18 de febrer de 2014 12:36 h
“Espñ registr l menor ts de trbjdores por jubildo en 17 ños”, elPlurl.com, 10-01-14. Progressivment h nt disminuint l poblció ocupd i, conseqüentment, s'h reduït el nombre d'filits l Segurett Socil. Ar, el rti és de 1,96 filits per jubilt dont qué el nombre de pensionistes h ugmentt en 2013 fins els 8.315.826, mentre que el nombre de cotitznts h bixt fins els 16.258.042, més de 85.000 menys que l 2012. Però, en lloc de plicr mides per crer ocupció, encr que sigui en un futur, per reduir l'tur que h nt ugmentnt fins superr els 6 milions en 2012, i segons l'Eurostt, segueix per dmunt d'quest xifr, tot i que el drrer informe de l'EPA (Enquest Poblció Activ) és de 5.
Llegir-ne més
18 de febrer de 2014 08:00 h
En el procés ctlà que l grn mjori vol que cbi mb l sev independènci, Ctluny s'equivoc. I s'equivoc perquè per pertànyer l UE -sempre un club molt democràtic- hs d'hver conseguit l tev independènci mtnt, o hver mtt moltes persones l llrg de l tev històri. Això és un certes. Girebé tots els pïsos que formen prt de l UE hn mtt moltes persones durnt el segle XX. Aquest és el cs d'Alemny, de Grn Bretny, d'Itàli, i esclr, d'Espny (entre d'ltres). Però el problem no són quests pïsos que j porten molts nys sent independents -segons Alíci Sánchez-Cmcho lguns són les ncions més ntigues d'Europ, qun encr ni Europ existi j estv Espny present, l Pnge-.
Llegir-ne més
18 de febrer de 2014 00:00 h
Benvolgut senyor Albert Peters, senyor Erwin Ruhe, senyor Gerhrd Esser, senyor Sebstián Trivière-Csnovs, senyor Crlos Wienberg i demés signnts (fins 54, segons les informcions dels mitjns de comunicció). Jo em dic Thoms Spieker. Sóc ciutdà lemny i f 43 nys que visc i trebllo Ctluny, de vegdes com empresri i d’ltres per compte de tercers. Des de f uns nys, tmbé sóc columnist d’lguns mitjns regionls del pís. No pertnyo cp club o csl lemny, sempre he volgut integrr-me entre els ciutdns utòctons, encr que sense mgr les meves rrels.
Llegir-ne més
17 de febrer de 2014 23:59 h
El deute serà un dels pls de pller de l negocició mb Espny si Ctluny mi es trob cordnt l secessió. Un estudi del Col·legi d'Economistes de Ctluny firm que depenent de l quntitt de deute públic espnyol que el Principt ssumeixi, el deute el di després de l independènci oscil·lri entre el 52% i el 103% del PIB. En ltres prules, l negocició mb Mdrid serà clu per evitr néixer com estt de tercer. Algú dirà que no té cp sentit entrr en quest debt qun fins i tot hores d'r poder celebrr un consult vàlid l món sembl un utopi.
Llegir-ne més
17 de febrer de 2014 22:30 h
Aquest setmn s'h commemort el 75 niversri del finl de l guerr Ctluny. Les tropes rribven l Jonquer després d'hver territ l poblció civil de centenrs de pobles, mb l pràctic subsegüent d'fusellments indiscrimints. Tmbé f 50 nys de l'engegd de l regió utònom de les províncies fricnes d'Espny (Guine i Fernndo Poo). Ens ho v recordr un esplèndid reporttge de TV3 del psst diumenge. Slvdor López de l Torre, des de l'ABC del 17 de desembre de 1963 firmv que "el referèndum de Guine Equtoril h estt un veritble exemple per tots els pobles d'Àfric (•••) l jornd electorl (•••) podri considerr-se com un extrordinri exemple de lleil plicció dels principis que encpçlen l crt d'Addis Abeb: els pobles tenen el dret inlienble de determinr el seu destí".
