Vicent Luna
12 de febrer de 2014 17:55 h
La Constitució espanyola o la llei de l'embut
F un setmn els presidents Artur Ms i Felipe González vn ser entrevistts pel periodist de l Sext Jordi Évole . L convers es v centrr en el procés que està portnt terme Ctluny pel dret decidir, procés que culminrà, si no ho impedeix Espny (toquem ferro!), en les eleccions del 9 de novembre. L’rgument més sòlid i democràtic que feu servir Artur Ms fou, com no podi ser d’un ltr mner, que el Prlment Ctlà per 85 vots fvor, 41 en contr i 2 bstencions provà l Declrció de Sobirni del poble ctlà.
Llegir-ne més
2 comentaris
Joan Lladonet
12 de febrer de 2014 17:09 h
La sortida serà la Declaració Unilateral d’Independència
No deixen obert cp ltre cmí. L’Estt espnyol està bocnt el Principt de Ctluny cp l’exercici de qulsevol dels dos drets interncionls que té qulsevol poble del món: El dret d’utodeterminció i el dret declrr unilterlment l independènci d’un territori, si quest té un poblció permnent, un territori delimitt i un govern que exerceix com utoritt polític, més d’un prlment elegit per quest poble. J vig escriure un rticle sobre l leglitt del dret d’utodeterminció, qun l’Estt no vlor un de les ncions que el conformen i que, més, f tot el que pot per eliminr els trets que l crcteritzen com poble, com nció.
Llegir-ne més
Carles Agustí
12 de febrer de 2014 00:00 h
REINTERPRETAR CATALUNYA
S’hn escrit rius de tint sobre les relcions entre Ctluny i Espny, i l finl el centre nucler de l qüestió d’quest debt ru en si Ctluny és o no nció. Si és nció té cos propi, drets, vid pròpi per moure’s i tirr per llà on creguem més oportú els ctlns. Si no és nció és només un pèndix, no és un cos, per tnt no té vid, per tnt no té cpcitt ni poder per decidir res. Espny, els espnyols, que finlment és l’ntig Cstell, té un doble problem en prlr de Ctluny. Primer que no l reconeix com nció, per tnt l’entén com un pèndix (és llò de “si me hn de rrncr un brzo quiero decidir si me lo rrncn o no” que diuen determints dirigents del PP i del PSOE).
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
11 de febrer de 2014 20:12 h
Ho tenen mal entès
El govern de les illes Cnàries h cordt quest dilluns demnr l'executiu espnyol l'utoritzció d'un referèndum l'rxipèlg sobre les prospeccions petrolíferes que Repsol pretén posr en mrx les illes. Sense que l propost hgi rribt l prlment insulr, lguns representnts de l'Estt Espnyol j hn descrtt donr-hi permís. "L Constitució només permet referèndums consultius tot l'Estt, no es regulen referèndums utonòmics", h comentt el ministre de Medi Ambient, Aris Cñete.
Llegir-ne més
JERC Figueres
11 de febrer de 2014 18:36 h
MATERNITAT LLIURE I RESPONSABLE
Les dones estem cpcitdes per ser mres. Això mteix f que, en determindes circumstàncies, siguem conscients que les condicions en què es dón l’embràs no són les dients per l nostr mternitt. En qulsevol cs, result insultnt pensr que prendre l decisió d’vortr esdevé fàcil, ns l contrri; les motivcions que condueixen l’dopció d’quest mesur costumen respondre situcions desfortundes i ngoixnts (mnc de suport, bús sexul, pressió fmilir, ml estt de slut del fetus i/o l mre, ineficàci de les mesures de prevenció doptdes…).
