25 de febrer de 2014 16:03 h
F uns nys, l frse de mod per prlr dels ctlns er “cornuts i pgr el beure”, com quell mrit qui li fn les bnyes i sobre h de pgr ell l consumició. Ar, crec que quest frse j h quedt obsolet i, per desgràci, huríem d’utilitzr ltres expressions per referir-nos-hi, per exemple “discrimints i pgr el beure”, “detinguts i pgr el beure”, “insultts i pgr el beure” o “vexts i pgr el beure”, i de pssd totes les consumicions, els petges i el cfè per tothom. I que els profiti. Un estudi publict f uns mesos per l Pltform per l Llengu plegv 40 csos de discrimincions que hvien ptit diverses persones rreu dels Pïsos Ctlns per prlr ctlà.
Llegir-ne més
25 de febrer de 2014 00:00 h
Benvolgut senyor Spieker, Li grïm el seu molt complet escrit. Vostè i tmbé nosltres, els signtris de l ‘Declrción de Brcelon’, ens estimem quest pís i volem evitr que prengui ml. De les set firmcions que es fn l ‘Declrción’, no es poden discutir les sis primeres, que son precisment les responsbles de l’enorme ressó mediàtic d’quests drrers dies. I r pel que f l’últim frse. El ncionlisme només h portt guerres, desgràci i ptiment Europ durnt el drrer segle. És per ixò que creiem que el ncionlisme no li hgi portr res de bo Ctluny tmpoc.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2014 22:46 h
Si Isop hgués estt ctlà i el procés li hgués estt contemporni, segurment hgués escrit un ful de l'nècdot que s'h produït vui l Mobile World Congress, on hem pogut veure el príncep Felip exercint tsques protocol·làries. Lluny de les formes de cortesi reil de l'èpoc medievl, on els súbdits es postrven ls peus dels membres de l fmíli reil, els reverenciven i els besven l mà en senyl directe de vsslltge; vui en di els membres de l fmíli reil ctuen com cps d'Estt més democràtics, llà on l democràci s'hi h sobrepost.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2014 08:30 h
Portem diversos dies prlnt de les entrdes mssives d'immigrnts Ceut i Melill i de l brutl ctució que h provoct un sèrie de morts. Fré tres considercions./ Primer Des d'un perspectiv centro europe, Àfric és un grn oportunitt pels europeus, però tmbé pot ser un grn menç. / L'explosió demogràfic; l persistènci de règims corruptes que viuen de l corrupció que empreses europees, xineses o mericnes reprteixen per obtenir l'ccés les mtèries primeres siguin minerls o limentàries; i el cos polític propicit per un descolonitzció que es v instl·lr sobre les mteixes fronteres rtificils, trçdes mb tirlínies ls desptxos de negocició de les potències colonils i que mguen un enorme diversitt ètnic culturl que, seguint les mles pràctiques d'lguns estts europeus, no és reconegud, provoc guerres per l'hegemoni o per l secessió.
Llegir-ne més
23 de febrer de 2014 21:34 h
Els Jocs Olímpics són quell moment en què es pot veure l prt més noble de l'esport, l'esforç dels tletes que, liens tot, competeixen per buscr l'honor i l glòri personl. Tmbé, però, és l'instnt en què esport i polític es brregen, i formen un mescl homogèni de vegdes tòxic que sempre duu el mteix nom: ncionlisme. Així, com no podi ser d'un ltr mner, l'Olimpíd d'hivern h cbt mb eufòri locl: Rússi h quedt primer en el medller de Sochi 2014. D'ltr bnd, ni Espny ni Ctluny hn pogut ssborir l glòri.
Llegir-ne més
22 de febrer de 2014 23:35 h
L pressió intern que hn estt fent en els drrers mesos molts qudres intermitjos i lts dirigents de CDC sobre UDC h començt donr lguns fruïts. Aquest dissbte, en el Congrés extrordinri d’UDC, el cndidt núm. 1 d’quest formció per les europees, preferit de Durn i molt integrt en l dinàmic del PP Europ, Slvdor Sedó, h renuncit repetir en el privilegi. No sense denuncir molts tcs, i contrcor, però hi h renuncit. El cndidt serà Frncesc Gmbús, qui de moment desenvolup el càrrec de director generl de Relcions Exteriors del Govern de Ctluny.
Llegir-ne més
22 de febrer de 2014 12:15 h
L’ny 2007, com president de l’ssocició de prems comrcl i locl, vig promocionr un enquest entre els editors i els redctors d’quest prems de proximitt per veure si coincidien mb un modest opinió mev sobre si er prou dequd o no l formció dond les fcultts de ciències de l informció ctlnes per forjr periodistes que sseguressin el futur de l “prems de cs”. El resultt fou molt negtiu i v incentivr que promogués, des de l mteix ssocició, un primer trobd interuniversitàri de professors de periodisme de les 12 universitts de l Xrx Vives que oferien quests estudis.
Llegir-ne més
22 de febrer de 2014 11:29 h
Aquest setmn s'h commemort el setnt-cinquè niversri del finl de l guerr Ctluny. Les tropes utonomendes d'ocupció rribven l Jonquer després d'hver prctict el terror sobre l poblció civil de centenrs de pobles de Ctluny, mb l pràctic subsegüent d'fusellments indiscrimints. Els que procedim de fmílies de perdedors tenim l memòri fmilir viv. El meu pre i els seus germns menors d'edt mb l mre, que hvi quedt seprd de l'home pel front, retornven l sev msi després de més de mig ny deportts Almudévr, trctts com “perros rojos y ctlnes” simplement per hver vott esquerres.
Llegir-ne més
22 de febrer de 2014 09:46 h
És un vergony en mjúscules el mltrctment que pteix l líni del ferrocrril convencionl Figueres, Portbou, Cerver de l Mrend . No és només el fet de ptir un trcte irresponsble del Ministeri de Fomento contr l mobilitt sostenible ferroviàri l’Alt Empordà, sinó que l cos v molt més enllà: l situció ctul d’bndonment de l zon és un utèntic tc, un estocd de mort, contr l’equilibri territoril. Aquest ctitud d’oblit de les dministrcions superiors, unit l impotènci dels juntments de l zon i dels polítics locls i comrcls de l’Alt Empordà, només ens pot portr un situció d’incertes màxim, que molt vit podri convertir-se en quelcom còtic i irreversible : l’èxode rurl, l’bndonment progressiu dels pobles i viles i el fet que l mjori de gent de l contrd ( per rons d’estudis de trebll o de mnc de serveis públics ) hàgim d’nr viure ( millor dit, mlviure ) Figueres o Giron .
Llegir-ne més
22 de febrer de 2014 00:00 h
No hy nd más trevido que l ignornci. Que suele ser muy osd y crdur... Decí Mtt Artson que, “l ignornci puede ser curd, pero l estupidez es etern”. Y reflexionndo sobre ello, hrímos bien en lejrnos todo lo posible de quien l pose, o cunto menos hcérle constr su necedd. ¿Qué está psndo con l vergüenz polític de este pís? ¿Porque tnto juego sucio, por prte de los que están en contr del sobernismo ctlán? ¿Qué sbe ese Cñs del nzismo pr comprrlo, bjo culquier excus de incitción brriobjer, con el derecho decidir de Ctluny? No se puede brir l boc pr blsfemr.
Llegir-ne més
