El Dietari del Procés
10 de juny de 2013 20:47 h
Encara hem d'arrossegar Duran?
N'estem frts de Durn i Lleid, dels seus estirbots i tmbé dels còlits que en viuen l'ombr. I doncs, perquè CDC no trenc j mb Unió d'un vegd? En primer lloc hi h un govern comprtit. Trencr r mb Unió provocri un desestbilitzció mjúscul l federció -que es trencri-, i que necessàriment huri d'fectr l Govern, i segurment CiU-Mdrid. Això voldri dir que CDC huri de convocr eleccions nticipdes l no tenir grntid l continuïtt del govern. Evidentment, ixò repercutiri negtivment tmbé en el procés per l consult, j que UDC es podri liner trnquil·lment mb l rest del bloc del NO: PSC, PP i C's.
Llegir-ne més
2 comentaris
Sergi Varet
10 de juny de 2013 10:36 h
Farem els catalans el que hem de fer arribat el moment?
F uns dies un diri v publicr un enquest en l que CIU pssv ser segon forç polític Ctluny i ERC duplicv el nombre de diputts l Prlment de Ctluny posicionnt-se, segons l'enquest, en primer lloc. Al mrge de que és només un enquest i que sembl que només es v fer 870 persones, el que si que serveix és per veure cp on vn les tendències polítiques Ctluny. Sembl que punt mneres que l'independentisme i el dret decidir triomfen per sobre dels unionistes. Durnt quests dies hem pogut sentir les posicions dels diferents prtits polítics: - C's mb el seu discurs hbitul on insisteixen en que els ctlns no volem l llibertt, que no volem seprr-nos del llstre de pís que és Espny, es dir segueixen sense entendre res.
Llegir-ne més
Albert Puig
10 de juny de 2013 07:30 h
Del concert econòmic al concert per la llibertat
Molt descriptiv l frse d'en Rjoy: "els pïsos petits no pinten res". Defineix molt clrment el pensment dels espnyols, i d'ltr bnd el dels ctlns, que en definitiv no demostrem ltr cos que ser voler ser igul que els espnyols. I és que només des del complex d'inferioritt s'entén que lgú spiri "pintr quelcom", complex que senten els espnyols (no debdes segueixen pensnt "seremos de nuevo un imperio", i celebren cd triomf de l Roj, l'Alonso o en R.Ndl com si fos un btll), i complex d'inferioritt que sentim especilment els ctlns, mb tn poc utoestim que esperem que els de for ens reconeguin per començr grdr-nos sí mteixos.
Llegir-ne més
hannah levi
10 de juny de 2013 00:02 h
L’Espantall
F uns dies que vs deixr d’escriure un diri de tird esttl, desprès de trent dos nys, potser, donr-los les condolences pel seu retrd seri el més convenient. Trent dos nys de terrorisme periodístic trvés de les teves ennegrides rtlles portdes des de l’vern, etzibnt tort i dret, cop d’ enverind prul, per scir l’odi dels teus seguidors, mjoritàriment esquerrnosos i cultivr l’ntisemitisme envers d’un moviment terrorist interncionl, que sot l’excus de l reivindicció d’un nou estt mg el seu únic desig, l’niquilció de tot un poble.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
9 de juny de 2013 22:39 h
354 anys després, un gest de França
El bretó, l'occità, el cors, l'lscià, el picrd, el lígur, el gl·ló, el frnco-provençl, el bsc o el ctlà. Són només lgunes de les llengües que es prlen l Frnç Europe. A questes s'hi hn d'fegir les 50 que es prlen ls territoris d'ultrmr. Un pís molt ric en idiomes, és dir, en diversitt -cd llengu és un mner de veure l vid, com dei Fellini-. L diversitt, però, és més difícil de preveure, de controlr i d'doctrinr. És per ixò que Frnç, qui h tingut el poder, h volgut nihilr les llengües minoritàries.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
9 de juny de 2013 19:55 h
Castigar els més febles
En quests moments, tn greus i injustos, s'intent cstigr els sectors més febles de l nostr societt per tl d'intentr culpbilitzr-los de l sev pròpi precriett, qun els responsbles dels desstres - socils i humns - són els poderosos; és dir, els plutòcrtes, els especuldors i els bnquers . A hores d'r, l'esport preferit dels nostres governnts (titelles del veritble poder finncer ocult) és el de mortificr l poblció civil mb menys recursos econòmics, mb un ein molt eficç i contundent : el neoliberlisme slvtge .
Llegir-ne més
Màrius Viella
9 de juny de 2013 12:47 h
Passat, present i futur
Si les diferents genercions d’obrers de l construcció , que l dècd 1960-1970 , tenien l vc gfd per les mmelles, fent bús de l mnc de m d’obr , per exigir sobresous de l’empresri mb l’menç d’nr l’obre del costt , que teni el crtell nuncint l mnc de personl, hguessin penst que podien ser prt dels protgonistes , dels problemes que r hn de suportr els nets i possiblement els besnéts ,de ben segur que molts frien un exmen de conscienci; personlment, com xofer cmioner en quell èpoc , vig ser víctim en moltes ocsions d’quests busos , l’hor de descrregr el mteril , que normlment tot er crregt i descrregt m.
Llegir-ne més
Josep Huguet
9 de juny de 2013 12:11 h
Nos ancêtres les gaulois
J em perdonrn l mev desvició professionl d’historidor psst pel sedàs de l’enginyeri. No puc deixr de comentr els trnsfons de l polèmic entre el Govern de Mdrid i el de Ctluny rrn de l visit del President Ms Prís. Mrgllo estv irritt perquè l diplomàci espnyol que només trebll per l cst del Bernbeu és incpç d’entendre un model liberl d’cció exterior en xrx. L més propid per un món globlitzt on el que es porten són les connexions letòries i destindes sobretoto l’intercnvi econòmic, científic i culturl.
Llegir-ne més
Joan Tardà
9 de juny de 2013 08:40 h
A poques jugades de l'escac i mat al sistema públic de pensions
Sot l’impertiu reduccionist de fer servir com grn rgument el determinisme de l demogrfi, continu vnçnt el desbllestment del sistem públics de pensions, l joi de l coron de l’estt socil i de l clsse treblldor. Un sistem públic de pensions de reprtiment que redistribueix rendes no només en funció de les cotitzcions fetes l llrg de l vid de trebll, sinó tmbé pondernt les més ltes i les més bixes. El model f nys que form prt del desig dels mercts finncers. Ho intentren en l dècd dels nys setnt i, des d’leshores, no hn deixt de posr-lo en escc.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
8 de juny de 2013 22:57 h
Previsió de tempesta a la tardor
El PSC, dispost liderr el NO des de bon principi, i en un bloc en el qul comprtirà postur mb prtits tnt ptriòtics com PP, C's i PxC, h dont j el tret de sortid l cmpny del referèndum. El Periódico s'hi punt mb un bròmetre que pretén torpedinr el pcte CiU-ERC; que fins r sembl prov de bombes. El NO, més, sembl que comptrà mb l complicitt de Durn i Lleid. Però i el bloc del SÍ? Què estn fent? Per què no cceleren el procés j? Aquestes preguntes que ens estem fent tots, són les que vn trslldr tot un sèrie de qudres locls l direcció d'ERC, en l recent trobd municiplist Lloret.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs