecte frònic de convèncer el PSOE per cnvir l Constitució i implntr un sistem federl (seri un monrqui federl?)? I mb qui ens federrem? Frn un cnvi d'estrtègi i s'integrrn vit l bloc del no per ssegurr que PP i C's els frn un fort? Ho estn fent j, després de les ccions de tres de les lcldesses socilistes? Virrn temps i començrn integrr l'l i els pensments ctlnistes del prtit? Hi són temps, tenint en compte que Ernest Mrgll j està trebllnt per construir quest lterntiv? Frà Jon Herrer un cop de cp i engegrà un cmpny intern per fer un gir contundent i inequívoc sobirnist, després de recollir els fruits de sumr-se l bloc del dret decidir mb l'enquest? Entendrà ICV que el moment pel federlisme j h psst i que els nous corrents l'hn d'rrossegr cp l'independentisme? S'lirà, per un vegd l vid, mb CiU -ERC, i tothom qui se sumi- en cs que es plntegi un cndidtur unitàri? Respecte l Prtit Populr, com explicrn Mdrid els resultts d'quest enquest? Tornrn dir, com el 25 de novembre de l'ny psst, que els resultts són un mostr del frcàs del projecte de Ms i que el poble de Ctluny post per quedr-se Espny? Com justificrn de mner democràtic d'quí uns mesos el 'no' un referèndum Ctluny que cd vegd té mes suports? Mitjnçnt només l Constitució? Mitjnçnt les Sgrdes Escriptures? Què pensri Europ d'Espny si, mb un prlment com el que pronostic l'enquest, el PP continués ignornt per complet l Principt? I què explicrn Albert River i Jordi Cñs sobre l Ctluny rel? Ens dirn que els ciutdns d'llò que estn preocupts és de l crisi, l'tur i d'rribr finl de mes, cos que és un obviett? No dirn que cd vegd més gent consider que l solució quest problemes, que ulls de tothom són prioritris, és l independènci? Intentrn fer front comú prtir d'r mb el PP i eventulment mb el PSC, o continurn volnt lliures, com molt bé els funcion, segons l'enquest? Pel que f l CUP, mntenir els tres diputts però no pujr-ne cp en plen febre secessionist li frà veure que l ide dels Pïsos Ctlns no és res més que oníric i tnt o més invible que l del federlisme? Trebllrà cp l consens, o bé continurà no votnt en bloc pel sí en inicitives com l declrció de sobirni? Negrà l independènci si Europ f un gest per entreveure que l'cceptri com estt membre? Totes questes preguntes es resumeixen en només un: evolucionrà l polític ctln prtir d'quí cp l unitt, cp l frontisme o cd prtit continurà escombrnt cp cs mentre pssen els mesos i l incció començ estr l'ordre del di de totes les converses? Article escrit per Guifré Jordn Pots consultr tot el Dietri des de l'inici l bloc Oriols
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs