3 de febrer de 2014 21:32 h
Ens les hn dites de l'lçd d'un cmpnr: que si som uns nzis, excloents, insolidris, mentiders, mnipuldors... tmbé que portrem Ctluny l'edt mitjn, que volem tornr les societts menestrls, o bé que sortirem de l Unió Europe i del sistem mètric deciml. Tmbé ens hn mençt mb diferents grdcions; des de les clàssiques mences militrs, l supressió de l'utonomi, l'engrjolment del president, etc. Ahir, l'entrevist Ms-González, l'ex-president espnyol v deixr nr un menç grvíssim, que és l clu de volt de tot l'engrntge del discurs de l por: v dir que el xoc de trens podri despertr el ncionlisme espnyol més obscur.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2014 13:45 h
Just Socits i Mvi Gil hn pujt l podi mb l’esteld L Selecció Ctln de rquetes de neu h conseguit dues medlles l Cmpiont del Món de rquetes de neu, que s’h celebrt quest cp de setmn Rättvik (Suèci). Just Socits h estt tercer l curs msculin i Mvi Gil h repetit posició l femenin. Excel·lents resultts per Ctluny, que h competit de tu tu mb ltres potències mundils com Frnç, Itàli o Suèci. A l ctegori msculin el primer clssifict h estt el frncès Stephne Ricrd, que mb un temps de 37’28’’ s’h impost l’esprint l’itlià Filippo Brizz (37’46’’).
Llegir-ne més
3 de febrer de 2014 13:42 h
Si Ctluny és ric i té un ncionlisme obert i no etnicist ve de llrg. És terr de ps, estrtègicment situd, i, de fet neix com nció mb l'portció dels gots vinguts de centreurop. I h seguit estnt pàtri de nouvinguts, com és el cs de milers i milers de murcins, extremenys, ndlusos, etc. Fruit d'ixò, d'quest ncionlisme modern, on l'únic que es demn per ser ctlà és estimr el pís i, sobretot, voler-ho ser, molts hbitnts d'quest nció mil·lenàri, vinguts d'rreu, de primer, segon o tercer generció, volen i desitgen l'lliberment del jou espnyol.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2014 08:53 h
Montoro h prlt clr: no em dón l gn de publicr les blnces fiscls perquè reforç l'independentisme. Dit d'un ltr mner: les xifres escndloses d'espoli fiscl de l'orient peninsulr en benefici de l cst extrctiv mdrileny i d'lguns ccics territorils no es pot posr en evidènci. L notíci m'h remogut el més profund de l mev memòri personl. I vig recordr el relt: 1978. Negocició de l'Esttut: l comissió ctln PSC- CiU-PSUC renunci l model bsc dduint el seu ncronisme i l vocció exemplificnt de Ctluny.
Llegir-ne més
2 de febrer de 2014 23:38 h
L mnc de diàleg del govern de l'Estt és en boc de tothom Ctluny. Rjoy lider l intrnsigènci del bàndol espnyol en el procés sobirnist, i ixò es trdueix en un extensió d'quest negtiv dilogr no només molts polítics -no només del PP- sinó tmbé mitjns de comunicció. Rrment un ciutdà espnyol té l'oportunitt de veure, escoltr o llegir un entrevist l president de l Generlitt de Ctluny o lgun lt càrrec de l'executiu ctlà. El progrm Slvdos, de Jordi Évole (L Sext), però, h trnsgredit un vegd més i h reunit en un tul Artur Ms i l'expresident espnyol Felipe González en un progrm emès quest diumenge l nit.
Llegir-ne més
2 de febrer de 2014 20:21 h
Si hi h un person dins del nostre món polític, que ftxendej i prctic l prepotènci cor què vols, no hem d'nr buscr-l mss lluny. L tenim cs nostr, és ctln (si més no lmenys presumeix de ser-ho), i l tenim per desgràci nostr, ssegud en un escó del nostre Prlment des del di que el seu prtit v tenir l ml pensd, el juliol del 2008, nomenr-l president del PP ctlà. ¿Com pot dirigir un prtit polític, un don que ctu mb tnt prepotènci i f servir un prlr sempre mençdor? ¿Com pot estr l dvnt d'un prtit polític, un don que eludeix l compreixenç per donr expliccions l Comissió d'Afers Institucionls? S'excus dient que no té cp obligció d'sseure's dvnt dels ltres prtits, per respondre preguntes sobre l'fer de Mètode'3 i les escoltes l resturnt L Cmrg.
Llegir-ne més
1 de febrer de 2014 20:15 h
El 7 de mrç de 2009, l pltform Deumil Brussel·les per l'Autodeterminció de l nció ctln, fei vi pel cor d’Europ, un ny bns de l ftídic decisió del TC, i de l’explosió finl de l’independentisme. L mnifestció no v ser gire reeixid, ni mss seguid pels mitjns, però v cnlitzr molt il·lusió i v foclitzr l’objectiu: que Europ comenci mirr cp Ctluny. Enguny, l pltform Interntionl Comission of Europen Citizens (ICEC), recull l ide i h orgnitzt un mnifestció Brussel·les el 30 de mrç, conjuntment mb entitts escoceses i flmenques, sot el lem “It’s bout democrcy!”.
Llegir-ne més
1 de febrer de 2014 14:36 h
Els governnts del PP i l sev fctori ideològic FAES no fn res més que fer circulr documents en què volen demostrr que no existeix el dret d’utodeterminció, perquè no es trob l Constitució espnyol de 1978. Com que per ells l definició de conceptes relcionts mb Espny són dogmes inmovibles, pensen que Espny és un unitt de destí dins l’univers, que és indissoluble, inmovible, incnvible, immodificble, per tnt, no els cp dins el cp, que l’Estt espnyol pugui ser un conjunt de pobles, i que, en qulsevol moment, lgun d’quests pobles, del qul s’poderren, després d’eliminr-li els furs, r f tres-cents nys, pot elegir emncipr-se o determinr-se lliurement, és dir, utodeterminr-se.
Llegir-ne més
1 de febrer de 2014 10:59 h
No se com cbrà el tem, ni si l demnd de publicr les blnces, fet inclús des de Foment del Trebll -l grn ptronl ctln-, però és que no puc deixr morir sense expressr-lo el sentiment que produeix el sol fet de les declrcions en les que el Ministre nunci, Brcelon, que r cnvi les regles i que en lloc de Blnces Fiscls presentrà uns “Comptes Públics Regionlitzts” que ves sber que voldrn dir però molt em temo que qusi be llò que encr em de donr les gràcies de que pgnt el que pguem tinguem el que tenim.
Llegir-ne més
1 de febrer de 2014 10:19 h
Les blnces fiscls sern ocultdes pel govern d'Espny perquè fomenten l'independentisme. És dir, perquè posen en evidènci el sistem de colonilisme fiscl que liment l cst extrctiv concentrd Mdrid. L notíci em v remoure l memòri de qun érem només els republicns que brndàvem l'espoli fiscl com un dels elements estructurls que impedien un estt del benestr vnçt i lminven l'utogovern. L primer cmpny populr, l féu Esquerr el curs 1992/93 i culminà mb un grn recitl de Lluís Llch l prc de l Ciutdell.
Llegir-ne més
