beatlescat
15 de juliol de 2013 20:06 h
'MOJO' REPASSA L'ANY 1963 DELS BEATLES
L revist musicl Mojo (número 237, gost de 2013), dedic l sev portd i 21 (!!) pàgines repssr els esdeveniments que es vn succeïr en l vid dels Betles durnt l'ny 1963. Amb l qulitt de texts i imtges que crcteritz l publicció, l revist se centr en quell estiu del 1963 en què es public She Loves You, enregistren el seu segon disc With The Betles, bndonen Liverpool definitvment i estn embrcts en un llrguíssim gir. Els reporttges d'experts com Jon Svge, Pt Gilbert , Andrew Mle i Spencer Leight inclouen bundnt mteril gràfic i declrcions en exclusiv de Pul McCrtney.
Llegir-ne més
Cap comentari
El Dietari del Procés
15 de juliol de 2013 19:28 h
Tàctiques dissuasives per no fer la consulta i dissoldre el procés:
Serà importnt veure què pss finlment mb el govern espnyol. Tot indic què molt probblement el Cs Bárcens, PedroJ i els fils que mou per drrere, cbin fulminnt Rjoy i tot l cúpul ctul del PP, de l que Aguirre sempre se n'h desmrct, per cert. De fet, per cd informció i confessió que llegim diàriment, j s'hurien d'hver convoct eleccions. Però el que nosltres relment ens preocup és, i què estem fent mentrestnt? Serem cpços d'profitr l'escletx que es començ obrir? Avui l Dietri 2014 ens ocupem d'enronr sobre lguns dels rguments més importnts que estem veient per prt de les forces que diuen defensr l consult, però que r que rrib el moment de l veritt, els tremolen les cmes.
Llegir-ne més
Jordi @JordiOA
15 de juliol de 2013 00:10 h
La independència com a eina per canviar el sistema
Com es pot vlur l fein d’un càrrec electe? Disposem d’eines objectives les nostres mns per poder fer-ho? Ens podem refir només mb el que diuen que frn o el que en resslten els mitjns de comunicció? Qunts nys f que s’està prlnt de l llei de l trnsprènci? Cl un llei com quest per que un dministrció públic pugui ser trnsprent? O només és un excus més? Arribrà lgun di tenir-ne un l’estt espnyol que sigui igul que les dels pïsos nòrdics? Qunts nys clen per fer un llei ixí?Pot un polític presentr un declrció de béns l Sent on no h declrt el sou que cobr del prtit i on mostr que mortitz més hipotec que el sou net que diu cobrr i no pssr res? Com és que l justíci és tn lent i té tnts pocs recursos? No f gires dies em vn preguntr si ixò no seri igul en un Ctluny independent.
Llegir-ne més
Cesc Batlle
14 de juliol de 2013 22:25 h
Fi de festa
(Publict "El Punt Avui" el 11-Jun-13) F uns nys, un mic rgentí extremdment cpç i treblldor, funddor i propietri d’un empres de softwre mb productes d’èxit tot el mon, em v explicr que emigrv mb l’empres i l fmíli. Cl dir que quest person er molt sensible socilment, molt prticiptiv, molt despres, i per l qul el lucre personl o empresril no er de cp de les mneres un dels seus motors. Em v explicr que, bàsicment, no voli que el seu fill creixés un pís on tot es trobv sempre l’lbir del govern de torn, on l polític er fonmentlment entes per l lucre i promoció personl, on el fru i trencr mb les normes col·lectives per l profit individul eren l norm i on, qui no ho fei, er fins i tot ml vist, o pres per bbu.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
14 de juliol de 2013 21:52 h
El búnker de Rajoy
El 16 de gener de 1945, Adolf Hitler es trslld l 'Führerbunker", el refugi que es f construir per evitr trobr-se mb l mort en form de bomb cigud del cel. Des d'llà, lluny de les multituds festives que el solien envoltr fins que l guerr se li v girr en contr, intent controlr les divisions que encr li queden. Girebé 70 nys després, un ltre cp d'executiu d'un estt europeu opt per l mteix estrtègi: per evitr els bombrdejos de l prems -i sobretot de l poblció, que vui j h fet l primer mobilitzció-, Mrino Rjoy s'mg l búnker, on govern.
