8 de juliol de 2013 15:16 h
Però mbdós, l’mor dibòlic i l’odi –que no er d’quest món– ls misteris que hvi conegut, es debtien per l possessió d’quell ànim scid d’emocions primitives, àvid de fls fm, de distincions bnls, de totes les robes de l’èxit i el poder. Joseph Conrd, El cor de les tenebres[1]. El ml no és mi “rdicl”, només és extrem, i mnc de tot profunditt i de qulsevol dimensió demoníc. Pot créixer desmesurdment i reduir tot el món enderrocs precisment perquè s’estén com un fong per l superfície.
Llegir-ne més
8 de juliol de 2013 14:57 h
Avui he nt l metge, metgess per ser més exctes, i en veure el bronzejt que lluï li he preguntt si hvi estt de vcnces. Sí - h respost - qutre dies l pltj i qutre dies Alemny, visitnt l sev fill. Com f temps que ens coneixem, i m’gunt com pcient, h volgut clrir-m’ho un miquet més. “És que l mev fill trebll Frnkfurt, és doctor com jo, sps? “– m’h dit – “se’n v nr trebllr mb el seu mrit, que tmbé és metge”. Això m’h fet pensr. El meu millor Amic, ixí en mjúscules (ens vm conèixer prvulri, mb l bt de “rlldillo” típic dels escolpis) té dues filles.
Llegir-ne més
7 de juliol de 2013 22:06 h
Sempre s'consell l gent senzill i de crrer que bns de prlr compti fins deu. Consell que molts de nosltres no hi prenem esment. Doncs bé, consellri les persones públiques (sobretot ls polítics per l repercussió que poden tenir les seves prules), que cd di fn declrcions i concedeixen entrevistes diris, ràdios i televisions, comptr no fins deu sinó fins vint. Al contrri, ens trobem mb declrcions i prules que després desmenteixen, dient que no és el que volien dir o que no ho hem entès.
Llegir-ne més
7 de juliol de 2013 19:57 h
“APOYARÉ”. Aquest és el titulr que podem llegir les portdes dels diris més prestigiosos de tot el món, després de l fit històric ssolid hir pel ctlnisme polític, després de 300 nys de lluit. Els esdeveniments que s’hn succeït en quest recés setmnl, frn que el nostre petit pís doni l volt l món. Ctluny j és tnt ric i plen com demnv l’himne. Això és el que es desprèn de les declrcions del lloctinent del PSC, Murici Lucen, en plen eufòri, ls micròfons de les cdenes interncionls més destcdes del món: “Ctluny tindrà girebé tnt utonomi com mb l independènci”.
Llegir-ne més
7 de juliol de 2013 19:44 h
Qun prlem del debt sobre els drets de les minories ncionls i ètniques ens venen l cp conceptes com utonomi, prohibició o no del vel islàmic, nció, construcció ncionl… El debt cdèmic, és clr, tmbé es plntej questes qüestions, però l’òptic des de l qul ho h fet h vrit enormement, seguint qutre grns etpes. L primer és tnt ntig com el liberlisme i el comunitrisme, mlgrt que no és fins ls nys 80 del segle XX que començ el debt modern sobre quest fer. Ambdues postures estn d’cord que les “ncions mjoritàries” (frncesos, nglesos, espnyols…) són comunitts modernes, liberls i “civilitzdes”, mentre que les “ncionlitts minoritàries” (bretons, escocesos, ctlns…) viuen encr segons els seus costums i trdicions ncestrls.
Llegir-ne més
7 de juliol de 2013 15:44 h
Qun rrib l’estiu ocorreix un fet interessnt en els PPolítics que desperten mb l clor i ctiven l neuron “neguitos”. Es el cs del conseller de Gobernció i Justici de l Generlitt Vlencin Serfin Cstellno, conegut per totes i tots per l seu insistènci-qusi- obsessió per fomentr l tortur turin l Pís Iberovlencià1. Si l’estiu del 2011 ens deixv mb l mndíbul desencixd mnifestnt que voli insturr un càtedr turin les universitts vlencines2, este estiu diu que posrà en mrx uns Premios Turinos de l Comunitt Vlencin, per bnd de l Generlitt, “mb l finlitt de reconèixer i destcr l’ctució de persones o entitts fvor del mon dels bous”.
Llegir-ne més
7 de juliol de 2013 13:52 h
Cp de setmn mogut l polític ctln. Per un bnd, l llei d’unitt de merct –que es trmitrà de form urgent l Congrés– sembl l pedr ngulr del govern Rjoy per l rectivció econòmic d’Espny; per l’ltr, l’exconseller Jon Mnuel Tresserrs j s’h convertit en l’intel·lectul de referènci dels republicns, defensnt el posicionment polític del prtit (ERC) per fer front l trnsició ncionl, que fins i tot no eludeix prlr d’un vi Kosovr si les coses vn ml ddes. Entremig, els presidents republicns Estnislu Figuers o Frncesc Pi i Mrgll en el record de Pere Nvrro, intentnt convèncer els brons territorils del PSOE de l complicitt del socilisme ctlà mb el seu projecte espnyol.
Llegir-ne més
7 de juliol de 2013 10:55 h
Ni dret decidir ni plurincionlitt . Què és el federlisme ? Què entenen per federlisme els senyors de PSOE ? I els del PSC? Això és un grn estf polític i un rebuig slvtge cp Ctluny . Sense cp men de dubtes, l cimer de Grnd de PSOE h estt, h representt un confirmció del jcobinisme uniformitzdor de sempre ; en què, un vegd més, és menyspre d’un form clr l qüestió ctln, el fet diferencil ctlà . No hi h dubte que el concepte de federlisme que té el PSOE, i que ccept mb molt submissió i subordinció colonil el PSC, és un greu tc contr l intel•ligènci humn .
Llegir-ne més
7 de juliol de 2013 08:31 h
El Fons per l Pu, orgnisme sense fny de lucre, cb de publicr l compilció del 2013 d'Estts Fllits del món(FSI). Un ny més Somàli encpçl el rànking per sisen vegd consecutiv. El cs de Somàli demostr un fcet importnt de l recuperció dels conflictes i el desenvolupment dels Estts. Qun els pïsos cuen significtivment, ho poden fer ràpidment i ctstròfic, o lentment. Però clen importnts recursos per reconstruir l posició i només hi h un velocitt de recuperció; l lent. Mynmr I Sudn del Sud segueixen en situció desstros Somàli.
Llegir-ne més
6 de juliol de 2013 19:34 h
6 de juliol de 2005, Mdrid, Puert del Sol: "¡Tongo!, ¡Tongo!" "¡Mnos rrib, esto es un trco!" "¡Hijos de put!" L recció dels mdrilenys que s'plegven l Puert del Sol no es v fer esperr. F just vuit nys el Comitè Olímpic Interncionl decidi que Londres llotjri els Jocs Olímpics de 2012, per dvnt de Prís i Mdrid. L cndidtur de Mdrid -l de Crod-Rovir i el boicot l cv ctlà- v frcssr, però encr en èpoques de vques grsses l cpitl espnyol ho v voler tornr provr. Qutre nys després, l mteix històri.
Llegir-ne més
