Josep Maria Vall
13 de febrer de 2014 09:40 h
Exèrcit a les portes
A finls de gener el coronel Amdeo Mrtínez Inglés v filtrr l prems l’existènci d’un pl de contingènci que les Forces Armdes hurien presentt l presidènci del govern espnyol, el qul tindri l’objectiu d’evitr l consult sobirnist fixd pel 9 de novembre. L filtrció l’h fet exclusivment perquè, sltnt l qüestió l debt públic, els dirigents de l’estt deixin de contemplr l’ús de l forç com un solució finl l “problem ctlán”. No deix de ser un trist ironi que el mteixos polítics que fn un nov llei de l’vortment per -diuen- protegir el dret l vid, es plntegin posr en mrx uns resorts que podrien comportr l mort de ciutdns ctlns.
Llegir-ne més
8 comentaris
Albert Puig
13 de febrer de 2014 07:45 h
La covardia de morir a Venècia
"L mort Venèci" és un excel·lent novel·l curt de Thoms Mnn, recomnd tots quells que cerquin en l lectur quelcom més un simple històri, i que es prenguin l'exercici de l'utocrític com un requisit fonmentl en el seu di di. Com questes dues qulitts no són bundnts entre l'espècie humn, i estn en greu perill d'extinció Ctluny, penso que quest novel·l cbrà podrint-se en les presttgeries de l'extens (i cr) xrx de biblioteques públiques del nostre pís, on per cert, és més fàcil trobr-l trduïd l'espnyol que l nostr llengu.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
12 de febrer de 2014 22:29 h
Credibilitat zero
Ahir es v donr conèixer un declrció cordd per empresris lemnys, lguns cmí de l retird. El document és un mnifest contr l independènci. Sembl que els mitjns percebin els empresris com llò que ells volen ser percebuts: un cst molt influent dins l societt. A més, els crid més l'tenció si son estrngers, com és el cs, i si és per posicionr-se sobre un fer "tn intern" com l pàtri. Com er d'esperr, l cvern v omplir titulrs i fòrums mb quest notíci, com si fos prul de Déu. Qun és l invers no diuen res.
Llegir-ne més
Vicent Luna
12 de febrer de 2014 17:55 h
La Constitució espanyola o la llei de l'embut
F un setmn els presidents Artur Ms i Felipe González vn ser entrevistts pel periodist de l Sext Jordi Évole . L convers es v centrr en el procés que està portnt terme Ctluny pel dret decidir, procés que culminrà, si no ho impedeix Espny (toquem ferro!), en les eleccions del 9 de novembre. L’rgument més sòlid i democràtic que feu servir Artur Ms fou, com no podi ser d’un ltr mner, que el Prlment Ctlà per 85 vots fvor, 41 en contr i 2 bstencions provà l Declrció de Sobirni del poble ctlà.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
12 de febrer de 2014 17:09 h
La sortida serà la Declaració Unilateral d’Independència
No deixen obert cp ltre cmí. L’Estt espnyol està bocnt el Principt de Ctluny cp l’exercici de qulsevol dels dos drets interncionls que té qulsevol poble del món: El dret d’utodeterminció i el dret declrr unilterlment l independènci d’un territori, si quest té un poblció permnent, un territori delimitt i un govern que exerceix com utoritt polític, més d’un prlment elegit per quest poble. J vig escriure un rticle sobre l leglitt del dret d’utodeterminció, qun l’Estt no vlor un de les ncions que el conformen i que, més, f tot el que pot per eliminr els trets que l crcteritzen com poble, com nció.
Llegir-ne més
Carles Agustí
12 de febrer de 2014 00:00 h
REINTERPRETAR CATALUNYA
S’hn escrit rius de tint sobre les relcions entre Ctluny i Espny, i l finl el centre nucler de l qüestió d’quest debt ru en si Ctluny és o no nció. Si és nció té cos propi, drets, vid pròpi per moure’s i tirr per llà on creguem més oportú els ctlns. Si no és nció és només un pèndix, no és un cos, per tnt no té vid, per tnt no té cpcitt ni poder per decidir res. Espny, els espnyols, que finlment és l’ntig Cstell, té un doble problem en prlr de Ctluny. Primer que no l reconeix com nció, per tnt l’entén com un pèndix (és llò de “si me hn de rrncr un brzo quiero decidir si me lo rrncn o no” que diuen determints dirigents del PP i del PSOE).
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
11 de febrer de 2014 20:12 h
Ho tenen mal entès
El govern de les illes Cnàries h cordt quest dilluns demnr l'executiu espnyol l'utoritzció d'un referèndum l'rxipèlg sobre les prospeccions petrolíferes que Repsol pretén posr en mrx les illes. Sense que l propost hgi rribt l prlment insulr, lguns representnts de l'Estt Espnyol j hn descrtt donr-hi permís. "L Constitució només permet referèndums consultius tot l'Estt, no es regulen referèndums utonòmics", h comentt el ministre de Medi Ambient, Aris Cñete.
Llegir-ne més
JERC Figueres
11 de febrer de 2014 18:36 h
MATERNITAT LLIURE I RESPONSABLE
Les dones estem cpcitdes per ser mres. Això mteix f que, en determindes circumstàncies, siguem conscients que les condicions en què es dón l’embràs no són les dients per l nostr mternitt. En qulsevol cs, result insultnt pensr que prendre l decisió d’vortr esdevé fàcil, ns l contrri; les motivcions que condueixen l’dopció d’quest mesur costumen respondre situcions desfortundes i ngoixnts (mnc de suport, bús sexul, pressió fmilir, ml estt de slut del fetus i/o l mre, ineficàci de les mesures de prevenció doptdes…).
Llegir-ne més
Ramon Boixet
11 de febrer de 2014 10:37 h
Suïssa i els ciutadans comunitaris
El resultt del referèndum del drrer diumenge Suïss sobre l limitció d'entrd de ciutdns comunitris l merct lborl portrà molt cu i r per r j h disprt comentris i crítiques de tots colors. Suïss dispos d'un cord de lliure circulció mb l UE, cord nturlment vigent i que l vist del resultt del referèndum s'h de modificr o fins i tot suspendre. El referèndum de diumenge és vinculnt i don un termini de tres nys per posr l limitció en pràctic. Els vots positius l limitció (50,3%) demostren que les coses no són tn clres com lguns voldrien, en cp dels dos sentits.
Llegir-ne més
Estanis Alcover
11 de febrer de 2014 10:14 h
Difusió de premsa a Catalunya: empat tècnic entre la premsa barcelonina i la de comarques
Insisteixo, sóc un pest: des de Brcelon no es f cs de l prems comrcl i locl, de proximitt; és un fet consttble. El seguit de greuges m’està essent comentt en un seguit de correus que he rebut les drreres setmnes. He escollit lguns d’quests greuges: S’h perdut el suport de Presidènci de l Generlitt. Des de l’rribd del president Trrdells, Presidènci teni mb l prems de comrques unes tencions que dignificven les cpçleres de for de Brcelon i els donven forç morl. Trrdells v estblir el costum d’un cop l’ny oferir un dinr l Cs dels Cnonges un representció de l prems de proximitt, vuit directors de diferents comrques; només hi er ell i el seu cp de prems, cp conseller.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs