13 de juliol de 2013 14:17 h
Penso que, per l grn mjori de l gent que més o menys segueix l polític ctln, és forç clr que en cp cs hi hurà un cord entre el govern ctlà i l'espnyol per tl de convocr un referèndum sobre l independènci de Ctluny. El pcte per l llibertt entre CiU i ERC recolli quest intent impossible i en el fons no estv ml plntejt si es complien els tempos i procediment detllts en quell pcte. És dir, fent ús de l llei de referèndum provd pel Prlment l'ny 2010 que obligv un cord prlmentri de convoctòri del referèndum que inclogués l pregunt -definir l pregunt és un dels pssos clu del procés d'independènci- per posteriorment fer l petició forml l govern espnyol.
Llegir-ne més
12 de juliol de 2013 17:45 h
Més de 100.000 persones j s'hn inscrit l cden humn de l independènci, i encr flten dos mesos. Tot i que l'ANC hurà de trebllr fins l'últim di, es començ olorr un mobilitzció ciutdn equivlent l de l'ny psst. El cuc s'està engreixnt... Hi hurà un ltre terrtrèmol l polític ctln el proper setembre rrn de l Vi Ctln per l Independènci? Es quedrà l gent cs espernt l di que es convoqui el referèndum? És necessàri un mobilitzció constnt després de l'Onze de Setembre per fer més pressió? Article escrit per Guifré Jordn Pots consultr tot el Dietri des de l'inici l bloc Oriols
Llegir-ne més
12 de juliol de 2013 12:06 h
El llibre Los Betles y Lcn: Un réquiem pr l Edd Modern, d'Henry W. Sullivn, editt originlment en nglès el 1995 i esgott des de f nys, es public per primer vegd en espnyol, editt per l'editoril rgentin Glern, mb trducció de Flor Codgnone i Lucino Lutereu. En quest llibre Sullivn explic-mb teories lcnins-i des de l sev perspectiv perquè quests qutre nois de Liverpool vn mrcr l fi de l'Edt Modern i l'inici del que ell nomen "Edt postmodern". Els Betles i Lcn plntej un nàlisi multidisciplinri de l històri que, mb conceptes presos del pensment de Jcques Lcn, f un recorregut polític-socil-culturl per donr mb els fctors que vn confluir en l dècd del 60 i emmrcr el sorgiment d'quest bnd.
Llegir-ne més
12 de juliol de 2013 11:38 h
Aquest cp de setmn Vien L Selecció Ctln de touch rugbi j és Vien, on durnt el cp de setmn prticiprà l Minlnd Cup. Aquest és un prestigiós torneig que enfront les seleccions ncionls dels pïsos que formen el continent d'Europ, és dir, que no són illes. A prt de Ctluny, tmbé prticiprn l torneig Àustri, Alemny, Frnç, Espny, Guernsey, Hongri, Luxemburg, Holnd i Suïss. Ctluny prticiprà en l competició msculin, i h quedt enqudrd l grup B, mb Àustri, Guernsey i Suïss. Els dos primers de cd grup es clssifiquen directment per les semifinls, que es jugrn dissbte, mentre els ltres hurn de jugr prtits pel 5è l 8è lloc.
Llegir-ne més
12 de juliol de 2013 10:01 h
En vistes que l consult populr no referendàri que vol promoure l Generlitt de Ctluny mb permís de Mdrid es f pregr, i finlment no se celebrrà perquè el Regne d’Espny no és precisment un pís democràtic, huríem de començr pensr i posr en pràctic el fmós “pl B”, l Declrció d’Independènci, si és que de debò volem rribr l’Estt Ctlà i no l’Estt de Msschussets o l’Ítc d’Homer. Les Declrcions d’Independènci formen prt de l mjori de processos d’emncipció ncionl, i estn cceptdes pel dret interncionl, supervist per l’ONU (sentènci del 13 de juliol de 2010 del Tribunl Interncionl de l’Hi).
Llegir-ne més
12 de juliol de 2013 09:40 h
Drrere de les grns xifres de l polític i l’economi hi h qui s’profit i hi h qui cumul dolor. Dolor no quntificble però immens, com v demostrr el fntàstic interrogtori del diputt Dvid Fernàndez[1] Adolf Toldó. Dolor que trvess llò més íntim, les gnes de viure de cd person fectd i de cd person que està l seu costt. El que psso comptr és un xicotet mostr del prdigm del desmntellment de l snitt públic mns de l minori socil, de com fect persones concretes i com es creen les condicions per justificr-lo.
Llegir-ne més
12 de juliol de 2013 07:33 h
Per sort, Ctluny és terr de músic, de cntnts i tmbé de festivls, on l gent pot escoltr en directe les cnçons dels seus rtistes prefrits. N'hi h desenes, totes les comrques i tnt l cost com l'interior. Per desgràci, però, molts d'quests festivls són mjoritàriment en cstellà, o en tot cs en nglès, mb rtistes com Luz Csl, Rosrio, Melendi, Enrique Iglesis, Pblo Alborán, Fito & Fitipldis etc. Enmig d'quest desert, però, sempre hi h un mirtge, un osi. Es trct dels qutre festivls que sí que posten per l llengu del pís i pels milers de grups i cntnts ctlns.
Llegir-ne més
11 de juliol de 2013 23:18 h
Sempre s'h noment "cnçó" perquè no s'cb mi, no ps perquè sigui cntd. Per ixò cns i f enfdr i se'n diu "cnçó enfdos". Encr vui di qun lgú trig fer quelcom, es diu què és "un cnçoner". El nostre petit pís f molt temps, que no es treu de sobre quest "cnçó de l'enfdós", per bbus, conformistes i no sber estr l'ltur. Tothom pot dirigir cp Ctluny i ls ctlns,d'Espny enllà (i vegdes de Ctluny endins), totes les brbritts, insults de qulsevol men, clúmnies infunddes, mentides inventdes, menyspreus bjectes, odis mntinguts des de segles i enveges sostingudes des de temps pssts; però quí no pss res, nem entomnt i prnt un glt i després l'ltr, i l "cnçó de l'enfdós" no s'cb mi, repetint-se contínument.
Llegir-ne més
11 de juliol de 2013 22:54 h
A hores d’r, fstiguejts per l crisi, les injustícies i misèries de tot men, és un relitt, un consttció colpidor (com un cs de pgès) que el crèdit no rrib l’economi productiv del pís; és dir, que les petites empreses i els utònoms/emprenedors no poden expndir totes les seves potencilitts i , en conseqüènci, el fet de contrctr – sobretot turts - result molt i molt complict. Dvnt d’quest pnorm, i copsnt el bloqueig d’un bnc privd mllt, que continu fent molt ostentció de riques i prepotènci, però que no f cp servei l societt ctln del moment, no hi h dubte que necessitem, com l’ire que respirem, tirr endvnt un bnc públic.
Llegir-ne més
11 de juliol de 2013 22:46 h
F uns dies, l'Ajuntment de Vic v provr un moció fvor de posr-li el nom d’un crrer l compny Guillem Agulló, ptriot i culer, mort mns d'un grup espnyolist en plen “DEMOCRÀCIA ESPANYOLA”. L mort d'quest noi v més enllà d’un simple brll polític de joves; conseqüènci de l sev mort es pos sobre l tul l veritble repressió orgnitzd o mb l col·lborció per prt de l’estt espnyol, per lluitr contr el moviment independentist dels nys 80 i 90, que v englobr tots els estments de l’estt espnyol, tnt el judicil, policil i socil.
Llegir-ne més
