20 de febrer de 2014 18:00 h
Us reprodueixo l'rticle publict per l'Associció Ctln de Prems Grtuït el proppsst mes de gener. Al llrg de l històri, l sl h estt moned de cnvi, objecte de tributs i motiu de revoltes. Des d’ntic, s’h ust en diversos ctes litúrgics; i, conjuntment mb el p, és símbol d’hospitlitt. D’quí expressions com r “l sl de l vid” o “l’or blnc”; i mots com “slri”, que er l retribució percebud (slrium rgentum) per soldts i oficils romns. El 12 de mrç de 1930, Mhtm Gndhi i setnt-vuit persones més, emprenen L Mrx de l Sl des d’Ahmedbd, l’oest de l’Índi, en direcció l costner ciutt de Dndi, l Mr Aràbig.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2014 17:45 h
Aquest diumenge se’n disput l tercer curs les Vlls d’Àneu Com cd ny, Ctluny collirà un de les proves de l Cop d’Europ de rquetes de neu. En quest cs, l Foc de Neu, que es disputrà quest diumenge per cinquen vegd les Vlls d’Àneu, serà l tercer prov de l competició continentl. A més, l curs tmbé formrà prt de l Cop Ctln i el Circuit Ctlà. L Foc de Neu està orgnitzd per l’Espot Esquí Club Vlls d’Àneu i comptrà mb un àmpli prticipció interncionl i Ctluny, que cumul diversos títols continentls l seu plmrès, tmbé hi serà.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2014 14:23 h
No result fàcil turr el ministre Fernández Díz. Si ell, que sempre h fet mnifestcions publiques de morlitt ctòlic no h estt cpç de demnr perdó i de dimitir tenent l grvett dels fets esdevinguts Ceut, és evident que j no ho frà. Per molt que li ho hàgim demnt i exigit. Disprr bles de gom unes persones que són dins de l’igu per tl d’impedir-los l’entrd l territori espnyol li hurà de pesr per sempre més. Altrment Amnisti Interncionl i diverses ONG’s locls hn documentt tot men d’incidents previs en els quls les utoritts espnyoles hn deportt des de Ceut i Melill persones immigrnts sol•licitnts d’sil i refugides sense que es tingui constànci que s’hgin dut terme les investigcions que s’escuen en quests csos.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2014 13:03 h
L'nomend declrció de Brcelon, és dir, el mnifest d'un grup de 60 empresris lemnys (es fn dir empresris, però no tots ho són) que títol individul hn decidit posr en mrx un nov pltform unionist, sembl que està revolucionnt –com un tigre de pper– l vid socil i polític ctln, bsolutment somort, en quests mesos d'hivern, mb un enceflogrm pl, que costen tnt de pssr. D'entrd, cl firmr, mb tot rotunditt, que quest és un operció més per provocr l por en l'electort i l ciutdni ctln.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2014 00:00 h
A mid que el clendri del 2014 vnç i, per tnt s’escurç el cmí per rribr fins el 9-N, ugmenten les opinions sobre l conveniènci del procés sobirnist que es trob el nostre pís. Fins r, bàsicment, eren els polítics, els tertulins i els opindors mediàtics que mnifestven obertment posicionments lients en un dels dos bàndols: independentist o unionist. Ar tmbé vn pujnt l’escenri ltres ctors que provenen del món econòmic, culturl... Cp problem, totes les opinions hn de ser escoltdes i respectdes estiguin o no en sintoni mb el nostre pensment individul.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2014 23:58 h
Ni fer un consult, ni el pcte mb Espny, ni convèncer Europ, ni fins i tot rribr un independènci legitimd per tothom. Res d'ixò és el més complict de tot plegt. L clu de volt és l unitt. De l ciutdni, sobretot, però tmbé dels prtits polítics. Un mjori bisml de l poblció està d'cord en el dret l'utodeterminció. Els prtits, gràcies l'eufemisme 'dret decidir', tmbé hn conformt un unitt. Ar bé, mentre milions de persones hn prlt mb un sol veu en les últimes mnifestcions, les sis formcions que en teori estn d'cord com mínim en el dret decidir converteixen el procés en un oll de grills.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2014 20:42 h
Er finl dels nys 50, qun estudiv el btxillert i entre ltres costums, m’grdv memoritzr el contingut dels llibres de Formción del espíritu ncionl. Es trctv d’un ssigntur en què er fàcil treure notes brillnts. Tot er honor, grndes, pàtri, or, victòri, esplendor, mervelles, il·lumints que ens governven, etc. Nosltres érem els que significàvem ben poc cos, i si volíem rribr lluny, ens mostrven el cmí victoriós de l’honor i l grndes d’Espny.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2014 18:15 h
Actulment el jovent moltes vegdes es veu forçt prtr-se dels seus somnis o idees degut les crisis econòmic i socil que estem ptint, deixr de bnd tot llò pel que hvien lluitt perquè r els és molt més difícil de relitzr i el govern espnyol no f més que posr pls les rodes mb lleis prehistòriques que només empitjoren l situció del jovent mb temes com l' emprenedori, l' educció, l' tur o l' emncipció, entre d' ltres. A sobre de tot ixò s' h cret un fls imtge sobre els joves que els culpbilitz simplement per l flt d' oportunitts i de formció, de les quls no en tenen l culp.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2014 10:54 h
L màgi de mrcr un dt i un pregunt en l'imginri col·lectiu és que utomàticment els incrèduls, tmbé els cgdubtes i, evidentment, els contrris l democràci s'utoobliguen posicionr-se d'un mner ben diàfn. És quell mner enginyos de fer polític que consisteix dur l'igu l teu molí, mrcr els tempos i tmbé el debt dvnt l societt. És dir, nticipr-se i nr gunynt l prtid mic en mic mentre els dversris es veuen obligts nr remolc dels teus rguments. I quest fet que està previst que se succeeixi el proper 9 de novembre, i que en l pràctic és tribuïble l President Ms i el seu equip gràcies l'cord de governbilitt signt mb Esquerr Republicn, pssi o no pssi, j h mrct un vnç i un després dins el procés sobirnist.
Llegir-ne més
18 de febrer de 2014 23:39 h
Des de l segon legisltur d'Aznr, el pís es segueix desfent inexorblement les mns de qui el govern. Ni Zptero, ni Rjoy, o Ros Díez, Rublcb, Susn Díz o Chcón. Cp tindrà res fer. Els flncs oberts són molts, i un lleu recuperció econòmic només servirà per fer un lífting d'imtge qui ocupi en quell moment l Monclo. Si no hi h un cnvi en el model de societt, segurment suscitt per un revolt populr -desitgem que pcífic-, l històri s'nirà repetint. A Ctluny, l nostr missió és seguir trebllnt per l independènci, si volem escpr d'quest voràgine mlèvol de dirigents incpços de legislr correctment, lldres, i feixistes que donen lliçons de morlitt; tmbé mb sotn.
Llegir-ne més
