Eric Herrera
25 de juny de 2013 10:26 h
El castellà, una llengua catalana
És bsurd i fins i tot infntil, com si d'un brll de pti d'escol es trctés, discutir sobre si el cstellà formrà prt d'un mner o d'ltr de l futur repúblic ctln. Poseu-li el nom que volgueu, potser no cldrà etiquetr-lo dins el terme 'cooficilitt' juntment mb el ctlà (en tot cs sern els experts i no un coll d'opinires qui vetllrn per reorgnitzr l'esttus de les llengües), però d'lgun mner o d'ltr, el cstellà com l'occità, i potser l'nglès, cbrn tenint un trcte o esttus oficil en l'dministrció ctln, compnynt l que serà l llengu comun de tothom i vehiculr tots i cdscun dels àmbits dministrtius del pís: el ctlà.
Llegir-ne més
13 comentaris
Loreto Giralt Turón
25 de juny de 2013 00:37 h
No m'han convidat a casament!
Per què ens dol tnt que un mistt, encr que fci temps que no hi tinguem relció, no ens convidi l seu csment ? Estem nsiosos d’ssistir l miss? Al bnquet? De gstr-nos els diners que no tenim en el regl? De lluir mud? Penso que si donem tnt importànci quest fet és perquè, en el fons, encr creiem que csr-nos és un esdeveniment puntl de l nostr existènci (“el millor di de l mev vid” us son?) i, en conseqüènci, convidr un person o no convidr-l mrc l diferènci entre l’estim que podem sentir vers ell i l indiferènci.
Llegir-ne més
Ricard Biel
24 de juny de 2013 23:58 h
La mula Alícia i el sexe
M’grd mirr l televisió per l lletjor fètid que hi broll i que em fscin, quell lletjor sublim que només pot emnr de qun es f veure, per hipocresi o per inèpci, que s’ofereix belles. Em mervell l pornogrfi intel·lectul i emocionl constnt de l televisió, de l ràdio, d’internet, dels diris, sobretot del diri Ar, el meu fvorit i que llegeixo i recomno mb entusisme, molt per sobre del mel·liflu i ptètic El Punt-Avui, on vs prr. Com m’vorreix l lletjor d’El Punt-Avui! Un lletjor mediocre, nodin, pàgin rere pàgin de grisor, d’obtusitt, de negció de l més mínim intenció, i j no diguem de grndes.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
24 de juny de 2013 23:54 h
Catalanistes a galeres!
Hurn observt que des de que el debt identitri h esdevingut centrl en l polític ctln -sempre hi h estt mb més o menys intensitt-, hn pregut tot un diversitt de mots mitjnçnt els quls els prtits polítics s'etiqueten o son etiquetts pels mitjns o l gent. I ixò que ho teníem fàcil qun mb l renixenç pregué el "ctlnisme", que ho incloï tot. Avui però, hi h qui es titll de ctlnist per dissimulr. Treiem-ne l'entrellt doncs: Hurn sentit mil vegdes l cèlebre definició de ctlà que v inventr Jordi Pujol: "ctlà és qui viu i trebll Ctluny".
Llegir-ne més
Josep Huguet
24 de juny de 2013 19:58 h
La vida en un tuit
Hi h vegdes que qun et poses dvnt de l pntll en blnc de l’ordindor per escriure l’rticle, tens un ide clr. D’ltres, no en tens cp. I d’ltres, en tens mss. Aquest seri el cs d’quest setmn que cbem de pssr les vigílies de Snt Jon, fest més prehistòric les terres de llengu ctln que l recent descobert del PP sobre l’rrel ibèric del vlencià. És llvors qun ficiont ls nous ingenis de l xrx socil repsses els tuits de l setmn i t’dones que els fets configuren un fresc com els que moltes esglésies senylven el cel i ensenyven les obscures estnces de l’infern.
