16 de juliol de 2013 14:32 h
Els ctlns Dni Coms i Gemm Abnt gunyen el títol continentl Els pilots de l Selecció Ctln hn tornt demostrr l’lt nivell del biketril del nostre pís l Cmpiont d’Europ que s’h disputt Vll-de-roures. Dni Coms, l ctegori Elite, i Gemm Abnt, l femenin, hn conseguit els títols més importnts del continent, supernt mb utoritt tots els rivls. A prt d’quests dos títols, Ctluny h conseguit tres podis més. Cl destcr que els pilots ctlns hn lluït el lem “Ctloni, Europe’s Next Stte” l smrret, juntment mb el logotip de les Seleccions Ctlnes.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2013 12:12 h
No sé què treu cp, que tot sovint els mitjns de comunicció ens fn sber l vlorció dels nostres polítics. Són enquestes que no pots refir-te’n, doncs crec que molt gent contest el que no pens o no sp el que li pregunten. Últimment estic sobtt del segon lloc que diuen ocup el Sr. Herrer. Dels nys de Gregorio López Rimundo –tot un senyor- i del “Guti” un home grdble i simpàtic, vm pssr l cr d’enfdt de Rfel Ribó, l’ensopiment de Sur i ctulment l cr de ml llet del Herrer. Moltes vegdes em pregunto per què hi hn persones que no riuen mi i tot l vid fn cr d'mrgts (Herrer seri un d’elles).
Llegir-ne més
16 de juliol de 2013 11:01 h
Un dels centres, poder el més destct, de l mev tenció lector són les novel·les negres. Sens dubte el meu preferit és Simenon i el comissri Migret, però trobo en Donn Leon un molt bon utor, mb trmes que m’interessen en l ficció però que em porten l relitt de form desespernt. Acbo de llegir “Mort en un pís estrny”, mbientd, com totes les ventures de Brunetti, Venèci i on v destpnt l corrupció, les relcions mb l màfi, les corrupteles de l’dministrció, el silenci socil... i llegit com novel·l h estt mgnífic; llegit com relt d’un lectur de l relitt itlin interessnt i trobr similituds en el di di, desencntdor.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2013 10:55 h
Mri Aurèli Cpmny, l ciutdn, l’ escriptor, l feminist, l intel·lectul de referènci, l militnt de tntes i tntes cuses que dón nom l nostr fundció v dir: “Si volem cnvir relment l situció de l don en l societt en què vivim, hem de cnvir l societt i no ho conseguirem si no és cnvint l mentlitt de tots i cdscun dels éssers humns” Aquest convicció és un de les fundcionls del nostre projecte, un projecte que f 18 nys està en mrx i segueix mb el mteix convenciment. E l centre dels nostres treblls, igul que per l Mri Aurèli, són les dones i l lluit per un igultt rel d’oportunitts, pel dret ser i viure mb dignitt des del reconeixement de l diferènci.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2013 23:59 h
No m’h grdt mi l històri. A l’institut vig procurr suspendre-l copint primer fil dvnt dels nssos de l professor, fins que l don, irritd, em v expulsr de l’ul. Em negv estudir quell merd. Huri estt un indecènci i un temptt l bon gust dedicr mitj neuron l miserble i estúpid històri dels homes. No estv dispost perdre mig minut en quest òbvi pèrdu de temps. L històri m’vorreix. Sempre és el mteix. L trjectòri de l humnitt no és més que un lletni de cretin inutilitt, del relleu repetitiu del poder i destrucció efímers dels humns efímers, insignificnts i tnmteix ridículment ntropocèntrics; de les seves incombustibles imbecil·litts, protgonitzdes per persontges sovint mediocres però tolerts pel poble, l sev víctim i estúpid víctim de si mteix, cos que l converteix en l pitjor de les víctimes perquè, si mleeix el seu botxí, és justment perquè l’idoltr.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2013 20:06 h
L revist musicl Mojo (número 237, gost de 2013), dedic l sev portd i 21 (!!) pàgines repssr els esdeveniments que es vn succeïr en l vid dels Betles durnt l'ny 1963. Amb l qulitt de texts i imtges que crcteritz l publicció, l revist se centr en quell estiu del 1963 en què es public She Loves You, enregistren el seu segon disc With The Betles, bndonen Liverpool definitvment i estn embrcts en un llrguíssim gir. Els reporttges d'experts com Jon Svge, Pt Gilbert , Andrew Mle i Spencer Leight inclouen bundnt mteril gràfic i declrcions en exclusiv de Pul McCrtney.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2013 19:28 h
Serà importnt veure què pss finlment mb el govern espnyol. Tot indic què molt probblement el Cs Bárcens, PedroJ i els fils que mou per drrere, cbin fulminnt Rjoy i tot l cúpul ctul del PP, de l que Aguirre sempre se n'h desmrct, per cert. De fet, per cd informció i confessió que llegim diàriment, j s'hurien d'hver convoct eleccions. Però el que nosltres relment ens preocup és, i què estem fent mentrestnt? Serem cpços d'profitr l'escletx que es començ obrir? Avui l Dietri 2014 ens ocupem d'enronr sobre lguns dels rguments més importnts que estem veient per prt de les forces que diuen defensr l consult, però que r que rrib el moment de l veritt, els tremolen les cmes.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2013 00:10 h
Com es pot vlur l fein d’un càrrec electe? Disposem d’eines objectives les nostres mns per poder fer-ho? Ens podem refir només mb el que diuen que frn o el que en resslten els mitjns de comunicció? Qunts nys f que s’està prlnt de l llei de l trnsprènci? Cl un llei com quest per que un dministrció públic pugui ser trnsprent? O només és un excus més? Arribrà lgun di tenir-ne un l’estt espnyol que sigui igul que les dels pïsos nòrdics? Qunts nys clen per fer un llei ixí?Pot un polític presentr un declrció de béns l Sent on no h declrt el sou que cobr del prtit i on mostr que mortitz més hipotec que el sou net que diu cobrr i no pssr res? Com és que l justíci és tn lent i té tnts pocs recursos? No f gires dies em vn preguntr si ixò no seri igul en un Ctluny independent.
Llegir-ne més
14 de juliol de 2013 22:25 h
(Publict "El Punt Avui" el 11-Jun-13) F uns nys, un mic rgentí extremdment cpç i treblldor, funddor i propietri d’un empres de softwre mb productes d’èxit tot el mon, em v explicr que emigrv mb l’empres i l fmíli. Cl dir que quest person er molt sensible socilment, molt prticiptiv, molt despres, i per l qul el lucre personl o empresril no er de cp de les mneres un dels seus motors. Em v explicr que, bàsicment, no voli que el seu fill creixés un pís on tot es trobv sempre l’lbir del govern de torn, on l polític er fonmentlment entes per l lucre i promoció personl, on el fru i trencr mb les normes col·lectives per l profit individul eren l norm i on, qui no ho fei, er fins i tot ml vist, o pres per bbu.
Llegir-ne més
14 de juliol de 2013 21:52 h
El 16 de gener de 1945, Adolf Hitler es trslld l 'Führerbunker", el refugi que es f construir per evitr trobr-se mb l mort en form de bomb cigud del cel. Des d'llà, lluny de les multituds festives que el solien envoltr fins que l guerr se li v girr en contr, intent controlr les divisions que encr li queden. Girebé 70 nys després, un ltre cp d'executiu d'un estt europeu opt per l mteix estrtègi: per evitr els bombrdejos de l prems -i sobretot de l poblció, que vui j h fet l primer mobilitzció-, Mrino Rjoy s'mg l búnker, on govern.
Llegir-ne més