Llegir-ne més
17 de febrer de 2014 14:47 h
Amb l intervenció de Sergi Blázquez, vicepresident de l Pltform ProSeleccions El psst divendres el Csl d’Entitts de Snt Sdurní d’Anoi v ser l’escenri de l xerrd ‘Esports en l Ctluny independent’, orgnitzd per les JERC de Snt Sdurní. L’cte v comptr mb l prticipció de Sergi Blázquez, vicepresident de l Pltform ProSeleccions Esportives Ctlnes, i v tenir un bon collid entre el públic locl, que v plntejr Blázquez diverses qüestions sobre el futur del món de l’esport qun Ctluny esdevingui independent.
Llegir-ne més
16 de febrer de 2014 20:21 h
Avui diumenge hem pogut llegir el misstge de dos polítics ben connectts ideològicment: el president de l Comissió Europe, José Mnuel Durão Brroso i el líder d’Unió i president de l Comissió d’Afers Exteriors espnyol, Josep Antoni Durn i Lleid. De les seves declrcions l voltnt dels processos escocès i ctlà, se’n desprèn un inèrci cp l derrotisme. Brroso h expresst en declrcions l BBC sobre Escòci que: “Seri extremdment difícil, si no impossible, que un nou Estt que surt d'un dels nostres pïsos consegueixi l'cord de tots els ltres per entrr l Unió Europe”.
Llegir-ne més
16 de febrer de 2014 07:17 h
Com si del joc de buscr les 7 diferències entre dos dibuixos, prentment iguls, es trctés em venen les gnes de jugr trobr-les en perquè els ctlns ens sentim diferents l gent de l rest dels pobles d'Espñ, sense que ixò vulgui dir ser millors si no ixò, diferents, per molt que ens diguin que no pot ser, que és impossible, que el motlle és el mteix i comú per tots. A prt de l primer diferènci, l llengu, que j per si sol seri suficient per certificr-ho, s'h de prlr forçosment de l nostr pròpi cultur, en lgun cs totlment enfrontd les demés, i més les determindes com ncionls que, qui no les te ssumides ixí, sembl que estigui en pect.
Llegir-ne més
15 de febrer de 2014 22:39 h
No ens hem d'engnyr. Artur Ms h conseguit publicr sis diris europeus l llrg del febrer un rticle buscnt suports i demnnt que es permeti celebrr l consult el 9 de novembre, segons h informt quest dissbte l Generlitt. És un excel·lent notíci, qulsevol esforç per donr ressò for d'Espny jugrà fvor. Ar bé, encr no és suficient, i és un prov que les elits europees encr no es prenen el cs ctlà de mner serios. Artur Ms encr h de picr molt pedr. Les principls cpçleres de sis dels vint-i-vuit estts membres hn dont veu Artur Ms -no vol dir que hi donin suport, però com mínim és un cte de respecte l plurlitt d'ideologies en el si de l Unió-, però en l llist no hi trobem cp dels grns estts, els qui en el fons remenen les cireres i podrien pressionr Espny i obligr-l moure fitx en un escenri de xoc de trens entre l'Estt i Ctluny.
Llegir-ne més
15 de febrer de 2014 21:26 h
Algú es pot rribr imginr un fmíli ctlno prlnt desplçd viure, posem per cs, Gudljr, ni tn sols plntejr-se demnr l sistem públic d’ensenyment un escolritzció personlitzd per ls seus fills en ctlà? Només imginr-s’ho j es f difícil, oi? Però si fem quests esforç excepcionl d’imginció, el resultt és f més clr que l llum d’un di de juliol. L’evidènci és tn bsolut que el simple plntejment son grotesc. Grotesc i ptètic, perquè fins i tot un grn mjori de ctlns pensri que és un bsurditt.
Llegir-ne més
