4 de juliol de 2013 11:37 h
Durnt el cicle 2011-2013, un seguit d’il·lustres ponents dscrits l’Aul Polític de l Universidd Sn Pblo CEU de Mdrid vn dedicr-se l’estudi “del Estdo de ls Autonomís y l desintegrción de l nción espñol.” Les conclusions d’quests simposis hn estt editdes recentment en un llibre titult “Recuperr Espñ. Un propuest desde l Constitución” que es v presentr solemnement el psst 29 de mig l’Aul Mgn mdrileny. L’cte v estr presidit pel socilist Frncisco Vázquez, l’exministre de l UCD José Mnuel Otero Novs i el periodist Fernndo Óneg.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2013 10:31 h
Envileixen l polític mb les prules i mb els fets. Estic segur que és cus que no en sben, que no dominen l situció o que són perversos. És llò que v pssr l conseller d’Educció qun v dir que de l sev mtèri en sbi tnt com qulsevol person. Aquestes són les persones que volen regir el destí de tot un poble. Sembl que només cerquen col·locr-se, tenir un fein ben remunerd i que no suposi mss esforços. Si, més, hn trit un prtit que el poble vot, sense sber per què, especilment l prt del poble que no té interessos crets en el prtit, sembl que queden vlidts democràticment.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2013 10:14 h
Per si teníem lgun dubte de que “l UE de l prosperitt i l pu”, tmbé conegud com Europ del cpitl, no deix de ser l minyon dels ynkis i els seus còmplices britànics. Un nov i rocmbolesc històri, dign de les comèdies de Leslie Nielsen, ens torn obrir els ulls l trist relitt. Result que els serveis d'espiontge mericns i britànics porten nys espint tot Déu: ciutdns, institucions europees... Qun ixò surt l llum gràcies l' exespi Snowden, mos posem les mns l cp. "Oh! que dolents que són estos mericns, no respecten los nostres drets l intimitt, ni l confidencilitt de l informció institucionl europe.
Llegir-ne més
3 de juliol de 2013 23:58 h
28 militnts i 72 simptitznts hn bndont el PSC l comrc del Berguedà. 100 en totl. A Berg inclús n'h mrxt l'ex lclde, en un municipi on els propis regidors del PSC f uns mesos que hn deixt quest prtit orfe de Grup Municipl. Ar segueixen l sev ctivitt com regidors no-dscrits. Els dirigents que resten, es mostren resignts. Pere Nvrro h lligt l sev sort un cdàver. El mòbil, un projecte inexistent quimèric mb el que h rrossegt tot el PSC. De vegdes sembl que n'hgi venut l'ànim. Ciutdns i Prtit Populr pludeixen el discurs de l'exlclde de Terrss o el de Murici Lucen, cd vegd que qulsevol dels dos crreg contr el procés sobirnist.
Llegir-ne més
3 de juliol de 2013 12:57 h
Mrti Mgriñá i Cristóbl Rmírez s’hn proclmt cmpions per prelles El Cmpiont d’Europ de bech tennis que s’h disputt quest cp de setmn Brcelon h tornt deixr uns resultts excel·lents pels jugdors ctlns, que com membres de l Selecció Ctln són cmpions del món. Tot i que en quest competició hi prticipen individulment i no per equips, els nostres esportistes hn conseguit un totl de sis medlles, qutre en l modlitt de prelles i dues en l ctegori individul. Un vegd més, els grns rivls dels ctlns hn estt els itlins, que hn pujt l podi deu vegdes.
Llegir-ne més
3 de juliol de 2013 00:15 h
Quín problem vitl sembl tenir r el Sr. MAS per negr-se lliurr les utoritts europees un còpi oficil de l crt de sol·licitud de diàleg i Referèndum que envirà RAJOY? Segons el compromís tàctic de MAS i les seves reiterdes declrcions de voluntt de interncionlitzr el conflicte mb Espny, quest lliurment huri de ser un tràmit peremptori l que no huri de negr-s´hi. Aquest sorprenent cnvi tàctic provoc importnts dubtes en qunt l fibilitt i vercitt del procediment de MAS doncs ctu en detriment de Ctluny i benefici RAJOY i Espny; què està pssnt? A flt d´un explicció lògic i convincent que ho justifiqui, sembl prou evident que els motius es fonmentrien en un obscur intenció de MAS de protegir l figur de RAJOY i Espny dvnt l Unió Europe per evitr que quedi en ples evidènci l previst negtiv del govern espnyol respectr els drets democràtics fonmentls de Ctluny i els ctlns.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2013 21:20 h
"L independènci desestbilitzrà l'emprenedori i potencilment frà perillr llocs de fein, j que el Regne Unit j no serà un merct únic". Aquest és el punt més destcble del document publict el govern britànic que nlitz les cuses d'un sí l sobirni Escòci. L precmpny pel referèndum del 18 de setembre j f temps que h començt l'ill de l Grn Bretny. Com totes les precmpnyes, tots els prtits hi diuen l sev, però en quest cs s'hi h d'fegir el govern de Westminster. L'executiu de Londres vol jugr l crt de donr ddes objectives posnt en cert risc l leglitt, j que no huri de posicionr-se en l consult.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2013 15:33 h
Jo he nscut Ctluny sóc ctln, cs mev prlo ctlà, tot ixò ve de que un mitjà, v inventr que "renegv de Ctluny" FALS! Jo vig dir, que Ctluny molt gent no es veu representd per l bnder d'Espny i ixò suposv en lgunes ocsions un dificultt per conseguir lgun vot. De ixò el mitjà s’invent quest titulr, que en cp moment vn poder demostrr en el seu rticle. Només diré, que jo sóc ctln, cs mev es prl ctlà i no m'interess per res l polític. Amb el que he comentt que vig dir, només preteni que es veiés reflectit i representt un col · lectiu que si no respectés o tingués en compte, no l'huri esmentt.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2013 10:38 h
En un moment en què l comunicció és un element centrl de les nostres vides segueixen quednt invisibles spectes lligts les persones. Les xrxes socils, l comunicció digitl, udiovisul, escrit... és fonmentl i ràpid, molt ràpid, i ixò h provoct cnvis en l’orgnitzció del trebll que hn seguit prtint de l’orgnitzció socil del ptrirct i, lhor, hn greujt les condicions de trebll de comunicdores i comunicdors. En quest sentit, els diferents ERO mitjns de comunicció diversos, públics i privts, les mences de retlldes i comidments, l precritzció dels slris i el lloc de trebll, l reform lborl que fect tots els col·lectius de treblldores i treblldors .
Llegir-ne més
1 de juliol de 2013 23:59 h
Ar f dos nys penjàvem el drrer rticle del Terr Tremend. Això nostre v ser un mor primer vist. O ixí ho vig viure jo. L ide d’obrir un cnl eroticofestiu ens seduï i el fet que l temàtic no seguís l líni de continguts hbituls del diri ens excitv, pel risc que ixò comportv. El sexe i les relcions fectiu-moroses mouen el món. I no ho dic jo, és un qüestió d’evidències històriques, costumistes, fisiològiques i funcionls. Els mors i desmors hn desencdent guerres. Per sexe s’h conspirt i s’h trït, el sexe h inspirt grns utors i rtistes, h estt motiu reeixit de festes i trdicions, ens h nodrit el vocbulri.
Llegir-ne més