7 de febrer de 2014 16:57 h
L sentènci de l sl contencios dministrtiv del Tribunl Superior de Justíci de Ctluny, sobre l’obligtoriett de fer el 25% en cstellà de l’horri lectiu per grntir l sev presènci mínim com llengu vehiculr en cd un dels cinc col·legis ctlns, en el curs i en l clsse de referènci, ens h deixt estupefctes. Com h dit el president de l Generlitt, “no pot ser que uns pocs estiguin qüestionnt contínument i intentin lterr el sistem de pràcticment tots”, i h dvertit que “no perquè quests pocs ho fcin, cnvirem el sistem que és del gust i de l’provció de l immens mjori de l gent de Ctluny i de l’provció de molt gent cstellnoprlnt que volen que els seus fills cbin prlnt normlment el ctlà, que és l llengu pròpi”.
Llegir-ne més
7 de febrer de 2014 12:24 h
L Selecció Ctln de rquetes de neu vol continur l podi Un setmn després d’hver entrt formr prt de l Federció Interncionl de Rquetes de Neu (ISSF) com membre de ple dret i d’hver obtingut dues medlles de bronze l cmpiont del món disputt Suèci, l Selecció Ctln prticiprà quest diumenge l segon prov de l Cop d’Europ. Serà Sestriere (Itàli), on cd ny s’hi disput l Rcchettinvlle. A l primer curs de l Cop d’Europ d’enguny, l Cispold, Li Andreu v ser segon i v conseguir el millor resultt dels tletes de l Selecció Ctln.
Llegir-ne més
7 de febrer de 2014 10:38 h
Coneixem de sobres el cinisme que pliquen molts sectors unionistes pel què f l procés sobirnist ctlà. No obstnt ixò, no deix de resultr irritnt qun interlocutors com Pere Nvrro exigeixin Artur Ms que dilogui mb Mrino Rjoy, Ms! Sent conscients de l’esquizofrèni col·lectiv i utodestructiv en què està immers el PSC, quest petició del seu cp de llist l president de l Generlitt és un mostr més de l’rgumentri demgògic i contrdictori de l’unionisme. Aquest rgumentri que vocifer que Ms és tn poc dilognt com Rjoy, perquè dilogr implic cedir i Ms no està dispost cedir en res sinó que només pretén imposr.
Llegir-ne més
6 de febrer de 2014 23:44 h
L'efervescènci de l societt ctln és com l ment d'un dolescent: té les idees molt clres, però dubt; s'il·lusion i es decepcion; reivindic i es queix però top bruscment mb l relitt; està eufòric i de sobte s'enfons; sembl molt determint però en el fons és insegur... I tot pot cnvir en qüestió de moments. És un muntny russ. L'estbilitt penj d'un fil. El comentri d'un compny -polític ctlà- o d'un rivl -polític espnyol- pot destrotr l'estt d'ànim d'un dolescent, i tmbé de l societt ctln.
Llegir-ne més
6 de febrer de 2014 17:14 h
No cl ser un grn nlist per donr-se que l'independentisme h estt el desfiment més grn l qul s'h hgut d'enfrontr l'ordre postfrnquist sorgit rrn de l Trnsició. Mlgrt l'prent contundènci per prt de les institucions esttls, el cert és que els poders fàctics estn territs per l dimensió del problem. Des de l sev perspectiv, el pcte és impossible perquè quest huri d'implicr necessàriment el reconeixement forml de Ctluny com subjecte polític. I el reequilibri resultnt implicri lesionr interessos poderosos entre qui són, l pràctic, els propietris d'Espny.
Llegir-ne més
6 de febrer de 2014 16:34 h
L Selecció Ctln j competeix interncionlment des de f nys L Federció Interncionl de Rquetes de Neu (Interntionl Snowshoeing Federtion – ISSF) h reconegut l Federció d’Entitts Excursionistes de Ctluny (FEEC) com membre ncionl de ple dret per l tempord 2014. El reconeixement de l FEEC, signt pel president de l ISSF, el nord-mericà Mrk Elmore, i el secretri de l ISSF, l’lemny Mrcus Fink, es v fer efectiu durnt el congrés celebrt Rttvik, Suèci, el psst 1 de febrer. L’creditció nivell interncionl l v recollir el vicepresident primer de l FEEC i selecciondor de l Selecció Ctln de rquetes de neu, Josep Mri Peixó, en quest ssemble constituent de l ISSF, l qul hi vn ssistir representnts de Norueg, Suèci, EUA, Itàli, Alemny, Frnç, Rússi i Jpó.
Llegir-ne més
6 de febrer de 2014 00:12 h
L’empres SIG Renovbles SL h post en mrx un projecte per instl·lr un bocdor l Pobl del Duc (l Vll d’Albid). Serviri per mgr restes dels nimls víctimes de l indústri: els que moren l’infern de les grnges intensives, llò que boquen els escorxdors, els cdàvers destrossts per l vivisecció ls lbortoris, les femelles i cries que moren ls cridors de gossos i gts… Serà ltre instrument per ocultr l relitt de l’ús i l’explotció d’nimls. Seri un perill pels nimls que pogueren ccedir questes restes, com crronyires i oportunistes (rboses, grses, etc) o gossos i gts bndonts que busquen menjr.
Llegir-ne més
6 de febrer de 2014 00:00 h
Les últimes notícies mb què ens obsequi l’estblishment espnyol en relció l procés obert Ctluny continu sense portr cnvis significtius, ni tn sols de mtís, l doctrin conegud del “no, perquè no”. I prlo d’estblishment expressment, perquè l crod nti-consult, com veiem tots els dies, tc des de molts fronts, no només el governmentl. Tenim l’exemple recent del debt entre el President Artur Ms i l’expresident Felipe González, on vm poder veure i escoltr com es pot negr mb rotunditt l llibertt democràtic d’un poble decidir el seu futur sense perdre ni un moment el somriure i, sobre, convenint que qui t’ho diu continu sent l veu de l consciènci del socilisme democràtic espnyol.
Llegir-ne més
5 de febrer de 2014 23:35 h
"VALENCIÀ: 2. m. LING. Llengu romànic prld l Comunitt Vlencin, ixí com Ctluny, les Illes Blers, el deprtment frncés dels Pirineus Orientls, el Principt d'Andorr, l frnj orientl d'Argó i l ciutt srd de l'Alguer, llocs on rep el nom de ctlà". El menyspreu cp l'Acdèmi Vlencin de l Llengu (AVL) que desprèn l'firmció "el nuevo diccionrio no sigue el espíritu del Esttuto" és tn grn que s'prop l insuperble incultur de qui ho h expresst. I qun l'utor de l frse result que és el president del Pís Vlencià, és senyl que el territori h toct fons.
Llegir-ne més
5 de febrer de 2014 19:29 h
Anem tn i tn mlment que, de fet, no f flt que el govern centrl del PP ens pliqui l'rticle 155 de l Constitució . Pensem, reflexionem molt seriosment que si ens imposen, peti qui peti (mb tot l ml llet del món) cs nostr les lleis picondor que el PP, mb mjori bsolut, està preprnt Mdrid deixrem d’existir com poble en menys d’un generció .Quines són questes lleis tn cncerígenes, que cd di ens mortifiquen d’un form rdicl : 1/Llei Wert de l'educció.
Llegir-ne més
