21 d'abril de 2014 00:00 h
Disculpeu-me el títol, potser el més llrg de l històri d'quest bloc. Llegeixo que Societt Civil Ctln, l nov pltform del dependentisme, h nuncit entre els seus ctes per ls propers mesos un Trrgon per l proper Onze de Setembre. He de dir que em sembl molt, però, molt coherent. Només discrepo de l'hor escollid, les 18:08: els pertocri de ple dret fer-ho les 17:14 hores, si fos possible, dvnt un efígie del duc de Berwick. Per què, us preguntreu, si quest és l dt que commemorem els ctlns que tenim com referènci primer el nostre pís? Molt senzill: perquè el 1714 v néixer l'Espny en l que ells creuen vui i v morir (després de segles de pressió envers l centrlitzció) l de constitució compost que nosltres podríem cceptr.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2014 20:12 h
Som en plen setmn snt. L’ctivitt polític que envolt el procés és reltivment menor, però no per ixò menys interessnt. Aquest dissbte mentre lguns rememorven trnquil·lment Quo Vdis l sofà de cs, d’ltres es crucificven vi Twitter. Celestino Corbcho, un dels rtífexs de l decdènci del PSC, s’h mrct un vcil·lció grtuït que li h sortit cr: “Oriol Junquers presidiendo un procesión y diciendo que con sus migos hbl en cstellno. Vete con cuiddo que te echrn de ERC”. Junquers h tornt defensr recentment l’oficilitt del cstellà (i l'rnès) en un Ctluny independent, perquè ho consider un riques, l vegd que h presidit com lclde i creient l processó del seu municipi, Snt Vicenç dels Horts, on el cstellà és mjoritri.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2014 14:15 h
Un símptom inequívoc de tenir un gr l cul és l picor. Les utoritts de l’Aràbi Sudit l deuen hver sentit en deixr en llibertt sot finç un mtrimoni després de cstigr l’home mb un mult de 175 euros i l’embrgment del seu vehicle per permetre que l sev don el conduís, un fet expressment prohibit per les lleis sudites. Tots sbem que les lleis que ens governen són sempre justes, que estn per sobre dels homes (i, per supost, de les dones!) i que hn de romndre immutbles. N’hi h lgunes que fins i tot poden permetre’s el luxe d’entrr en contrdicció mb normes superiors les quls s’hi hn de subordinr, com és el cs de l Constitució espnyol envers el dret europeu i el dret interncionl rtifict per Espny.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2014 09:41 h
Entrevista publicada el 15 de març de 2014 al Directe.cat. Podeu llegir-la en aquest enllaç.
Llegir-ne més
19 d'abril de 2014 20:12 h
[Continució de l convers mb un mericà vivint Londres; l'inici el podeu llegir quí] Michel: Si li preguntes un nglès que pg els seus impostos, et dirà que el Regne Unit sortiri gunynt mb l mrx d'Escòci, mentre que ells ho tindrien mgre. Alex Slmond mi entr en detlls qun se li fn preguntes específiques econòmiques o d'cords mb Londres en cs d'un 'sí' el 18 de setembre. Començnt per mntenir l lliur esterlin: el Bnk of Scotlnd pot imprimir 'pounds', però no és bnc centrl.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2014 20:12 h
En cinc mesos rodons els resultts del referèndum sobre l independènci d'Escòci estrn sobre l tul. El debt f mesos que està servit, i com en qulsevol pís democràtic, les dues prts expressen opinions contrposdes de tots els àmbits. L'economi, l moned, l pertinenç orgnismes suprncionls, els possibles cords mb Londres, l coron, les empreses públiques, el deute i fins i tot defens, centrl en el debt quest setmn. L'exectiu de Cmeron es pregunt de què trebllrn tots els escocesos de l'exèrcit britànic, j que és ronble que prescindeixin d'ells, i tmbé tc dient que potser no tenen interès collir les rmes nuclers que Edimburg té i vol treure's de sobre.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2014 20:01 h
S'utilitz l'enfrontment mb Ctluny per estimulr el ncionlisme espnyol i per justificr i dilpidr l descentrlitzció. Es mgnifiquen inexistents problemes linguistics i d'ensenyment l'escol de l poblció cstellno-prlnt de Ctluny, no només per confrontr-l mb l rest, si no per crer l divisió socil dintre de l pròpi Ctluny utilitznt l predisposició d'uns comptts mb els dits de les mns per impossr-se tot l rest bix el prigues d'un supossd “llibertt” que perjudic el norml desenvolupment .
Llegir-ne més
18 d'abril de 2014 12:16 h
El primer que hurien de fer els prtidris de l tercer vi, si volen fer un veritble servei Ctluny, seri frenr les lleis picondor, que impos el govern espnyol cs nostr, i que dessgnen Ctluny . Els prtidris de l tercer vi, si de debò estimen Ctluny, hurien de procurr moure cel i terr, per tl de fer possible que no s’pliquessin cs nostr unes lleis espnyolitzdores i ntisocils com l llei Wert, l llei de l reform de l justíci, l llei d’Unitt de Merct o l llei que pretén mrtiritzr els petits i mitjns juntments .
Llegir-ne més
18 d'abril de 2014 00:00 h
“Mi idel político es el democrático. Cd uno debe ser respetdo como person y ndie debe ser divinizdo”. Nos recordb el genil fisico Albert Einstein. El sindicto Mnos Limpis presentó en mrzo un denunci contr l Assemble Ncionl Ctln (ANC) y su president Crme Forcdell por los presuntos delitos de socición ilícit, proposición l sedición, y mlversción de fondos públicos, por lo que pidió l fiscl generl del Estdo que ileglizr l entidd que lider est ctivist. Por ese y otros motivos est semn miembros de l ANC hn credo el grupo ‘Essènci’ (Esenci), un colectivo interno de l propi entidd que tiene el objetivo de protegerl por si el Estdo "ejecut l tentción de ileglizr l ANC" o quiere criminlizr su dirigente.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2014 20:12 h
No cl nr més lluny. “Essènci” és el nom trit pel primer corrent crític que s’h formt en el sí de l’Assemble Ncionl Ctln. Amb quest nom, i mb l’excus de protegir l’ANC i Crme Forcdell d’un hipotètic il·leglitzció, un grup de persones hn presentt quest col·lectiu intern que profit per mostrr-se crític mb diversos spectes funcionls de l’ANC i opt per rreglr-ho ocupnt càrrecs dins l’orgnigrm de l’entitt. Qun lgú pel·l “l’essènci” és que les coses vn ml ddes.
Llegir-ne més
