3 de juliol de 2013 00:15 h
Quín problem vitl sembl tenir r el Sr. MAS per negr-se lliurr les utoritts europees un còpi oficil de l crt de sol·licitud de diàleg i Referèndum que envirà RAJOY? Segons el compromís tàctic de MAS i les seves reiterdes declrcions de voluntt de interncionlitzr el conflicte mb Espny, quest lliurment huri de ser un tràmit peremptori l que no huri de negr-s´hi. Aquest sorprenent cnvi tàctic provoc importnts dubtes en qunt l fibilitt i vercitt del procediment de MAS doncs ctu en detriment de Ctluny i benefici RAJOY i Espny; què està pssnt? A flt d´un explicció lògic i convincent que ho justifiqui, sembl prou evident que els motius es fonmentrien en un obscur intenció de MAS de protegir l figur de RAJOY i Espny dvnt l Unió Europe per evitr que quedi en ples evidènci l previst negtiv del govern espnyol respectr els drets democràtics fonmentls de Ctluny i els ctlns.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2013 21:20 h
"L independènci desestbilitzrà l'emprenedori i potencilment frà perillr llocs de fein, j que el Regne Unit j no serà un merct únic". Aquest és el punt més destcble del document publict el govern britànic que nlitz les cuses d'un sí l sobirni Escòci. L precmpny pel referèndum del 18 de setembre j f temps que h començt l'ill de l Grn Bretny. Com totes les precmpnyes, tots els prtits hi diuen l sev, però en quest cs s'hi h d'fegir el govern de Westminster. L'executiu de Londres vol jugr l crt de donr ddes objectives posnt en cert risc l leglitt, j que no huri de posicionr-se en l consult.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2013 15:33 h
Jo he nscut Ctluny sóc ctln, cs mev prlo ctlà, tot ixò ve de que un mitjà, v inventr que "renegv de Ctluny" FALS! Jo vig dir, que Ctluny molt gent no es veu representd per l bnder d'Espny i ixò suposv en lgunes ocsions un dificultt per conseguir lgun vot. De ixò el mitjà s’invent quest titulr, que en cp moment vn poder demostrr en el seu rticle. Només diré, que jo sóc ctln, cs mev es prl ctlà i no m'interess per res l polític. Amb el que he comentt que vig dir, només preteni que es veiés reflectit i representt un col · lectiu que si no respectés o tingués en compte, no l'huri esmentt.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2013 10:38 h
En un moment en què l comunicció és un element centrl de les nostres vides segueixen quednt invisibles spectes lligts les persones. Les xrxes socils, l comunicció digitl, udiovisul, escrit... és fonmentl i ràpid, molt ràpid, i ixò h provoct cnvis en l’orgnitzció del trebll que hn seguit prtint de l’orgnitzció socil del ptrirct i, lhor, hn greujt les condicions de trebll de comunicdores i comunicdors. En quest sentit, els diferents ERO mitjns de comunicció diversos, públics i privts, les mences de retlldes i comidments, l precritzció dels slris i el lloc de trebll, l reform lborl que fect tots els col·lectius de treblldores i treblldors .
Llegir-ne més
1 de juliol de 2013 23:59 h
Ar f dos nys penjàvem el drrer rticle del Terr Tremend. Això nostre v ser un mor primer vist. O ixí ho vig viure jo. L ide d’obrir un cnl eroticofestiu ens seduï i el fet que l temàtic no seguís l líni de continguts hbituls del diri ens excitv, pel risc que ixò comportv. El sexe i les relcions fectiu-moroses mouen el món. I no ho dic jo, és un qüestió d’evidències històriques, costumistes, fisiològiques i funcionls. Els mors i desmors hn desencdent guerres. Per sexe s’h conspirt i s’h trït, el sexe h inspirt grns utors i rtistes, h estt motiu reeixit de festes i trdicions, ens h nodrit el vocbulri.
Llegir-ne més
1 de juliol de 2013 23:58 h
M’he de treure el brret. El concert per l idiotes no v decebre, v estr l nivell idiot de les expecttives. No me’n vig perdre mig minut, i cd cop que TV3 desconnectv per l publicitt em mossegv les ungles, impcient. Per començr, v ser un èxit d’ssistènci: 90.000 bbus vn picr mb l brom, de mner que l’èxit del frcàs independentist només huri estt superior d’hver estt 100.000, que més suposri un número rodó, ben mco. I v ser un èxit que l’orquestr no desfinés, i un èxit per l’ego de més d’un i de qutre pquets que es fn dir rtistes i que vn temptr sense piett contr l sensibilitt del personl.
Llegir-ne més
1 de juliol de 2013 20:22 h
No perdin de vist l'entrd de Croàci quest cp de setmn l Unió Europe. I no deixin de seguir les negocicions per l'entrd de Kosovo i Sèrbi l mteix comunitt interncionl. Aquests dos drrers no entrrn ps perquè s'hgin cbt posnt d'cord, sinó perquè l UE doptrà un procediment d'entrd directe, per evitr l inoperànci del veto de pïsos com Espny. Si Kosovo i Sèrbi entren, com ho h fet tmbé Croàci, i per quest procediment, l'rgument de què Ctluny quedri for de l UE està utomàticment nul·lt.
Llegir-ne més
1 de juliol de 2013 16:26 h
Girebé 5.000 inscrits l curs de l Vil Olímpic de Brcelon, mb un cden humn d’esteldes El circuit de curses populrs Corre per l independènci segueix en mrx i quest diumenge h viscut l segon prov mb l Curs de l Vil Olímpic, orgnitzd per L Snsi i el CA Cnletes-Snt Mrtí. De fet, s’hn disputt dues curses, un de 5 quilòmetres i un de 10. A l curs de 10, que és l que donv punts pel circuit, hi hn prticipt girebé 5.000 corredors, que hn viscut un bon jornd d’esport i reivindicció. L’rquer Antonio Rebollo, que v encendre el peveter de l’Estdi Olímpic de Montjuïc ls Jocs Olímpics de Brcelon, h estt l’encrregt de llençr un fletx per donr l sortid de l curs.
Llegir-ne més
1 de juliol de 2013 10:32 h
El Setmnri de Súri deixrà d’editr-se en pper després del juliol, segons explic en l sev edició de divendres psst. Es trct d’un cord del ptront de l Fundció Súri Inicitives i Difusió, editor del setmnri, d’un mner conjunt mb l redcció de l publicció. El Setmnri de Súri és l’hereu del setmnri Súri que v ser fundt el setembre de 1951 i que, en diferents etpes, h sortit sot les cpçleres de Súri, Crònic de Súri i El Setmnri de Súri. El número Extr de Fest Mjor, que sortirà divendres 12 de juliol, serà el drrer en què preixerà l publicció en el seu formt ctul.
Llegir-ne més
1 de juliol de 2013 10:19 h
Avui no prlré de coses que pssen Ctluny. El tem de l independènci està molt mnit per totes les prts i crec que cdscú j sp el què h de fer. Però sí que vull queixr-me d'un situció que v començr j f un prell d'nys i que quest ny sembl que s'cbt d'rrelr Eiviss, ill on costumo estiuejr. Fins f uns dos nys er reltivment fàcil trobr souvenirs, records, detllets per portr ls mics o l fmíli mb el topònim 'Eiviss'. Estv en qulsevol objecte típic d'un lloc turístic com cendrers, encenedors, cluers, engnxines.
Llegir-ne més
