17 de juny de 2013 17:58 h
Debt sobre les eleccions l FEEC, dijous les 19.30h les Cotxeres de Snts Aquest dijous les 19.30h tindrà lloc l Sl d’ctes de les Cotxeres de Snts un debt orgnitzt per l’Assemble Ncionl Ctln i l Pltform ProSeleccions Esportives Ctlnes mb els cndidts les eleccions de l Federció d’Entitts Excursionistes de Ctluny (FEEC). Hi prticiprn els dos cndidts: Jordi Merino (president sortint) i Jordi Quer, que juntment mb ltres membres de les seves cndidtures exposrn els seus progrmes electorls i discutirn sobre els cmins que h de seguir l FEEC.
Llegir-ne més
16 de juny de 2013 23:51 h
En l'edició d'vui diumenge, el Diri ARA revel que ERC i CDC hn pctt demnr l president Ms que vgi Mdrid demnr el referèndum. Després del soroll excessiu (Durn, corrupció, enquestes), rrib l'hor de l veritt. Finlment CDC post per seguir endvnt, coherents mb el progrm, el pcte, i el compromís mb els ciutdns. L crt de nvegció, que exposàvem en quest rticle, mrc l rut que l tripulció huri de seguir. Els mriners, mb el gnivet preprt, pugen bord. El destí és clr, però el cmí es desdibuix.
Llegir-ne més
16 de juny de 2013 14:04 h
Mrcd l mitjn esttl en el 5,74 %, el funcionrit es reprteix igul de mlment pel territori que totes les mesures per nivellr les Comunitts Autònomes. Filosofi tnt erròni i injust que h fet que, desprès de 35 nys plicnt-les, les Comunitts menys fvorides i poc productives siguin sent les que menys porten l PIB espnyol. Les drreres ddes mostren que Extremdur, mb un 7,97 % és l CCAA mb més funcionrit en relció ls seus hbitnts. Li segueixen, tmbé molt per dmunt de l mitjn esttl, Cstell-Lleó, mb un 6,76 %, Argó, mb un 6,74 % i Mdrid (només en el que l Comunitt es refereix), mb un 6,59 %.
Llegir-ne més
16 de juny de 2013 13:04 h
Ar i quí, cs nostr, Ctluny vivim dues guerres brutls .Són guerres molt diferents que les del segle XIX i XX. En quests moments Ctluny vivim un guerr ncionl, un guerr en què el poble ctlà vol tncr els fets de 1714 i esdevenir sobirns, dintre de l interdependènci europe; però, lhor, tmbé estem vivint un terrible guerr socil, que j dur, com mínim, un vinten d'nys. Aquest segon guerr, l socil, és d'àmbit europeu i es v inicir, bé ixò és difícil de clculr, lguns diuen ls nys 80 del segle psst mb les victòries de Thtcher i Regn i d'ltres ho clculen prtir de l cigud del Mur de Berlin, el 1989.
Llegir-ne més
16 de juny de 2013 10:18 h
REFLEXIÓ PER A UN ENARCA FRANCÈS Si f dues setmnes l’prell centrl espnyol v gfr un enrbid per l visit Prís del President Ms, quest setmn Mrgllo v sltr enfurismt dvnt l declrció de Cmeron consellnt l’ús del recurs democràtic qun un poblció de form mjoritàri té un sentiment o express un voluntt polític o identitàri. Que un mndtri conservdor i demòcrt es permeti quest precició no es pot tribuir l mldt de l “Pérfid Albión”. Senzillment, des de l’estricte prgmtisme i trdició democràtic, s’està dvertint Espny que s’està posnt en un fngr sense sortid.
Llegir-ne més
15 de juny de 2013 22:30 h
Hi hn persones que pssen per l vid sense ssbentr-se de re, com si no nés mb ells. Vn l sev, no escolten i creuen que el que ells diuen o pensen és l veritt bsolut. Això port, que tot sovint surtin de l sev boc prules i opinions que són bjndes, que ningú en f cs i l cp d'uns dies són obliddes. Són prules que pronuncides per un ciutdà qulsevol i en cercles íntims no frien forroll, però dites per gent conegud, molt mediàtic i mb càrrecs de responsbilitt, només fn que retrtr negtivment dites persones.
Llegir-ne més
15 de juny de 2013 19:40 h
H plogut molt en els últims 36 nys. El 15 de juny de 1977, di de les primeres eleccions l Congrés espnyol després de l dictdur frnquist, Ctluny v postr per Espny. Ho v fer quell di i el 6 de desembre de 1978, qun v refrendr l Constitució. No hi h dubte. Ar bé, sembl mentid que Espny s'escudi en els nys 70 per negr r l'utodeterminció ctln. Tothom es pot fer un ide de què signifiquen 36 nys: només cl veure com vn cnvir els pïsos de l'Europ de l'est des de l revolució hongres de 1956 fins el 1992.
Llegir-ne més
15 de juny de 2013 16:57 h
El proper 2014 no només frà 300 nys de l desfet ctln del 1714. Vist des d’un prism més europeu, tmbé frà just un segle que els ciutdns del vell continent vn entulr-se en un de les guerres més sgnnts que es recorden. “Europ v exportr l confrontció rreu del món”, explicv l portveu del Consell de l UE Cristin Gllch en l’obertur de l Universitt d’Estiu de Vic. De les cendres de l I Guerr Mundil en vn néixer les primeres proclmes l multilterlisme, l clr voluntt d’evolucionr quell mner d’entre l guerr “com l polític fet mb ltres mitjns”, que teoritzv el militr i historidor Krl von Cluseweitz (1780-1831).
Llegir-ne més
15 de juny de 2013 07:27 h
Ms h hgut de fer un gest cp l prt de l sev gent que creu que v mss ccelert i que per ixò està perdent posicions. No és ixí. El desgst de gestionr l crisi, les febleses de presumptes corrupcions i, finlment, el mur que ixec l'Estt dvnt de Ctluny i que no deix cp espi les posicions possibilistes, en són l cus. No l suposd imitció d'Esquerr. Ms h de frenr un mic per no perdre prt de l càrreg, sense l qul tmpoc hi huri mjori sòlid. I Junquers h de prémer l'ccelerdor, però no gire, no fos cs que descrrilés el procés.
Llegir-ne més
14 de juny de 2013 20:55 h
Finl de setmn clent. Avui divendres les portdes dels diris fn pmpllugues mb el titulr “pcte criminl”. El fiscl del Cs Plu f escltr un potent informe en què criminlitz literlment CDC cusnt-l d’hver sostret 6,6 milions del Plu de l Músic (Cs Plu). Aquest notíci dinmit l’cció comunictiv d’quest setmn del president Ms, i l’corrl cd vegd més. Tot just després d’un nou setge l fortles de l federció per prt de... Durn i Lleid. ERC, trvés d’Alfred Bosch, reccionv quest mtí definitivment ird les prules del líder democristià, mb un ultimàtum que pos CiU l límit: "Si l consult no es f el 2014, el pcte CiU-ERC quedrà trenct".
Llegir-ne més
