10 d'abril de 2014 23:17 h
Arribr un unitt semblv impossible després de l Did de 2012, j que grupr CDC -i el seu etern dilem- mb ERC -que vol liderr sense liderr-, UDC -sinònim de confederlisme i d'obstinció per no sortir-se de l leglitt espnyol-, ICV -i el seu federlisme i l·lèrgi ls prtits de dretes- i l CUP -molt ssembleàri, mb molt press i que encr interpret els Pïsos Ctlns de mner polític i no culturl- er un utopi. Un ny i mig més trd, l ressc del debt l Congrés dels Diputts h deixt intcte l unitt del bloc sobirnist conseguid l trdor pssd.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2014 19:46 h
L’Ateneu Brcelonès v collir hir l vespre l presentció oficil del llibre Sí-Sí o Sí-No, Snchis versus Srdà, obr escrit per l periodist Àstrid Bierge. L’cte, que v tenir lloc l’emblemàtic sl Oriol Bohigs, no v defrudr ls nombrosos ssistents que s’hi vn costr, bsolutment entregts l’intens diàleg entre Snchis i Srdà. “Sóc genuïnment ctlà”, ixí de contundent començv Xvier Srdà l sev primer intervenció. “Sóc ctlà, però no sóc ptriot. I tmpoc em sento espnyol. L mev pàtri és l gent.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2014 17:05 h
Aquests dies, en l'ctulitt polític del Prlment de Ctluny, s'h estt prlnt àmpliment i bst sobre el projecte endegt per l Generlitt de Ctluny mb el suport del Prtit Socilist Obrer Espnyol - Prtit dels Socilistes de Ctluny. Aquest projecte consisteix en l creció d'un mcrocomplex d'hotels i csinos Vil-Sec i Slou (Trrgon) que suposrà tenir Ctluny el mcrocomplex més grn i importnt de tot Europ, crec que tmbé mb ixò podrem ser pioners i cpdvnters. Es preveu l construcció de sis complexos que s'nirn construint de mner progressiv.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2014 16:48 h
Aquest irritció i crispció portd terme per grups feixistes i xenòfobs l voltnt del Grup d'Acció Vlencinist (GAV), fonmentlment de 1978 l 1982, són un prov fefent que tenien molt clr que el fi hvi de justificr els mitjns. Abril Mrtorell, com ell mteix dei, hvi d'encbir el Pís Vlencià en el club de les utonomies “que se vn constituir en form de un sno regionlisme que convive pcífic, rmónic y entusiásticmente con el resto de Espñ”. I per ixò cli des- legitimr les forces políques que ostentven el poder, conseguit democràticment per les urnes de mner mjoritàri.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2014 12:56 h
Avui l plenri del Congrés dels Diputts defensrem un esmen l totlitt del projecte de llei dec modificció de l’ctul Llei de Propiett Intel•lectul perquè j estem frts de pedços. En l drrer modificció, fet en l pssd legisltur, j no vm conseguir que fessin un reform globl de l llei tl com exigeixen els temps ctuls. Aleshores, el PSOE v rebutjr-nos l demnd d’un reform globl de l llei que permetés debtre profundment l’dequció dels drets d’utor en el món digitl, v tirr pel dret i v nr directe brrc resoldre l qüestió del cànon digitl per còpi privd que pgàvem qun compràvem un prell o un cd d’un mner populist i covrd perquè obviv l responsbilitt de les operdores i els fbricnts.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2014 00:00 h
El progrm, després d'un grn expectció, desvetllt dissbte psst per l'Assemble per l proper Did ncionl em sembl molt engrescdor. Serà un èxit escltnt. L combinció entre l'cte mtinl ls Ajuntments i l grn concentrció finl Brcelon l trd és excel·lent, tot i que plntejrà problemes de mobilitt importnts migdi les entrdes de l cpitl i ctln i l necessitt d'orgnitzr molt bé l'espi les vies on es vol dur terme l concentrció, fi que no quedi més gent ls crrers djcents que dins.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2014 00:00 h
Entre les moltes i les grvíssimes distorsions que v cusr l violènci d’ETA n’hi h un que sovint tenim poc en compte: v emmscrr els dèficits democràtics de l’rquitectur i l cultur jurídico-polític sorgid de l’nomend trnsició espnyol. Efectivment, els que j lluïm lgun cn recordem perfectment dirigents polítics espnyols -socilistes i populrs, mb pocs mtisos i diferències- nuncint que si bé en bsènci de violènci és possible qulsevol diàleg polític, mb l presènci d’quest tot diàleg polític quedv bloquejt.
Llegir-ne més
9 d'abril de 2014 23:59 h
Em deix perplex —és un dir, trctnt-se dels ctlns res no em deix perplex— sentir dir que ens hem de crregr de rons, qun qui en tot cs s’huri de crregr de rons és l’Estt espnyol per justificr les seves bestieses, el seu feixisme j indissimult, no endebdes tot en quest món s’cb, fins i tot l disfress de democràci espnyol que qutre gts ctlns portem qurnt nys denuncint i r sembl que l mjori —vull creure— de ctlns cuen per fi de l figuer. Celebrem-ho. Com es veu, un poble certment beneit, quest.
Llegir-ne més
9 d'abril de 2014 20:47 h
Arrenquem el cotxe. Som en un ciutt qulsevol. Al nostre voltnt hi h un munt d’edificis lts, mitjns, bixos; es veu gent, se sent soroll de fons... som conscients de ser en un nucli urbà de cert envergdur. Anem pssnt i trvessnt semàfors i cruïlles mentre cerquem l sortid d’quest grn ciutt. A mesur que ens nem llunynt del centre, els crrers j no son tnt complexos ni enrevessts, els edificis comencen perdre ltur i preixen de form més esporàdic. Seguint els rètols que indiquen “ltres direccions” seguim el nostre trjecte.
Llegir-ne més
9 d'abril de 2014 18:39 h
Vl dir que ls nys seixnt, i sobretot prtir de l publicció en 1962 del llibre de Jon Fuster, “Nosltres, els vlencins”, l Pís Vlencià v hver un procés de recuperció ncionl. Aquest moviment trnsversl, d'on pov l'esquerr vlencin, v contribuir que en les primers eleccions de 1977 Suárez no gunyés l Pís Vlencià, i si que ho fes l'esquerr. D'vnt d'quest revifll vlencinist, del triomf de l'esquerr en les primeres eleccions i dels problemes interns que teni l UCD vlencin, Adolfo Suárez prendrà un decisió clu que v condicionr el conjunt de l polític vlencin de l'èpoc de l trnsició.
Llegir-ne més
