14 de juliol de 2013 08:33 h
F pocs dies s’h presentt un document mb 138 propostes per un nou impuls de l indústri per prt dels sindicts CCOO i UGT, les ptronls Foment del Trebll i PIMEC, les universitts de Brcelon, Autònom de Brcelon i Politècnic de Ctluny, el Col·legi d’Economistes de Ctluny, el Col·legi d’Enginyers Industrils de Ctluny i el Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrils de Ctluny. Amb ltres ntecedents, entre els que recordo el Pcte Ncionl Per l Recerc i l Innovció (2008) i el Pl estrtègic de l Indústri (2010), els gents socils de Ctluny i les Universitts i lguns col·legis professionls s’hn mostrt sensibles i ctius en l necessitt de trobr punts d’cord per grntir el progrés del pís.
Llegir-ne més
14 de juliol de 2013 08:33 h
F pocs dies s’h presentt un document mb 138 propostes per un nou impuls de l indústri per prt dels sindicts CCOO i UGT, les ptronls Foment del Trebll i PIMEC, les universitts de Brcelon, Autònom de Brcelon i Politècnic de Ctluny, el Col·legi d’Economistes de Ctluny, el Col·legi d’Enginyers Industrils de Ctluny i el Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrils de Ctluny. Amb ltres ntecedents, entre els que recordo el Pcte Ncionl Per l Recerc i l Innovció (2008) i el Pl estrtègic de l Indústri (2010), els gents socils de Ctluny i les Universitts i lguns col·legis professionls s’hn mostrt sensibles i ctius en l necessitt de trobr punts d’cord per grntir el progrés del pís.
Llegir-ne més
13 de juliol de 2013 23:35 h
Dimecres vinent, rrib l plenri del Congrés l Llei d’emprenedors que h redctt el govern espnyol. I des del primer debt deixrem clr que no és l llei que es necessit. D’ençà l’inici de l legisltur el PP hvi fet bnder d’un projecte de llei que hvi d’vnçt, que –segons Rjoy- esdevindri l icon de totes les modernitts, l’esquer perquè milers de persones poguessin crer ctivitt, bo i profundint en el discurs de l’emprenedori. Vl dir, ltrment, que, d’emprenedors, sempre n’hi h hgut: el utònoms.
Llegir-ne més
13 de juliol de 2013 18:45 h
Avui dissbte f 300 nys d’un dels trctts d’Utrecht, mb els quls s’intentv posr fi l guerr de successió espnyol. Mlgrt el cnvi de prdigm que es v viure bon prt d’Europ, i l’enfonsment de l monrqui hispànic, el conflicte encr s’llrgri més. L’ny següent, és dir el 1714 com tots sbem, Cstell v rrsr per les rmes com ho tornri fer el 1936-1939 l resistènci ctln. Avests commemorr derrotes, perquè l glòri pssd ens qued mss lluny; 300 nys després, el conflicte -que torn estr més viu que mi-, entr en l fse definitiv.
Llegir-ne més
13 de juliol de 2013 18:37 h
Ar i quí sóc pessimist ( relist ben informt) . Cl tenir molt en compte que si no s’consegueix, en un període de cinc deu nys, l’rticulció,mb tots els ets i uts, d’un Estt ctlà de debò (dintre de l interdependènci europe) en un generció pot desprèixer l llengu ctln i, el que és pitjor, Ctluny es pot esberlr i tercermunditzr completment. Cl tenir present que el proper govern d’Espny PP/UPD, suprimirà l’utonomi de Ctluny i s’inicirà un bienni negre, de jcobinisme d’extrem dret, rbiosment ntictlà.
Llegir-ne més
13 de juliol de 2013 14:17 h
Penso que, per l grn mjori de l gent que més o menys segueix l polític ctln, és forç clr que en cp cs hi hurà un cord entre el govern ctlà i l'espnyol per tl de convocr un referèndum sobre l independènci de Ctluny. El pcte per l llibertt entre CiU i ERC recolli quest intent impossible i en el fons no estv ml plntejt si es complien els tempos i procediment detllts en quell pcte. És dir, fent ús de l llei de referèndum provd pel Prlment l'ny 2010 que obligv un cord prlmentri de convoctòri del referèndum que inclogués l pregunt -definir l pregunt és un dels pssos clu del procés d'independènci- per posteriorment fer l petició forml l govern espnyol.
Llegir-ne més
12 de juliol de 2013 17:45 h
Més de 100.000 persones j s'hn inscrit l cden humn de l independènci, i encr flten dos mesos. Tot i que l'ANC hurà de trebllr fins l'últim di, es començ olorr un mobilitzció ciutdn equivlent l de l'ny psst. El cuc s'està engreixnt... Hi hurà un ltre terrtrèmol l polític ctln el proper setembre rrn de l Vi Ctln per l Independènci? Es quedrà l gent cs espernt l di que es convoqui el referèndum? És necessàri un mobilitzció constnt després de l'Onze de Setembre per fer més pressió? Article escrit per Guifré Jordn Pots consultr tot el Dietri des de l'inici l bloc Oriols
Llegir-ne més
12 de juliol de 2013 12:06 h
El llibre Los Betles y Lcn: Un réquiem pr l Edd Modern, d'Henry W. Sullivn, editt originlment en nglès el 1995 i esgott des de f nys, es public per primer vegd en espnyol, editt per l'editoril rgentin Glern, mb trducció de Flor Codgnone i Lucino Lutereu. En quest llibre Sullivn explic-mb teories lcnins-i des de l sev perspectiv perquè quests qutre nois de Liverpool vn mrcr l fi de l'Edt Modern i l'inici del que ell nomen "Edt postmodern". Els Betles i Lcn plntej un nàlisi multidisciplinri de l històri que, mb conceptes presos del pensment de Jcques Lcn, f un recorregut polític-socil-culturl per donr mb els fctors que vn confluir en l dècd del 60 i emmrcr el sorgiment d'quest bnd.
Llegir-ne més
12 de juliol de 2013 11:38 h
Aquest cp de setmn Vien L Selecció Ctln de touch rugbi j és Vien, on durnt el cp de setmn prticiprà l Minlnd Cup. Aquest és un prestigiós torneig que enfront les seleccions ncionls dels pïsos que formen el continent d'Europ, és dir, que no són illes. A prt de Ctluny, tmbé prticiprn l torneig Àustri, Alemny, Frnç, Espny, Guernsey, Hongri, Luxemburg, Holnd i Suïss. Ctluny prticiprà en l competició msculin, i h quedt enqudrd l grup B, mb Àustri, Guernsey i Suïss. Els dos primers de cd grup es clssifiquen directment per les semifinls, que es jugrn dissbte, mentre els ltres hurn de jugr prtits pel 5è l 8è lloc.
Llegir-ne més
12 de juliol de 2013 10:01 h
En vistes que l consult populr no referendàri que vol promoure l Generlitt de Ctluny mb permís de Mdrid es f pregr, i finlment no se celebrrà perquè el Regne d’Espny no és precisment un pís democràtic, huríem de començr pensr i posr en pràctic el fmós “pl B”, l Declrció d’Independènci, si és que de debò volem rribr l’Estt Ctlà i no l’Estt de Msschussets o l’Ítc d’Homer. Les Declrcions d’Independènci formen prt de l mjori de processos d’emncipció ncionl, i estn cceptdes pel dret interncionl, supervist per l’ONU (sentènci del 13 de juliol de 2010 del Tribunl Interncionl de l’Hi).
Llegir-ne més