Llegir-ne més
Ramon Boixet
11 de febrer de 2014 10:37 h
Suïssa i els ciutadans comunitaris
El resultt del referèndum del drrer diumenge Suïss sobre l limitció d'entrd de ciutdns comunitris l merct lborl portrà molt cu i r per r j h disprt comentris i crítiques de tots colors. Suïss dispos d'un cord de lliure circulció mb l UE, cord nturlment vigent i que l vist del resultt del referèndum s'h de modificr o fins i tot suspendre. El referèndum de diumenge és vinculnt i don un termini de tres nys per posr l limitció en pràctic. Els vots positius l limitció (50,3%) demostren que les coses no són tn clres com lguns voldrien, en cp dels dos sentits.
Llegir-ne més
Estanis Alcover
11 de febrer de 2014 10:14 h
Difusió de premsa a Catalunya: empat tècnic entre la premsa barcelonina i la de comarques
Insisteixo, sóc un pest: des de Brcelon no es f cs de l prems comrcl i locl, de proximitt; és un fet consttble. El seguit de greuges m’està essent comentt en un seguit de correus que he rebut les drreres setmnes. He escollit lguns d’quests greuges: S’h perdut el suport de Presidènci de l Generlitt. Des de l’rribd del president Trrdells, Presidènci teni mb l prems de comrques unes tencions que dignificven les cpçleres de for de Brcelon i els donven forç morl. Trrdells v estblir el costum d’un cop l’ny oferir un dinr l Cs dels Cnonges un representció de l prems de proximitt, vuit directors de diferents comrques; només hi er ell i el seu cp de prems, cp conseller.
Llegir-ne més
Help Catalonia
11 de febrer de 2014 00:00 h
Cita a Sants: les relacions internacionals de la República Catalana, a debat
Les Cotxeres de Snts collirn el proper dijous 13 de febrer l xerrd “Repúblic Ctln, relcions interncionls”, sobre el futur de Ctluny en el mrc de les relcions exteriors. L ponènci començrà les 19h i s'hi pltenjrn temes com el tipus de suports interncionls que pot necessitr el pís per esdevenir un estt de ple dret, o si bé l independènci rribrà des del mteix moment en què es declri, o bé només qun Ctluny sigui reconegud per ltres estts com pís sobirà. Jordi Vázquez, editor de Help Ctloni, i Liz Cstro, de VilWeb News from Ctloni, sern els ponents d'quest xerrd, que s'emmrc en el cicle de conferències “El Pís que volem” orgnitzt per Snts-Montjuïc per l Independènci.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
10 de febrer de 2014 23:49 h
Castella, any 0: el principi de la fi
Si hi h un rgument que està per sobre del de l’sfíxi econòmic, i que evidenci el mltrctment i el totlitrisme de l’Estt espnyol vers Ctluny durnt els drrers 300 nys, quest és el del setge l llengu i, en conseqüènci, l cultur ctln. Alguns trobrn molt folklòric que, de tnt en tnt, els prlmentris ctlns exigeixin l regulció de l’ús del ctlà l Congreso. Un cos que no s’h conseguit mb cp president ni del PSOE ni, òbviment, del PP. Els f riure qun surt en Jon Trdà prlr ctlà l tribun fins que el fn for? Hi h molts ctlnets de sofà que se’n foten cd vegd que ho f.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
10 de febrer de 2014 21:04 h
El joc dels disbarats o un país de pallussos.
Des del di que Lluís XIV v tenir l ml pensd d'envir el seu nét, Felip V, per voler fer l guitz, hem hgut de sofrir, ptir i suportr uns qunts Borbons. Tots hem vist -lmenys per les cres que vn plsmr en les seves pintures els pintors de l'èpoc-que no vn quedr mss ben retrtts ni fvorits. Els Borbons de finls del segle XIX i XX, no hn sigut tn ml trctts pels pintors d'quests segles, però l poc gràci dels seus rostres deixen entreveure els gens de l sev scendènci. Actulment, hem descobert que encr vui hi h descendents borbònics que rrosseguen un llst genètic, on té cbud: l confinç cegues l mrit, l pèrdu de memòri, les evsives, no sber contestr qun et pregunten i sber riure's de l gent.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs