17 de juny de 2013 22:19 h
El senyor Pelegrí, conseller d'gricultur del govern de l Generlitt i que milit Unió Democràtic, demn ls prtits que deixin de qüestionr l senyor Durn Lleid. El senyor Pelegrí huri de sber que no sols són els prtits que no veuen mb bons ulls l'ctució del president d'Unió, referent l referèndum, sinó que som molts que sense pertànyer cp prtit, contínument estem qüestionnt l senyor Durn Lleid. Un pregunt li fri l senyor Pelegrí. Perquè nosltres no podem criticr i qüestionr l president d'Unió, i ell cnvi pot qüestionr, criticr i posr tots els pls les rodes possibles, per què no puguem fer l consult que el govern de l Generlitt vol dur terme? Tmbé ssegur el conseller Pelegrí, que el prtit democrtcristià està compromès l 100% mb l consult, el progrm i el pcte mb ERC.
Llegir-ne més
17 de juny de 2013 19:38 h
L Pltform Crles Pinzo h estt convidd l’Assemble Obert que h celebrt Compromís quest dissbte, 15 de juny, Burjssot. El nostre compny Jesús Frre, d’Inicitiv Animlist, h prlt d’lgunes de les trgèdies que converteixen els ltres nimls en víctimes dels humns, ixí com del que esperem com orgnitzcions nimlistes dels prtits i orgnitzcions polítiques. H estt un experiènci molt positiv que j h començt obrir nous espis de diàleg. Esperem que quest experiènci tmbé sig possible mb l rest d’opcions polítiques i mb el conjunt d’institucions que executen polítiques que fecten els ltres nimls.
Llegir-ne més
17 de juny de 2013 19:02 h
Els líders dels pïsos del G-8 es reuneixen quest setmn per primer vegd Irlnd del Nord, quinze nys després de l'cord de Divendres Snt. Un trobd impensble deu o fins i tot cinc nys enrere. Ar és possible gràcies un equilibri que per r funcion, però que ningú veu com definitiu. F 92 nys que el Regne Unit v conseguir quedr-se un tros d'Irlnd qun quest s'independitzv, i les conseqüències encr es noten en form de conflicte ltent. L'últim cpítol d'quest clm tens es v viure el gener d'enguny, qun el ple de l cpitl nord-irlndes, Belfst, decidi no hissr l bnder britànic l consistori l mjori dels dies de l'ny, cos que v fer escltr l violènci ls crrers.
Llegir-ne més
17 de juny de 2013 17:58 h
Debt sobre les eleccions l FEEC, dijous les 19.30h les Cotxeres de Snts Aquest dijous les 19.30h tindrà lloc l Sl d’ctes de les Cotxeres de Snts un debt orgnitzt per l’Assemble Ncionl Ctln i l Pltform ProSeleccions Esportives Ctlnes mb els cndidts les eleccions de l Federció d’Entitts Excursionistes de Ctluny (FEEC). Hi prticiprn els dos cndidts: Jordi Merino (president sortint) i Jordi Quer, que juntment mb ltres membres de les seves cndidtures exposrn els seus progrmes electorls i discutirn sobre els cmins que h de seguir l FEEC.
Llegir-ne més
16 de juny de 2013 23:51 h
En l'edició d'vui diumenge, el Diri ARA revel que ERC i CDC hn pctt demnr l president Ms que vgi Mdrid demnr el referèndum. Després del soroll excessiu (Durn, corrupció, enquestes), rrib l'hor de l veritt. Finlment CDC post per seguir endvnt, coherents mb el progrm, el pcte, i el compromís mb els ciutdns. L crt de nvegció, que exposàvem en quest rticle, mrc l rut que l tripulció huri de seguir. Els mriners, mb el gnivet preprt, pugen bord. El destí és clr, però el cmí es desdibuix.
Llegir-ne més
16 de juny de 2013 14:04 h
Mrcd l mitjn esttl en el 5,74 %, el funcionrit es reprteix igul de mlment pel territori que totes les mesures per nivellr les Comunitts Autònomes. Filosofi tnt erròni i injust que h fet que, desprès de 35 nys plicnt-les, les Comunitts menys fvorides i poc productives siguin sent les que menys porten l PIB espnyol. Les drreres ddes mostren que Extremdur, mb un 7,97 % és l CCAA mb més funcionrit en relció ls seus hbitnts. Li segueixen, tmbé molt per dmunt de l mitjn esttl, Cstell-Lleó, mb un 6,76 %, Argó, mb un 6,74 % i Mdrid (només en el que l Comunitt es refereix), mb un 6,59 %.
Llegir-ne més
16 de juny de 2013 13:04 h
Ar i quí, cs nostr, Ctluny vivim dues guerres brutls .Són guerres molt diferents que les del segle XIX i XX. En quests moments Ctluny vivim un guerr ncionl, un guerr en què el poble ctlà vol tncr els fets de 1714 i esdevenir sobirns, dintre de l interdependènci europe; però, lhor, tmbé estem vivint un terrible guerr socil, que j dur, com mínim, un vinten d'nys. Aquest segon guerr, l socil, és d'àmbit europeu i es v inicir, bé ixò és difícil de clculr, lguns diuen ls nys 80 del segle psst mb les victòries de Thtcher i Regn i d'ltres ho clculen prtir de l cigud del Mur de Berlin, el 1989.
Llegir-ne més
16 de juny de 2013 10:18 h
REFLEXIÓ PER A UN ENARCA FRANCÈS Si f dues setmnes l’prell centrl espnyol v gfr un enrbid per l visit Prís del President Ms, quest setmn Mrgllo v sltr enfurismt dvnt l declrció de Cmeron consellnt l’ús del recurs democràtic qun un poblció de form mjoritàri té un sentiment o express un voluntt polític o identitàri. Que un mndtri conservdor i demòcrt es permeti quest precició no es pot tribuir l mldt de l “Pérfid Albión”. Senzillment, des de l’estricte prgmtisme i trdició democràtic, s’està dvertint Espny que s’està posnt en un fngr sense sortid.
Llegir-ne més
15 de juny de 2013 22:30 h
Hi hn persones que pssen per l vid sense ssbentr-se de re, com si no nés mb ells. Vn l sev, no escolten i creuen que el que ells diuen o pensen és l veritt bsolut. Això port, que tot sovint surtin de l sev boc prules i opinions que són bjndes, que ningú en f cs i l cp d'uns dies són obliddes. Són prules que pronuncides per un ciutdà qulsevol i en cercles íntims no frien forroll, però dites per gent conegud, molt mediàtic i mb càrrecs de responsbilitt, només fn que retrtr negtivment dites persones.
Llegir-ne més
15 de juny de 2013 19:40 h
H plogut molt en els últims 36 nys. El 15 de juny de 1977, di de les primeres eleccions l Congrés espnyol després de l dictdur frnquist, Ctluny v postr per Espny. Ho v fer quell di i el 6 de desembre de 1978, qun v refrendr l Constitució. No hi h dubte. Ar bé, sembl mentid que Espny s'escudi en els nys 70 per negr r l'utodeterminció ctln. Tothom es pot fer un ide de què signifiquen 36 nys: només cl veure com vn cnvir els pïsos de l'Europ de l'est des de l revolució hongres de 1956 fins el 1992.
Llegir-ne més
