1 de febrer de 2014 00:53 h
Tornr enrere per poder nr endvnt Per mes tint que es fci córrer, per mes espis digitls que es pugin emprr, i per mes que s’esgrgmellin els poderosos , en voler fer combregr mb rodes de moli, ls que j ho hn perdut tot , per intentr-los convèncer de que estem en el bon cmí , que ens de retornr l situció de deu nys enrere, no fn res mes que continur mentint i busr, del seu poder de govern i de l forç que pot donr el cpitlisme . Si no s’consegueix el cnvi en l ideologi econòmic dels governnts ctuls i futurs d’quest pís , serà mol difícil rebixr l tx d’tur ctul , per no dir impossible ; l’tur s’h de combtre mb el seus propis elements, emprnt-los en les noves tecnologies i les grns oportunitts que ofereixen quest pís privilegit pel sol , el vent i l biomss, per explotr les energies renovbles , en substitució del gs i el petroli; espero que en els propers comicis , els nous governnts i dministrdors entrin en quest nou mon, que entre tots hem de construir , si no volem que el plnet es converteixi en un lloc residencil per uns qunts privilegits , cost de un societt mrgind i espolid .
Llegir-ne més
1 de febrer de 2014 00:00 h
“Un pueblo no es verddermente libre, mientrs que l libertd no esté rrigd en sus costumbres e identificd con ells”, decí el escritor Mrino José de Lrr. Est semn el sr Oriol Junquers en l entrevist de Tv3, nos h trnsmitido un seren impresión de cómo lcnzr ese esttus de libertd de un mner sosegd y juicios. Y lo que es más importnte, de form creíble. Qué no drí l mrc fisco Espñ, por tener ctivos como el sr Junquers. Que no drín los exltdos del discurso menzdor por tener un político que se vnglori de ser profesor ntes que político.
Llegir-ne més
31 de gener de 2014 23:46 h
Entre cpítol i cpítol de l lent i mrg dissolució del PSC, i hores bns de que rribi l “jef” des d’Andlusi, vui rebem mb ràbi l nov punyld l ctlà: el TSJC h fixt per primer vegd un percenttge, el 25%, de dedicció l cstellà per solucionr les reclmcions de les cinc fmílies que hn demnt escolritzció en cstellà. Això vol dir que el funcionment del sistem eductiu ctlà es veurà pervertit en quells csos concrets en què hi hgi un person sol·licitnt, i ixò s’hurà d’plicr tot el curs.
Llegir-ne més
31 de gener de 2014 11:32 h
Aquest dissbte l Siljn Snowshoe Rce de Suèci L Selecció Ctln de rquetes de neu prticiprà quest dissbte l Cmpiont del Món. Enguny l competició mundilist s’emmrc en l Siljn Snowshoe Rce, que es disput cd ny Rättvik (Suèci). Aquest edició hi hurà dos recorreguts: un de nou quilòmetres, per les ctegories màster i sènior, i un de sis, per l júnior. Uns 200 esportistes de 10 pïsos diferents prticiprn l Cmpiont del Món de rquetes de neu. Cl recordr que l’ny psst l Selecció Ctln v finlitzr en segon posició per equips l Mundilcelebrt Fondo (Itàli).
Llegir-ne més
31 de gener de 2014 10:35 h
Un dels molts rguments dels ctlns per explicr les gnes de sortir d'Espny és el de crer un form d'estt republicn per tl de no fer el pper de súbdits d'un monrqui que, r més que mi, està demostrnt l sev ineficàci, per no dir inutilitt. Tothom s'don de l'ugment de les critiques l monrqui espnyol per prt, fins i tot, de persones i institucions que durnt molts nys vn cllr i per tnt tàcitment cceptr quest form poc democràtic de governr. L mnc de trnsprènci és un de les ctituds cròniques de l Cs Reil i els privilegis dels que sempre hn gudit es posen cd di en evidènci.
Llegir-ne més
31 de gener de 2014 10:08 h
Tenim un entitt que els últims dies està posnt l cireret en el conflicte polític entre Ctluny i Espny. És un entitt gens esperd per l'unionisme encegt i que l'independentisme intel·ligent h somnit moltes vegdes per posr en vlor els seus rguments cívics, incloents i concilidors. L'independentisme ctlà és històricment rcionl i prgmàtic, li grden les essències i l sev històri, sí, però sp perfectment que quest tros de terr s'h fet trvés de l sum de molt gent vingud d'rreu. I és precisment l situció geogràfic i metfísic que ocup Ctluny l que cb trnsformnt les persones que hi fn vid fent-les prtíceps de l comunitt.
Llegir-ne més
31 de gener de 2014 00:00 h
Polones que viu Ctluny f tres nys i mig. O potser huri de dir polc, mb ¨c¨, és clr, perquè ixí m’nomen l mjori dels ciutdns, tnt espnyols com ctlns. Vull ser i estri orgullos de ser polones, ixí com frnces o ngles, però, cnsd de repetir tothom que no sóc polc sinó polones, em fig dir polk mb ¨k¨, per destcr un petit detll del meu origen. Sóc filòlog i project mnger fscind per l llengu i l cultur ctln, un ésser humà prou norml. Potser dels ltres hbitnts de Ctluny només em distingeix el fet que just després de tres nys de viure-hi he conseguit llò que moltes persones que hi resideixen no tenen: el certifict del nivell C.
Llegir-ne més
30 de gener de 2014 23:26 h
No és cert l’firmció, bnd d'injust, que de tnt en tnt sentim en boc d’lgun fmós o lgun polític normlment contrri l procés: “És un problem que TV3 no prli de res més que de l consult i l independènci”. L funció d’un informtiu d’un televisió o ràdio públic, és l d’informr de les coses que fecten o pssen l pís. En el cs de TV3, Ctluny és l’epicentre informtiu -com no podi ser d’ltr mner i com pss totes les televisions del món-, trvés del qul observem i interpretem el que pss cs nostr, i l món.
Llegir-ne més
30 de gener de 2014 13:47 h
Finlment, quest gener de 2014 no ho hn pogut mgr més. L’Índice de comercio l por menor publict per l’Instituto Ncionl de Estdístic h fet evident el frcàs del model comercil liberl encpçlt per l Comunitt de Mdrid. Allò que h servit de model, inspirció i bnder de l polític comercil del Prtit Populr, h cbt demostrnt l sev ineficiènci econòmic. En temps com els que vivim, l’portció d’un sector econòmic l contenció de preus i l generció d’ocupció són spectes d’un extrordinàri importànci que, l meu prer, serveixen per vlorr d’un form precis l sev portció estrtègic l conjunt de l’economi i l utilitt de les polítiques públiques que s’hn implementt.
Llegir-ne més
30 de gener de 2014 00:10 h
D'un temps ençà des de què podem prlr obertment de sobirnisme i lluitr per l nostr nheld independènci, els polítics d'cí i d'llà no es cnsen d'cusr-se mútument de fer el ridícul en molts dels comentris i opinions que vn dient tot sovint. Tnmteix les ctucions que duen terme en els seus càrrecs respectius moltes vegdes són titlldes de ridícules. Un de les últimes ridiculeses és l'esperpèntic recció de l'encr secretri generl del PSC, Pere Nvrro, d'rrconr els tres diputts Elen, Geli i Ventur -ml noments díscols- l'últim fil dels escons socilistes.
Llegir-ne més