Llegir-ne més
Josep Huguet
14 de juliol de 2013 08:33 h
SOM UNA NACIÓ INDUSTRIAL
F pocs dies s’h presentt un document mb 138 propostes per un nou impuls de l indústri per prt dels sindicts CCOO i UGT, les ptronls Foment del Trebll i PIMEC, les universitts de Brcelon, Autònom de Brcelon i Politècnic de Ctluny, el Col·legi d’Economistes de Ctluny, el Col·legi d’Enginyers Industrils de Ctluny i el Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrils de Ctluny. Amb ltres ntecedents, entre els que recordo el Pcte Ncionl Per l Recerc i l Innovció (2008) i el Pl estrtègic de l Indústri (2010), els gents socils de Ctluny i les Universitts i lguns col·legis professionls s’hn mostrt sensibles i ctius en l necessitt de trobr punts d’cord per grntir el progrés del pís.
Llegir-ne més
Josep Huguet
14 de juliol de 2013 08:33 h
SOM UNA NACIÓ INDUSTRIAL
F pocs dies s’h presentt un document mb 138 propostes per un nou impuls de l indústri per prt dels sindicts CCOO i UGT, les ptronls Foment del Trebll i PIMEC, les universitts de Brcelon, Autònom de Brcelon i Politècnic de Ctluny, el Col·legi d’Economistes de Ctluny, el Col·legi d’Enginyers Industrils de Ctluny i el Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrils de Ctluny. Amb ltres ntecedents, entre els que recordo el Pcte Ncionl Per l Recerc i l Innovció (2008) i el Pl estrtègic de l Indústri (2010), els gents socils de Ctluny i les Universitts i lguns col·legis professionls s’hn mostrt sensibles i ctius en l necessitt de trobr punts d’cord per grntir el progrés del pís.
Llegir-ne més
Joan Tardà
13 de juliol de 2013 23:35 h
No a una Llei d’Emprenedors que obvia l’economia social (I)
Dimecres vinent, rrib l plenri del Congrés l Llei d’emprenedors que h redctt el govern espnyol. I des del primer debt deixrem clr que no és l llei que es necessit. D’ençà l’inici de l legisltur el PP hvi fet bnder d’un projecte de llei que hvi d’vnçt, que –segons Rjoy- esdevindri l icon de totes les modernitts, l’esquer perquè milers de persones poguessin crer ctivitt, bo i profundint en el discurs de l’emprenedori. Vl dir, ltrment, que, d’emprenedors, sempre n’hi h hgut: el utònoms.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
13 de juliol de 2013 18:45 h
Utrecht
Avui dissbte f 300 nys d’un dels trctts d’Utrecht, mb els quls s’intentv posr fi l guerr de successió espnyol. Mlgrt el cnvi de prdigm que es v viure bon prt d’Europ, i l’enfonsment de l monrqui hispànic, el conflicte encr s’llrgri més. L’ny següent, és dir el 1714 com tots sbem, Cstell v rrsr per les rmes com ho tornri fer el 1936-1939 l resistènci ctln. Avests commemorr derrotes, perquè l glòri pssd ens qued mss lluny; 300 nys després, el conflicte -que torn estr més viu que mi-, entr en l fse definitiv.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
13 de juliol de 2013 18:37 h
El perill neolerrouxista i quintacolumnista
Ar i quí sóc pessimist ( relist ben informt) . Cl tenir molt en compte que si no s’consegueix, en un període de cinc deu nys, l’rticulció,mb tots els ets i uts, d’un Estt ctlà de debò (dintre de l interdependènci europe) en un generció pot desprèixer l llengu ctln i, el que és pitjor, Ctluny es pot esberlr i tercermunditzr completment. Cl tenir present que el proper govern d’Espny PP/UPD, suprimirà l’utonomi de Ctluny i s’inicirà un bienni negre, de jcobinisme d’extrem dret, rbiosment ntictlà.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs