12 d'abril de 2014 22:37 h
L'lmirll Aznr convocv eleccions municipls pel 12 d'bril de 1931 per comprovr si segui intcte el suport populr l monrqui, després que quest hgués dont suport l dictdur de Primo de River. En cp cs es plntejv com un referèndum vinculnt encobert, però sí que es preteni clculr com de dnyd estv l imtge del Rei per slvr-li els mobles en unes eventuls eleccions generls. Tmbé hvien de sospesr si entrr negocir mb els republicns per pctr un govern de concentrció. Els fets, però, vn desbordr-los: l'lmirll Aznr v bndonr les funcions de cp de l'executiu i Alfons XIII v fugir.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2014 12:54 h
El psst dimrts 8 d’bril v ser un di negre per l’ortòri ctln. Les pobres dots dilèctiques i expressives que vn mostrr els tres diputts ctlns les corts de Mdrid són un clr exemple que el nostre nivell d’utoexigènci col·lectiv h de millorr bstnt si volem convertir-nos lgun di en un pís lliure i seriós. I no és un dèri mev. Ptriotes de pedr picd m’hn comentt que vn rribr sentir vergony lien, especilment per l’ctitud de Mrt Rovir, que semblv no hver-se preprt el discurs ni estr l’lçd de l grvett de l jornd.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2014 00:00 h
“Un mentir repetid decudmente mil veces, se cb convirtiendo en un verdd”. Pul Joshep Goebbels - (Ministro de propgnd de l Alemni Nzi). No por esperdo en cunto l resultdo, h sido menos interesnte el debte sobre l consult ctln de este mrtes en el Congreso. Siempre es bueno scr conclusiones sobre l diléctic de los diferentes protgonists del mismo, y h sido positivo pr rtificr in situ como están y se ven ls coss desde l cpitl del estdo. Como se intent mentir o tergiversr sobre l consult ctln de muy diferentes mners, l estilo propgndístico único y repitiendo l mism mentir sin más, hst creerl como un verdd bsolut.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2014 20:12 h
A questes ltures qui segueix mrejnt l perdiu és perquè no vol que es produeixi un consult. Prlem dels que teòricment estn per un consult, sigui de l mner que sigui, però tmbé ens referirem ls que no l volen ni en pintur, però entren l joc essent conscients que quest és l’ein perfect per turr el procés sobirnist. Sory Sáenz de Sntmri i el govern Rjoy en generl són els primers ctors. L vicepresident espnyol vui divendres h sorprès reltivment demnnt Ms que concreti exctment què vol o què pretén fer mb l consult un cop Mdrid h dit que “no”, bns d’inicir cp vi de diàleg.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2014 17:18 h
I l vergony, com continu dient Toni Gisbert, trent nys després continu: “encr vui és un tbú prlr-ne, o ssenylr els culpbles, o denuncir l pssivitt policíc i de les institucions; i encr r l violènci continu [...] Encr r no s'h detingut ni els culpbles, ni se'ls h jutjt”. Les conseqüències d'quell “regionlisme bien entendido”, condiciond com hem vist per l polític d'UCD, les estem pgnt en l'ctulitt: som un de les comunitts utònomes més espnyolitzdes i mb un identitt molt difus i igulid; l llrg de tots quests nys hem estt governts per polítics i prtits que hn fet que quest “regionlisme bien entendido” sig l'objectiu finl del seu full de rut; els vlencins som els més ml finnçts de tot l'Estt per tindre uns governts mesells, llepons i submisos que, en lloc de reclmr i defensr els interessos dels vlencins i vlencines , competeixen per veure qui pot ofrenr més glòries Espny; les ferides obertes l voltnt de l llengu continuen sense cictritzr, fins i tot continuen limentnt des d'institucions públiques el secessionisme, ixí com subvencionnt entitts privdes clrment blveres; Hn psst j trent nys des de l'provció de l'Esttut i, com escrivi Adolf Beltrn “[.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2014 11:54 h
En certs sectors es descredit el concepte de DUI (Declrció Unilterl d’Independènci) perquè, de fet, implic trencr l leglitt; però, quí rgumento, que no té perquè suposr ni confrontció, ni un cció sense pcte. El menyspreu, per tnt, és interesst. En primer lloc, cl hipotetitzr quin serà el recorregut institucionl fins l independènci. L vi h estt més que presentd i debtud i, com tots sbem j questes lçdes, hi h hgut l’intent d’un cessió de competències, es frà r un Llei ctln de consultes, es convocrà l consult, si s’impugn es frn eleccions plebiscitàries i.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2014 11:31 h
Els dirigents del Prtit Populr, que governen mb mjori bsolut, ho tenen ben clr. No volen perdre l mmell que supos governr. I continur governnt, signific mntenir els vots o ugmentr-los. Tmbé sben que segles de persecució lingüístic del ctlà hn qullt prt de l poblció, i, fins i tot, s’h clvt l moller de l gent el fet que des del Principt ens volen conquerir, i per ixò ens imposen el nom de l llengu. Els dirigents del Prtit Populr sben que podrn continur xuclnt del poder, sempre que de tnt en tnt refresquin l memòri dels seus votnts, explicnt-los que ells són els seus defensors, perquè els empren d’un possible invsió dels ctlns, encr que sigui per qüestió de noms.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2014 11:00 h
Tl di com vui, f 21 nys (11 d'bril del 1993) un jove de 18 nys nturl de Burjssot és mort cus d'un gnivetd l brri vlencià de Montnejos l'Alt Millrs. El jove es dei Guillem Agulló, militnt del grup de l'esquerr independentist Mulets de Burjssot. El dol de l fmíli Agulló en quell di v ser immens, símptom de l impotènci de veure com un fill el poden extirpr l vid només per motius polítics, per no comprtir i no respectr l ideologi dels ltres. El feixisme v mostrr l sev cr un cop més i es v cobrr un nov víctim.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2014 00:00 h
Em dic Riccrdo. Amb dues “c”. Des de f uns nys, però, molts hn decidit dir-me, mb el meu beneplàcit, Ricrd. Sóc itlià de nixement, em considero ctlà d’dopció. F deu nys que vig moure els primer pssos Ctluny, mitjnçnt un bec Ersmus i motivt per un mitj tronj. Ar mteix, tornnt cp enrere, mirnt quell febrer i resseguint tot l mev trjectòri fins l di d’vui, noto com l mev integrció i el meu compromís cp un terr que m’h doptt s’hn multiplict exponencilment. F poc vig llegir com un d’quests ministres decrèpits del govern espnyol insistien en el fet de que tothom té l mteix sng.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2014 00:00 h
Sovint els prtits mb responsbilitt de govern hem d’escoltr com des de les bncdes de l’oposició se’ns cus d’bocr tots els esforços cp el procés polític que viu el nostre pís i que quest entel ltres problemes de l nostr societt. Un cusció tn demgògic com irrel. Precisment volem un Estt propi, perquè entre ltres motius, l nostre Govern el preocupen tots quells escenris que fecten l qulitt de vid dels ciutdns, com r l crisis econòmic que ptim des de f nys i que h genert uns elevts índex de pobres.
Llegir-ne més
