17 d'abril de 2014 12:03 h
Aquest coll de polítics nlfbets qui un mjori bsolut de votnts v entregr el poder, tenen tn poc dignitt, que estn disposts convertir-se en les persones més ridícules de l històri. Aquest entrd l històri, entre ltres decisions, l frn per complir mb els mndts dels governnts mdrilenys d’eliminr l llengu pròpi de les Illes Blers, l llengu ctln. Ar en volen fer desprèixer el registre comunictiu hbitul i principl per l supervivènci de qulsevol llengu.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2014 00:00 h
Aquests dies, rrn de l negtiv del Congrés dels diputts espnyol utoritzr l'orgnitzció d'un referèndum sobre el futur polític de Ctluny, ixí com de les posteriors declrcions del Grn Timoner diversos mitjns frncesos, h tornt emergir mb forç el debt sobre les fmoses eleccions plebiscitàries. En relitt, som exctment on érem: només l consult cordd el desembre té l'cord de tots els prtits compromesos mb el procés i l líder de CiU (dvnt el que diuen les enquestes) no l'interessrà convocr eleccions ni podrà en cp cs spirr mntenir-se sense fer-hi res.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2014 00:00 h
D’entrd cl reconèixer l’existènci del que podem nomenr crisi de l polític, descrit per l’escletx existent entre l polític (prtits, dministrcions, governs...) i els ciutdns, mrcd per l desconfinç d’quests vers els seus representnts polítics. Segurment quest escletx es produeix perquè l societt h evoluciont més ràpidment que l polític, que immers en el di di, en l immedites dels problemes diris, de governr, o de les següents i sempre immedites eleccions, no s’h turt prou nlitzr questes cuses d’llunyment de l ciutdni i trobr-hi solucions.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2014 23:55 h
Les últimes ddes d'bndonment escolr d'Eurostt tornen vergonyir-nos com societt. Encr que l dd v l bix, un de cd qutre espnyols deix els estudis després de l'ensenyment obligtori, i les ddes tmbé es poden plicr Ctluny. Un 24% dels nostres joves no continuen els estudis després de l'ESO, segons Idesct. D'ltr bnd, però, Ctluny encpçl el rànquing europeu en estudints que obtenen un titulció superior com un crrer universitàri, mb el 40% de l poblció d'entre 30 i 34 nys.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2014 18:00 h
Us proposo l lectur de l'rticle publict per l'Associció Ctln de l Prems Grtuït el proppsst mrç. Amb motiu de l’execució l foguer de Miquel Servet, el teòleg i hel·lenist Sebstin Chteillon “Cstellio” (1515-1563) v protgonitzr un gr polèmic mb Clví (1509-1564). De fet, en l sev De herectis n sint persequendi, més de denuncir l’ssssint de Servet, Cstellio f un crid en defens de l llibertt de consciènci i mostr el rebuig contr tot tirni ideològic. I, sens dubte, els dos subtítols mb que trdicionlment h estt editd quest obr resulten ben significtius: Entorn l foguer de Servet i Consciènci contr violènci.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2014 22:07 h
PSC i PP, mb els seus vots l CCMA vn intentr impedir que quest orgnisme cedís l’emissor de Cnl Ctlà l nov televisió que h cret el diri El Punt Avui. Ciutdns estudi portr l decisió l fiscli. Diuen estr preocupts perquè quest cnl no difongui idees independentistes, però cp d’quests prtits no h demnt mi l supressió d’Intereconomí o 13TV. El president del Pís Vlencià, Alberto Fbr, només respect l voluntt mjoritàri dels col·legis on es tri educció en cstellà per plicr un líni eductiv en quest llengu.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2014 15:01 h
Desprès del 8-A sembl que, de moment, no podrem votr: no podrem exercir el dret civil més importnt i elementl de tot democràci. No obstnt ixò, l vid continu i l vid polític encr més. Desprès del debt l Congrés dels diputts del psst 8 d’bril es constt que el govern centrl i els prtits ncionlistes espnyols d’oposició (encr que lgun, mb molt poc credibilitt,es f dir federlist) no hn entès res de res de les justes i legítimes spircions i nhels de llibertt ncionl i democràci plen del poble ctlà.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2014 12:31 h
Un de les diferències entre dretes i esquerres, tot i que lgú ens vulgui vendre que quest disquisició és ncrònic, consisteix en l cpcitt d’imginr un món millor, més just, lliure i solidri. En generl, mb honorbles excepcions, l dret h gft les trnsformcions dels períodes d’esquerr per fossilitzr-les i convertir el que eren punts de prtid en presons de les spircions populrs i ncionls. Per ltr bnd, en un fet comú qulsevol període de l humnitt, un seguit d’idees indiscutibles, positives, es fn no un fort, sinó un immens cràter les ments de les persones i devor qulsevol propost de progrés en nom del “ixò és el què hi h”.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2014 00:00 h
El Grup d’Acció Vlencinist tempt contr l llibertt d’expressió L’entitt ntictlnist Grup d’Acció Vlencinist h exigit l Federció Espnyol de Futbol i l Vlènci Club de Futbol que prohibeixin l’entrd d’esteldes l finl de l Cop del Rei que disputrn el Brç i el Mdrid quest dimecres l’estdi vlencià de Mestll. El GAV firm que “quest bnder tempt contr les senyes d’identitt vlencines, j que supos l mnifestció d’un moviment rdicl”. D’quest mner, l formció tc deliberdment contr l llibertt d’expressió dels ficionts que vulguin fer sentir l sev reivindicció l cmp de Mestll, com j h psst en ltres ocsions.
Llegir-ne més
14 d'abril de 2014 23:57 h
A flt d’rguments intel·ligents, qun des de l prems de Mdrid només poden tcr Mrt Rovir i Jordi Turull pel seu ccent ctlà. Qun segons ells és l prov del ml que h fet l immersió lingüístic, em venen l memòri questes prules de Slvdor Espriu que es v trevir dir el 1976 en un entrevist TVE qun tmbé es prlv de l'ccent ctlà. A preguntes estúpides, cl respondre mb ironi però tmbé de form contundent. Si us hi fixeu, 38 nys després, l'ccent ctlà continu sent un problem i l respost podri ser l mteix: "Mi fonétic revel mi origen, del que no me vergüenzo.
Llegir-ne més
