3 de febrer de 2014 08:53 h
Montoro h prlt clr: no em dón l gn de publicr les blnces fiscls perquè reforç l'independentisme. Dit d'un ltr mner: les xifres escndloses d'espoli fiscl de l'orient peninsulr en benefici de l cst extrctiv mdrileny i d'lguns ccics territorils no es pot posr en evidènci. L notíci m'h remogut el més profund de l mev memòri personl. I vig recordr el relt: 1978. Negocició de l'Esttut: l comissió ctln PSC- CiU-PSUC renunci l model bsc dduint el seu ncronisme i l vocció exemplificnt de Ctluny.
Llegir-ne més
2 de febrer de 2014 23:38 h
L mnc de diàleg del govern de l'Estt és en boc de tothom Ctluny. Rjoy lider l intrnsigènci del bàndol espnyol en el procés sobirnist, i ixò es trdueix en un extensió d'quest negtiv dilogr no només molts polítics -no només del PP- sinó tmbé mitjns de comunicció. Rrment un ciutdà espnyol té l'oportunitt de veure, escoltr o llegir un entrevist l president de l Generlitt de Ctluny o lgun lt càrrec de l'executiu ctlà. El progrm Slvdos, de Jordi Évole (L Sext), però, h trnsgredit un vegd més i h reunit en un tul Artur Ms i l'expresident espnyol Felipe González en un progrm emès quest diumenge l nit.
Llegir-ne més
2 de febrer de 2014 20:21 h
Si hi h un person dins del nostre món polític, que ftxendej i prctic l prepotènci cor què vols, no hem d'nr buscr-l mss lluny. L tenim cs nostr, és ctln (si més no lmenys presumeix de ser-ho), i l tenim per desgràci nostr, ssegud en un escó del nostre Prlment des del di que el seu prtit v tenir l ml pensd, el juliol del 2008, nomenr-l president del PP ctlà. ¿Com pot dirigir un prtit polític, un don que ctu mb tnt prepotènci i f servir un prlr sempre mençdor? ¿Com pot estr l dvnt d'un prtit polític, un don que eludeix l compreixenç per donr expliccions l Comissió d'Afers Institucionls? S'excus dient que no té cp obligció d'sseure's dvnt dels ltres prtits, per respondre preguntes sobre l'fer de Mètode'3 i les escoltes l resturnt L Cmrg.
Llegir-ne més
1 de febrer de 2014 20:15 h
El 7 de mrç de 2009, l pltform Deumil Brussel·les per l'Autodeterminció de l nció ctln, fei vi pel cor d’Europ, un ny bns de l ftídic decisió del TC, i de l’explosió finl de l’independentisme. L mnifestció no v ser gire reeixid, ni mss seguid pels mitjns, però v cnlitzr molt il·lusió i v foclitzr l’objectiu: que Europ comenci mirr cp Ctluny. Enguny, l pltform Interntionl Comission of Europen Citizens (ICEC), recull l ide i h orgnitzt un mnifestció Brussel·les el 30 de mrç, conjuntment mb entitts escoceses i flmenques, sot el lem “It’s bout democrcy!”.
Llegir-ne més
1 de febrer de 2014 14:36 h
Els governnts del PP i l sev fctori ideològic FAES no fn res més que fer circulr documents en què volen demostrr que no existeix el dret d’utodeterminció, perquè no es trob l Constitució espnyol de 1978. Com que per ells l definició de conceptes relcionts mb Espny són dogmes inmovibles, pensen que Espny és un unitt de destí dins l’univers, que és indissoluble, inmovible, incnvible, immodificble, per tnt, no els cp dins el cp, que l’Estt espnyol pugui ser un conjunt de pobles, i que, en qulsevol moment, lgun d’quests pobles, del qul s’poderren, després d’eliminr-li els furs, r f tres-cents nys, pot elegir emncipr-se o determinr-se lliurement, és dir, utodeterminr-se.
Llegir-ne més
1 de febrer de 2014 10:59 h
No se com cbrà el tem, ni si l demnd de publicr les blnces, fet inclús des de Foment del Trebll -l grn ptronl ctln-, però és que no puc deixr morir sense expressr-lo el sentiment que produeix el sol fet de les declrcions en les que el Ministre nunci, Brcelon, que r cnvi les regles i que en lloc de Blnces Fiscls presentrà uns “Comptes Públics Regionlitzts” que ves sber que voldrn dir però molt em temo que qusi be llò que encr em de donr les gràcies de que pgnt el que pguem tinguem el que tenim.
Llegir-ne més
1 de febrer de 2014 10:19 h
Les blnces fiscls sern ocultdes pel govern d'Espny perquè fomenten l'independentisme. És dir, perquè posen en evidènci el sistem de colonilisme fiscl que liment l cst extrctiv concentrd Mdrid. L notíci em v remoure l memòri de qun érem només els republicns que brndàvem l'espoli fiscl com un dels elements estructurls que impedien un estt del benestr vnçt i lminven l'utogovern. L primer cmpny populr, l féu Esquerr el curs 1992/93 i culminà mb un grn recitl de Lluís Llch l prc de l Ciutdell.
Llegir-ne més
1 de febrer de 2014 00:53 h
Tornr enrere per poder nr endvnt Per mes tint que es fci córrer, per mes espis digitls que es pugin emprr, i per mes que s’esgrgmellin els poderosos , en voler fer combregr mb rodes de moli, ls que j ho hn perdut tot , per intentr-los convèncer de que estem en el bon cmí , que ens de retornr l situció de deu nys enrere, no fn res mes que continur mentint i busr, del seu poder de govern i de l forç que pot donr el cpitlisme . Si no s’consegueix el cnvi en l ideologi econòmic dels governnts ctuls i futurs d’quest pís , serà mol difícil rebixr l tx d’tur ctul , per no dir impossible ; l’tur s’h de combtre mb el seus propis elements, emprnt-los en les noves tecnologies i les grns oportunitts que ofereixen quest pís privilegit pel sol , el vent i l biomss, per explotr les energies renovbles , en substitució del gs i el petroli; espero que en els propers comicis , els nous governnts i dministrdors entrin en quest nou mon, que entre tots hem de construir , si no volem que el plnet es converteixi en un lloc residencil per uns qunts privilegits , cost de un societt mrgind i espolid .
Llegir-ne més
1 de febrer de 2014 00:00 h
“Un pueblo no es verddermente libre, mientrs que l libertd no esté rrigd en sus costumbres e identificd con ells”, decí el escritor Mrino José de Lrr. Est semn el sr Oriol Junquers en l entrevist de Tv3, nos h trnsmitido un seren impresión de cómo lcnzr ese esttus de libertd de un mner sosegd y juicios. Y lo que es más importnte, de form creíble. Qué no drí l mrc fisco Espñ, por tener ctivos como el sr Junquers. Que no drín los exltdos del discurso menzdor por tener un político que se vnglori de ser profesor ntes que político.
Llegir-ne més
31 de gener de 2014 23:46 h
Entre cpítol i cpítol de l lent i mrg dissolució del PSC, i hores bns de que rribi l “jef” des d’Andlusi, vui rebem mb ràbi l nov punyld l ctlà: el TSJC h fixt per primer vegd un percenttge, el 25%, de dedicció l cstellà per solucionr les reclmcions de les cinc fmílies que hn demnt escolritzció en cstellà. Això vol dir que el funcionment del sistem eductiu ctlà es veurà pervertit en quells csos concrets en què hi hgi un person sol·licitnt, i ixò s’hurà d’plicr tot el curs.
Llegir-ne més