Llegir-ne més
Meritxell Doncel
24 de juny de 2013 16:03 h
El LLECAT, nova llengua cooficial a Catalunya
El ctlà té, des d’vui, 60.000 prlnts menys. I és que des d’quest dilluns de Snt Jon és oficilment cert, o ixò diu l llei, que el que prlen l’Argó no és ctlà sinó LAPAO. Bromes bnd, que no per bsurd l qüestió és menor, després d’dmetre que el LAPAO no existeix i no és res més que ctlà, el sempre encertt ministre Wert s’excusv dduint que cl respectr l voluntt de les Corts d’Argó. I de tots és sbud l voluntt de respecte cp les utonomies del senyor ministre! Ens ho pos en sft, doncs, perquè el prlment ctlà comenci posr fil l’gull per provr un llei lingüístic que determini que prtir d’r Ctluny hi h dues llengües oficils: l pròpi, que és l llengu ctln, i l Llengu Cooficil d’Adquisició Trdn (LLECAT), un llengu clrment diferent del cstellà, com ixí hurn de reconèixer els llibres de text, per bsurd que sembli ls filòlegs.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
23 de juny de 2013 23:36 h
A una setmana d'incomplir el pacte de governabilitat
Flt un setmn pel finl del primer semestre de l'ny i Ctluny encr no h demnt de mner oficil un referèndum l'estt espnyol fent ús de l Llei de Consultes de 2010. Si per legitimr-nos Europ s'h trit l vi de l negocició, s'h d'esprémer fins les últimes conseqüències. El pcte de governbilitt mb ERC diu de mner explícit que l vi de l negocició teni el 30 de juny com dt límit. Artur Ms dei f unes setmnes que j ho h demnt Rjoy i el líder populr j ho h rebutjt. Què h demnt? Un referèndum sobre l independènci? Sobre l'estt propi? Entenent-lo com què? Els referèndums es demnen mb un pregunt i les possibles respostes.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
22 de juny de 2013 23:52 h
L'Operació biquini dels xucla-sangs
Flt un setmn pel Concert per l Llibertt l Cmp Nou. Encr no tinc notíci de l sev retrnsmissió per TV3. Mentre nosltres ens brllem per demostrr qui és més àcid criticnt l #ViCtln, els del govern espnyol segueixen preprnt l'"Operció Biquini" de l Sory. Un reform dministrtiv que permet escpçr l'utonomi. Recentrlitzr que diuen, vj. Tot llò que hvien concedit, i que Ctluny se’ls h escpt de les mns, j s'h cbt. I entre Ctluny i l crisi que s'hn inventt, els neoliberls es vn cruspint les victòries socils dels nostres vis.
Llegir-ne més
Jaume Corbera
22 de juny de 2013 17:24 h
El "TIL", indesitjable i il·legal
El "Trctment integrl de Llengües" del govern bler h estt presentt per quest com un grn vnç pedgògic per conseguir que els infnts de les Illes cresquin prlnt 3 llengües en condició d'igultt i siguin perfectment trilingües qun cbin l'escolritt. Hn volgut vendre quest teòric poliglotisme l comunitt prentl com un grn vnttge que els frà més "competitius" per sobreviure enmig de l slvtge societt cpitlist que vlor l gent no per l sev cultur, sinó per l sev cpcitt productiv. Els impulsors del TIL, però, sben que quest és un grn mentid que no produirà mi llò que ells diuen que volen, però que sí que produirà uns efectes devstdors dmunt un de les 3 llengües implicdes, l ctln.
Llegir-ne més
Montserrat Terrones
22 de juny de 2013 09:00 h
Llibres i rul·los
Sí, és veritt, no pren de tncr llibreries. No sé mb detll què està succeint en ltres indrets, però Brcelon, des de f j uns qunts nys, és un no prr. En poc més de deu nys hn tnct moltes de les llibreries que conformven el pistge sentimentl dels lectors de l ciutt. L Llibreri Frnces (l Psseig de Gràci), l Cinc d'Oros i l'Áncor y Delfín (mbdues l'vingud Digonl), l'On ( l Grn Vi de les Corts Ctlnes) i quest 2013 h sont l'lrm rrn del tncment de l llibreri Pro, l llibreri Ctlòni i el cnvi d'ubicció de l llibreri Jimes.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs